Benvinguts :)

dijous, 10 de novembre de 2011

Mai m'ha costat tant decidir

Sóc d'aquells que, generalment, es pensen molt el seu vot. Cada vegada he d'analitzar la situació, el moment, el context, les propostes, les alternatives. I això m'ha dut ara fins a un punt mort:


 - Per primera vegada em plantege seriosament no votar. Però sempre he pensat que no es pot mesurar quina part de l'abstenció és per desinterès i quina per protesta.


 - El vot en blanc el tinc descartat. Només aconseguiria augmentar el nombre de vots necessaris per tal que els partits minoritaris pogueren traure representació. Altra cosa seria si s'entenguera el vot en blanc com una opció que obtinguera escons per a deixar-los buits. Però ara és regalar-los-els als contrincants.


 - El vot nul és sucós. A més nul no és necessàriament posar dues paperetes, etc. Sinó que me'n puc inventar una. Sembla divertit, participe, dic que no, no fot als minoritaris i me'n ric d'ells.


- I després estan els partits:


   - PP: El descarte automàticament. No compartisc en absolut les seues propostes però, a més a més, no crec en el seu motiu per a fer política, ni en els seus objectius, ni crec que s'hagen guanyat governar després de quatre anys d'oposició desastrosa. Crec que tenen un programa ocult i el candidat a la presidència ha callat davant les qüestions de corrupció.


   - PSOE: També el descarte. Junt amb el PP, és l'únic que té probabilitats reals d'obtindre representació per Castelló. Ho han fet malament estos anys, tot i que no dubte que amb el PP hauria sigut pitjor. Pel que fa al PSPV, té una directiva que no convenç, de la mateixa manera que el candidat per Castelló és un nom del passat. No compartisc la seua manera d'entendre la democràcia, que passa únicament per PP i PSOE.


 - Compromís-Equo: No entenc molt bé per què, si Compromís és una marca paraigua, se li ha de sumar un altre paraigua amb Equo en lloc d'integrar-lo dins amb Bloc, Iniciativa i Verds. El candidat per Castelló, Roger Mira, és militant del Bloc i una persona propera a Enric Nomdedéu. No puc votar a un partit que s'excusa en motius fantasma per tal de no obrir la porta a la coalició en l'Ajuntament de Castelló i, mentrestant, plantejar unes propostes que no podrien dur si es presentaren en coalició. Per exemple, donar per morta la marjal de Castelló, voler explotar urbanísticament la Marjaleria i menysprear el potencial i la necessitat ecològica de rescatar el paratge natural humit a la zona de l'aeròdrom. Es nota que no han passejat per les sèquies, que no han vist altres marjals recuperades que hi ha a prop nostre, que no valoren les aus migratòries, la fauna i la flora que malviu i tracta de sobreviure entre tant de formigó. A mi em fa llàstima, i no pense recolzar ningú que s'ho vulga carregar, perquè és l'última opció que ens queda (dubte molt que a València, per posar un cas, s'atreviren a fer res semblant). A la dreta no la vaig a votar. Quan se'n vaja Nomdedéu i el Bloc de Castelló es recupere d'aquesta crisi d'identitat, vorem. Baldoví ha afirmat que defensarà tot el territori, tot i presentar-se per València, però ja sabem que tot nacionalisme és centralista, i Compromís ha apostat clarament per València en les autonòmiques i en les generals. El seu menyspreu al concepte de província els ha dut fins i tot a fer mítins de campanya on el seu cap de llista, en aquell moment Josep Maria Pañella, es preocupava més pel Cabanyal i per la Ciutat de les Arts que per qualsevol qüestió important de la província per la que es presentava. Però el Bloc no ho és tot en Compromís, afortunadament.


