Passa al contingut principal

ETA baixa la persiana. I ara, què?

Fa 13 anys que parle de molt més que dels mitjans valencians. Avui recuperaré un tema que ja havia tractat.

ETA es dissol, i he aprofitat la notícia per recuperar algunes de les e ntrades antigues que tenia deshabilitades, perquè els enllaços a vídeos i fotografies havíen desaparegut.

Allà cap al 2006, un tal 27 de març, publicava una entrada en la que parlava de l'assumpte.

La televisió pública valenciana del moment, Canal 9, oferia açò...


Sí, Cosas de casa. En Castellà. Però hi havia encara un altre programa més important que no podia ser interromput per a fer un especial informatiu:



Sí, un culebró. I sí, en latino. Per a més inri. Com si emetre continguts en castellà no fora poc, Canal 9 havia d'anar més enllà. Fins a sudamèrica havien d'anar per trobar la llengua més allunyada possible de Catalunya. Fa vergonya ara, eh? No ho recordeu? Potser no vèieu Canal 9 (normal) o potser tampoc li donàveu tanta importància. Tot això ha canviat i canviarà amb À punt.

Mentre la resta de televisions feien programes especials. Per si fora poc, en el debat súper mega hiper plural de RTVV "Parlem clar", en lloc d'alegrar-se'n, preferien tractar l'assumpte des d'un punt de vista molt particular: posant en dubte la credibilitat de l'anunci i preguntant-se si permanent és definitiu.



La imatge la vaig muntar jo perquè no vaig aconseguir capturar l'instant del rètol, però crec que m'he guanyat el vot de confiança.

I jo em pregunte, ara què?

Val la pena aturar-se a llegir el comunicat.

... ahora, 60 años después, existe un pueblo vivo que quiere ser dueño de su futuro [...] ETA desea cerrar un ciclo en el conflicto que enfrenta a Euskal Herria con los estados, el caracterizado por la utilización de la violencia política. Pese a ello, los estados se obstinan en perpetuar dicho ciclo, conscientes de su debilidad en la confrontación estrictamente política y temerosos de la situación que provocaría una resolución integral del conflicto. Por contra, ETA no tiene miedo alguno a ese escenario democrático, y por eso ha tomado esta decisión histórica, para que el proceso en favor de la libertad y la paz continúe por otro camino. Es la secuencia lógica tras la decisión adoptada en 2011 de abandonar definitivamente la lucha armada. En adelante, el principal reto será construir un proceso como pueblo [...] Materializar el derecho a decidir para lograr el reconocimiento nacional será clave. El independentismo de izquierdas trabajará para que ello conduzca a la constitución del Estado Vasco.
ETA no havia desaparegut fins ara. I tampoc desapareix, sinó que "s'integra en el poble". O el que és el mateix, els seus objectius segueixen vigents, ara amb la legitimació que aporta la llibertat i la defensa pacífica de les idees polítiques. I ha estat suficientment viva com per a estar atenta sobre tot allò que ha ocorregut a Catalunya.

Quan parlen de violència política, no només parlen del que ha pogut ocórrer a Euskadi, o a Navarra. No només parlen d'Alsasua. Parlen de Catalunya, de les càrregues policials de l'1 d'octubre, i de totes les decisions que han vingut després, com la dubtosa aplicació de l'article 155, que no diu enlloc que puga enviar-se a casa al president d'una autonomia. No és d'estranyar que Puigdemont es mantinga viu en l'exili com a president legítim. Quan parlen de l'independentisme d'esquerres i del dret a decidir, fan un pas en paral·lel al procès democràtic que el Parlament català va impulsar per tal que foren els ciutadans els que decidiren lliurement com organitzar-se políticament.

Tot el que han dit ara, encara que està molt lligat al que està ocorrent en els darrers mesos, és molt semblant al que deien en el seu moment, quan van llegir el comunicat. Recordem com ho mostraven els informatius fa uns anys.


En aquell moment ja demanaven que al final del procés el poble basc tinguera la paraula sobre el seu futur. Els estats espanyol i francès haurien de respectar-ho. Però no ho faran. No ho faran i amb això estaran obligant a aquells que volen una democràcia plena a buscar vies alternatives. Catalunya va haver de forçar els reglaments. La mateixa ONU reconeix que cap regió pot avançar en la defensa de la seua independència sense trencar amb les normes dels estats als quals pertanyen. És normal. 

La pregunta és si la dissolució d'ETA i de la violència trobarà una alternativa democràtica viable. És a dir, si l'Estat espanyol, amb les seues decisions, legitimarà la violència com a única manera d'aconseguir la llibertat d'un poble, la qual cosa a banda d'esperable és terrible. Seria trist que l'única manera d'aconseguir la llibertat fora tornar enrere. Davant d'eixe camí, la societat basca pot mirar-se en la catalana. Hi ha més formes de fer les coses, més sacrificades -que els ho diguen als empresonats i als exiliats-, i s'ha de tindre molta paciència.

Però qui ens diu que, si al final no hi ha forma pacífica de fer les coses, alguns no troben altra eixida que tornar al que ningú desitja. Ningú? Potser alguns si. Aquells que saben que no poden vèncer la democràcia però si unes vies violentes que deslegitimen el seu legítim objectiu.

Amb els estats mai se sap. Tot val per a protegir-se de la voluntat del seu propi poble.


Comentaris

Anònim ha dit…
Telenovel.les sudamericanes a Canal 9? Hola? Aunque be, veient la poca importancia que tenia el valencia en RTVV, tampoc seria tan estrany trobar-se coses aixi de absurdes.

La diferencia entre la antiga Canal 9 i la nova A Punt radica en que Canal 9 era el tipic canal espanyolista, antivalencia, que no li interessava promocionar la llengua valenciana a excepcio de informatius i programes de tradicions com les falles i a vegades ni aixo, televisio centralista que nomes es centrava a Valencia capital i au. De una ideologia conservadora molt marcada, amb una programacio roïna i de baixa qualitat, molt plana i repetitiva.

I amb A Punt ens trobarem una televisio plural, oberta, que ja no tindra eixos complexos i manies amb el valencia que si tenia Canal 9, on es fara una programacio de qualitat i diversa, on hi haura cabuda de tot tipus de programes. Ja siguen concursos, magazins, noves de series de ficcio, apostant veritablement pel que es valencia, fins i tot, n´hi haura un documental de la historia del paper de la ciutat de Valencia a la II republica espanyola. I un defecte de naixement que sempre ha tingut Canal 9, que es va fer un pegat en eixa tema en Punt 2, limitant-se a series infantils i documentals i que van a arreglar definitivament a A Punt, es que per fi es doblaran series i pelicules estrangeres en valencia. Lo que molts que estimem la llengua i cultura valenciana estavem dessitjant fa molt de temps.

Sembla que n´hi han diferencies molt clares, no?

Salutacions!

Entrades populars d'aquest blog

Tot per xarxes

 Hola! Hui hem tingut un dia mogudet, molt mogudet amb À Punt. Ho heu vist?? Recordeu que XorX ha trascendit el format blog de La Mirada Crítica i que ara es centra en Twitter. Allí sóc @XorxLMC . I com sempre, cosetes que penge a YouTube: A Consell9  i a XorxLMC . Vos esperem! 😏

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se