Benvinguts :)

Benvinguts a La Mirada Crítica de XorX

dimarts, 14 de març de 2017

El Consell Rector tanca els ulls per evitar el món

Hui fa una setmana que vaig escriure al Consell Rector de la CVMC per exposar-li els meus dubtes raonables sobre la ressolució del Concurs de Naming per a la identitat visual del conjunt de la plataforma de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Una setmana després encara no sabem els seus arguments, i això que tenim constància que els ha arribat l'escrit.


Algú ha vist al Consell Rector? Segur que no és una faula? Han eixit a fer una roda de premsa per presentar les seues decisions més importants? No. Per què? Per què amagar-se? Per què apostar per la foscor en lloc de la transparència? Què oculten?


Sembla que allò que vaig escriure no és suficient per arrancar a Enrique Soriano Hernández, Vicent Vergara del Toro, Vicente Cutanda Mansilla, Rafel Xambó Olmos, José Martínez Sáez, María Lozano Estivalis, Raquel Piqueras Navarro, Mar Iglesias García i María Dolores Navarro Giménez una explicació a la societat valenciana ni a la institució que els ha confiat eixa responsabilitat.



No sóc un expert en estes coses ni ho pretenc, però vaig deixar clar en una entrada anterior que els dubtes estan raonats. Ara, vaig a anar més enllà (i corregiu-me si m'equivoque).

Tornem al DOCV, a la RESOLUCIÓ de 25 de gener de 2017, del President del Consell Rector de la CVMC, per la qual es dóna publicitat a les bases del concurs anteriorment esmentat.


3. Forma d’adjudicació Aquest procediment té la naturalesa de concurs de projectes, amb intervenció d’un jurat, i se celebrarà en dues fases, a l’empara del que estableix el llibre III, títol I, capítol I, secció sisena, «Normes especials aplicables als concursos de projectes», del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic.


Mot bé, anem a vore:

Sección 6.ª Normas especiales aplicables a los concursos de proyectos

Resumirem, si em permeteu:

Artículo 188. Decisión del concurso.3. El jurado adoptará sus decisiones o dictámenes con total independencia, sobre la base de proyectos que le serán presentados de forma anónima, y atendiendo únicamente a los criterios indicados en el anuncio de celebración del concurso.4. El jurado tendrá autonomía de decisión o de dictamen.5. El jurado hará constar en un informe, firmado por sus miembros, la clasificación de los proyectos, teniendo en cuenta los méritos de cada proyecto, junto con sus observaciones y cualesquiera aspectos que requieran aclaración.6. Deberá respetarse el anonimato hasta que el jurado emita su dictamen o decisión.

Ja comencem a trobar, novament, problemes. Els mateixos problemes, però ara recolzats sobre un article de la llei en la qual es basa el propi concurs. Per una banda, s'indica que s'atendran únicament els criteris del concurs, cosa que amb la comparativa amb una nomenclatura improvisada (LaNostra, en una entrada anterior) ja vam observar que semblava no complir-se.

D'altra banda, i açò és nou, s'exigeix un document motivat. On està  eixe informe firmat pels membres del jurat? On està la classificació dels projectes? On està la baremació dels mèrits i les observacions? 

Recordem que tot açò ja se li va demanar explícitament al Consell Rector, i que aquest òrgan encara està per eixir i donar una explicació a l'opinió pública.

De fet, el menyspreu del Consell Rector i de la pròpia CVMC per la transparència és més que evident. Entreu en CVMC.es O busqueu CVMC a un buscador. No tenen web. Per no tindre no tenen ni pàgina dins del portal de la Generalitat, o de Presidència. Pots tornar-te boig si vols contactar amb ells, si vols accedir a informació general, fitxes dels seus membres, les seues competències o les notes o convocatòries de premsa. Un autèntic despopòsit en ple any 2017. Des de la vella escola deuen pensar que tancant els ulls desapareix el món. Tapant-se els oïts deixes d'escoltar les crítiques. Ignorant la societat es dissipa la seua responsabilitat. No, senyors.

Bé. I sense tindre res més que afegir, em retire a l'espera que el Consell Rector de la CVMC es digne a aclarir-nos els dubtes sobre una adjudicació que pot semblar, a priori, irregular.

