Passa al contingut principal

En clau igualitària

Avui faig una reflexió que segurament no agradarà a algú. I és esta la raó per la qual la faig i la faig d'esta manera.

M'encanta el punt de vista dels À Punt Notícies sobre migració i igualtat. El tractament informatiu sobre estes qüestions sensibles té una clara voluntat de ser minuciós i respectuós. De ser exemple per a la societat.

Després de l'èxit de VOX en l'obtenció d'escons al parlament andalús, cal més que mai enfrontar els seus missatges d'odi a segments vulnerables com els migrants, les dones o els homosexuals. Migrants, quin gran concepte, i com de significativa és l'expansió del seu ús en detriment del terme immigrant. Amb molt poc es pot fer molt. El problema és que eixa norma funciona tan bé en positiu com en negatiu.

Fa unes setmanes, la secció En Clau Igualitària del NTC nit de Victòria Maso ens mostrava un interessantíssim manual de bones pràctiques per a tractar als mitjans de comunicació. Ens ensenyaven a detectar els errors en l'enfocament d'una notícia que suposadament pertany a un cas de violència de gènere. Entre altres coses ens deien que les dones no moren soles ni apareixen mortes per art de màgia, i que calia subtituir la fórmula "troben morta" per "és assassinada". Són víctimes del patriarcat, problemes socials que s'han de tractar com a tal.

La qüestió és que 15 dies més tard un dirigent històric del moviment LGTBI, Fernando Lumbreras, és assassinat. Com en el cas d'una dona, no ha parlat cap jutge. No es sap el motiu de l'assassinat, però es pot imaginar: masclisme, o en este cas, homofòbia.

La contradicció ve quan els arguments que són vàlids per a una dona en un discurs feminista, en un discurs 'en clau igualitària', no s'apliquen a l'assassinat d'un membre d'un altre col.lectiu especialment vulnerable. Amb molt poc ens poden mostrar molt. De fet ens mostren just el contrari que amb la violència de gènere. Error.

Sé que la societat està crispada. I sóc conscient del mal que fa el discurs de VOX posant en entredit les polítiques contra la violència de gènere. Dient, per exemple, que s'oculten els casos de violència contra els homes. O que una agressió d'una dona a un home és exactament igual que a la inversa. Això és una barbaritat. És com dir que un atac d'un homosexual a un heterosexual és per odi als heterosexuals i és equiparable amb el contrari.

Per això em pregunte, és una barbaritat demanar que eixa essencial cura amb les dones es trasllade a altres col.lectius que en els últims temps han vist incrementat el nombre d'atacs d'odi?

Jo crec que no. Però hui en dia la societat està tan tensada que hi ha qui creu que intentar anar més enllà per un costat et fa quedar més a prop per l'altre. Com si haguèrem de triar. O com si no es poguera posar en valor l'esforç en les iniciatives contra la violència de gènere i sumar-li a la causa patriarcal el prefix hetero- per a usar-les en un espectre més ampli.

Al final el problema social que pateixen les dones està molt relacionat amb el que pateixen els gais, lesbianes, bisexuals, transexuals i intersexuals. L'heteropatriarcat. I encara és pitjor quan parlem de les dones d'estos col.lectius. Les dones encara estan invisibilitzades. És un bon moment per demanar als informatius d'À Punt que parlen d'estes coses.

No diré que En Clau Igualitària s'haja de fixar en totes les igualtats per conquerir, perquè el problema de les dones és suficientment important per a tindre eixa secció setmanal. Ni tan sols demane una secció anàloga per a altres segments sensibles de la població, tot i que no la descartaria. Simplement demane que la mateixa sensibilitat es tinga per altres col.lectius vulnerables, en este cas el LGTBI.

En poques paraules, demane que allò que s'aplica a una dona assassinada, per dignitat humana, s'aplique a altres casos d'alguna manera semblants.

He fet un vídeo dels meus sobre el tractament informatiu de l'assassinat de Lumbreras per posar exemple al que dic. I vull aprofitar per a posar en valor el reconeixement que els NTC van fer a la seua figura i trajectòria. Però crec que faig bé en demanar eixa sensibilitat que estic segur que volien usar i que no van saber plasmar del tot. I ho vull fer amb el meu segell però de manera constructiva i respectuosa.

Pel que he sabut de Lumbreras, no li hauria molestat. Pel que sé dels responsables de l'informatiu  sé que ho interpretaran com una aportació en positiu. I pel que sé de les xarxes... sé que no tothom tindrà la voluntat ni la capacitat d'entendre-ho. Però com deia a l'inici de l'entrada, el feminisme és i no ha de ser igualitari. És igualitari perquè ens vol a totes iguals. I no ha de ser igualitari perquè cadascú té dret a tindre una perspectiva pròpia, una sensibilitat singular. La meua és usar les conquestes del feminisme que aconseguim entre totes com una eina per a millorar altres aspectes. I respectaré que hi haja qui opine el contrari.

Així anime als NTC d'À Punt Mèdia a fer autocrítica:



Descansa en pau, Fernando. La lluita continua. Juntes, amb persones com tu com a referents, ho aconseguirem tot.

Comentaris

Joan ha dit…
À Punt demostra amb la secció "En clau d'igualtat" com de necessaris són uns mitjans públics de comunicació per tal de fomentar el respecte als drets humans. Uns mitjans públics pagats amb els diners dels contribuents i, per tant, no sotemsos a l'interés d'empresese privades. Tant de bo servisca per a combatre l'argument populista de Vox: Les televisions públiques són un luxe i una despesa innecessària.

Entrades populars d'aquest blog

Tot per xarxes

 Hola! Hui hem tingut un dia mogudet, molt mogudet amb À Punt. Ho heu vist?? Recordeu que XorX ha trascendit el format blog de La Mirada Crítica i que ara es centra en Twitter. Allí sóc @XorxLMC . I com sempre, cosetes que penge a YouTube: A Consell9  i a XorxLMC . Vos esperem! 😏

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu