Benvinguts :)

Benvinguts a La Mirada Crítica de XorX

dijous, 11 de juny de 2015

Acord del Botànic



Axí de simbòlicament s'ha signat un acord programàtic de govern entre PSPV, Compromis i Podem. Després de dies d'acusacions creuades i desacords on uns es toflaven més que altres -arribant fins i tot a aturar les negociacions-, al final ha hagut un pacte progressista. Però arribar ací no ha sigut ni senzill ni agradable.

Després del 24M tots pensàvem que ja estava tot fet: 55 escons eren més que suficients per a formar un govern d'esquerres. No obstant això, les negociacions van començar amb el peu esquerre. Oltra es va dedicar a passejar-se per totes les televisions proclamant que tenia la força de 32 diputats, quan no s'havia presentat amb Podem sinó en solitari. I destacava que el que importava era el què i no el qui (arribant a afirmar que, si calia, agranaria el Palau, davant les preguntes de si volia ser presidenta o si renunciava a la presidència, cosa que no ha fet. Voldria vore-la agranant el Palau per demostrar que no se li cauen els anells). Puig, mentrestant, també feia aparicions donant per fet que anava a ser el president, una qüestió innegociable.

Jo sempre m'he mantingut en una posició distant perquè els dos tenen raons de pes. Ell és la segona força i la primera que pot sumar altres grups per formar una majoria absoluta. Ella és la tercera força amb un creixement espectacular. Per contra els socialistes han obtingut el seu pitjor resultat històric. També cal considerar que el PSPV recolzarà a Joan Ribó per ser la segona força a l'alcaldia de València i que esperen que a les Corts ocórrega el mateix però al contrari. Ella és lluitadora i ha fet la millor oposició que s'ha fet en molts anys de governs del PP. Ell no ha estat a les Corts i el seu grup no ha brillat en la funció de control. I finalment, la investudura la voten els diputats. PP votarà que no a Puig i que no a Oltra. Ciudadanos no sembla tindre intenció de votar a Puig si els socialistes donen l'alcaldia de València als pancatalanistes separatistes que volen trencar la convivència dels espanyols. I a Oltra no la votarien ni morts. Així les coses, el resultat dependrà dels 55 escons de l'esquerra. El PSPV aposta inicialment per votar a Puig, lògicament. Però necessita a Compromis i Podem. Estos dos, per la seua recentment descoberta sintonia política -que no es donava fins al 24M pero si a partir del 25, màgicament-, opten per una persona que represente millor eixe QUÈ en el que estan treballant, i consideren que Puig no és la persona. Així, Puig comptaria amb 23 vots i Oltra amb 19+13, amb 32. Amb els vots en contra dels partits de dretes, només si es posen d'acord els membres del tripartit podrà haver una solució favorable que garantisca el canvi.

El que és una vergonya és que PSPV i Compromís hagen instrumentalitzat els mitjans de comunicació i els sentiments dels seus simpatitzants a través d'una guerra mediàtica per mesurar qui dels dos té més pes, o més collons, o més ovaris. Total per acabar on tots sabíen que acabaríen: pactant i governant junts.






Qui serà el president?

És difícil aventurar-se, encara que teim un 50% d'opcions d'encertar si és que no anem a eleccions anticipades. Qualsevol pacte PSPV+Ciudadanos requeriria del suport del PP i seria un suïcidi. Per tant, Oltra o Puig.

Analitzem el que ha ocorregut. Unes declaracions fora de to de Pasqual Mollà van "causar" o "servir d'excusa" al PSPV per congelar les negociacions amb Compromís per sentir-se insultats. A Compromís desvetllaven en roda de premsa, que no en xarxes socials, que a la pràctica continuàven els contactes telefònics, i que les negociacions no estaven trencades. Paral·lelament els socialistes anunciaven que havien arribat a un acord amb Ciudadanos per a la mesa de les Corts, un extrem que els nacionalistes espanyols no van tardar en negar, estos si per xarxes socials de manera pública. Davant de tot aquest embolic, els partidaris del tripartit es llançaven al coll de socialistes i valencianistes -perquè Podem sembla pintar poc, i el seu electorat sembla estar desactivat- exigint un acord. Molts d'ells preferien un acord de Puig com a president amb una contrapartida forta en favor dels valencianistes. Però Compromís mai va donar eixa opció, sabien que el PSPV tenia poques opcions.




A la nit ens va sorprendre un pacte d'última hora entre els membres del -encara no- tripartit d'esquerres: acord per a la configuració de la mesa de les Corts. PSPV presidència; Compromís vicepresidència primera; PP vicepresidència segona; Podem secretaria primera; i Ciudadanos secretaria segona. Però pel que s'ha sabut, els socialistes han trencat l'acord i han intercanviat les secretaries per tal de beneficiar a Ciudadanos i castigar a Podem, la qual cosa ha causat que Antonio Montiel isquera enfadat a criticar que el PSPV balle alhora amb l'esquerra i amb la dreta. La foto de la vergonya és esta, la de 5 homes monopolitzant la mesa de les Corts.