- EU: És el partit del qual menys propostes concretes conec, el que té una campanya, al meu entendre, més fluixa. Però em va sorprendre que a Castelló ciutat tragueren un regidor. I crec que, en termes generals, és una bona alternativa per al vot d'esquerres. Al contrari que els nacionalistes, no semblen tindre eixa animadversió extremada pel concepte de província que només dificulta la defensa dels interessos específics d'esta terra nostra. En general no té eixe halo caduc, religiós i conservador que té el Bloc per ací. De tota manera, el discurs comunista de Cayo Lara m'avorreix, però he escoltat Llamazares i parla amb molt de sentit comú. Ara bé, el meu record de l'última diputada valenciana, per la circumscripció de València, no és precisament positiu pel que fa al que a mi m'importa, que és la meua terra. Només existia Castelló per a criticar, com li ocorre a Marina Albiol, i no m'oblidaré de la falta de sentiment de Isaura Navarro per l'incendi de l'Alcalatén. Si finalment Castelló no obtinguera escó per a la formació, no tinc motius per pensar que des de València, EU valoraria el recolzament de Castelló i extenguera la seua representació també a nosaltres.


 - Hi ha més opcions, però fins al moment no me les plantege.


Difícil. Molt difícil. I només queda una setmana per pensar-m'ho.


Les enquestes donen una clara majoria absoluta, absolutíssima, al PP. Això també és una cosa a tindre en compte, de la mateixa manera que cal tindre en compte quins són els partits amb probabilitat d'obtindre representació i quins no. Igualment qui ens voldria representar igualment per la circumscripció del costat i qui no.




La Mirada Crítica

dijous, 28 de juliol de 2011

VALENCIANS AMB PRESIDENT

Com sabreu, el nou president de la Generalitat és Alberto Fabra, fins ara alcalde de Castelló.

Prompte espere poder publicar una entrada (o un conjunt d'entrades) reflexionant sobre tot el que ha ocorregut, des de les claus de la dimissió de Camps fins al discurs d'investidura de Fabra.

De moment ja vos dic que estic triplement content: per una banda, perquè Camps PER FI s'ha "dignat" a dimitir. D'altra banda, com no, perquè per fi tenim un president de Castelló. Li donaré 100 dies per demostrar-me que pot arribar a exterminar i fins i tot invertir l'estat d'abandonament i de marginació en què els anteriors presidents han tingut a Castelló, ciutat i província, des del principi de la democràcia. I finalment, el nou president ha anunciat que no farà de moment canvis en el Consell, però probablement el primer de tots passarà pel lloc de més confiança: la portaveu. Adéu Lola Johnson, no et mereixes res perquè res t'has guanyat.





Encara no tinc queixes del propi president, però ja arribaran.

La Mirada Crítica

dimecres, 20 de juliol de 2011

VALENCIANS SENSE PRESIDENT!!

Camps ha dimitit com a President de la Generalitat. Diu, no obstant això, que anirà a judici a demostrar la seua innocència.


ELECCIONS ANTICIPADES JA!!



La Mirada Crítica

divendres, 24 de juny de 2011

Lola Johnson, manipuladora tot terreny

Imagine que vos quedaríeu igual que jo quan us vau assabentar de l'última ocurrència del senyor Camps. A quadres:

Lola Johnson és la nova portaveu del Consell, consellera de Turisme, Cultura i Esport, i encarregada de la política lingüística del govern valencià.

Lola Johnson i Francisco Camps - Lie Another Day

Johnson ha sigut una treballadora fidel del president Camps, una de les màximes responsables de la tergiversació informativa, la censura i la propaganda a RTVV. La nova consellera ha afirmat recentment que camps li ha fet "un regal immens". Com si ella no li n'haguera fet un de pitjor. Sens dubte és una manipuladora tot terreny.

El traspàs de noms entre govern valencià i televisió autonòmica no és una novetat, el que resulta nou és el sentit d'eixe moviment. De la tele al Consell.

No la conec massa, però pel que he vist és Llicenciada en Dret, i el poc més que sé d'ella em sorprèn. Va entrar com a presentadora a l'informatiu territorial Aitana de TVE a l'època d'Aznar, d'on va saltar al desaparegut Punt 2 per presentar un programa cultural, canal que posteriorment dirigiria. Un nou salt li va permetre substituir Lluís Motes com a director d'informatius de Canal 9. I de manera paral·lela al que va ocórrer en la segona cadena, Johnson va acabar dirigint el canal.

Diguem que Johnson deu la seua carrera professional, tant en l'audiovisual com en la política, als padrins que la seua família li ha patrocinat. Entre ells el propi Camps. Deu ser una persona agraïda, i probablement també submisa i obedient, com necessita ara el Molt Honorable i com ho ha necessitat en els últims mesos. Ara necessita més que mai al seu costat a persones de confiança disposades a caure amb ell. Al cap i a la fi, gran part del que tenen és gràcies a aliances i amistats, i no necessàriament a la seua professionalitat. Just com amb Condolluïsa, a qui podriem rebatejar ara que ha superat amb creus Lluís Motes. Condolores podria estar bé, perquè segueix tenint en comú amb Condoleezza molt més que el color de la pell, així que potser em quede amb el malnom original...

Tornant el tema. No és que em refie del Levante, i més ara que s'ha socia-allistat contra Compromís sense importar la veracitat de les informacions. Però m'ha xocat que afirmen que la consellera Johnson bromege amb el tàndem que formen el color fosc de la seua pell amb el seu "exquisit valencià". Dona, parlar la "llengua de Martorell" (toca els ous que facen estes referències es mateixos que s'encarreguen de minoritzar i arraconar la llengua) millor que l'antiga portaveu del Consell -Paula Sánchez de León- és fàcil. Bàsicament perquè la que podria convertir-se anticipadament en substituta de Camps no té ni idea de valencià. Però no és una novetat tampoc tindre un president (presidenta en este cas, que sí que és nou) que desconega per complet la llengua. Molt trist.

No serà avui, però farem un recull de l'exquisidesa oral de la nova encarregada de la política lingüística del Consell. I ja vos avance que l'adjectiu exquisit li ve molt gran. Però farem un recull a vore com queda la senyoreta.

Salutacions i a vore amb quina nova ocurrència ens sorprèn el President. Aquesta legislatura pinta entretinguda.



La Mirada Crítica




PD: Perdoneu la coentor d'un cartell fet amb moltes presses...


diumenge, 19 de juny de 2011

Aclarint el conflicte amb "Coses que passen" (Ràdio 9)

Fa uns dies vaig publicar una entrada on comentava que el programa "Coses que passen" de Ràdio 9 va agafar un vídeo de La Mirada Crítica de XorX, el va manipular (censurant una part per eliminar-li el sentit crític) i el va usar en el programa apropiant-se de la seua autoria i fingint la manera en què suposadament el van editar ("trosset a trosset", deien).

LMC es va posar en dues ocasions en contacte amb el programa a través d'un correu electrònic que tenen al Facebook però que es veu que no usen. I, clar, no van respondre. Així que vaig generar el vídeo que (de)mostrava visualment allò que denunciava i el vaig penjar al seu mur. Aleshores el programa va respondre, amablement per cert.

En principi afirmaven no conèixer l'assumpte i van assegurar que l'estudiarien. Posteriorment la pròpia directora i presentadora, Carolina Quílez, va contestar el següent: "Hola, "Mirada Crítica", soc Carolina Quílez directora-presentadora del programa "Coses que passen". Després d'estudiar la teua queixa, sols podem demanar-te disculpes, per la utilització del àudio del teu muntatge sense fer referència a la teua autoria. No va ser un acte premeditat i espere que comprengues que va ser una reacció del directe sense ànim d'ofendre. Ens queda clar a tots i totes els membres de l'equip que no pot tornar a succeir. Una abraçada". Ho mostre perquè és públic.

