Passa al contingut principal

En clau igualitària

Avui faig una reflexió que segurament no agradarà a algú. I és esta la raó per la qual la faig i la faig d'esta manera.

M'encanta el punt de vista dels À Punt Notícies sobre migració i igualtat. El tractament informatiu sobre estes qüestions sensibles té una clara voluntat de ser minuciós i respectuós. De ser exemple per a la societat.

Després de l'èxit de VOX en l'obtenció d'escons al parlament andalús, cal més que mai enfrontar els seus missatges d'odi a segments vulnerables com els migrants, les dones o els homosexuals. Migrants, quin gran concepte, i com de significativa és l'expansió del seu ús en detriment del terme immigrant. Amb molt poc es pot fer molt. El problema és que eixa norma funciona tan bé en positiu com en negatiu.

Fa unes setmanes, la secció En Clau Igualitària del NTC nit de Victòria Maso ens mostrava un interessantíssim manual de bones pràctiques per a tractar als mitjans de comunicació. Ens ensenyaven a detectar els errors en l'enfocament d'una notícia que suposadament pertany a un cas de violència de gènere. Entre altres coses ens deien que les dones no moren soles ni apareixen mortes per art de màgia, i que calia subtituir la fórmula "troben morta" per "és assassinada". Són víctimes del patriarcat, problemes socials que s'han de tractar com a tal.

La qüestió és que 15 dies més tard un dirigent històric del moviment LGTBI, Fernando Lumbreras, és assassinat. Com en el cas d'una dona, no ha parlat cap jutge. No es sap el motiu de l'assassinat, però es pot imaginar: masclisme, o en este cas, homofòbia.

La contradicció ve quan els arguments que són vàlids per a una dona en un discurs feminista, en un discurs 'en clau igualitària', no s'apliquen a l'assassinat d'un membre d'un altre col.lectiu especialment vulnerable. Amb molt poc ens poden mostrar molt. De fet ens mostren just el contrari que amb la violència de gènere. Error.

Sé que la societat està crispada. I sóc conscient del mal que fa el discurs de VOX posant en entredit les polítiques contra la violència de gènere. Dient, per exemple, que s'oculten els casos de violència contra els homes. O que una agressió d'una dona a un home és exactament igual que a la inversa. Això és una barbaritat. És com dir que un atac d'un homosexual a un heterosexual és per odi als heterosexuals i és equiparable amb el contrari.

Per això em pregunte, és una barbaritat demanar que eixa essencial cura amb les dones es trasllade a altres col.lectius que en els últims temps han vist incrementat el nombre d'atacs d'odi?

Jo crec que no. Però hui en dia la societat està tan tensada que hi ha qui creu que intentar anar més enllà per un costat et fa quedar més a prop per l'altre. Com si haguèrem de triar. O com si no es poguera posar en valor l'esforç en les iniciatives contra la violència de gènere i sumar-li a la causa patriarcal el prefix hetero- per a usar-les en un espectre més ampli.

Al final el problema social que pateixen les dones està molt relacionat amb el que pateixen els gais, lesbianes, bisexuals, transexuals i intersexuals. L'heteropatriarcat. I encara és pitjor quan parlem de les dones d'estos col.lectius. Les dones encara estan invisibilitzades. És un bon moment per demanar als informatius d'À Punt que parlen d'estes coses.

No diré que En Clau Igualitària s'haja de fixar en totes les igualtats per conquerir, perquè el problema de les dones és suficientment important per a tindre eixa secció setmanal. Ni tan sols demane una secció anàloga per a altres segments sensibles de la població, tot i que no la descartaria. Simplement demane que la mateixa sensibilitat es tinga per altres col.lectius vulnerables, en este cas el LGTBI.

En poques paraules, demane que allò que s'aplica a una dona assassinada, per dignitat humana, s'aplique a altres casos d'alguna manera semblants.

He fet un vídeo dels meus sobre el tractament informatiu de l'assassinat de Lumbreras per posar exemple al que dic. I vull aprofitar per a posar en valor el reconeixement que els NTC van fer a la seua figura i trajectòria. Però crec que faig bé en demanar eixa sensibilitat que estic segur que volien usar i que no van saber plasmar del tot. I ho vull fer amb el meu segell però de manera constructiva i respectuosa.