Per què fa això Ximo Puig saben que Antonio Montiel té seriosos dubtes en donar-li la presidència a un socialista? Potser és perquè ja té clar que no recolzarà al socialista. Oltra ha entrat pletòrica en directe a Más Vale Tarde, a la Sexta, i ha repetit el seu discurs d'atorgar-se el recolzament de 32 diputats davant dels 23 que recolzen Puig. El socialista ha entrat en directe en Al Rojo Vivo però no ha seguit el seu discurs de sempre. Esta vegada no ha donat per fet que la presidència ha de ser per a ell com ha fet tota i cadascuna de les vegades que ha participat en una entrevista televisiva.

Hi ha un acord de govern que sona més a Compromís que a Podem o PSPV. Puig ja no es problama president. Podem és relegat per sorpresa per uns socialistes que ja no esperen res d'ells. La música sona a Mónica Oltra com a presdenta del Consell, però no sé si és una sensació o un desig. Hi hauria més alternatives a la presidència de Puig, com dos presidents que s'alternen 2 anys, o un president i un vicepresident amb atribucions repartides, amb menys poder el primer i més poder el segon.

Ho sabrem demà de vesprada. A les 17h es reuneixen i ens han donat a entendre que no tardaran molt en acordar-ho, perquè semblen haver entès que els ciutadans no volen que s'allargue més i, especialment, perquè volen pactar Generalitat i ajuntaments al mateix temps.


La Mirada Crítica

dimecres, 27 de maig de 2015

Canvi al País Valencià





































Per fi. A pesar de totes les pors, de tots els dubtes, els valencians hem decidit apostar per governs plurals d'esquerres i deixar el PP en minoria a les Corts, a dues de les tres diputacions (just la nostra és la que es queda el PP...) i a molts ajuntaments.


Si el PP tenia ara 55 escons, ara es este número el que es reparteixen PSPV (23), Compromís (19... 19!!) i Podemos (13). A la bancada conservadora, 31 per al PP i 13 més per a Ciudadanos.




Amb Compromís tan a prop dels socialistes comença el culebró. Els valencianistes consideren que el resultat reflecteix pràcticament un empat tècnic i destaquen que el PSPV ha perdut un terç del suport social mentre Mónica Oltra ha triplicat els resultats de 2011. D'altra banda, els socialistes, com a segona força política, es veuen legitimats per presidir un Consell plural.

Posar-se d'acord no dependrà només de la cabuderia de Mónica Oltra, sinó d'altres partits més menuts. Amb la desaparició d'EU (llàstima), els xicotets -i decisius- són Podemos i Ciudadanos. Els primers prefereixen Oltra de presidenta, amb qui podrien formar govern, però tampoc descarten que ells, Compromís i PSPV investisquen Puig president, això si, sense entrar a formar part del govern. La pinça de Podemos i Compromís al PSPV perilla amb l'entrada dels nacionalistes espanyols. Carolina Punset, obsessionada amb el nacionalisme de Mónica Oltra, es mullaria per evitar un govern valencianista que li destecle l'Espanya grande i libre. Serien capaços de recolzar a Puig, però els seus 36 escons, si no m'equivoque, haurien de comptar almenys amb l'abstenció del PP, que passaria de no pintar res a tindre este mínim protagonisme. 

Hi ha molta polèmica als mitjans perquè els partits corren als diaris a filtrar intencions i globus sonda, però tots tenen molt clar que açò s'oblidarà de seguida. El resultat, es configure com es configure, haurà de ser un acord estable per garantir un govern uniforme. Mentrestant, les exhibicions de força són simplement part del joc d'una negociació com esta, en la qual entren, a més a més, interessos afegits per acabar de complicar la situació: diputacions, ajuntaments i eleccions generals.

Els partits estatals miren a Madrid o a Barcelona abans de fer un pas o prendre una determinació, perquè són tots rivals entre ells de cara als comicis generals. PP, Ciudadanos, PSOE i Podemos són rivals entre ells, i els pactes autonòmics poden afectar als seus resultats electorals. Ciudadanos creia estar salvada d'haver de mullar-se i ara resulta que els poden obligar a prendre partit, ni més ni menys que per un dels grans partits i amb la participació de l'altre gran partit. No els ha de fer molta gràcia.

Compromís, d'altra banda, es mira el seu propi melic. Sap que gran part dels seus votants a les autonòmiques volaran a Podemos a les eleccions generals. Un càlcul que m'ha arribat via Twitter indica que amb estos resultats autonòmics aplicats al Congrés Compromís obtindria 7 diputats. Un grup parlamentari propi per a un partit valencianista seria històric, i a més a més podria ser determinant segons com quede el resultat. Per això Oltra està intentant crear un Compromís-Podem. La pregunta és si tindria grup propi (més de 7 diputats podrien ser) o si es diluiria el valencianisme en el grup parlamentari de Podemos. Esta segona opció seria una mala idea que el sector nacionalista de la coalició, el Bloc, no permetria.