Com sempre, sereu els primers en saber si contesten les explicacions exigides.













divendres, 10 de març de 2017

Faena feta fa goig

La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació m'ha certificat que els meus (nostres) dubtes sobre l'elecció del nom dels nous msitjans públics valencians els han arribat :) 

Ara cal confiar que actuen en conseqúència, que la CVMC no és RTVV.


"XorX guanya en 5 minuts el concurs de naming de la CVMC"

Juguem a un joc.

Anem a suposar que som una agència de publicitat qualsevol, o un veí qualsevol. Ens arriba la informació sobre un concurs de naming per a una plataforma de comunicació pública.


RESOLUCIÓ 25 de gener de 2017 bla bla bla Naming bla bla bla plataforma de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació bla bla amb pseudònim bla bla en sobre opac tancat bla bla vint dies naturals merda! les propostes presentades han d’estar en valencià Google translate han de ser originals i inèdites Google simplement criteris i puntuació ah guai que promocione la cultura valenciana (25%) aham si que contribuïsca a la vertebració del territori de la Comunitat Valenciana (25%) seh que siga llegible i fàcil en la lectura, la comprensió i la interpretació (25%) sisisi i que estiga concebut amb criteris de durabilitat (25%) bah

"Això ho faig jo en 5 minuts, i  millor que el Risto".

Nom: laNostra OK
Usos: laNostra Televisió; laNostra Ràdio OK
Dominis disponibles: lanostratv.es lanostraradio.es lanostramedia.es OK, a diferència d'À.
Marca: La Nostra: Propietat de RTVV, propietat de la Generalitat, propietària de la CVMC (va ser usada durant uns mesos al 2010 com a lema temporal de Canal 9, no justificaria successió d'empreses d'igual forma que À. no s'identifica amb una voluntat de la nova RTVV que Catalunya s'independitze) Es pot arreglar -perquè la marca és pròpia-, a diferència d'À.
Original i inèdit: Ni si ni no (RTVV va usar una campanya durant uns mesos fa 7 anys) però no usa eixa marca cap televisió o ràdio. Subjectiu En qualsevol cas, empat amb À.
Promociona la cultura valenciana: No especialment. Però fa referència a la unitat del poble. À. ni això
Contribueix a la vertebració del poble: , fa referència a la societat com un conjunt i s'identifica amb els valencians. À. no.
Llegible i de fàcil lectura, comprensió i interpretació: Sí, plenament. À. no, en absolut.
Concebut amb criteris de durabilitat: Sí. À. també.


Vaja, ja hem superat a À. Guanyador absolut del concurs: Xorx, de l'estudi La Mirada Crítica. "Gràcies, gràcies, els ho dedique a tots aquells que estan tornant a entrar al blog després de tants anys". Quants titulars en els periòdics, quants comentaris a les notícies i a les xarxes. Banys de masses!

En fi. Em volen fer creure que entre les 81 altres propostes no hi havia cap que podia superar a À.?



dijous, 9 de març de 2017

Meeec. À. no complia les normes del concurs públic

Més problemes per a À. després de la perplexitat de les xarxes i cert rebuig dels internautes a la nova marca.

Ara resulta que l'Assemblea Nacional Catalana té registrada la marca A punt, ja no és simplement un lema o un hàstag. Entre les classificacions de Niza per a la marca de l'ANC s'inclou la 38, la destinada a televisió i ràdio. Meeec.

El domini apunt.es està registrat. Altres han registrat apunttv.es, per allò de fer caixa. I apuntmedia.es tambe. Gran error del Consell Rector que fa públic el nom de la televisio sense haver registrat totes les marques i dominis.

I mes enllà d'estos problemes, en tenim un de regal:

6.2. Cada candidat ha de presentar un màxim de cinc propostes de nom i haurà d’acreditar la viabilitat de registre, la disponibilitat de domini i una argumentació que explique o ajude a comprendre el significat de la proposta i que no supere un foli d’extensió.

Meeec. Però hi ha més:

9.1. Requisits – Les propostes presentades han d’estar en valencià. – Les propostes han de ser originals i inèdites.
Meeec. I més: 
 9.2. Criteris de valoració respecte al nom. En la selecció de la nova marca, les propostes seran valorades d’acord amb els següents criteris i puntuació: – Que promocione la cultura valenciana (25 % de la puntuació). – Que contribuïsca a la vertebració del territori de la Comunitat Valenciana (25 % de la puntuació). – Que siga llegible i fàcil en la lectura, la comprensió i la interpretació (25 % de la puntuació). – Que estiga concebut amb criteris de durabilitat (25 % de la puntuació).

