Passa al contingut principal

Com quedaria el plató d'À punt NTC?

He tingut una ocurrència de les meues. Amb el títol de l'entrada el vídeo i amb este frame vos ho podeu imaginar perfectament. Però me vaig a enrollar, que me faig major... Podeu passar al vídeo directament :P





Fa dies vam descobrir com podria resultar el decorat de les Notícies de la televisió d'À punt. Va ser via Twitter, una bona font d'informació el potencial de la qual mai m'ha despertat especial interès.

Sempre he sigut molt d'estar per casa. Jo em conforme amb un blog desfassat. Això de les visites, interaccions i seguidors com a centre de l'autoestima o de la motivació mai ha anat amb mi. Però anit vaig fer una exepció. Després d'una bona estona -o dues- descobrint programes desconeguts per fer un pas més en l'edició de vídeo, vaig dir 'no me'n vaig a dormir sense publicar-ho'. Més que res perquè se'm caducava, que l'àudio era del cap de setmana.

Bé, reconec que el resultat no és meravellós. Però tampoc és que tots els meus vídeos es caracteritzen per una qualitat superior precisament.

El que volia era fer-me una idea del que podrien ser unes NTC: teníem les veus en la nova ràdio d'extreballadors que havien presentat a Canal 9. Teníem uns segons de grafisme, de sintonia de ràdio... i un arxiu de RTVV que m'ha fet suar per trobar imatges de dues persones en concret que tingueren qualitat i que casaren mínimament amb la veu. Per a fer-ho més complicat, volia que interactuaren en un pla conjunt per a poder mostrar una vista general. I no, Patricia Orts i Xavier Carrau no tenien cap aparició conjunta semblant. La màscara de retall és clarament millorable (no volia estar-m'hi dies), he hagut de tapar rètols antics amb rètols improvisats i he colocat la mosca. Punt.

Per cert. Potser heu vist que els vídeos amb més càrrega de continguts d'À punt els penge en un compte distint (XorxLMC en lloc de Consell9). És simplement perquè m'han advertit (no des de dins) que estan avisant de qüestions de drets de propietat intel.lectual. No vaig a posar en perill molts altres vídeos, però tampoc vaig a permetre que ens censuren i impedisquen analitzar allò que paguem tots els valencians i que és de tots. Els meus vídeos no han tingut mai publicitat ni la tindran. No hi ha raons per impedir mostrar-los. A no ser que no els agraden les crítiques. El meu to aspre i desconfiat amb els mitjans públics se l'han guanyat ells amb els anys. I no vull donar raons als nous egos de la casa per a acallar una veu que em consta que molts seguien i comentaven des de dins. Està a les seues mans revertir la tolerància zero que han creat amb la seua col.laboració necessària.

En fi, este és el resultat :)







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se