En fi, prompte sabrem quin govern tindrem. Jo apostaria per Puig president, Oltra vicepresidenta i portaveu, Morera president de les Corts, una conselleria per a Ignacio Blanco, i la resta a repartit quasi equitativament entre PSPV i Compromís.

Però qui sap, igual Punset acaba sent vicepresidenta i la conselleria simbòlica és per a Fabra xD no, és broma. El que no veig és Oltra de presidenta amb Puig de vice i Montiel a les Corts. En pocs dies ho sabrem.

A tot açò, EU podria tornar a les Corts al 2019 -si encara no s'ha desintegrat o introduit en Podemos- perquè probablement la barrera electoral del 5% es baixarà al 3% al llarg de la legislatura.

Als ajuntaments tampoc caldrà esperar molt més per esbrinar els pactes de govern. Si tot va bé, Joan Ribó seria alcalde de València (un alcalde valencianista!!) i Amparo Marco (divina com ella sola) seria alcaldessa de Castelló.

Ara no la cagueu, gràcies ¬¬


La Mirada Crítica

dijous, 14 de maig de 2015

No sabem el que passarà

Enguany crec que no arribe viu a les eleccions, i que Compromís perdrà un vot. Esta campanya és d'infart. Les enquestes igual diuen una cosa que la contrària, i si guanya la dreta a mi em dóna un infart.

Tota l'anàlisi que es pot fer és que les xifres ballen molt. Ho farem ràpidament i a travès d'imatges trobades a Twitter, exa xarxa social que treu fum estos dies:


CIS de maig


Bàsicament:

PP: 33-35
PSOE: 22-23
Podemos: 19
Ciudadanos: 16
Compromís: 7-8
EU: 0

Podemos es manté fort però no supera el PSPV (que per cert ara es fa dir PSOE, amagant les sigles PSPV). Ciudadanos entra amb 16 i Compromís es converteix en l'únic dels que estaven que creix. Esquerra Unida no obté representació.

Levante:

CASTELLÓ



La suma de PP i Ciudadanos no arriba ni de prop a la majoria absoluta. Hi hauria un govern d'esquerres amb PSOE, Podemos, Compromís i Esquerra Unida. L'alcaldessa seria Amparo Marco, del PSPV.

Com a curiositat, fixeu-vos en la diferència entre Amparo Marco real i Amparo Marco cartell electoral.


A València el resultat és més ajustat:


A València l'esquerra té un resultat més ajustat, però en este cas l'alcaldia seria per a Joan Ribó, de Compromís. De ser cert seria un resultat històric que reinventaria València. El canvi seria molt més substancial que a Castelló.

Acabe amb ABC:


PP: 32-33
PSOE: 20-21
Ciudadanos: 19-20
Podemos: 13-14
Compromís: 12-13
EU: 0

Els grans partits tradicionals obtindrien uns resultats semblants a l'estudi del CIS. Esquerra Unida no obtindria el 5% autonòmic i no entraria a les Corts. Sí, eixa barrera electoral que el PP va pactar amb el PSOE ara podria causar que el repartiment d'escons beneficiara una majoria absoluta PP-Ciudadanos. Molt llestos els socialistes sempre.

Sobre els nous partits, hi ha alguna cosa que no em quadra. Com pot pujar tant Ciudadanos sense baixar el PP? Especialment perquè el que baixa és Podemos i el que puja és Compromís. Entenc el trasvàs de vots Podemos a Compromís. Però Podemos a Ciudadanos? No crec que siga tan significatiu.

El que sí és significatiu és el resultat de Compromís, que sí que me'l crec. No pot ser casual que la política més valorada puge tant en unes enquestes que tendeixen a donar-los menys representació de la que acaben obtenint dels electors.

Caldrà esperar al dia 24, clar està, però ja tinc ganes que isquen nous sondejos, per curiositat. Estos estan ja totalment desactualitzats, però volia deixar-los escrits. Del que va ocórrer just abans de la campanya o al principi de la mateixa al que hi ha ara que freguem l'equador hi pot haver un abisme. A vore si este cap de setmana ixen nous estudis que tinc mono d'actualitzacions.

Tinc ganes especialment de vore el que ocorre amb Ciudadanos, un partit creat artificialment fora de Catalunya. Els poders econòmics van decidir que necessitàven un Podemos conservador per apuntalar el PP, i el perfil i la imatge d'Albert Rivera -és un psicòpata, n'estic convençut- els venia com anell al dit. Rivera és molt intel·ligent, molt estratègic, molt fred. No perillós, per si heu interpretat malament. Però és un calculador nat. I a base d'aparèixer als mitjans i a les enquestes, al final la massa ha decidit que s'ho traguen. Què bé.

