Blog de creació on XorX escriu, de tant en tant, la seua opinió sobre les notícies i esdeveniments que ocorren als mitjans de comunicació, a la política i a la vida quotidiana.
Si fóra coherent amb les últimes no-entrades, avui no escriuria res.
Però vaig a trencar amb la rutina de passar de tot allò que no em sorprèn només per a dir-vos que millor. Millor que el jurat popular no haja declarat culpable a Camps. Es recorrerà (confie) i un tribunal professional que faça justícia amb els arguments que toca, el declararà culpable. I si el PP ja s'ha apoderat del Suprem, no passa res, ja arribarà la resta del cas Gürtel. I pagarà qui haja de pagar.
Diuen des del PP que Camps ja està rehabilitat. Que pot tornar on vulga i quan vulga. Com bé deia Barberà, l'alcaldessa de València, les aigües dels rius no retrocedeixen, sinó que reguen nous camps. I no dic que mai millor dit perquè ella ho ha dit en castellà i no li ha eixit el joc de paraules. A Alberto Fabra, pobre, no el podrà substituir ja. Haurà de seguir pagant les conseqüències de l'anterior gestió amb un sector campsista encara enfortit. No són bones notícies, però temps al temps. Costa s'ha mantingut més seriós i més penedit durant tot el procés. I també en el moment del veredicte, potser conscient que açò no ha acabat. Mentrestant Carlos Fabra intenta, amb més motius que mai, un judici amb jurat popular. Jo no tinc tant clar que el tort desperte tantes simpaties...
Ara a seguir protestant contra la mala gestió, els impagaments i les retallades del Consell!
Com sabreu, em preocupa molt la situació de la marjal de Castelló. El Pla de la Marjaleria, que és com s'anomena a la marjal cultivada, respon a les demandes d'aquells veïns que van decidir construir en sòl no urbanitzable i inundable. Així, es protegeix una part mínima, dividida i inconexa. La resta, aquelles parceles que es troben enmig de cases, es podrà acabar de destruir. Però hi ha una zona, la de l'aeròdrom, on la marjal només està dessecada. Quan l'aeròdrom passe a l'aeroport, només caldrà tornar-li l'aigua que se li ha furtat per tal que el paratge es comence a recuperar, de la mateixa manera que s'ha recuperat la marjal d'Almenara. Així, les aus, les tortugues, els samarucs, i la resta de l'ecosistema es podria recuperar en una zona tan idònia com és la primera línia de platja, en un paratge natural protegit.
El PP vol construir la Ciudad de las Lenguas i el Bloc una Vila Olímpica d'elits. Diu Nomdedéu que "Necessitem generar riquesa, preferisc el nostre model, la vila olimpica. una marjal artificial (sic) no dura ningu a Castellio, i necessitem turisme de qualitat.Una cosa es optimusme, altra irresponsabilitat". Ací té Nomdedéu la resposta. La resta ho té el seu programa electoral i la seua participació en el Pla de la Marjaleria.
El que més mal em sap de tot açò, és que estic segur que es podria buscar una zona millor per a construir eixos projectes ja que, tant les llengües (ben plantejades) com els esports (ben plantejats), poden ajudar al turisme "de qualitat" que afirma voler el regidor del Bloc. La pregunta és, coneixent el Pla de la Marjaleria i coneixent en quina situació està la marjal de Castelló, per què s'empepinen uns i altres en construir els seus projectes urbanístics en l'única zona en què podria recuperar-se eixe escosistema de manera natural i automàtica.
És molt llest Nomdedéu, perquè ja es justifica la resposta d'entrada qualificant la recuperació ecològica del paratge com a "marjal artificial". El que és artificial són les vivendes i són els projectes. Aquesta ciutat no viu del turisme. Però els veïns sí que viuen d'esta ciutat, i del seu terme. I en esta ciutat i en este terme. I ens mereixem recuperar i protegir el nostre entorn.
És l'única i l'última oportunitat que té la marjal de Castelló, i el Bloc diu que NO. La zona més gran de recuperació, que ha de protegir-se junt al que queda de Marjaleria sense construir. Cada xicotet espai compta. Espere que al 2015 hi haja Compromís a la capital de la Plana, perquè només així, gràcies als partits ecologistes que formen part de la coalició, es traurà la destrucció de la marjal del programa electoral de Bloc. Açò, una vegada es duga endavant, no tindrà marxa enrere.
