Benvinguts :)

Benvinguts a La Mirada Crítica de XorX

dimecres, 25 desembre de 2013

Valencian Horror Story: RTVV

No podia anar-me'n sense aportar alguna coseta nova.


Homenatge i crítica. Una successió de micro seqüències, provinents de 24 anys de televisió, que juntes formen un sentit: la Valencian Horror Story. En este cas, especial RTVV.


Sí. Tocarà tornar-lo a vore per fixar-se en tantes coses... És una mania que tinc.


Bon Nadal i bon 2014.

divendres, 29 novembre de 2013

...fins que es va apagar II

Ja tenia una entrada amb este nom, però no se m'ha ocorregut cap altre millor.

Després de 12h de programació especial a TVV des que han apagat Nou Ràdio, a les 12.19h d'este divendres 29 de novembre de 2013, la policia de l'encara president Alberto Fabra ha apagat el senyal de Nou Televisió.

Estos eren els últims instants de RTVV:



Es tanca una radiotelevisió però s'obri una esperança, l'esperança d'aprendre dels nostres errors i apostar per una democràcia plena que ens garantisca els drets fonamentals, que protegisca les persones per davant de qualsevol interès il·legítim, i que es preocupe per la llengua i per la cultura pròpies.

Este blog fa uns quants anys que va nàixer, i ho va fer fonamentalment per denunciar l'ús polític que feia el Consell del Partit Popular d'RTVV. Ara eixe esforç té el seu fruit: una hemeroteca d'exemples que es suma a tots els altres que han aportat molts companys d'intenció. Que no se'ns oblide el que ha passat perquè si no estarem obligats a repetir la nostra història.

Amb tots eixos records al cap tracte de buscar un instant en què se m'arribara a ocórrer, ni que siga llunyanament, que RTVV acabaria així. Impossible. Però este tancament és, almenys, la crònica anunciada de la fi d'un règim especialment antidemocràtic. 

Nou Televisió ha passat a negre i Nou ràdio està en silenci, però els ulls dels ciutadans valencians s'han obert i els oïts també. Em conforme amb això i amb que RTVV tornarà. La Mirada Crítica torna a apagar-se, però renaixerà amb la nova radiotelevisió valenciana.


dimarts, 12 novembre de 2013

Nou manipula, com Canal 9


No sé si queda autor en aquest bloc, raó per la qual no em sorprendria que no quedaren lectors. Però tot i això, dubte que ningú que m'arribe a llegir es plantege si RTVV ha de continuar. No obstant, hem d'aturar-nos a pensar quants som en este país que defensem la continuitat de la radiotelevisió valenciana.

Dissabte van eixir al carrer milers de persones a les tres capitals per mostrar la seua oposició a la decisió innegociable d'Alberto Fabra de tancar RTVV. Segons la cadena pública, es tracta de "massives mobilitzacions a València, Alacant i Castelló". Seré bo i diré que es nota que RTVV no ha anat a moltes manifestacions últimament.

Al carrer per Canal 9

A València, van eixir al carrer entre 50.000 i 60.000 persones segons l'organització i entre 6.000 i 8.000 segons la policia. 60.000 per a Nou.

A Alacant, 6.500 segons els organitzadors, 1.250 segons la policia i 2.000 per a Nou.

A Castelló, l'organització va comptar més de 3.000 manifestants, i la policia 800. Per a Nou n'érem 2.000.

Al carrer per TV3

Recordem ara unes manifestacions que van ocórrer fa uns mesos contra el tancament dels repetidors que apropaven les emissions de TV3 a les comarques valencianes.

A València, 80.000 persones segons els organitzadors i 10.000 segons la policia.

A Alacant, 20.000 per als convocants i 6.000 per a la policia.

A Castelló, 15.000 persones comptava l'organització i 3.000 la policia.

Nou manipula, com Canal 9

De veritat eren les manifestacions de dissabte massives? Les tres? Comparant-les amb les de TV3, la conclusió és clara: els mínims de la policia en les protestes contra el tall de les emissions de la televisió catalana són aproximadament iguals als màxims dels organitzadors en les mobilitzacions d'este cap de setmana.