En fi, vorem com va la cosa. 

La Mirada Crítica



divendres, 24 d’abril de 2015

Capgirant enquestes electorals





Falten pocs dies perquè comence la campanya electoral per a les eleccions autonòmiques i municipals i la precampanya està molt calenteta.

A principis d'este mes, a poc més d'un mes de la campanya, El Mundo publicava un sondeig electoral que confirmava les tendències que s'han vingut mostrant en els darrers mesos.



Novament apareixia Mónica Oltra com la candidata millor valorada. 
  • El PP perdria la majoria absoluta i no tan sols amb la suma de Ciutadans podria superar una coalició d'esquerres. 
  • A diferència de les primeres enquestes que apuntaven fa temps un canvi de govern al País Valencià, Compromís quasi no puja respecte als resultats de 2011. 
  • El temut sorpasso al PSPV vindria, en tot cas, de la mà de Podemos, que s'ha menjat el creixement de la formació valencianista. 
  • EU, que està al límit de convertir-se en un grup extraparlamentari, aconseguiria entrar a les Corts i fins i tot augmentar un representant. El bipatidisme es el que perd els escons que guanyen els nous colors polítics.

  • Suma de la dreta: 45-48 escons
  • Suma de l'esquerra: 51-54 escons
  • Majoria absoluta: 50 escons. Podria governar l'esquerra


Fa pocs dies El País va publicar un estudi semblant.



  • En este cas el PP baixava encara més, escons que recuperaria el PSPV
  • Podemos ajusta el seu recolzament a la baixa fins empatar amb Ciutadans.
  • Compromís, que segons l'enquesta d'El Mundo es quedava congelat a València i augmentava un escó a Alacant i a Castelló, en este cas sumaria un a cada circumscripció.
  • EU deixaria de sumar un diputat i s'hauria de conformar amb igualar resultats.

  • Suma de la dreta: 45 escons
  • Suma de l'esquerra: 54 escons
  • Majoria absoluta: 50 escons. Podria governar l'esquerra


Pel que fa a la valoració de líders, Oltra es manté en primera posició, en este cas amb molta més distància amb la candidata de Ciutadans, Carolina Punset.

Però continuem amb més sondejos, l'últim, el de la SER:



Per comparar ràpidament amb les dues anteriors enquestes...

  • El PP aconseguiria entre 28 i 31 escons, com ja havíem vist. 
  • La diferència la marca la recuperació del PSPV, que passarien dels 21 o 23 que li atorgaven els estudis a un màxim de 26. 
  • Ciutadans segueix pujant, més pausadament, i passaria dels 15-17 a 17-19 representants.
  • Podemos baixaria el seu recolzament electoral dels 17-19 (amb els quals empataven amb els de Punset) a 13-15. 
  • Compromís esperava 8 o 9 segon els anteriors sondejos i ara podria augmentar el seu sostre fins als 11, i això que els resultats no contemplen els seus últims moviments. 
  • Finalment es confirma l'entrada d'EU, que seguiria sobrepassant el 5%. No obstant això, la traducció de vots a escons els deixaria entre 2 i 3 seients a les Corts. Han anat baixant enquesta rere enquesta almenys (del 6,8% al 5,3%), que vagen amb compte.

  • Suma de la dreta: 45-50 escons
  • Suma de l'esquerra: 46-57 escons
  • Majoria absoluta: 50 escons. Podria governar l'esquerra o podria governar la dreta

Sembla curiós que amb una cap de llista sensiblement millor valorada que la resta, Compromís no aconseguisca apujar notòriament  el seu número de vots. És cert que Enric Morera va reconèixer que 8 o 9 escons era un "gran resultat" per a la Coalició, però a pesar d'eixe conformisme inadmissible sembla que els valencianistes volen capgirar les enquestes, almenys pel que fa a l'àrea central i a la ciutat de València.

El #RitaLeaks, fent públiques factures del balafiament de l'alcaldessa Barberá, és tot un colp d'efecte del qual en el millor dels casos es poden aconseguir alguns moviments. D'una banda, el vot indecís, que podria optar per recolzar la coalició. D'altra banda, podria aconseguir un moviment de vots no ancorats del PP a Ciutadans i de PSPV/EU/Podemos a Compromís en menor mesura. El que no sabem és quin efecte tindrà això fora de la capital. Pot donar la sensació que és una opció valenta i lluitadora a tots els nivells i pot fer la impressió que només fan campanya per València.

Jo si fora de València tindria molts motius per votar Compromís. Com no ho sóc, no els tinc.

En fi. Cada partit té la seua estratègia, però de moment la que es mou a la xarxa i als mitjans més és la de Compromís. I agafar el bou per les banyes i aconseguir dirigir l'agenda és molt complicat i molt important. De tota manera, pegarem un colp d'ull a les campanyes de tots els partits més endavant.

