Passa al contingut principal

26À - LES NOTÍCIES DEL MATÍ

Este 26 d'abril À punt dóna un pas més: comencen les notícies del matí, un informatiu que s'emet de 7h a 10h i que s'aturarà a aprofundir als temes de l'actualitat del dia.



Comencem amb l'anàlisi. Així començaven Les Notícies del Matí.

Primera hora, a partir de les 7.00h:



Una nova sintonia distinta a la que coneixíem en els butlletins ens endinsava en esta nova finestra informativa. Feta la presentació de la conductora i de l'equip tècnic, tocava presentar l'espai en si. Els continguts i els temes a tractar, que no defugien cap tema de l'actualitat del dia.

Cal remarcar que Joan Carles Fortea, al capdavant de l'espai meteorològic, s'ha pogut estendre bé en l'anàlisi del temps i en la previsió. Això ens apunta clarament que este espai, que fins ara està resultant excessivament escuet, tindrà importància en els mitjans públics valencians. Els esports, de moment, no tant.

També han obert una nova via de comunicació amb els oients a travès del whatsapp.



Esta primera hora s'ha dedicat a relatar els temes d'actualitat de la jorada de hui i d'ahir, sense més. Informatiu pur i dur, que ja està bé.


Segona hora, a partir de les 8.00h:


Esta segona hora la resumiré molt breument: Pràcticament estem parlant d'una roda informativa, més del mateix que a les 7.00h. Un tant decebedor. L'única novetat, quasi a les 8.45h, és l'entrevista en profunditat. José Muñoz, Secretari d'Organització del PSPV i diputat a les Corts, estrena este espai que s'oferirà a diari. 

Tercera hora, a partir de les 9.00h:

Potser la part més interessant de l'informatiu, si li sumem els quinze minuts anteriors. 

L'hora comença, novament, amb el resum de les notícies del dia. La música d'esta secció no és coincident amb la dels butlletins informatius, ni tampoc semblant. És una sintonia sense especial força ni amb tanta musicalitat com la que venim escoltant cada hora. Ara bé, dóna gust no reduir el resum de l'actualitat a 5 minuts. Definitivament les sintonies són espantoses, i ràfegues i separadors, també. Per què no usen més, i més versions, de la d'inici?

Comença la tertulia amb José Luis Valencia, director de El Periódico Mediterráneo, el cap de política del diari Información, Pere Rostoll, la Presidenta Unió de Periodistes Valencians. Però no estan a l'estudi. Tampoc pareix que estiguen en un altre estudi, ni d'À punt Alacant i Castelló ni de cap altra emissora local amb la qual se suposava que havien de sumar sinèrgies. Resultat? Una tertúlia poc natural i amb problemes de so. La presentadora sembla que vaja interrogant als contertulis, quan la gràcia d'este format és que s'establisquen debats creuats lliures i vius.

El primer tema és l'alcaldia de l'Ajuntament d'Alacant, un tema delicat. Després Pedro Agamunt, senador valencià del PP acusat de suborn. Posteriorment parlen del finançament; pressupostos estatals i els vots del PNB; cas Cifuentes i la dimissió de la presidenta madrilenya (que ha derivat fins i tot en els problemes de lideratge del PP valencià, que no té ni candidat a la capital del Túria); el paper de Ciutadans al País Valencià i si es comportarà com a enemico com a amic abans i després de les eleccions; la salut del bloc de l'esquerra.

Però de tots estos temes, zero participació de l'audiència. I tinc dubtes si la resta del matí ha hagut participació de l'audiència. Ningú ha dit res interessant? O és que ha sigut tan breu que m'han pillat despistat?

És important remarcar que estos temes MAI s'haurien tractat ni en este ordre ni amb esta llibertat i profunditat a Ràdio Nou. I això fa encara més gran el fet d'estrenar un informatiu. Perquè no és que ho recuperem anys després, és que no recordem l'última vegada que vam tindre un informatiu així, si és que l'hem arribat a tindre.

El 'monotema' del finançament pren ara més rellevància donat que hi ha un mitjà de comunicació que comença a referir-se a ell com a fet noticiable més enllà del que hagen dit les declaracions, notes de premsa i iniciatives del govern autonòmic o dels representants polítics. I els propis periodistes han donat importància a una qüestió que encara no ven exemplars i que, per tant, en els mitjans privats no sorgeix per si sol.

Publicitat i publicitat en valencià. Si t'has adormit amb la locució lenta i tranquil·la de la presentadora de l'espai informatiu i dels seus tertulians, els separadors et despertaran. Quasi una nota, sense més. I a més remeten a altre mitjà, resulten familiars. Seguisc pensant que no tenen cap tipus de personalitat. Ni tan sols té força la sintonia de fons. És un informatiu matinal per l'Amor de Déu. Amb esta música s'ha acomiadat el programa. Una sintonia que, en cas d'escoltar-la per algun lloc, difícilment et remetrà al programa, difícilment l'identificarà. I com això, tot.





La sintonia d'inici és l'única que paga la pena i, tot i això, no s'aprofita la resta del programa.

Per què no han incorporat a Les Notícies del Matí les sintonies dels butlletins? Tot un misteri. El que jo estic començant a vore és que hi ha una falta de coherència corporativa molt evident en À punt. Tant en imatge com en sintonies. També amb la marca, ara À punt TeLevisió, ara À punt a seques, ara À punt mèdia, ara Àpunt ràdio, ara À punt FM... un caos.

Però en fi, espere que vagen posant ordre, és només el primer programa. Al cap i a la fi "les proves" ho justifiquen tot, i la ràdio considerarem també que és provisional.




Comentaris

Joan ha dit…
Al·lucinant que el tema del finançament siga tractat en un mitjà públic valencià. Pura ciència ficció durant dècades. Normal que el PP considere À Punt com una arma de destrucció massiva.

Entrades populars d'aquest blog

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se