Si RTVV és un servei públic tan important com ens venen des de fa dies, de manera insistent, als Notícies Nou, per què la societat li ha donat l'esquena? O dit d'altra manera. Per què hem eixit els de sempre, i ni tan sols tots?

Probablement, perquè el canvi sobtat dels treballadors de la casa fa mala olor. Possiblement perquè posar com a conductora d'una tertúlia especial sobre el tancament a una cara representativa de la tergiversació informativa ofen els espectadors. Presumiblement perquè es pot arribar a pensar que més d'un i més de dos estaran aprofitant l'ocasió, i el canvi de jaqueta, per defensar, simplement, el seu lloc de treball. I pel camí ens s'aprofiten novament de nosaltres.

Ara parlaré per Castelló, la terra que em toca més a prop. Per què els meus veïns no van eixir? A què havien d'eixir? Ací, cada any, en el comiat de les festes de la Magdalena, s'ha convertit en tradició cantar "Canal 9 Canal 9 Canal 9 [...] Fills de Puta, Canal 9" mentre la traca recorre els carrers de la ciutat i mentre esperem el Magdalena Vitol. Per què? Perquè Castelló no existeix per a eixa televisió, ni per al govern que la dirigeix. Ni al dia a dia, on trobem poques notícies, breus i sense pressupost, i on no hi ha mai directes. Si n'hi han, són a l'Alt Palància amb personal de València, perquè com l'autovia a Terol connecta perfectament València, es considera a la pràctica una comarca de la seua província. Perquè si coincideixen Magdalena i Falles les mascletaes que s'emeten són sempre les de València, encara que tots sabem que les de Castelló són més intenses. Fins i tot si no coincideixen les festes, com a València un mes abans ja estan llançant coetets, les seues mascletaes prèvies es mengen les nostres dins de la setmana de festes. I amb això qualsevol festa. I així, amb tot. Si no existim, per què ens hem de preocupar? No, gràcies.

Si realment han canviat els informatius, si realment ara es fa Informació en majúscules, i si realment ara es diu total la veritat amb transparència, veracitat i pluralitat, que no ens enganyen. Entenc que RTVV és un mitjà fonamental per a esta societat, per a la nostra cultura i esport, i per a la nostra llengua, però la fi justifica els mitjans? No en la RTVV que volem. No en la RTVV per la qual alguns milers de persones es van manifestar. Ens hem de fiar del periodisme de Nou més que del de Canal 9?

Al final, simplement usen les tècniques apreses baix el règim del PP per anar contra ells: modalitzant la informació, anant a allò sentimental, repetint unes consignes fins la sacietat, tractant les qüestions de manera parcial, mostrant només aquella informació que serveix en positiu a la causa i ocultant la contrària (mireu, si no, les notícies sobre les xifres d'audiència), i tot això baix el paraigua de la pluralitat, la llibertat, la professionalitat i la transparència. Un gran exercici de màrqueting que ens oculta que al final els treballadors, sense l'excusa de l'opressió del PP, tampoc donen la talla.

Moltes disculpes s'han llançat estos dies des d'RTVV, algunes sorprenents, tot i que esperades. Altres lamentables, com la disculpa en tancar un informatiu demanant disculpes per si algú s'havia sentit ofès estos dies [de llibertat informativa]. Jo em quedaré amb la bona:



Frederic Ferri, un periodista que ha madurant molt com a comunicador des que acompanyava Empar Recatalà els caps de setmana, ha sigut dels presentadors més transparents estos dies. De la proximitat i simpatia que el caracteritzen ara, va passar a la indignació el dia que va explotar la notícia. Ara, eixe estil que transparenta tant el seu estat d'ànim, ens mostra un Ferri molt guerrer*. I guerrer des d'abans de la notícia del tancament, per cert. O el que és el mateix, un discurs que ens podem creure. 


* Això ho dic perquè com abans li deia insípid...