M'encanten les enquestes electorals però enguany no me les puc creure de cap de les maneres. Està tot molt inestable, hi ha un grup molt gran d'indecisos i probablement un grup de decidits que no necessàriament votaran allò que inicialment han escollit. Això donant per fet que les enquestes no estiguen sobrecuinades, cosa que actualment rarament no ocorre. Però vull deixar constància dels resultats i espere que hi haja un nou sondeig apurant el límit legal amb el dia de les eleccions per vore com han funcionat les estratègies dels partis en la precampanya, si és que convè reflexar realment el que està passant i no resulta més interessant publicar una altra cosa.

Vos convide a llegir este article de Juli Martínez a La Veu. Molt ineressant reflexió. A partir d'ací cal preguntar-se quin és el vertader objectiu d'estos sondejos. 

La Mirada Crítica



divendres, 3 d’abril de 2015

Provincialismes

Fa soroll un arbre al caure si no hi ha ningú per escoltar-ho?

S'assabenta algú que Compromís s'estima Castelló si ningú ho perceb?

Són dues preguntes per a la reflexió, però qui no ha reflexionat sobre açò ha sigut Mónica Oltra. 

Fa dies que insistisc sobre la mateixa qüestió perquè em sembla important. No obstant això, en política tot i que es tenen assumides les crítiques dels adversaris polítics, les crítiques que venen des de dins no són tan ben rebudes. Per què? Un altre partit et pot treure escons però no et llevarà la vara de comandament. I ja sabem com funcionen els partits tradicionals. Sí, estic dient que Compromís té una estructura i un funcionament anàleg als vells partits que ara alguns anomenen casta. 

A Compromís no comprenen que no es pot fer una comunicació tan desigual. No poden centrar-se en guanyar València i en existir en Alacant (no sabeu la mania que li he agafat al Natxo Bellido este, que no tindrà cap culpa, però ens el posen fins a la sopa).

Després de denunciar que tot el que destaca Compromís gira al voltant de València i d'Alacant (i de vegades contra Castelló, com el cas en que ens instrumentalitzen per atacar al PP a València), vaig demostrar-ho amb una anàlisi de les publicacions a les xarxes socials. Qualsevol pot anar i vore-ho. 

Però lluny de reconèixer que el que fan és lleig i que pot ofendre, ells continuen:




Nova campanya exclusiva per a València. No patiu que ja he assumit que no voré a Enric Nomdedéu protagonitzant cap vídeo amb la candidata autonòmica. Ara bé, voldria saber per què.

A Compromís s'afanyen a dir que ells no són provincialistes. No cola. No voldràn les províncies, però les tenen ben assumides com les tenim ben assumides tots. Crec que no han matat a ningú, de fet. El cas és que diuen que no les volen però bé que es refereixen a "comarques del nord" o "comarques de Castelló". A qui volem enganyar? A més a més, en l'anàlisi de publicacions de xarxes socials es veu clarament com el territori clarament més abandonat és precisament el que coincideix amb la província de Castelló. Més clar aigua. Són provincialistes per al que volen, i el que volen és una autonomia centralista.

Però tornem a Oltra. perquè després de diverses referències -i just després de parlar personalment amb Enric Morera, tot siga dit-, es va dignar a respondre a estes reflexions que, no ho oblidem, no són meues exclusivament, sinó que s'han nodrit de persones properes a Compromís i de càrrecs institucionals de la coalició. Allà va la breu conversa:




La superba d'esta dona sense haver arribat al poder no té límits. Jo duc anys defensant Oltra davant les tensions amb el Bloc. Sempre he pensat que havia de ser ella la candidata, perquè era clara parlant, perquè parlava d'allò que interessava. Ara veig que darrere de tot això hi ha altres comportaments que no són acceptables, i que per exemple Enric Morera no té. Més calmat, més dialogant, més receptiu, menys altiu. Hem encertat amb Mónica Oltra? Potser si per a obtindre un bon resultat electoral, segur que no si volem que ens vulga representar, perquè ni tan sols escolta.

Però ni escolta ella ni escolta el partit. Em deia Morera (reitere la meua gratitud per la seua accessibilitat, accessibilitat que no té l'equip de la candidata a la presidència) que encara no estem en campanya i que només s'han llançat algunes idees generals. Però jo no he començat a reclamar atenció per a Castelló perquè si, sinó perquè res d'açò és nou.



La passada legislatura, la passada pre-campanya va començar igual. Castelló no existia. Ací no arribava apenes l'energia positiva ni les vitamines Compromís. I es va denunciar. En aquella ocasió no es va ignorar, val reconèixer que eren un partit menut i que tenien problemes de finançament, així que optàven per allò que més rendibilitat els podia donar: València. No em va agradar però ho podia entendre, Al cap i a la fi, una vegada a les Corts, podrien treballar pel conjunt del país. Ets vegada la resposta és el silenci o la superba. Esta vegada no hi ha altra excusa que no siga el centralisme. Bé, es podrien carregar el community manager que s'encarrega de les xarxes socials per incompetent, però ell no té la culpa si fa el que vol el partit. 

