Passa al contingut principal

À PUNT NOTÍCIES - Si l'encerte l'endevine

Un dia més sense novetats a À punt, així que he decidit no analitzar el present, sinó el futur. Colar-se en allò que li passe pel cap a Empar Marco va a ser impossible -llàstima-, però puc mirar què es mou al nostre voltant i valorar què podria ocórrer a la nostra televisió.



No estic del tot d'acord amb tot el que està decidint la directora general de la CVMC, però probablement està fallant en allò que menys importa. El que passa és que nosaltres només veiem una part microscòpica de tot el que està gestionant. Per a nosaltres és una part important, i és important. Però vist en conjunt, hi ha coses més importants en què pensar.

Així que, per molt poc que ens desagrade que la posada en marxa de les emissions en proves d'À punt comence amb els programes més avorrits de RTVV, amb unes autopromocions simples i repetitives, una línia gràfica que no té cap tipus de coherència, i amb una barreja de marques, probablement siga que, amb els recursos que tenen, no poden evitar estos empastres en unes emissions en proves que no importen tant com el que estan preparant.


Hauria sigut ideal un inici menys descafeïnat, més il.lusionant. Però potser és que no arriben a més i se centren en desenvolupar alló que importarà més: l'emissió definitiva. I com sabem, la columna vertebral de la graella i de la imatge de marca de tota televisió són els informatius. Avui, Empar Marco ha expressat en una entrevista a Valencia Plaza que té la intenció de complir amb els seus compromisos. Per una part, començar amb la graella completa. D'altra banda, que es pot començar amb uns informatius curts. Jo espere que este segon punt no el complisca, perquè trontollarà el nucli de la televisió.

He començat dient que no tot el que fa Marco m'agrada. Però aclarit això, vull afegir que confie en la directora general. Crec que té una visió clara del que vol, i crec que s'aproparà molt al que sempre ha reclamat qui vos escriu. Estic segur que, com jo i com vosaltres, Marco té molt estudiat el que ha ocorregut a RTVV, i no és casualitat que intente fugir de tot allò relacionat amb els antics mitjans. Hui mateix, en l'entrevista, ho ha reiterat. Vol mirar al futur i no al passat. Però tots sabem que per tal de poder fer això, s'ha de mirar el camí recorregut. Altra cosa és dir-ho a un periòdic. No cal. El cas és que prompte podrem comprovar les capacitats adivinatòries de Marco sobre el que esta societat necessita per als seua mitjans de comunicació. I no només el que necessita, sinó el que està preparada per a digerir. No siga que el shock genere un tall de digestió. Ja no van pareixent les proves tan importants, tat? O fins i tot, ja ens comença a parèixer que introduir la ràdio, el web i la tele a poc a poc potser té el seu sentit. Doncs deixeu-me dir-vos que només hem guaitat un milímetre en el cabet de la directora general.

Al final tots tenim raó. Mereixíem un altre inici de les proves, i probablement més temps. Però els recursos no donen per a més. Ara bé, la culpa no és nostra, i tenim tot el dret d'exigir una posada en marxa valenta i decidida. Així que, senyors d'À punt, tragueu temps per evolucionar, lentament si no pot ser d'altra manera, els continguts en proves. Perquè comencen a avorrir i així ningú posarà la tele al comandament. O és que no voleu un gran inici en qüestió d'audiències? Intercaleu, perquè podem esperar una setmana més a tindre la tele. Les prioritats, mirant endins, canvien. Però feu-nos cas. Si mireu fora, també vos canviaran.

El cas és que de moment confie en Marco. I si m'equivoque no patiu vindré i vos ho diré. Tan claret com sempre.

Què podem trobar-nos en À punt Notícies?


Per a començar, no optaria per un professional de l'antiga RTVV com a cara visible dels nous informatius. O almenys no seria un professional reconeixible. La imatge d'abans correspon a una entrada anterior en la que em preguntava com quedaria el plató dels nous NTC. Vaig usar a Patricia Orts i a Xavier Carrau perquè van presentar un butlletí el cap de setmana que vaig desenvolupar eixa entrada. Però crec que Marco pensarà en algú nou.

Més enllà d'això he volgut parar-me a pensar en una cosa que no vos haurà passar desapercebuda. Rellotge o no rellotge?


