Passa al contingut principal

À punt normalitzant el terme País Valencià

Abans de començar vull aclarir que, com molts ja sabreu, la meua tolerància zero amb els mitjans públics valencians se la van guanyar els seus responsables amb els anys, i podreu intuir que ara continuarà amb À Punt fins que es guanyen un punt d'inflexió. Ja que sou tan optimistes, confieu en què arribarà.


Segon dia de butlletins informatius a À Punt i avui ja m'ha xocat una notícia des del punt de vista periodístic.

És un plaer que la ràdio pública comence un butlletí parlant de Camps i de la corrupció del PP valencià. Ja era hora. No es veia una notícia tan delicada per al PP en els mitjans públics valencians des de... mmm... ah si, des de la revolució periodística a Nou. Recordeu? Va ser quan Fabra va decidir tancar RTVV i els periodistes es van tornar bojos. De sobte, els informatius eren una espècie de venjança contra el govern valencià. Molts van aplaudir allò, probablement els mateixos que ara ho aplaudiu tot a À Punt de anera indiscriminada. Jo no. D'acord, en part ho vaig disfrutar, però no era pel que havia lluitat durant anys. La tele que ens mereixem no es feia des de la rancor, no es feia mirant al passat sinó al futur.


Me'n vaig per les branques. El cas és que fa unes setmanes parlava del poble valencià i dels perills d'una À punt que no sàpiga valorar el grau d'obertura d'una societat que ha canviat de govern pero no de pensament.


Els mitjans de ponent han coincidit, no per unanimitat, en destacar l'engaxada de Camps amb ERC a compte del terme País Valencià. No tots ho han sabut explicar bé perquè desconeixen la profunditat que té l'assumpte en esta societat i perquè només buscaven la baralla política. La 1 ni tan sols va parlar de la baralla ni de les impertinències de Camps. La 2, en canvi, si. El millor tractament, de fet. Com no la veu ningú, a ningú li importa. De la resta només laSexta, la tele del règim que va de progressista, és l'única que s'ha aproximat al missatge que els valencians necessitem. La resta només han caricaturitzat l'enganxada Camps-ERC.


Vos he ressumit el que deien els westmedia:




 
Ara bé, a À Punt ens han explicat el tema d'una altra manera. Potser no molt subtil, però remarcant com cap altre mitjà ha fet -excepte La2, que és suro en audiència-, que la gent té DRET a parlar de País Valencià. Un blanquejament al seu propi treball durant anys als anteriors mitjans públics:





Ens ha faltat un so de fons que ens diguera "Dolores, despierta", "Recuerda dolores". Hem estat tant de temps dormits que obrir els ulls ens costarà molt més. Haver canviat el govern és només un pas, i no necessàriament ferm ni necessàriament capaç de generar una tendència. Eixa consciència col.lectiva es troba al final del laberint pel que duem anys perduts, i À punt pot ajudar o pot fer com l'independentisme a Catalunya: no només no aconseguir l'objectiu, sinó despertar el monstre interior de l'adversari (en referència al resorgiment de l'espanyolisme). No oblidem que, al final, parlem de símbols molt lligats als sentiments. À punt té un gran poder i això implica una gran responsabilitat. Que no siga pitjor el remei, per això sóc estricte amb ells i per això vos demane que no vos conformeu. Al cap i a la fi ningú volem acabar veient que À punt ha punxat.

I com no puc acabar sense punxar, diré que per molt pocs mitjans que es tinguen, es poden fer més coses. Es poden juntar totes les notícies del matí en un mini informatiu migdia on poder desenvolupar d'una manera més estesa i més didàctica aquesta qüestió. Ara, en un butlletí tan breu on moltes notícies importants queden fora, dedicar temps a açò és impossible. Bé, a À punt ho és perquè, com és el mateix que RTVV, té la necessitat de blanquejar els seus propis errors. Però periodísticament parlant no hi havia temps per al que han fet. 

Dit açò he de dir que el sacrifici informatiu es justifica per la importància simbòluca que té traure temps per a tractar com cal (a diferència dels westmèdia) un assumpte tan delicat.

I ho deixe ací, que avui he decidit ser bo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se