Per cert, encara tinc la llauna guardada però crec que faré bé en llançar-la a reciclar, com la papereta de Compromís.

Quatre anys després han canviat alguns noms però no l'actitud. Vaig haver d'interpel·lar a Josep Maria Panyella en més d'una ocasió perquè este home no sabia a qui representava. Ara interpel·le a Enric Nomdedéu i a Vicent Marzà i tampoc es mullen.

Però que no veieu que els que confiem en vosaltres volem que lluiteu per nosaltres?!

Vos hem triat perquè volem que defenseu el territori que representeu. Enric, la ciutat de Castelló i la província com a diputat provincial que és. I Marzà ha de defensar la nostra província a les Corts dins del projecte autonòmic de Compromís. I com van a fer-ho si ens donen a entendre que seguim sent un zero a l'esquerra com quan governava el PSOE o quan governa el PP? Quina millora suposa això per una província discriminada per l'autonomia d'una comunitat discriminada per l'estat?

En fi, que no hi ha qui els entenga. Però qur tinguen clar que no ho estan fent bé i que el vot no és dona perquè si. I que tinguen clar que si existeix un orgull i un sentiment de ser de Castelló -un greeeu atac al sentiment nacionalista valencià- és precisament com a resposta a este tipus d'actituds.

Au.

Actualització 1. Marzà ha respost:



No puc imprimir-me però el convide a llegir les entrades anteriors i a reflexionar sobre la qüestió. Estaria bé que...

  • no comunicaren només qüestions relatives a València (crec que el community manager de Coalició Compromís no té amistat amb Compromís per Castelló perquè no els comparteix cap iniciativa, si és que en tenen alguna*);
  • que recolzaren i/o promogueren campanyes anàlogues (són cridaneres!) a les de València però a Castelló, que no es veu Compromís per enlloc;
  • que respongueren internament a les campanyes ofensives per evitar-les (una campanya per a València ha de criticar els grans malbarataments del cap-i-casal i deixar-se d'instrumentalitzar i usar descaradament Castelló com a forma d'atac);
  • que reclamen un discurs de la candidata AUTONÒMICA que incloga també a Castelló, que es deixe vore per estes terres (a la Romeria de les Canyes no va anar, però no va faltar a les Falles, en plena precampanya on ja no és Oltra ciutadana sinó Oltra candidata), i que compartisca espais amb els nostres candidats (ella és mediàtica, que vinga a defensar Castelló, que defense el deute històric autonòmic amb estes comarques amb tanta força com ho fa amb el deute històric estatal amb l'autonomia valenciana);
  • que s'òbriguen a la societat de manera efectiva, perquè mireu com s'ha de posar u per a que li facen una miqueta de cas. El partit està tancat, no et responen si no és per aplaudir-los;
  • que ajusten el missatge, perquè no té identitat. Almenys no altra identitat que no siga la de València per damunt de tot + propaganda per Alacant. Si a Podemos li dona per dir amb la boca ben plena que defensarà els interessos d'esta província com mai s'ha fet en la història (una cosa que mai ha dit Compromís perquè no són provincialistes) Podemos es menja a Compromís. Perquè ací es vol escoltar això. No entenen des del nacionalisme centralista valencià que la nostra manera de ser valencians és ser de Castelló. Que sentir-nos de Castelló és la nostra manera de sentir-nos valencians. Que estimar-nos les nostres comarques és estimar-nos el País. Compromís és centralista a València perquè li interessa. OK. Però que a Castelló siga castellonista, perquè és el que volem escoltar. No cal que es caguen en València, només que ens defensen d'un centralisme que no és bo ni per a Castelló ni per a un nacionalisme de país. És ser provincialista? No, és ser intel·ligent. El provincialisme és una excusa per justificar el centralisme.

 *I afegisc que no tota la culpa és d'una coalició que no sap mesurar l'excès o dèficit d'iniciatives al llarg del territori sinó d'unes direccions locals, comarcals i provincials que, almenys a Castelló, estan més dormides que despertes i que sense un missatge en defensa d'allò que ens és propi i una estratègia de comunicació eficaç no estan arribant a ningú. No em cal seure a parlar res en persona, però gràcies per respondre'm :) estic segur que les coses seran d'una altra manera.

