Vigílies del 25 d'Abril i despertem amb una enquesta d'intenció de vot de caràcter autonòmic.
Si m'hagueren advertit anit que avui es publicaria un estudi d'aquest tipus, m'hauria temut un titular distint. Seguint les tendències estatals, espentades pel procés d'independència de Catalunya, u podia esperar-se alguns moviments amb resultat poc clar:
Ara comparem amb l'enquesta de Valencia Plaza.
Al final la credibilitat d'un estudi la determine en funció de les raons que pot tindre la societat per a trasvassar vot d'una força a una altra.
Què passaria avui? Crec que Compromís pujarà més del que diu l'enquesta i Ciutadans també. El primer a costa de Podem i el segon a costa del PP.
Què passarà al 2019? La guerra entre PP i Ciutadans es podria fer més crua. L'estratègia de Rivera podria ser la mateixa que la de Iglesias amb Podem. Primer el govern central, sense donar opció a què uns governs autonòmics que no controla directament pogueren tacar-li l'expedient que els seus mitjans blanquegen a diari. I per a això caldria fer com a Catalunya, menjar-se al PP, imposar-se, i no governar. Una vegada s'hagueren celebrat les eleccions que els interessen (les estatals), en quatre anys estarien en disposició d'usar la muleta del PP per a guanyar presidències. Faltarà saber si el PP estaria disposat a assumir eixa segona posició, o si els poders econòmics els donen altra opció. Esperem que estes mateixes lluites que naixen dels sorpassos no arriben a l'esquerra.
I ara el titular: Mónica Oltra, presidenta de la Generalitat.
En fi. Guarde ja la bola de cristall. El 9 d'Octubre, amb nova enquesta, tornarem a valorar com el dia a dia de la política autonòmica i estatal, i amb À punt en marxa, fa variar les tendències de vot.
De moment podem estar pagats, la tendència és bona i el poble valencià demostra que sap anar a contracorrent. La societat confirma que no és un calc de la societat espanyola, i que la nostra identitat i la nostra història ens han colocat en una posició pròpia. No dubteu que açò que ha despertat Catalunya, si haguera passat al 2011, probablement el resultat hauria sigut diferent. Però els temps s'han portat bé i han permès crear opcions d'esquerra més madures. Ara, amb À punt, pot seguir recuperant-se esta manera pròpia d'entendre la vida i el món que tenim els valencians i que no ha desaparegut com molts temiem.
Bon diumenge!!
Si m'hagueren advertit anit que avui es publicaria un estudi d'aquest tipus, m'hauria temut un titular distint. Seguint les tendències estatals, espentades pel procés d'independència de Catalunya, u podia esperar-se alguns moviments amb resultat poc clar:
- Una lleugera caiguda del PP. Recordem que ja va baixar bastant en les últimes eleccions. No cabia esperar una caiguda gran perquè el sòl electoral del PP és ampli. À punt i la reciprocitat amb TV3 poden donar oxigen al fantasma del catalanisme, tantes vegades usat per la dreta valenciana.
- Una remuntada forta de Ciutadans? A Catalunya, gràcies a absorbir la major part de votants del PP, C's es va convertir en la primera força. Ací no hi ha tant volum de vot que llevar-li al PP, però a nivell estatal els estudis demoscòpics ens adverteixen que el PSOE fa crèixer els resultats de Rivera. Però el PSOE no és el PSPV. De cara a l'any que ve caldrà vore programa, missatge i candidat. L'anticatalanisme per part d'un partit català no té cap sentit, i els únics que recullen el sentiment regionalista serien els 'populars', per això moderarien la baixada.
- Ximo Puig no és un mal president. És un home centrat i amb cert caràcter valencianista. Un poc d'estar per casa. No s'ha cremat perquè les seues aparicions són mesurades. Cabria esperar que, com indicaven les enquestes del 9 d'Octubre, la presidència fera consolidar el creixement del PSPV al 2015 (que no és poc) i l'augmentara lleugerament. En termes generals el govern funciona bé. S'ha demostrat que el PP no era, ni molt ments, imprrscindible, i qualsevol por o dubte al respecte s'ha dissipat. També cal considerar que les dades no recullen impacte del cas de finançament irregular del partit, per la data i per l'abast limitat que està tenint la notícia a pesar de la insistència de determinats mitjans. Ara bé, mesures estrella han hagut poques... i polèmiques importants també. Tampoc es pot comptar amb l'obertura d'À punt, l'impacte de la qual és molt baix en termes generals i limitat en el propi electorat. No hi ha motius més enllà de les modes per a trasvassar vot socialista a Ciutadans, i els de Rivera tampoc tenen un missatge que confrontar al socialista.