Sóc d'aquells que, generalment, es pensen molt el seu vot. Cada vegada he d'analitzar la situació, el moment, el context, les propostes, les alternatives. I això m'ha dut ara fins a un punt mort:
- Per primera vegada em plantege seriosament no votar. Però sempre he pensat que no es pot mesurar quina part de l'abstenció és per desinterès i quina per protesta.
- El vot en blanc el tinc descartat. Només aconseguiria augmentar el nombre de vots necessaris per tal que els partits minoritaris pogueren traure representació. Altra cosa seria si s'entenguera el vot en blanc com una opció que obtinguera escons per a deixar-los buits. Però ara és regalar-los-els als contrincants.
- El vot nul és sucós. A més nul no és necessàriament posar dues paperetes, etc. Sinó que me'n puc inventar una. Sembla divertit, participe, dic que no, no fot als minoritaris i me'n ric d'ells.
- I després estan els partits:
- PP: El descarte automàticament. No compartisc en absolut les seues propostes però, a més a més, no crec en el seu motiu per a fer política, ni en els seus objectius, ni crec que s'hagen guanyat governar després de quatre anys d'oposició desastrosa. Crec que tenen un programa ocult i el candidat a la presidència ha callat davant les qüestions de corrupció.
- PSOE: També el descarte. Junt amb el PP, és l'únic que té probabilitats reals d'obtindre representació per Castelló. Ho han fet malament estos anys, tot i que no dubte que amb el PP hauria sigut pitjor. Pel que fa al PSPV, té una directiva que no convenç, de la mateixa manera que el candidat per Castelló és un nom del passat. No compartisc la seua manera d'entendre la democràcia, que passa únicament per PP i PSOE.
- Compromís-Equo: No entenc molt bé per què, si Compromís és una marca paraigua, se li ha de sumar un altre paraigua amb Equo en lloc d'integrar-lo dins amb Bloc, Iniciativa i Verds. El candidat per Castelló, Roger Mira, és militant del Bloc i una persona propera a Enric Nomdedéu. No puc votar a un partit que s'excusa en motius fantasma per tal de no obrir la porta a la coalició en l'Ajuntament de Castelló i, mentrestant, plantejar unes propostes que no podrien dur si es presentaren en coalició. Per exemple, donar per morta la marjal de Castelló, voler explotar urbanísticament la Marjaleria i menysprear el potencial i la necessitat ecològica de rescatar el paratge natural humit a la zona de l'aeròdrom. Es nota que no han passejat per les sèquies, que no han vist altres marjals recuperades que hi ha a prop nostre, que no valoren les aus migratòries, la fauna i la flora que malviu i tracta de sobreviure entre tant de formigó. A mi em fa llàstima, i no pense recolzar ningú que s'ho vulga carregar, perquè és l'última opció que ens queda (dubte molt que a València, per posar un cas, s'atreviren a fer res semblant). A la dreta no la vaig a votar. Quan se'n vaja Nomdedéu i el Bloc de Castelló es recupere d'aquesta crisi d'identitat, vorem. Baldoví ha afirmat que defensarà tot el territori, tot i presentar-se per València, però ja sabem que tot nacionalisme és centralista, i Compromís ha apostat clarament per València en les autonòmiques i en les generals. El seu menyspreu al concepte de província els ha dut fins i tot a fer mítins de campanya on el seu cap de llista, en aquell moment Josep Maria Pañella, es preocupava més pel Cabanyal i per la Ciutat de les Arts que per qualsevol qüestió important de la província per la que es presentava. Però el Bloc no ho és tot en Compromís, afortunadament.