Actualització 2. Oltra també ha contestat:



La candidata de Compromís a la presidència de la generalitat ha tingut l'amabilitat de respondre'm i jo li agafe el guant. Però no per quedar-me'l, automàticament li l'envie al número 1 de la circumscripció de Castelló, Vicent Marzà, i al que falta per donar senyals de vida, l'imprevisible Enric Nomdedéu, que igual t'agraeix el consell i es posa les piles com t'envia a cagar:



Per cert, no sé què és ser de Compromís, jo he defensat i recolzat Compromís durant els últims anys eleccions rere eleccions: municipals, autonòmiques, estatals, europees, primàries internes. M'agrada Compromís i per això he obert este meló amb tanta vehemència. Perquè em dol que tornen a fer-se les coses mal en campanya i que això afecte als resultats per esta circumscripció; però sobretot em decebria molt que una vegada en el govern -eixe moment arribarà enguany, n'estic convençut- no capgiraren radicalment el tractament del Consell cap a estes comarques com crec que es mereix esta terra i esta gent. S'han de canviar moltes coses, clar està, però esta és una que no pot esperar més ;)


La Mirada Crítica

dimecres, 25 de març de 2015

Defensant Castelló del centralisme valencià




Avui s'ha estrenat una pàgina de Facebook nascuda de les dues últimes entrades publicades en este bloc. No sóc l'únic que considera que Compromís discrimina Castelló i que el centralisme és un problema preocupant fora del govern però pitjor dins d'un govern.

Per això naix Coalició Compromís contra Castelló, per denunciar l'arraconament que pateix Castelló per part de la coalició centralista valenciana i obrir els ulls als seus dirigents.

Com diria Mariamparo la Coenta -què en serà d'esta dona?-, tot siga per a millorar la seua situació. Som així de bones persones. No ho podem evitar.

A vore si ho aconseguim i la Coalició ens deixa votar Compromís :)

  La Mirada Crítica

diumenge, 22 de març de 2015

Compromís CONTRA Castelló

En relació a l'entrada anterior, peng un gràfic que evidencia la discriminació que la coalició centralista valenciana fa de les comarques de Castelló.




A la imatge es poden observar totes les publicacions de Coalició Compromís a Facebook des del dia 1 de març fins ahir 21 de març. Es tracta d'una pàgina de la xarxa social per al partit a nivell autonòmic, però a l'hora de la veritat no es preocupa per igual de tot el territori.

En la nostra comparativa hem de considerar que València ha estat en Falles i Castelló ha celebrat les festes de la Magdalena. Sorprenentment, a pesar d'això València continua sent la xiqueta mimada de Compromís seguida d'Alacant. Castelló segueix amb una o dues referències mensuals com ve sent habitual. Increïble.

Total de publicacions: 26
Publicacions relatives a València: 17 (65,4%)
Publicacions relatives a Alacant: 8 (30,74%)
Publicacions relatives a Castelló: 1 (3.86%)

Però podem traure altres conclusions addicionals:

Hi ha més referències a Castelló. Per exemple en el cartell propagandístic de Mónica Oltra i Joan Ribó cremant una falla protagonitzada per l'Aeroport de Castelló. Esta infraestructura que començarà a funcionar en poc temps ha costat 150 milions d'euros. Per contra, i ja que els agrada tant València i Alacant, la Ciutat de les Arts i de les Ciències ha costat 1282 milions d'euros, amb un sobrecost de 625 milions d'euros. És a dir, del malbaratament a la capital es podrien haver construit 4 aeroports de Castelló. Però la falla l'ha de protagonitzar la crítica a Castelló perquè serveix per desgastar al PP sense recordar als seus estimats mijouets que són partícips i còmplices gràcies al seu vot reiterat d'esta barbaritat econòmica. Compromís vol desgastar però no vol fer sentir incòmodes els seus votants prioritaris. I anem a Alacant, on la Ciutat de la Llum havia de costar 101 milios d'euros i va acabar costant 173 milions d'euros addicionals. Això és un altre aeroport de Castelló. Terra Mítica ha costat una inversió pública de 265 milions d'euros, que amb els anys ha ascendit a 425 milions d'euros, un nou aeroport de Castelló més, i ja en van 6 només amb sobrecostos, amb inversió total en sumen 12 i mig. Però la inversió ridícula a Castelló és la que ha de centrar les crítiques, perquè no importa que els ciutadans de Castelló tinguem altres problemes o altres actius; no importa que vegem que només es precupen -i descaradament- pels interessos de València i d'Alacant; no importa que ens utilitzen políticament perquè no tenim pes demogràfic i per tant tampoc temim pes polític; no importa que ens menyspreen com a persones ni importa que el seu somriure es construisca sobre la nostra tristesa.

I si voleu parlem de quantes intervencions hi ha dels diputats per Castelló, si no és que els tenen lligats al soterrani de les Corts. Només veiem a Oltra, a Morera, a Mollà i a Ferri. Jo juraria que hi ha més diputats de Compromís a les Corts. Fins i tot algun que és conscient que Castelló existeix. Però el tenen amagat no siga que parle de Castelló per a algun assumpte que no siga relatiu a Carlos Fabra.