Anava dient que me'l puc creure perquè a qui segur que no em crec és a Maribel Vilaplana, una periodista que ha posat rostre a la tergiversació durant mesos. Una presentadora que sentia i gaudia el que deia, o que actuava més que bé. L'obligava algú a dir que en Canal 9 intentaven complir amb "la màxima del servei públic" com apareixia en un recopilatori de La Mirada Crítica de Xorx? L'obligaven a parlar amb tant d'èmfasi? O és que ho sentia? O és que estava orgullosa de les alabances que rebia del PP i del seu entorn per la seua manera de tractar les notícies que afectaven al partit? I això sense entrar en la vida personal... Perquè si voleu parlem de l'insuportable Xavier Carrau.

Si Nou es va estrenar amb uns nous informatius, clarament trencadors amb l'etapa anterior, més oberts i plurals, on es va decidir que Vilaplana no podia continuar en els telenotícies, per què ara ens la claven en un magazine especial sobre i contra el tancament, i després en un debat històric entre els grups amb representació a les Corts? El seu to de verdulaire de mercat del dilluns va passar al to de la mosqueta morta desesperada per la pèrdua del seu lloc de treball que mai ha trencat un plat. Ves i creu-t'ho.


En fi. Fabra ha dit que no farà marxa enrere, perquè el que suposadament busca és la seua continuitat com a cap del partit i poder-se presentar amb les eleccions, una credibilitat de fermesa quant al dèficit que xoca frontalment amb la irreflexió de les seues decisions, que li poden fer més mal del que pensa. O potser donen per perdut el Consell i volen evitar 20 anys d'oposició per una successió de governs que facen el mateix ús de RTVV que ells van fer? Que no pensen tant, una RTVV que diga, simplement, el que passa, tindrà el mateix resultat: espentar-los a l'oposició i mantindre'ls ahí. Mmm... Serà que ja ho saben i per això s'encomanen als mitjans escrits i radiofònics la major part de la qual no és que els recolze però tem més un tripartit? Amb esta gent, malpensar és encertar.

Bé, ho deixe ací que sembla que estiga recuperant en una sola entrada els últims mesos de tancament de RTVV... Vaja, a mi ningú no em va dir que #LMCnoestanca... No. Però si que em vau acomiadar i vos ho agraisc molt.

Com a part de l'arxiu, deixe este vídeo del primer Noticies Nou lliure de la història d'RTVV.


En fi, que Nou manipula. Manipula la informació. Manipula la societat. La causa serà bona, però bona era també la causa per als votants, militants, simpatitzants i sobretot governants del PP. El que és bo o no és molt subjectiu. I manipular, encara que vulga ser per a bé, mai ho és.

Almenys ara li trauen notícies al govern valencià amb una normalitat que li picaran un poquet al PP. Ja era hora. D'això no em pense queixar.

Salutacions.

PD: Potser acabe afegint algun vídeo més a esta entrada.

dimecres, 6 novembre de 2013

#rtvvnoestanca



"El Consell vol tancar RTVV" és la frase que apareix com a fons hui als informatius de la radiotelevisió valenciana. Una frase que ha variat des d'ahir d'una manera molt significativa. Ahir era "El Consell tanca RTVV" i la diferència és clara: És hora de lluitar.

Duc un temps apartat d'este bloc, un bloc que ha criticat durament els informatius d'RTVV. Un espai virtual que es va construir durant anys, entrada a entrada, per a denunciar la manipulació informativa que feia el Consell a Canal 9, i la manera de fer-ho era a través de l'humor, la ironia, i la personificació d'eixa tergiversació en les persones que donaven la cara.

Unes persones que hui no estan en el centre de la qüestió. He hagut de llegir crítiques als treballadors. "Ara que els toquen el sou, el treball, ara si que parlen". Ells no són els culpables. La culpa és de la societat, de la societat en general a través dels seus representants, perquè TOTS sabíem el que passava a RTVV i com podia acabar este ús interessat del mitjà públic.

Les llàgrimes em regalimaven per les galtes en vore anit a eixa GRAN Amàlia Sebastián en l'informatiu de les 20.30h, envoltada de treballadors al plató de televisió. I després d'ahí cada programa, en Nou i en Nou24, han dit les coses ben clares. Però no tots van pel mateix camí.