El problema és l'apropiació de l'autoria i sobretot, la censura d'una part. La manera correcta de corregir aquestes coses en el món de la comunicació no és altra que fer una rectificació en directe i en igualtat de condicions, i tornant a emetre la peça en qüestió sense manipulacions. Però això no va passar.

Després de generar-se un xicotet debat a la pàgina social del programa, aquest divendres el programa m'enviava un missatge privat per avisar-me que Josema Soler comentaria el tema en directe. S'agraeix l'avís, però tot i això vaig haver d'accedir al servei a la carta de RTVV per poder-ho escoltar (vídeo senzill de -ni més ni menys- cinc minuts del fragment del programa en què es fa la correcció):


No voldria estendre'm molt més en aquesta qüestió, però feta la correcció cal comentar-la. I a partir d'això convé fer una reflexió.

Per una banda trobem que ens expliquen de manera clara que va ser per qüestió del directe que no es va poder citar l'autoria. Puc comprendre que Soler no trobara oportunitat d'aclarir-ho per la pròpia dinàmica de la conversa, i suposarem que la directora i presentadora desconeixia que la peça no era obra de Soler i el seu comentari no anava amb mala intenció. Cap problema.

D'altra banda, però, no fan referència a una qüestió molt greu, que és la manipulació de la peça i l'eliminació de la part sonora que més aclaria el sentit crític de l'obra una vegada extrets de l'equació els missatges textuals. És per això que demanava una correcció formal. Ells comenten ara que demanava fer-ho a la mateixa hora i al mateix lloc, que és com s'ha de corregir, però han oblidat -convenientment- que la peça s'ha de tornar a emetre i sense censures. Però menys és no res.

I finalment una altra qüestió en què tenen tota la raó i és culpa meua. Jo a l'entrada original sobre este tema comentava que "la música que usen a l'inici de la secció es correspon també, curiosalemt, a una altra creació de La Mirada Crítica". Això no està ben escrit, i en estos casos en què u demana que les coses es facen bé, ha de predicar amb l'exemple. La frase no està ben construïda i dóna lloc a una interpretació diferent al missatge que es volia traslladar. Jo pretenia comentar, simplement, que la cançó usada en el programa per a la secció es correspon també a la usada per mi en el vídeo "NTFit - El que queda per vindre". Evidentment és una versió d'una coneguda cançó que en cap moment he volgut apropiar-me. Només faltava. Aquesta curiositat no formava part dels correus electrònics on els vaig explicar formalment la situació, però no té més importància, és una casualitat que em va sorprendre i que vaig voler comentar de passada. De fet crec que la cançó, que m'encanta, queda molt bé al tipus de secció que tenen sobre televisió.

En definitiva, s'agraeix la rectificació, encara que no haja sigut estrictament en els termes que havia proposat i haja deixat en l'aire, conseqüentment, la qüestió de la tergiversació de la peça (que era conscient i voluntària i quedava desemparada del raonament del directe com a causa de l'error). Entenc, no obstant això, que el vídeo era difícil d'emetre tal qual és a RTVV, perquè el seu caràcter polític és molt alt. Però la millor manera no crec que siga censurar-lo i no comentar, almenys, que no és la peça sencera (autoria a banda). Entenc també que no es poguera tractar amb naturalitat i transparència un assumpte com este en la seua rectificació. Sabeu que no m'agrada com funciona RTVV, però sé que és dur treballar-hi, pendent sempre del que et deixarien i no et deixarien dir i de les conseqüències laborals de tot allò que frega la línia dels interessos del Consell. Ja és prou que s'haja citat reiteradament el nom d'un blog tan crític amb la casa i no espere que ningú es creme la mà nomenant explícitament, especialment en la correcció, una pràctica com la manipulació informativa que no és responsabilitat seua. Però almenys fes una xicoteta referència quan eres tu qui ha tallat un tros inconvenient, digues alguna cosa al respecte, indirectament, un mínim. No sé. Puc entendre moltes coses i mai està de més que, de manera privada i extraoficial, se m'explicara amb sinceritat el perquè de les coses que han passat quan son unes dinàmiques externes i que tots coneixem les que, probablement, han condicionat el transcurs dels esdeveniments. Això requereix una bona dosi d'ètica i de confiança, però ja els dic que no serien els primers de la casa que la dipositarien en mi. I això s'agraeix, i molt.