Prous mecs. Fem recompte: 1.- La marca ja estava registrada; 2.- el domini bàsic (coincidència de la marca amb l'afegit .es) està ocupat; 3.- No és original ni inèdit (hi ha distints usos A. (registrada una TV en Almeria amb esta marca) i algunes A punt (a banda del lema independentista, l'agència de colocació de l'Ajuntament de València)); 4.- No promociona la cultura valenciana (0% d'un màxim de 25%); 5.- No vertebra el territori (disculpeu-me, però una A coincident amb les tres províncies no és una vertebració, és una excusa que tampoc li proporciona eixe 25%); 6.- Ni és llegible, ni té fàcil lectura, ni es comprén el seu significat/interpretació (eixa À mai duu accent en valencià i desvirtua l'expressió A punt amb la qual no es correspon pero que duu a confusió) (0% d'un màxim d'un 25%). 

Estes qüestions, tenint en compte que algunes estan vigents abans que la CVMC fera pública la marca, contradiuen el concurs per a la selecció del naming i books o dossiers per al disseny de la identitat visual del conjunt de la plataforma de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.

Així que, segons les normes, la proposta guanyadora estaria invalidada per a ser la guanyadora del concurs

I ara què? Faran com feia l'anterior govern? Actuar sabent que el que feien no era legal però una vegada el mal estava fet, així s'anava a quedar? Volen que ens creguem que no hi havia cap proposta que complira els requisits mínims i que fora capaç d'obrindre més punts en els criteris de valoració? On està, per cert, el llistat de propostes valorades? Com podem saber que totes les presentades van ser analitzades si no s'ha publicat res al respecte? On està la transparència? Les bases diuen que el resultat és inapel·lable. Per això han pensat que podien fer el que els donara la gana? Tot anava bé, fins que de sobte se n'ha anat tota la credibilitat de la CVMC per terra.

Açò s'ha de rumiar bé.

Actualitze: He escrit tot açò a la CVMC. Quan contesten, si és que ho fan, sereu els primers en saber-ho.


dimecres, 8 de març de 2017

À. Àpunt. Horror.

Si fills meus. I filles meues. El Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació no ha trobat cap opció millor que aquesta per posar nom als nous mitjans públics valencians. I ja és difícil amb quasi un centenar de propostes.

Àpunt. Què vol dir Àpunt? Jo vos ho explique. Àpunt vol dir el següent:

À. (àpunt o à punt) és una patada a la gramàtica valenciana que no té cap significat i que no només menysprea sino que contradiu el sentit de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, del Servei Públic de Radiodifusió i Televisió d’Àmbit Autonòmic, que dicta que la Corporació haurà de " dinamitzar i normalitzar la nostra llengua".

I no vol dir res més. 

Actualitzem: La CVMC assegura que ha fugit dels números i que la lletra A simbolitza l'inici, el començament. Explicació breu de la tria del nom per part de la Generalitat

Imagine que demà ens donaran més dades. De moment anem assumint la modernor esta de nom.

No m'agrada res? Si. Primer que no continga la paraula València ni cap referència a la capital, ja tenim un país prou centralista. Després, que no siga un nom folklòric, entre altres coses perquè hauria de representar tota la societat i més enllà del 9 (del 9 d'octubre) hi ha pocs elements. I després la subtil referència a allò bo que va tindre RTVV: .2 Punt 2.


divendres, 3 de març de 2017

CVMC. Que no t'enganyen

Hola de nou :)

Fa quasi dos anys que no escric, però avui he volgut fer una entradeta breu amb motiu de l'elecció de la directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, nomenada per primera vegada per un Consell Rector format per professionals del sector audiovisual nomenats pels grups parlamentaris. És a dir, per molta propaganda que ens vulguen vendre, al final sempre hi ha una certa mà política al darrere.

Però no seré jo qui deslegitime la millor elecció, tant per mètode com per resultat, feta mai per al director de la radiotelevisió pública valenciana.

Empar Marco, fins ara corresponsal de TV3 al País Valencià, ha sigut la persona triada entre una vintena de noms. Van caldre moltes hores per determinar quin dels tres finalistes podria posar en marxa el seu projecte. Ara cal confiar en ella.