I si m'apreteu, comparem quantes publicacions es comparteixen de Compromís per Alacant, quantes de Compromís per València i quantes per Compromís per Castelló. Sí, a Castelló també existeix Compromís, i crec que Enric Nomdedéu encara no s'ha mort. De fet, no és l'únic representant de la coalició a les nostres comarques, hi ha molts més. I això em fa preguntar-me una cosa...

Què pensa la gent de Compromís a les comarques de Castelló de tot açò? Són uns venuts al valencianisme centralista que disfruten de discriminar la seua pròpia terra i de menysprear la seua pròpia societat? Són simplement polítics mediocres incapaços d'anteposar l'interès dels seus representants al seu propi interès per continuar a la cadira? La veritat és que m'agradaria saber-ho, és un assumpte que em desperta molta curiositat.


La Mirada Crítica

El centralisme de Compromís



S'apropen les eleccions autonòmiques i la situació política és més caòtica que mai. El PP cau per primera vegada en anys, el PSPV frena la seua baixada, Compromís duplica resultats, EU pot desaparèixer i poden entrar noves forces com ara Ciutadans i Podemos. El tripartit clàssic tan esperat en anteriors comicis pot donar-se o no. Podria ser substituit per un tripartit sense les sigles del bipartidisme o en un tripartit de forces de centre-dreta.

És coneguda la meua simpatia per Compromís i per Mónica Oltra, per fi candidata. No obstant això, comence a tindre por del triomf d'una coalició que viu de i per a València.

Guanyar València és guanyar la Generalitat, és el que deuen pensar, raó per la qual la resta del territori, especialment la província menys densament poblada, deixen d'importar. I més si estes zones estan controlades per un sector crític que no ajuda gens en el problema de la discriminació, ja que com els seus companys de València només es preocupen per mirar-se el melic.

El somriure :) que tant pregonen comença a convertir-se en una cara de circumstàcies :\ 

Cada vegada que veig a Oltra en una campanya per València que no han fet per Castelló, se'm lleven les ganes de tornar a votar Compromís; cada vegada que el Facebook de la Coalició publica una entrada sobre les comarques del nord em crema la sang, perquè n'és una de cada mil; cada vegada que critiquen l'Aeroport de Castelló quan la Ciutat de les Arts ha costat molts més diners i té menys capacitat de dur rendibilitat social i econòmica me'n puge per les parets.

Què podem esperar?

Què podem esperar d'un Compromís que ens inunda en plena precampanya de campanyes, missatges, propostes i crítiques sobre allò que ocorre a les comarques centrals menyspreant la resta del país?

Què podem esperar d'una candidata incapaç de vindre a Castelló a gaudir amb els veïns del seu dia gran de les festes de la Magdalena mentre es bolca en València ciutat?

Què podem esperar d'un Enric Nomdedéu (i per extensió de la resta de representants de Compromís a casa nostra) sense voluntat coneguda per revertir unes conductes internes que afecten la ciutat per la qual és regidor i la província per la qual és diputat?

Què podem esperar del centralisme de la Coalició Compromís?

Esta és la campanya original, en la que el major cas de corrupció que preocupa a la Coalició Compromís és l'Aerotort, perquè discriminar i ridiculitzar Castelló dóna vots; recordar els valencians (els de València vull dir, els que importen) que la seua obra faraònica per excel·lència és el pitjor malbaratament de diners públics que s'ha fet al País Valencià sembla que no els dóna vots, per això ho amaguen en un costadet.





En fi. Ja m'he posat en contacte amb la Coalició Compromís per fer-los vore que no poden ser tan parcials. No se m'ha respost oficialment, no tenen cap necessitat. També vaig escriure a Mónica Oltra. Tampoc va respondre, ara ja s'ho deu tindre més pujadet. He escrit a algun càrrec públic municipal que no ha volgut entrar en el fons de l'assumpte, i que no tinc clar que vaja a voler traslladar el missatge al partit del qual és assessor. Algú s'ha dignat a justificar a Facebook que les campanyes de Compromís per València són iniciatives pròpies, iniciatives de persones individuals,d e col·lectius... Em sembla molt bé, però es segueix donant la percepció que València, com sempre ha ocorregut i sempre ocorrerà, és l'únic que importa, i que si a Castelló la gent de Compromís i els seus dirigents són conformistes i no tenen orgull algun, tampoc des de València els van a estirar de les orelles per motivar-los a despertar l'electorat.

M'agrada Compromís, però cada vegada veig més clar que no és la solució per a Castelló. Esta terra necessita un partit que agrane cap a casa i no un grup de castellonencs que es diuen valencianistes però el valencianisme dels quals exclou tot sentiment castellonenc. Cal un partit de Castelló i que mire per Castelló, i no un partit que ens ven que no té dependències de Madrid i que no treballarà per Madrid com fan els altres, però resulta que les té totes a València, i que treballarà únicament per València.

Ja ho he dit.


La Mirada Crítica