- EU: És el partit del qual menys propostes concretes conec, el que té una campanya, al meu entendre, més fluixa. Però em va sorprendre que a Castelló ciutat tragueren un regidor. I crec que, en termes generals, és una bona alternativa per al vot d'esquerres. Al contrari que els nacionalistes, no semblen tindre eixa animadversió extremada pel concepte de província que només dificulta la defensa dels interessos específics d'esta terra nostra. En general no té eixe halo caduc, religiós i conservador que té el Bloc per ací. De tota manera, el discurs comunista de Cayo Lara m'avorreix, però he escoltat Llamazares i parla amb molt de sentit comú. Ara bé, el meu record de l'última diputada valenciana, per la circumscripció de València, no és precisament positiu pel que fa al que a mi m'importa, que és la meua terra. Només existia Castelló per a criticar, com li ocorre a Marina Albiol, i no m'oblidaré de la falta de sentiment de Isaura Navarro per l'incendi de l'Alcalatén. Si finalment Castelló no obtinguera escó per a la formació, no tinc motius per pensar que des de València, EU valoraria el recolzament de Castelló i extenguera la seua representació també a nosaltres.
- Hi ha més opcions, però fins al moment no me les plantege.
Difícil. Molt difícil. I només queda una setmana per pensar-m'ho.
Les enquestes donen una clara majoria absoluta, absolutíssima, al PP. Això també és una cosa a tindre en compte, de la mateixa manera que cal tindre en compte quins són els partits amb probabilitat d'obtindre representació i quins no. Igualment qui ens voldria representar igualment per la circumscripció del costat i qui no.
Com sabreu, el nou president de la Generalitat és Alberto Fabra, fins ara alcalde de Castelló.
Prompte espere poder publicar una entrada (o un conjunt d'entrades) reflexionant sobre tot el que ha ocorregut, des de les claus de la dimissió de Camps fins al discurs d'investidura de Fabra.
De moment ja vos dic que estic triplement content: per una banda, perquè Camps PER FI s'ha "dignat" a dimitir. D'altra banda, com no, perquè per fi tenim un president de Castelló. Li donaré 100 dies per demostrar-me que pot arribar a exterminar i fins i tot invertir l'estat d'abandonament i de marginació en què els anteriors presidents han tingut a Castelló, ciutat i província, des del principi de la democràcia. I finalment, el nou president ha anunciat que no farà de moment canvis en el Consell, però probablement el primer de tots passarà pel lloc de més confiança: la portaveu. Adéu Lola Johnson, no et mereixes res perquè res t'has guanyat.
Encara no tinc queixes del propi president, però ja arribaran.
Imagine que vos quedaríeu igual que jo quan us vau assabentar de l'última ocurrència del senyor Camps. A quadres:
Lola Johnson és la nova portaveu del Consell, consellera de Turisme, Cultura i Esport, i encarregada de la política lingüística del govern valencià.
Johnson ha sigut una treballadora fidel del president Camps, una de les màximes responsables de la tergiversació informativa, la censura i la propaganda a RTVV. La nova consellera ha afirmat recentment que camps li ha fet "un regal immens". Com si ella no li n'haguera fet un de pitjor. Sens dubte és una manipuladora tot terreny.
El traspàs de noms entre govern valencià i televisió autonòmica no és una novetat, el que resulta nou és el sentit d'eixe moviment. De la tele al Consell.
No la conec massa, però pel que he vist és Llicenciada en Dret, i el poc més que sé d'ella em sorprèn. Va entrar com a presentadora a l'informatiu territorial Aitana de TVE a l'època d'Aznar, d'on va saltar al desaparegut Punt 2 per presentar un programa cultural, canal que posteriorment dirigiria. Un nou salt li va permetre substituir Lluís Motes com a director d'informatius de Canal 9. I de manera paral·lela al que va ocórrer en la segona cadena, Johnson va acabar dirigint el canal.
Diguem que Johnson deu la seua carrera professional, tant en l'audiovisual com en la política, als padrins que la seua família li ha patrocinat. Entre ells el propi Camps. Deu ser una persona agraïda, i probablement també submisa i obedient, com necessita ara el Molt Honorable i com ho ha necessitat en els últims mesos. Ara necessita més que mai al seu costat a persones de confiança disposades a caure amb ell. Al cap i a la fi, gran part del que tenen és gràcies a aliances i amistats, i no necessàriament a la seua professionalitat. Just com amb Condolluïsa, a qui podriem rebatejar ara que ha superat amb creus Lluís Motes. Condolores podria estar bé, perquè segueix tenint en comú amb Condoleezza molt més que el color de la pell, així que potser em quede amb el malnom original...