Ahir ningú des del Consell va donar la cara. El vicepresident va anar a TVE a explicar el que havia passat, cosa que va ser fortament criticada per Frederic Ferri en la roda informativa del Nou24. Alberto Fabra ha dit este matí en roda de premsa que no hi ha negociació possible per salvar RTVV. Almenys no mentre ell estiga, afegisc jo. O no mentre els valencians no volguem.

Ara mateix hi ha un programa especial a Nou, un programa 'sense permís dels seus superiors i on anem a contar-ho tot'. Això després d'un NT9 molt dur amb "el Consell, del PP", amb "el govern autonòmic, del PP". Una especificació que no ha sigut casual, perquè a pesar de tot, a RTVV saben que tenen el suport de l'oposició i de tota la ciutadania, els que vèiem Canal 9 i els que veiem Nou des que les coses han canviat. Perquè han canviat. I ara pagava la pena vore els Notícies 9. Jo ho faig a diari per tal de contar-vos-ho una vegada passat un termini prudent. Però m'he hagut d'avançar.

Ara ens conviden a anar a les places principals de Castelló, de València i d'Alacant per defensar la nostra RTVV, que amb els treballadors acomiadats també pot ser rendible, com ho anava a ser de continuar amb els treballadors actuals. Només s'han de fer les coses bé. I per aconseguir això calem tots. Jo estaré i vos espere a tots.

Una abraçada.

dijous, 26 gener de 2012

No culpable. Millor.

Si fóra coherent amb les últimes no-entrades, avui no escriuria res.


Però vaig a trencar amb la rutina de passar de tot allò que no em sorprèn només per a dir-vos que millor. Millor que el jurat popular no haja declarat culpable a Camps. Es recorrerà (confie) i un tribunal professional que faça justícia amb els arguments que toca, el declararà culpable. I si el PP ja s'ha apoderat del Suprem, no passa res, ja arribarà la resta del cas Gürtel. I pagarà qui haja de pagar.




Diuen des del PP que Camps ja està rehabilitat. Que pot tornar on vulga i quan vulga. Com bé deia Barberà, l'alcaldessa de València, les aigües dels rius no retrocedeixen, sinó que reguen nous camps. I no dic que mai millor dit perquè ella ho ha dit en castellà i no li ha eixit el joc de paraules. A Alberto Fabra, pobre, no el podrà substituir ja. Haurà de seguir pagant les conseqüències de l'anterior gestió amb un sector campsista encara enfortit. No són bones notícies, però temps al temps. Costa s'ha mantingut més seriós i més penedit durant tot el procés. I també en el moment del veredicte, potser conscient que açò no ha acabat. Mentrestant Carlos Fabra intenta, amb més motius que mai, un judici amb jurat popular. Jo no tinc tant clar que el tort desperte tantes simpaties...


Ara a seguir protestant contra la mala gestió, els impagaments i les retallades del Consell!


Cuideu-vos,

dijous, 10 novembre de 2011

Mai m'ha costat tant decidir

Sóc d'aquells que, generalment, es pensen molt el seu vot. Cada vegada he d'analitzar la situació, el moment, el context, les propostes, les alternatives. I això m'ha dut ara fins a un punt mort:


 - Per primera vegada em plantege seriosament no votar. Però sempre he pensat que no es pot mesurar quina part de l'abstenció és per desinterès i quina per protesta.


 - El vot en blanc el tinc descartat. Només aconseguiria augmentar el nombre de vots necessaris per tal que els partits minoritaris pogueren traure representació. Altra cosa seria si s'entenguera el vot en blanc com una opció que obtinguera escons per a deixar-los buits. Però ara és regalar-los-els als contrincants.


 - El vot nul és sucós. A més nul no és necessàriament posar dues paperetes, etc. Sinó que me'n puc inventar una. Sembla divertit, participe, dic que no, no fot als minoritaris i me'n ric d'ells.


- I després estan els partits:


   - PP: El descarte automàticament. No compartisc en absolut les seues propostes però, a més a més, no crec en el seu motiu per a fer política, ni en els seus objectius, ni crec que s'hagen guanyat governar després de quatre anys d'oposició desastrosa. Crec que tenen un programa ocult i el candidat a la presidència ha callat davant les qüestions de corrupció.