En la seua compareixença en la Comissió de Radiotelevisió Valenciana i de l'Espai Audiovisual, Marco va explicar el seu projecte per tal de convèncer els grups parlamentaris de votar-li a favor. Hauria sigut desitjable que, a banda de la seua explicació, els parlamentaris hagueren pogut estudiar prèviament el document, però les coses a la CVMC no s'estan fent tan bé com seria desitjable.

Només destacaré una cosa, i és que Empar Marco s'ha mostrat disposada a comptar amb tants extreballadors com puga. Sabem que ella va treballar a RTVV i que té una bona relació amb els seus excompanys. Sabem també que la pròpia llei de Creació contempla comptar d'alguna manera amb part dels treballadors que van ser acomiadats de l'anterior empresa. Però si no hi ha successió d'empreses, si no volem repetir els errors passats, per què ara anem a donar uns privilegis especials a uns professionals en contra de la resta? Els drets dels treballadors acomiadats s'acaben amb les seues indemnitzacions per acomiadament. Milers de persones se'n van a l'atur al dia, i ningú s'alegra. Jo sóc qui menys s'alegra de l'acomiadament dels treballadors d'RTVV. Però comprenc que, com la resta de professionals del periodisme i del sector audiovisual que han perdut el seu treball en els últims anys, ells no tenen per què ser tractats de manera diferenciada. L'empresa es va tancar després d'acumular un deute de mil milions d'euros i després de considerar que no podia fer front a la readmissió dels treballadors acomiadats en un ERO que la justícia va considerar nul. Va ser una desgràcia. Però va ser una desgràcia que va passar i que no es pot canviar.

Ara, TOTS els professionals del sector, siguen extreballadors de RTVV o siguen extreballadors d'altres empreses, han de tindre el MATEIX dret a accedir a una nova empresa pública. És evident que persones amb anys i anys d'experiència acumulada tindran punts extres en la baremació, no els ho nega ningú. Els professionals més joves, els titulats que ni tan sols han tingut l'oportunitat de treballar en un sector que s'han trobat mort en eixit de les facultats, ho tindran més difícil. Però hauran de tindre el seu espai reservat, si no, estem fent la trampa de fabricar un barem que per la porta de darrere torne a introduir un privilegi als extreballadors en la tria. Extreballadors i no extreballadors, perquè els anys d'experiència de tots aquells que han treballat en el sector fora de RTVV són tan bons com els que han treballat dins de la casa.

I no em resistiré a tancar amb un meme d'actualitat. La barbaritat de Yunke/HazteOiír de treure un bus amb un missatge contra els xiquets transexuals ha generat un gran rebombori els últims dies, però no precisament a favor de la campanya. Més bé al contrari. Els memes s'han succeït des daleshores, i jo en vaig a afegir un més. En este cas, sobre el tems que ens ha ocupat.



Imagine que la pròxima entrada serà ja per comentar el nom triat per a la Corporació, la marca paraigua que servirà per a les televisions, les ràdios i les distintes plataformes multimèdia. Por em fa.

Fins prompte! (espere ^^')


dijous, 11 de juny de 2015

Acord del Botànic



Axí de simbòlicament s'ha signat un acord programàtic de govern entre PSPV, Compromis i Podem. Després de dies d'acusacions creuades i desacords on uns es toflaven més que altres -arribant fins i tot a aturar les negociacions-, al final ha hagut un pacte progressista. Però arribar ací no ha sigut ni senzill ni agradable.

Després del 24M tots pensàvem que ja estava tot fet: 55 escons eren més que suficients per a formar un govern d'esquerres. No obstant això, les negociacions van començar amb el peu esquerre. Oltra es va dedicar a passejar-se per totes les televisions proclamant que tenia la força de 32 diputats, quan no s'havia presentat amb Podem sinó en solitari. I destacava que el que importava era el què i no el qui (arribant a afirmar que, si calia, agranaria el Palau, davant les preguntes de si volia ser presidenta o si renunciava a la presidència, cosa que no ha fet. Voldria vore-la agranant el Palau per demostrar que no se li cauen els anells). Puig, mentrestant, també feia aparicions donant per fet que anava a ser el president, una qüestió innegociable.

