Avui faig una reflexió que segurament no agradarà a algú. I és esta la raó per la qual la faig i la faig d'esta manera.
M'encanta el punt de vista dels À Punt Notícies sobre migració i igualtat. El tractament informatiu sobre estes qüestions sensibles té una clara voluntat de ser minuciós i respectuós. De ser exemple per a la societat.
Després de l'èxit de VOX en l'obtenció d'escons al parlament andalús, cal més que mai enfrontar els seus missatges d'odi a segments vulnerables com els migrants, les dones o els homosexuals. Migrants, quin gran concepte, i com de significativa és l'expansió del seu ús en detriment del terme immigrant. Amb molt poc es pot fer molt. El problema és que eixa norma funciona tan bé en positiu com en negatiu.
Fa unes setmanes, la secció En Clau Igualitària del NTC nit de Victòria Maso ens mostrava un interessantíssim manual de bones pràctiques per a tractar als mitjans de comunicació. Ens ensenyaven a detectar els errors en l'enfocament d'una notícia que suposadament pertany a un cas de violència de gènere. Entre altres coses ens deien que les dones no moren soles ni apareixen mortes per art de màgia, i que calia subtituir la fórmula "troben morta" per "és assassinada". Són víctimes del patriarcat, problemes socials que s'han de tractar com a tal.
La qüestió és que 15 dies més tard un dirigent històric del moviment LGTBI, Fernando Lumbreras, és assassinat. Com en el cas d'una dona, no ha parlat cap jutge. No es sap el motiu de l'assassinat, però es pot imaginar: masclisme, o en este cas, homofòbia.
La contradicció ve quan els arguments que són vàlids per a una dona en un discurs feminista, en un discurs 'en clau igualitària', no s'apliquen a l'assassinat d'un membre d'un altre col.lectiu especialment vulnerable. Amb molt poc ens poden mostrar molt. De fet ens mostren just el contrari que amb la violència de gènere. Error.
Sé que la societat està crispada. I sóc conscient del mal que fa el discurs de VOX posant en entredit les polítiques contra la violència de gènere. Dient, per exemple, que s'oculten els casos de violència contra els homes. O que una agressió d'una dona a un home és exactament igual que a la inversa. Això és una barbaritat. És com dir que un atac d'un homosexual a un heterosexual és per odi als heterosexuals i és equiparable amb el contrari.
Per això em pregunte, és una barbaritat demanar que eixa essencial cura amb les dones es trasllade a altres col.lectius que en els últims temps han vist incrementat el nombre d'atacs d'odi?
Jo crec que no. Però hui en dia la societat està tan tensada que hi ha qui creu que intentar anar més enllà per un costat et fa quedar més a prop per l'altre. Com si haguèrem de triar. O com si no es poguera posar en valor l'esforç en les iniciatives contra la violència de gènere i sumar-li a la causa patriarcal el prefix hetero- per a usar-les en un espectre més ampli.
Al final el problema social que pateixen les dones està molt relacionat amb el que pateixen els gais, lesbianes, bisexuals, transexuals i intersexuals. L'heteropatriarcat. I encara és pitjor quan parlem de les dones d'estos col.lectius. Les dones encara estan invisibilitzades. És un bon moment per demanar als informatius d'À Punt que parlen d'estes coses.
No diré que En Clau Igualitària s'haja de fixar en totes les igualtats per conquerir, perquè el problema de les dones és suficientment important per a tindre eixa secció setmanal. Ni tan sols demane una secció anàloga per a altres segments sensibles de la població, tot i que no la descartaria. Simplement demane que la mateixa sensibilitat es tinga per altres col.lectius vulnerables, en este cas el LGTBI.
En poques paraules, demane que allò que s'aplica a una dona assassinada, per dignitat humana, s'aplique a altres casos d'alguna manera semblants.
He fet un vídeo dels meus sobre el tractament informatiu de l'assassinat de Lumbreras per posar exemple al que dic. I vull aprofitar per a posar en valor el reconeixement que els NTC van fer a la seua figura i trajectòria. Però crec que faig bé en demanar eixa sensibilitat que estic segur que volien usar i que no van saber plasmar del tot. I ho vull fer amb el meu segell però de manera constructiva i respectuosa.
Pel que he sabut de Lumbreras, no li hauria molestat. Pel que sé dels responsables de l'informatiu sé que ho interpretaran com una aportació en positiu. I pel que sé de les xarxes... sé que no tothom tindrà la voluntat ni la capacitat d'entendre-ho. Però com deia a l'inici de l'entrada, el feminisme és i no ha de ser igualitari. És igualitari perquè ens vol a totes iguals. I no ha de ser igualitari perquè cadascú té dret a tindre una perspectiva pròpia, una sensibilitat singular. La meua és usar les conquestes del feminisme que aconseguim entre totes com una eina per a millorar altres aspectes. I respectaré que hi haja qui opine el contrari.
Així anime als NTC d'À Punt Mèdia a fer autocrítica:
Descansa en pau, Fernando. La lluita continua. Juntes, amb persones com tu com a referents, ho aconseguirem tot.
Comentaris