Es una llàstima que, des del principi, no s'haja manejat amb naturalitat i correcció este assumpte perquè hauria sigut realment curiós trobar-me amb què un programa de Ràdio 9 valora i aprofita un vídeo meu, amb el seu sentit crític per davant, per a presentar d'una manera múrria, distesa i desenfadada Maribel Vilaplana i parlar del seu paper als informatius de Canal 9. L'entrevista era bastant interessant, tot i que dins de la casa la crítica escasseja. Però aquestes coses les haurem de deixar per a quan recuperem Ràdio Televisió Valenciana.

De moment, assumpte tancat! :)

La Mirada Crítica

dimecres, 15 de juny de 2011

L'Estat segrestat

Sense paraules. El vídeo s'explica per si sol:



Açò no ho podem consentir. Per les bones no ens han deixat... Doncs serà per les millors. Què esperàveu? O què esperen? No podran amb nosaltres.


La Mirada Crítica

divendres, 10 de juny de 2011

Coses que passen a Ràdio 9

Passen moltes coses a Ràdio 9, però el que m'interessa avui són les que ocorren a "Coses que passen".

Aquells que m'heu afegit al Facebook com amistat haureu vist al meu mur un enllaç que em va posar el company Carles fa uns dies i que em va sorprendre molt. El citat programa de la ràdio pública valenciana va convidar Maribel Vilaplana al programa i no se'ls va ocórrer altra cosa que emetre una videocreació de La Mirada Crítica per tal de presentar-la.

El vídeo en qüestió és l'anomenat "Nou NT9 amb Maribel Vilaplana". Açò que podria entendre's com un reconeixement encobert a la meua tasca de denúncia i anàlisi, cau pel seu propi pes en escoltar el programa.


Els locutors s'apropien explícitament de l'autoria de l'obra mentre la comenten amb la seua protagonista, l'actual conductora dels Notícies 9 migdia. Però van més enllà d'uns drets d'autor que no els pertanyen: arriben fins i tot a fingir la tasca de construcció del vídeo fragment a fragment que han hagut de fer en preproducció. Lamentable. I si vos sembla poc, hi ha més. Emeten gran part del vídeo, que arriba a fer-se llarg i avorrit perquè no està creat per a la ràdio, evidentment, però s'atreveixen a manipular-lo. L'editen per tal de retirar-li un fragment en el que es repeteix "manipular-manipular-manipular" en boca de la seua entrevistada. Usen un vídeo que critica i exemplifica el sensacionalisme i la tergiversació per enaltir el programa i la periodista denunciats.

A més a més, la música que usen a l'inici de la secció es correspon també, curiosalemt, a una altra creació de La Mirada Crítica. Aquella en la qual construirem un Mii a Mariamparo la Coenta.

Vos deixe un vídeo on podreu escoltar la part inicial de l'entrevista a Maribel Vilaplana de la mà de Carolina QuílezJosema Soler. No té desperdici:



Fort, eh? Doncs damunt ni tan sols es dignen a respondre'm ni donar-me explicacions o disculpes. El que es requereix en estos casos no és altra cosa que una correcció en igualtat de condicions. Emetre de nou la peça, o bé completa o bé el fragment que van triar però sense censurar cap part, i explicitant l'autoria real. Això en el mateix programa, mateixa hora, mateixa secció, etc.