Jo sempre m'he mantingut en una posició distant perquè els dos tenen raons de pes. Ell és la segona força i la primera que pot sumar altres grups per formar una majoria absoluta. Ella és la tercera força amb un creixement espectacular. Per contra els socialistes han obtingut el seu pitjor resultat històric. També cal considerar que el PSPV recolzarà a Joan Ribó per ser la segona força a l'alcaldia de València i que esperen que a les Corts ocórrega el mateix però al contrari. Ella és lluitadora i ha fet la millor oposició que s'ha fet en molts anys de governs del PP. Ell no ha estat a les Corts i el seu grup no ha brillat en la funció de control. I finalment, la investudura la voten els diputats. PP votarà que no a Puig i que no a Oltra. Ciudadanos no sembla tindre intenció de votar a Puig si els socialistes donen l'alcaldia de València als pancatalanistes separatistes que volen trencar la convivència dels espanyols. I a Oltra no la votarien ni morts. Així les coses, el resultat dependrà dels 55 escons de l'esquerra. El PSPV aposta inicialment per votar a Puig, lògicament. Però necessita a Compromis i Podem. Estos dos, per la seua recentment descoberta sintonia política -que no es donava fins al 24M pero si a partir del 25, màgicament-, opten per una persona que represente millor eixe QUÈ en el que estan treballant, i consideren que Puig no és la persona. Així, Puig comptaria amb 23 vots i Oltra amb 19+13, amb 32. Amb els vots en contra dels partits de dretes, només si es posen d'acord els membres del tripartit podrà haver una solució favorable que garantisca el canvi.

El que és una vergonya és que PSPV i Compromís hagen instrumentalitzat els mitjans de comunicació i els sentiments dels seus simpatitzants a través d'una guerra mediàtica per mesurar qui dels dos té més pes, o més collons, o més ovaris. Total per acabar on tots sabíen que acabaríen: pactant i governant junts.






Qui serà el president?

És difícil aventurar-se, encara que teim un 50% d'opcions d'encertar si és que no anem a eleccions anticipades. Qualsevol pacte PSPV+Ciudadanos requeriria del suport del PP i seria un suïcidi. Per tant, Oltra o Puig.

Analitzem el que ha ocorregut. Unes declaracions fora de to de Pasqual Mollà van "causar" o "servir d'excusa" al PSPV per congelar les negociacions amb Compromís per sentir-se insultats. A Compromís desvetllaven en roda de premsa, que no en xarxes socials, que a la pràctica continuàven els contactes telefònics, i que les negociacions no estaven trencades. Paral·lelament els socialistes anunciaven que havien arribat a un acord amb Ciudadanos per a la mesa de les Corts, un extrem que els nacionalistes espanyols no van tardar en negar, estos si per xarxes socials de manera pública. Davant de tot aquest embolic, els partidaris del tripartit es llançaven al coll de socialistes i valencianistes -perquè Podem sembla pintar poc, i el seu electorat sembla estar desactivat- exigint un acord. Molts d'ells preferien un acord de Puig com a president amb una contrapartida forta en favor dels valencianistes. Però Compromís mai va donar eixa opció, sabien que el PSPV tenia poques opcions.




A la nit ens va sorprendre un pacte d'última hora entre els membres del -encara no- tripartit d'esquerres: acord per a la configuració de la mesa de les Corts. PSPV presidència; Compromís vicepresidència primera; PP vicepresidència segona; Podem secretaria primera; i Ciudadanos secretaria segona. Però pel que s'ha sabut, els socialistes han trencat l'acord i han intercanviat les secretaries per tal de beneficiar a Ciudadanos i castigar a Podem, la qual cosa ha causat que Antonio Montiel isquera enfadat a criticar que el PSPV balle alhora amb l'esquerra i amb la dreta. La foto de la vergonya és esta, la de 5 homes monopolitzant la mesa de les Corts.




Per què fa això Ximo Puig saben que Antonio Montiel té seriosos dubtes en donar-li la presidència a un socialista? Potser és perquè ja té clar que no recolzarà al socialista. Oltra ha entrat pletòrica en directe a Más Vale Tarde, a la Sexta, i ha repetit el seu discurs d'atorgar-se el recolzament de 32 diputats davant dels 23 que recolzen Puig. El socialista ha entrat en directe en Al Rojo Vivo però no ha seguit el seu discurs de sempre. Esta vegada no ha donat per fet que la presidència ha de ser per a ell com ha fet tota i cadascuna de les vegades que ha participat en una entrevista televisiva.

Hi ha un acord de govern que sona més a Compromís que a Podem o PSPV. Puig ja no es problama president. Podem és relegat per sorpresa per uns socialistes que ja no esperen res d'ells. La música sona a Mónica Oltra com a presdenta del Consell, però no sé si és una sensació o un desig. Hi hauria més alternatives a la presidència de Puig, com dos presidents que s'alternen 2 anys, o un president i un vicepresident amb atribucions repartides, amb menys poder el primer i més poder el segon.