Abans, els Notícies 9 anaven precedits d'un rellotge. TV3 encara ho conserva, i com TV3 alguns canals europeus. Fixeu-vos:


He revisat distintes capçaleres d'informatius europeus. No totes inclouen l'hora, algunes entren directament i altres s'introdueixen després d'un compte enrere. Esta opció podria ser una opció alternativa al rellotge. Els complexos valencians són durs de rosegar, i ja he dit en distintes ocasions que À punt és una arma de doble fil. S'ha de controlar també la força d'oposició i de rebuig que generarà en determinats sectors que tots coneixem. Considerant com de pesats estan alguns amb l'anticatalanisme i que la directora general prové de TV3, potser el rellotge no seria la millor opció, però el compte enrere seria una bona alternativa.


Ara ve allò més complicat, com introduir el programa. El plató està dissenyat sobre el blanc amb algún matís en negre.




El que segur que no podem fer és jugar a la hiperuniformitat de l'últim disseny, tan fosc tot ell. Mira que m'agradava la capçalera, i la sintonia, però el que no podia ser és que la mateixa imatge ho impregnara tot. Creava claustrofòbia.



Probablement ara no necessitem un fons gris. Necessitem llum, claredat, transparència. Necessitem una capçalera amb més blanc.

Quina tendència hi ha als informatius europeus? He trobat capçaleres per a tots els gustos. N'he seleccionat unes poques, les menys clàssiques, per a vore si es poden aplicar al que necessitem ací ara.

Este rellotge m'ha agradat, i podria aplicar-se (en forma de compte enrere) al plató d'À punt abans d'introduir els titulars:



Quedaria molt bé amb el plató que estan construint. Vos heu fixat en els efectes de so amb la imatge?

Aquest altre informatiu, amb un plató que ens recorda més a laSexta|Noticias, té una introducció molt breu a les pantalles. En lloc de rellotge, usa una ràfega en un entorn més lluminós:



Les grans pantalles tenen usos molt extensos, hi ha molts més exemples (al compte de YouTube teniu més tipologies). Però on cada informatiu és d'un pare i una mare és a les caretes. Alguns el que fan es barrejar careta amb grafisme virtual en 3D:



Correcte, és horrible. La tecnologia permet posar en funcionament noves formes d'expressió, que aporten espectacularitat al programa -com el plató-, i que poden atraure l'atenció (i conservar-la). Però tot això s'ha de fer amb idea. Si no, aconsegueixes just el contrari.





Cap d'estes opcions serien aplicables a allò que necessita À punt, però poden servirnos de brainstorm.

La següent em resulta d'allò més curiosa. Una reproducció virtual de la ciutat on l'enquadrament sobrevola cases i carrers fins arribar als estudis, on travessa el mur per arribar al plató. Vos imagineu això amb un edifici tan reconeixible com el de la CVMC/RTVV?



Però no. No perquè prou centralista és el nostre territori com per a parar-se només en la capital del Túria (i ignorar Burjassot...). Potser un recorregut major?



Llàstima que resulte impossible traçar una línia recta entre Castelló, Alacant i València (que acabe a la capital). A més a més, la tercera ciutat més gran no és la tercera capital de província. I les províncies tampoc van a tindre protagonisme. No ens servirà tampoc.

I potser jugar amb el punt?



Doncs podria ser. Per què no. De fet podria ser qualsevol cosa, o tot al mateix temps. Va, fem un totum revolutum de referents europeus:



O la versió 2, que comença amb un altre compte enrere:


És apassionant buscar una imatge pròpia per a uns informaius únics. Tinc moltes ganes de vore per on ens ixen, i sobre tot, descobrir si aposten per fer algo nou. Hi ha ganes de trencar amb tot el que fan les estatals i les autonòmiques, que és massa clàssic.

Siga el que siga haurà de mirar més enllà de les nostres fronteres per a vore quin estil desenvolupar. Perquè esperem molt d'À punt. Molt. Massa? Esperem que no.



Comentaris

Joan ha dit…
Jo també trobe positiu que la imatge d'À Punt fugisca de tot allò que recorde Canal 9.

Malgrat això, m'atrevisc a proposar un rellotge que mostre l'evolució històrica dels rellotges dels informatius de Canal 9 des de 1989 fins al rellotge d'À Punt de 2018.
La nostàlgia... ;) ...o bé com a missatge de modernitat: "Adéu a Canal 9. Benvinguts a À Punt."

Entrades populars d'aquest blog

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se