Tornant el tema. No és que em refie del Levante, i més ara que s'ha socia-allistat contra Compromís sense importar la veracitat de les informacions. Però m'ha xocat que afirmen que la consellera Johnson bromege amb el tàndem que formen el color fosc de la seua pell amb el seu "exquisit valencià". Dona, parlar la "llengua de Martorell" (toca els ous que facen estes referències es mateixos que s'encarreguen de minoritzar i arraconar la llengua) millor que l'antiga portaveu del Consell -Paula Sánchez de León- és fàcil. Bàsicament perquè la que podria convertir-se anticipadament en substituta de Camps no té ni idea de valencià. Però no és una novetat tampoc tindre un president (presidenta en este cas, que sí que és nou) que desconega per complet la llengua. Molt trist.
No serà avui, però farem un recull de l'exquisidesa oral de la nova encarregada de la política lingüística del Consell. I ja vos avance que l'adjectiu exquisit li ve molt gran. Però farem un recull a vore com queda la senyoreta.
Salutacions i a vore amb quina nova ocurrència ens sorprèn el President. Aquesta legislatura pinta entretinguda.
PD: Perdoneu la coentor d'un cartell fet amb moltes presses...
Fa uns dies vaig publicar una entrada on comentava que el programa "Coses que passen" de Ràdio 9 va agafar un vídeo de La Mirada Crítica de XorX, el va manipular (censurant una part per eliminar-li el sentit crític) i el va usar en el programa apropiant-se de la seua autoria i fingint la manera en què suposadament el van editar ("trosset a trosset", deien).
LMC es va posar en dues ocasions en contacte amb el programa a través d'un correu electrònic que tenen al Facebook però que es veu que no usen. I, clar, no van respondre. Així que vaig generar el vídeo que (de)mostrava visualment allò que denunciava i el vaig penjar al seu mur. Aleshores el programa va respondre, amablement per cert.
En principi afirmaven no conèixer l'assumpte i van assegurar que l'estudiarien. Posteriorment la pròpia directora i presentadora, Carolina Quílez, va contestar el següent: "Hola, "Mirada Crítica", soc Carolina Quílez directora-presentadora del programa "Coses que passen". Després d'estudiar la teua queixa, sols podem demanar-te disculpes, per la utilització del àudio del teu muntatge sense fer referència a la teua autoria. No va ser un acte premeditat i espere que comprengues que va ser una reacció del directe sense ànim d'ofendre. Ens queda clar a tots i totes els membres de l'equip que no pot tornar a succeir. Una abraçada". Ho mostre perquè és públic.
El problema és l'apropiació de l'autoria i sobretot, la censura d'una part. La manera correcta de corregir aquestes coses en el món de la comunicació no és altra que fer una rectificació en directe i en igualtat de condicions, i tornant a emetre la peça en qüestió sense manipulacions. Però això no va passar.
Després de generar-se un xicotet debat a la pàgina social del programa, aquest divendres el programa m'enviava un missatge privat per avisar-me que Josema Soler comentaria el tema en directe. S'agraeix l'avís, però tot i això vaig haver d'accedir al servei a la carta de RTVV per poder-ho escoltar (vídeo senzill de -ni més ni menys- cinc minuts del fragment del programa en què es fa la correcció):
No voldria estendre'm molt més en aquesta qüestió, però feta la correcció cal comentar-la. I a partir d'això convé fer una reflexió.
Per una banda trobem que ens expliquen de manera clara que va ser per qüestió del directe que no es va poder citar l'autoria. Puc comprendre que Soler no trobara oportunitat d'aclarir-ho per la pròpia dinàmica de la conversa, i suposarem que la directora i presentadora desconeixia que la peça no era obra de Soler i el seu comentari no anava amb mala intenció. Cap problema.
D'altra banda, però, no fan referència a una qüestió molt greu, que és la manipulació de la peça i l'eliminació de la part sonora que més aclaria el sentit crític de l'obra una vegada extrets de l'equació els missatges textuals. És per això que demanava una correcció formal. Ells comenten ara que demanava fer-ho a la mateixa hora i al mateix lloc, que és com s'ha de corregir, però han oblidat -convenientment- que la peça s'ha de tornar a emetre i sense censures. Però menys és no res.