Ho sabrem demà de vesprada. A les 17h es reuneixen i ens han donat a entendre que no tardaran molt en acordar-ho, perquè semblen haver entès que els ciutadans no volen que s'allargue més i, especialment, perquè volen pactar Generalitat i ajuntaments al mateix temps.


La Mirada Crítica

dimecres, 27 de maig de 2015

Canvi al País Valencià





































Per fi. A pesar de totes les pors, de tots els dubtes, els valencians hem decidit apostar per governs plurals d'esquerres i deixar el PP en minoria a les Corts, a dues de les tres diputacions (just la nostra és la que es queda el PP...) i a molts ajuntaments.


Si el PP tenia ara 55 escons, ara es este número el que es reparteixen PSPV (23), Compromís (19... 19!!) i Podemos (13). A la bancada conservadora, 31 per al PP i 13 més per a Ciudadanos.




Amb Compromís tan a prop dels socialistes comença el culebró. Els valencianistes consideren que el resultat reflecteix pràcticament un empat tècnic i destaquen que el PSPV ha perdut un terç del suport social mentre Mónica Oltra ha triplicat els resultats de 2011. D'altra banda, els socialistes, com a segona força política, es veuen legitimats per presidir un Consell plural.

Posar-se d'acord no dependrà només de la cabuderia de Mónica Oltra, sinó d'altres partits més menuts. Amb la desaparició d'EU (llàstima), els xicotets -i decisius- són Podemos i Ciudadanos. Els primers prefereixen Oltra de presidenta, amb qui podrien formar govern, però tampoc descarten que ells, Compromís i PSPV investisquen Puig president, això si, sense entrar a formar part del govern. La pinça de Podemos i Compromís al PSPV perilla amb l'entrada dels nacionalistes espanyols. Carolina Punset, obsessionada amb el nacionalisme de Mónica Oltra, es mullaria per evitar un govern valencianista que li destecle l'Espanya grande i libre. Serien capaços de recolzar a Puig, però els seus 36 escons, si no m'equivoque, haurien de comptar almenys amb l'abstenció del PP, que passaria de no pintar res a tindre este mínim protagonisme. 

Hi ha molta polèmica als mitjans perquè els partits corren als diaris a filtrar intencions i globus sonda, però tots tenen molt clar que açò s'oblidarà de seguida. El resultat, es configure com es configure, haurà de ser un acord estable per garantir un govern uniforme. Mentrestant, les exhibicions de força són simplement part del joc d'una negociació com esta, en la qual entren, a més a més, interessos afegits per acabar de complicar la situació: diputacions, ajuntaments i eleccions generals.

Els partits estatals miren a Madrid o a Barcelona abans de fer un pas o prendre una determinació, perquè són tots rivals entre ells de cara als comicis generals. PP, Ciudadanos, PSOE i Podemos són rivals entre ells, i els pactes autonòmics poden afectar als seus resultats electorals. Ciudadanos creia estar salvada d'haver de mullar-se i ara resulta que els poden obligar a prendre partit, ni més ni menys que per un dels grans partits i amb la participació de l'altre gran partit. No els ha de fer molta gràcia.

Compromís, d'altra banda, es mira el seu propi melic. Sap que gran part dels seus votants a les autonòmiques volaran a Podemos a les eleccions generals. Un càlcul que m'ha arribat via Twitter indica que amb estos resultats autonòmics aplicats al Congrés Compromís obtindria 7 diputats. Un grup parlamentari propi per a un partit valencianista seria històric, i a més a més podria ser determinant segons com quede el resultat. Per això Oltra està intentant crear un Compromís-Podem. La pregunta és si tindria grup propi (més de 7 diputats podrien ser) o si es diluiria el valencianisme en el grup parlamentari de Podemos. Esta segona opció seria una mala idea que el sector nacionalista de la coalició, el Bloc, no permetria.

En fi, prompte sabrem quin govern tindrem. Jo apostaria per Puig president, Oltra vicepresidenta i portaveu, Morera president de les Corts, una conselleria per a Ignacio Blanco, i la resta a repartit quasi equitativament entre PSPV i Compromís.