La Mirada Crítica

dissabte, 28 de maig de 2011

TVE i Mossos amorosos

En un informatiu, en ocasions, es fan connexions en directe a punts allunyats de l'estudi amb un corresponsal o un reporter que ens narra en directe, i des del lloc de la notícia, el que ocorre en el seu context.

Què ocorre quan, enmig d'una connexió, passa alguna cosa inesperada? Dues reaccions possibles. Per una banda, la de la sorpresa seguida de la naturalitat professional que passa a narrar el nou focus d'atenció. Per exemple, quan hi ha un terratrèmol, un accident, o cau un campanar en el directe. D'altra banda, trobem la sorpresa seguida de la censura. Aleshores es posen en marxa un seguit de mecanismes tècnics per tal d'evitar que allò inesperat focalitze la informació. S'han donat casos en què algú ataca el periodista o l'insulta, o es clava entre la càmera i el subjecte que narra la notícia. Aleshores, és normal prendre la decisió. Altres vegades, simplement, s'intenta censurar una realitat d'actualitat que es dóna al voltant del punt de connexió.

Aquesta tècnica l'usen comunament a Canal 9 per pur vici, no siga que alguna persona reivindique TV3, per exemple, davant d'una càmera de RTVV. És una cosa que ocorre al carrer, que ells censuren, que les persones duen pel seu compte a l'informatiu a través dels directes, i on els realitzadors apliquen la censura més antinatural i antiprofessional.

Moltes vegades he comparat el tractament informatiu de RTVV amb RTVE a propòsit del cas Gürtel. No penseu per això que la tele pública espanyola és una santa. També se li veu el plomall roget en moltes ocasions. En este cas, la tècnica esmentada l'usen per tal de censurar una protesta pública contra els abusos i corrupteles dels poders públics. En aquest cas, l'ús de la força amb enorme brutalitat per part de la Generalitat de Catalunya (una altra que tal) contra els acampats del Moviment 15M al centre de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra demostren per enèsima vegada la seua falta de professionalitat. Alguns, segons corre per les xarxes socials, es lamenten de no haver pogut pegar més canya als "perroflautas" que es trobaven a Plaça de Catalunya en el moment del desallotjament "per a netejar la plaça".


Jo entenc que és difícil manejar una situació tensa i inesperada amb naturalitat, aplicable a mitjans, polítics i policia. Però periodísticament parlant seria desitjable que un mitjà públic de comunicació fora suficientment transparent i obert per poder tractar estes qüestions amb més naturalitat. Però no. I de fet, això desmunta tot el sentit al fet de fer no només la connexió en directe, sinó també el propi informatiu. El directe dóna un valor afegit a l'informatiu, el fa més pròxim, més real. Però amb aquest tipus de qüestions l'únic que aconsegueixen és el contrari. Policial i políticament parlant, poques paraules caben. L'ordre no té cap sentit.


Pel que fa al Conseller Felip Puig, després de la seua lamentable roda de premsa on ho va justificar tot (tot i que els valencians no coneixem el significat de "preguntes lliures i il·limitades" o el significat mateix de "roda de premsa" quan parlem d'un càrrec del Consell), ja es sumen vora 60mil signatures que li demanen la dimissió. Jo afegiria que siga o bé això o bé el seu cessament pel President de la Generalitat, Artur Mas, que al final sempre és el màxim responsable del que ocorre al seu govern. El cap dels Mossos també ho ha justificat, i no parlem ja dels propis policies, que mala sang han de tindre per a reaccionar així i no usar el cervell per fer una interpretació més lògica i adequada de les seues ordres. Alguns, com hem vist, gaudeixen i es lamenten de no haver pogut pegar més.


Abans d'acabar vull afegir que TV3 va mostrar sense censures la roda de premsa sencera i li va donar a la notícia la importància que li corresponia, just al contrari que hauria passat a terres valencianes. La demostració està en què els directes a Plaça de Catalunya a partir d'eixe moment no han patit cap tipus de problema com el que vos he estat introduint. Per a què destorbar a un periodista si ja està dient correctament el que ocorre?