- Compromís. Comptant que el seu electorat és probablement el més intransigent front a la corrupció, les notícies sobre el finançament irregular del Bloc es remunten a fets de fa 10 anys. Tampoc es pot recollir el resultat de tot això, però ni està directament relacionat amb la candidatura (l'actual Coalició Compromís no existia), ni afectaria en gran mesura perquè el partit acabaria depurant responsabilitats. L'únic problema és que el responsable seria Morera, president de les Corts. Però no estem anticipant el que passarà al 2019 sinó el que passaria avui. Oltra és la cara visible del Consell, això li ha donat un caràcter institucional que ha rellevat el seu perfil combatiu de l'última campanya. Ara és més presidenciable, i a pesar de fer una "dama de ferro" com a portaveu, ha perdut l'element rebel. Mirant a 2019, tindran complicacions per establir una línia estratègica que reculla el vot il.lusionat pel canvi del 2015 i la vessant presidencial. Finalment, les enquestes sempre donen menys vot a Compromís del que acaba aconseguint. L'obertura imminent dels nous mitjans públics pot haver apujat l'autoestima del nacionalisme. Este sector és el que més atent està a estes notícies, però no té pes electoral. Allò més complicat és que el gran canvi de govern tampoc ha dut mesures revolucionàries. Però la gestió és bona. Això enfortirà els membres del bipartit.
- L'error de Pablo Iglesias de guardar-se el primer gran govern per a ell s'ha carregat a Podem. Hauria sigut impensable que el successor de l'espai d'EU a les Corts no haguera recolzat el Govern del Botànic. Ara bé, l'electorat no ha perdonat que es quedaren com a mers espectadors. El treball a les Corts realitzat per Montiel en la primera etapa va ser més constructiu. La segona etapa i la que ha conduit Estañ després ha volgut refermar les diferències amb els socis i agafar el protagonisme perdut durant la legislatura a base d'oposar-se d'una manera més marcada a les decisions del govern. S'esperaria una baixada aproximadament igual a la pujada d'EU.
- Al 9 d'Octubre ja vam vore que EU tornava i que ho feia amb alegria (no amb el mínim imprescindible). Del 2011 al 2015 EU va fer molt bona tasca parlamentària i tots teníem en el nostre imaginari una estreta col.laboració amb PSPV i Compromís. Es van equivocar amb el candidat i la moda de Podemos es va imposar. Hi ha qui diu que podria construir-se un Unidos Podemos. Això diuen ara després que sonara la músuca d'una candidatura A la valenciana autonòmica que tampoc té ni cap ni peus. Res. Està vist que cada grup té el seu públic, i que centrant-se en el seu punt de vista concret, poden créixer més. Cal insistir-hi. El cas és que hi ha qui vol un partit d'esquerres que s'atrevisca a entrar en el govern, i eixa és EU.
Ara comparem amb l'enquesta de Valencia Plaza.
Al final la credibilitat d'un estudi la determine en funció de les raons que pot tindre la societat per a trasvassar vot d'una força a una altra.
Què passaria avui? Crec que Compromís pujarà més del que diu l'enquesta i Ciutadans també. El primer a costa de Podem i el segon a costa del PP.
Què passarà al 2019? La guerra entre PP i Ciutadans es podria fer més crua. L'estratègia de Rivera podria ser la mateixa que la de Iglesias amb Podem. Primer el govern central, sense donar opció a què uns governs autonòmics que no controla directament pogueren tacar-li l'expedient que els seus mitjans blanquegen a diari. I per a això caldria fer com a Catalunya, menjar-se al PP, imposar-se, i no governar. Una vegada s'hagueren celebrat les eleccions que els interessen (les estatals), en quatre anys estarien en disposició d'usar la muleta del PP per a guanyar presidències. Faltarà saber si el PP estaria disposat a assumir eixa segona posició, o si els poders econòmics els donen altra opció. Esperem que estes mateixes lluites que naixen dels sorpassos no arriben a l'esquerra.
I ara el titular: Mónica Oltra, presidenta de la Generalitat.
En fi. Guarde ja la bola de cristall. El 9 d'Octubre, amb nova enquesta, tornarem a valorar com el dia a dia de la política autonòmica i estatal, i amb À punt en marxa, fa variar les tendències de vot.
De moment podem estar pagats, la tendència és bona i el poble valencià demostra que sap anar a contracorrent. La societat confirma que no és un calc de la societat espanyola, i que la nostra identitat i la nostra història ens han colocat en una posició pròpia. No dubteu que açò que ha despertat Catalunya, si haguera passat al 2011, probablement el resultat hauria sigut diferent. Però els temps s'han portat bé i han permès crear opcions d'esquerra més madures. Ara, amb À punt, pot seguir recuperant-se esta manera pròpia d'entendre la vida i el món que tenim els valencians i que no ha desaparegut com molts temiem.
Bon diumenge!!
Comentaris