La Mirada Crítica de XorX

À Punt és un perill. Un perill que ens fa falta, però que hem de saber batallar amb molta més inteligència que els nostres veïns del nord, perquè no estem tan preparats com ells. El llibre d'estil de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació ha despertat certes crítiques, fonamentalment perquè entra en contradicció amb alguns convencionalismes que s'han normalitzat bastant durant els últims anys però que no necessàriament provenen d'una implantació social natural. Parlem de la unitat de la llengua, dels termes Comunitat Valenciana, País Valencià i Regne de València o de l'eliminació del gentilici provincial. El terme Comunitat Valenciana com a forma oficial única no és una nomenclatura legítima en el seu origen, però és un terme assumit gràcies a molts anys d'ús institucional. És una gran estratègia per eliminar càrrega identitària, allò que ara diuen adoctrinament. Ens han adoctrinat per a menysprear i oblidar qui som, d'on venim, i on anem. ...

Avui ha començat a sonar una nova veu, en valencià, que parla de nosaltres i per a nosaltres, que es preocupa per la nostra cultura. Avui ha començat a sonar música en valencià. À Punt FM s'ha estrenat així: Sabeu que vaig ser molt crític amb l'antiga RTVV i que no he baixat el to amb la CVMC. La confiança no es regala, la confiança es guanya. De moment, els mitjans públics valencians han començat tan malament, que la il·lusió que cabia esperar no n'és tanta. Tenen molt per millorar si ja d'entrada no han sigut capaços de satisfer les expectatives subjectives d'aquells que vam estimar i defensar una RTVV digna, i que esperàvem que amb els nous mitjans les coses es feren bé. No s'han fet bé. En tot cas millor. Però això no és suficient. Portem anys exigint els mitjans audiovisuals públics que ens mereixem i no anem a conformar-nos amb menys. Inicialment m'ha agradat Jèssica Crespo, el que no m'han agradat tant son les seues esses sono...