I finalment una altra qüestió en què tenen tota la raó i és culpa meua. Jo a l'entrada original sobre este tema comentava que "la música que usen a l'inici de la secció es correspon també, curiosalemt, a una altra creació de La Mirada Crítica". Això no està ben escrit, i en estos casos en què u demana que les coses es facen bé, ha de predicar amb l'exemple. La frase no està ben construïda i dóna lloc a una interpretació diferent al missatge que es volia traslladar. Jo pretenia comentar, simplement, que la cançó usada en el programa per a la secció es correspon també a la usada per mi en el vídeo "NTFit - El que queda per vindre". Evidentment és una versió d'una coneguda cançó que en cap moment he volgut apropiar-me. Només faltava. Aquesta curiositat no formava part dels correus electrònics on els vaig explicar formalment la situació, però no té més importància, és una casualitat que em va sorprendre i que vaig voler comentar de passada. De fet crec que la cançó, que m'encanta, queda molt bé al tipus de secció que tenen sobre televisió.
En definitiva, s'agraeix la rectificació, encara que no haja sigut estrictament en els termes que havia proposat i haja deixat en l'aire, conseqüentment, la qüestió de la tergiversació de la peça (que era conscient i voluntària i quedava desemparada del raonament del directe com a causa de l'error). Entenc, no obstant això, que el vídeo era difícil d'emetre tal qual és a RTVV, perquè el seu caràcter polític és molt alt. Però la millor manera no crec que siga censurar-lo i no comentar, almenys, que no és la peça sencera (autoria a banda). Entenc també que no es poguera tractar amb naturalitat i transparència un assumpte com este en la seua rectificació. Sabeu que no m'agrada com funciona RTVV, però sé que és dur treballar-hi, pendent sempre del que et deixarien i no et deixarien dir i de les conseqüències laborals de tot allò que frega la línia dels interessos del Consell. Ja és prou que s'haja citat reiteradament el nom d'un blog tan crític amb la casa i no espere que ningú es creme la mà nomenant explícitament, especialment en la correcció, una pràctica com la manipulació informativa que no és responsabilitat seua. Però almenys fes una xicoteta referència quan eres tu qui ha tallat un tros inconvenient, digues alguna cosa al respecte, indirectament, un mínim. No sé. Puc entendre moltes coses i mai està de més que, de manera privada i extraoficial, se m'explicara amb sinceritat el perquè de les coses que han passat quan son unes dinàmiques externes i que tots coneixem les que, probablement, han condicionat el transcurs dels esdeveniments. Això requereix una bona dosi d'ètica i de confiança, però ja els dic que no serien els primers de la casa que la dipositarien en mi. I això s'agraeix, i molt.
Es una llàstima que, des del principi, no s'haja manejat amb naturalitat i correcció este assumpte perquè hauria sigut realment curiós trobar-me amb què un programa de Ràdio 9 valora i aprofita un vídeo meu, amb el seu sentit crític per davant, per a presentar d'una manera múrria, distesa i desenfadada Maribel Vilaplana i parlar del seu paper als informatius de Canal 9. L'entrevista era bastant interessant, tot i que dins de la casa la crítica escasseja. Però aquestes coses les haurem de deixar per a quan recuperem Ràdio Televisió Valenciana.
1.-Podeu dirigir-vos a l'arxiu i guiar-vos pelsnomsi lesdatesde les entrades;
2.-Podeu buscar en lesetiqueteseltemaque vos interesse;3.-O bé podeu buscarparaules clauen el requadre de l'angle superior esquerre de la pàgina.
Bon profit!
Aquest blog d'origen universitari es fonamenta en la investigació, l'anàlisi i la crítica dels mitjans de comunicació, els partits polítics, i la relació d'interès entre aquestos, entre altres qüestions.
El material adjunt als articles -imatges fixes, vídeos, sons, i textos-, són necessaris per a la finalitat d'aquest blog sense ànim de lucre. El seu ús està protegit per la Llei de Propietat Intel·lectual. Els vídeos, donat que estan penjats a un servidor públic especialment conegut, seran marcats amb el logotip de la pàgina per a que en cap cas puga suposar-se altra finalitat que no siga la relació amb els articles que els estudien.