Pel que he sabut de Lumbreras, no li hauria molestat. Pel que sé dels responsables de l'informatiu  sé que ho interpretaran com una aportació en positiu. I pel que sé de les xarxes... sé que no tothom tindrà la voluntat ni la capacitat d'entendre-ho. Però com deia a l'inici de l'entrada, el feminisme és i no ha de ser igualitari. És igualitari perquè ens vol a totes iguals. I no ha de ser igualitari perquè cadascú té dret a tindre una perspectiva pròpia, una sensibilitat singular. La meua és usar les conquestes del feminisme que aconseguim entre totes com una eina per a millorar altres aspectes. I respectaré que hi haja qui opine el contrari.

Així anime als NTC d'À Punt Mèdia a fer autocrítica:



Descansa en pau, Fernando. La lluita continua. Juntes, amb persones com tu com a referents, ho aconseguirem tot.

Comentaris

Joan ha dit…
À Punt demostra amb la secció "En clau d'igualtat" com de necessaris són uns mitjans públics de comunicació per tal de fomentar el respecte als drets humans. Uns mitjans públics pagats amb els diners dels contribuents i, per tant, no sotemsos a l'interés d'empresese privades. Tant de bo servisca per a combatre l'argument populista de Vox: Les televisions públiques són un luxe i una despesa innecessària.

Entrades populars d'aquest blog

À punt 2019, hem creat un monstre?

Repassem breument les últimes novetats:

Partit de futbol en directe: una locució poc treballada que ha causat múltiples infarts a la JQCV. Quina sorpresa. L'únic interessant, alguns anuncis en castellà, la qual cosa ja ens fa vore que la política publicitària no considerarà la llengua.

El Matí À Punt i À Punt Directe. Ja tenim nom per als magazins matinal i vespertí a càrrec de Clara Castelló i Carolina Ferre respectivament. Sembla que tot ha de ser À Punt. Quanta originalitat.

Esta nit faltarà just un any per a l'inici de la campanya electoral de les eleccions autonòmiques. Probablement això és el que ha precipitat les proves d'emissió d'À Punt i les presses per a començar este mateix mes les emissions definitives.

Precisament pel que ens pot esperar en un any, he estat pegant un colp d'ull a les últimes enquestes per a 2019, quan À punt tindrà un any de vida.

Fa poc escrivia una entrada, molt xulet jo, parlant d'una enquesta electoral. I hi vaig aprofundir bastant…

À Punt - Molt que contar, ningú a qui contar-ho

Ja la tenim ací. Divendres es va presentar l'esperadíssima -per a nosaltres, els frikiapunts-, campanya de llançament de la televisió d'À Punt Mèdia. I com no podia ser d'altra manera, ha decebut.

No podem sorprendre'ns. Fins ara, i a pesar d'estar en mans d'agències de publicitat, l'estratègia de comunicació del nou espai públic de comunicació valencià ha resultat una pataca.

Mirem primer el vídeo, i comentem després. Perquè la idea en si no és allò pitjor que presenta la proposta:


No està mal. Per una banda ataca frontalment una de les majors debilitats de la societat valenciana: l'autoestima. No ens coneixem, no ens valorem i no ens estimem. La campanya posa el focus en allò del qual ens podem sentir orgullosos. Aquelles coses úniques que tenim... i que ignorem. És una manera d'intentar fer un valencianisme dirigit a la necessitat d'incrementar la nostra pròpia identitat, però fugint de símbols que més que unir el que fan és separar al poble val…

Tot À punt

A À punt mèdia ho tenen tot a punt. El proper diumenge 10 de juny comencen les emissions regulars. En diumenge, com era d'esperar.

Com serà l'inici d'emissions regulars? El fet que siga diumenge ens convida a pensar que s'usarà l'access primetime i el primetime per a una presentació. Ja al dia següent, coincidint amb dilluns, començarà la programació amb normalitat. Treballadors i espectadors coincidiran en l'inici setmanat i conjunt de les seues rutines diàries.

Concretant, podem imaginar que durant el dia vorem alguna espècie de compte enrere. Ja hem llegit en les xarxes que els vídeos de #mÀpunte es mostrarien el primer dia d'emissions. Però ningú ha dit que siga una vegada començada l'emissió regular, la qual cosa no tindria molt de sentit. Bàsicament perquè no tindran la qualitat necessària.

Tots sabem que la comunicació a À punt mèdia sobre el seu propi naixement no ha sigut precisament el seu fort. Ha sigut mes bé mediocre. I a dia de hui, encara…