Però qui sap, igual Punset acaba sent vicepresidenta i la conselleria simbòlica és per a Fabra xD no, és broma. El que no veig és Oltra de presidenta amb Puig de vice i Montiel a les Corts. En pocs dies ho sabrem.

A tot açò, EU podria tornar a les Corts al 2019 -si encara no s'ha desintegrat o introduit en Podemos- perquè probablement la barrera electoral del 5% es baixarà al 3% al llarg de la legislatura.

Als ajuntaments tampoc caldrà esperar molt més per esbrinar els pactes de govern. Si tot va bé, Joan Ribó seria alcalde de València (un alcalde valencianista!!) i Amparo Marco (divina com ella sola) seria alcaldessa de Castelló.

Ara no la cagueu, gràcies ¬¬


La Mirada Crítica

dijous, 14 de maig de 2015

No sabem el que passarà

Enguany crec que no arribe viu a les eleccions, i que Compromís perdrà un vot. Esta campanya és d'infart. Les enquestes igual diuen una cosa que la contrària, i si guanya la dreta a mi em dóna un infart.

Tota l'anàlisi que es pot fer és que les xifres ballen molt. Ho farem ràpidament i a travès d'imatges trobades a Twitter, exa xarxa social que treu fum estos dies:


CIS de maig


Bàsicament:

PP: 33-35
PSOE: 22-23
Podemos: 19
Ciudadanos: 16
Compromís: 7-8
EU: 0

Podemos es manté fort però no supera el PSPV (que per cert ara es fa dir PSOE, amagant les sigles PSPV). Ciudadanos entra amb 16 i Compromís es converteix en l'únic dels que estaven que creix. Esquerra Unida no obté representació.

Levante:

CASTELLÓ



La suma de PP i Ciudadanos no arriba ni de prop a la majoria absoluta. Hi hauria un govern d'esquerres amb PSOE, Podemos, Compromís i Esquerra Unida. L'alcaldessa seria Amparo Marco, del PSPV.

Com a curiositat, fixeu-vos en la diferència entre Amparo Marco real i Amparo Marco cartell electoral.


A València el resultat és més ajustat:


A València l'esquerra té un resultat més ajustat, però en este cas l'alcaldia seria per a Joan Ribó, de Compromís. De ser cert seria un resultat històric que reinventaria València. El canvi seria molt més substancial que a Castelló.

Acabe amb ABC:


PP: 32-33
PSOE: 20-21
Ciudadanos: 19-20
Podemos: 13-14
Compromís: 12-13
EU: 0

Els grans partits tradicionals obtindrien uns resultats semblants a l'estudi del CIS. Esquerra Unida no obtindria el 5% autonòmic i no entraria a les Corts. Sí, eixa barrera electoral que el PP va pactar amb el PSOE ara podria causar que el repartiment d'escons beneficiara una majoria absoluta PP-Ciudadanos. Molt llestos els socialistes sempre.

Sobre els nous partits, hi ha alguna cosa que no em quadra. Com pot pujar tant Ciudadanos sense baixar el PP? Especialment perquè el que baixa és Podemos i el que puja és Compromís. Entenc el trasvàs de vots Podemos a Compromís. Però Podemos a Ciudadanos? No crec que siga tan significatiu.

El que sí és significatiu és el resultat de Compromís, que sí que me'l crec. No pot ser casual que la política més valorada puge tant en unes enquestes que tendeixen a donar-los menys representació de la que acaben obtenint dels electors.

Caldrà esperar al dia 24, clar està, però ja tinc ganes que isquen nous sondejos, per curiositat. Estos estan ja totalment desactualitzats, però volia deixar-los escrits. Del que va ocórrer just abans de la campanya o al principi de la mateixa al que hi ha ara que freguem l'equador hi pot haver un abisme. A vore si este cap de setmana ixen nous estudis que tinc mono d'actualitzacions.

Tinc ganes especialment de vore el que ocorre amb Ciudadanos, un partit creat artificialment fora de Catalunya. Els poders econòmics van decidir que necessitàven un Podemos conservador per apuntalar el PP, i el perfil i la imatge d'Albert Rivera -és un psicòpata, n'estic convençut- els venia com anell al dit. Rivera és molt intel·ligent, molt estratègic, molt fred. No perillós, per si heu interpretat malament. Però és un calculador nat. I a base d'aparèixer als mitjans i a les enquestes, al final la massa ha decidit que s'ho traguen. Què bé.

En fi, vorem com va la cosa. 

La Mirada Crítica