   - PSOE: També el descarte. Junt amb el PP, és l'únic que té probabilitats reals d'obtindre representació per Castelló. Ho han fet malament estos anys, tot i que no dubte que amb el PP hauria sigut pitjor. Pel que fa al PSPV, té una directiva que no convenç, de la mateixa manera que el candidat per Castelló és un nom del passat. No compartisc la seua manera d'entendre la democràcia, que passa únicament per PP i PSOE.


 - Compromís-Equo: No entenc molt bé per què, si Compromís és una marca paraigua, se li ha de sumar un altre paraigua amb Equo en lloc d'integrar-lo dins amb Bloc, Iniciativa i Verds. El candidat per Castelló, Roger Mira, és militant del Bloc i una persona propera a Enric Nomdedéu. No puc votar a un partit que s'excusa en motius fantasma per tal de no obrir la porta a la coalició en l'Ajuntament de Castelló i, mentrestant, plantejar unes propostes que no podrien dur si es presentaren en coalició. Per exemple, donar per morta la marjal de Castelló, voler explotar urbanísticament la Marjaleria i menysprear el potencial i la necessitat ecològica de rescatar el paratge natural humit a la zona de l'aeròdrom. Es nota que no han passejat per les sèquies, que no han vist altres marjals recuperades que hi ha a prop nostre, que no valoren les aus migratòries, la fauna i la flora que malviu i tracta de sobreviure entre tant de formigó. A mi em fa llàstima, i no pense recolzar ningú que s'ho vulga carregar, perquè és l'última opció que ens queda (dubte molt que a València, per posar un cas, s'atreviren a fer res semblant). A la dreta no la vaig a votar. Quan se'n vaja Nomdedéu i el Bloc de Castelló es recupere d'aquesta crisi d'identitat, vorem. Baldoví ha afirmat que defensarà tot el territori, tot i presentar-se per València, però ja sabem que tot nacionalisme és centralista, i Compromís ha apostat clarament per València en les autonòmiques i en les generals. El seu menyspreu al concepte de província els ha dut fins i tot a fer mítins de campanya on el seu cap de llista, en aquell moment Josep Maria Pañella, es preocupava més pel Cabanyal i per la Ciutat de les Arts que per qualsevol qüestió important de la província per la que es presentava. Però el Bloc no ho és tot en Compromís, afortunadament.


- EU: És el partit del qual menys propostes concretes conec, el que té una campanya, al meu entendre, més fluixa. Però em va sorprendre que a Castelló ciutat tragueren un regidor. I crec que, en termes generals, és una bona alternativa per al vot d'esquerres. Al contrari que els nacionalistes, no semblen tindre eixa animadversió extremada pel concepte de província que només dificulta la defensa dels interessos específics d'esta terra nostra. En general no té eixe halo caduc, religiós i conservador que té el Bloc per ací. De tota manera, el discurs comunista de Cayo Lara m'avorreix, però he escoltat Llamazares i parla amb molt de sentit comú. Ara bé, el meu record de l'última diputada valenciana, per la circumscripció de València, no és precisament positiu pel que fa al que a mi m'importa, que és la meua terra. Només existia Castelló per a criticar, com li ocorre a Marina Albiol, i no m'oblidaré de la falta de sentiment de Isaura Navarro per l'incendi de l'Alcalatén. Si finalment Castelló no obtinguera escó per a la formació, no tinc motius per pensar que des de València, EU valoraria el recolzament de Castelló i extenguera la seua representació també a nosaltres.


 - Hi ha més opcions, però fins al moment no me les plantege.


Difícil. Molt difícil. I només queda una setmana per pensar-m'ho.


Les enquestes donen una clara majoria absoluta, absolutíssima, al PP. Això també és una cosa a tindre en compte, de la mateixa manera que cal tindre en compte quins són els partits amb probabilitat d'obtindre representació i quins no. Igualment qui ens voldria representar igualment per la circumscripció del costat i qui no.




La Mirada Crítica