Com ja se m'han mesclat els assumptes, vos deixe vídeos seguits. Primer la connexió de TVE i després els dels Mossos amorosos que volen deixar una plaça neta:






Algú dubta encara de la necessitat de les protestes?

La Mirada Crítica

divendres, 27 de maig de 2011

Finançament irregular, entre altres delictes

Com era d'esperar, el TSJCV, aliat amb el PP, ha anunciat després de les eleccions allò que El País ja va publicar abans dels comicis, que hi hauria una investigació sobre el Partit Popular i el Consell que presideix Francisco Camps.

L'oposició ja ha demanat que Camps no assumisca la nova presidència, però tot sembla indicar que imputats o no, jutjats o no, i condemnats o no, ací no va a dimitir ni Déu.

I TVV segueix tergiversant i censurant la informació en benefici, de nou, dels populars valencians. 


Més del mateix. Mateixa estratègia. No cal ni comentar-ho, veritat? Almenys esta vegada no han pogut evitar nomenar mínimament els delictes. Però les imatges, de nou, no van acompanyades dels protagonistes, informació que també es censura.


Però vaig voler esperar al Nou 24 Nit de l'Home d'estar per casa per a vore la tergiversació més tranquil·la i pausada. No sé si sabeu que ahí es dediquen a analitzar les notícies amb uns tertulians. Bé, doncs agradable va ser la meua sorpresa quan vaig vore que havien convidat el pes gros del Compromís original, Glòria Marcos.



Però res. Marcos la torna a cagar. Ara es ven als interessos de Canal 9 i dedica el temps al debat d'eixa notícia a comentar-ne una altra dins del mateix contenidor, que no és altra que la desfeta d'Alarte i el debat sobre si se'n va o no. Una vergonya.

Bf, i no sabeu com odie el comentari de la bruixa esta:


Què pinta esta senyora a Canal 9? És que no hi ha contertulians valencians capacitats per a fer una anàlisi millor (encara que siga pepera)?


I després de tot això calia esperar a vore què deia Xavier Carrau, l'Insuportable (no se m'ocorre cap malnom més original, s'admeten propostes). Però vaig passar.


Vaig tindre prou amb la taula que va preparar divendres passat amb el cap d'opinió del diari Las Provincias, una analista política pepera també manipuladora de la casa, i el director de La Razón CV. Tanta pluralitat com neurones té Carrau. A la seua mida, no es queixarà. Aquell dia tenien l'oportunitat de parlar ja d'esta notícia i la millor defensa no només va ser ignorar-la, sinó atacar durament l'oposició. Clar, les eleccions encara no havien passat.


Durant uns segons van mostrar açò:



I ràpidament van tapar eixe incòmode titular:



Hauria d'haver estat atent a l'Insuportable, però la meua salut mental no està assegurada. Encara ningú em paga per perdre les hores inútilment en este blog :P hehe.




Aconseguirem una RTVV plural? El PP ho permetrà per damunt del seu cadàver, així que haurem d'esperar a que els jutjats reaccionen i la societat valenciana també.



La Mirada Crítica

Els valencians donant la nota

El triomf del PP a terres valencianes no s'entén ni fora ni dins de la Comunitat Valenciana.


El País publicava fa uns dies un article molt interessant preguntant-se Por qué Camps gana las elecciones. Es centra bastant en els símbols valencians, que són objecte de debat intern continu a l'esquerra i que han digut assumit, interioritzats i explotats per la dreta. De fet Compromís i EU encara estan ancorats a qüestions que hui per hui no duen enlloc. A mi tampoc em convenç el nom de Comunitat Valenciana, no m'agrada l'himne (especialment la lletra), ni la bandera que simbolitza el centralisme valencià. Però amb unes bones polítiques, un bon Estatut, i una bona política territorial, eixos símbols només seran sinònim d'orgull. Els símbols no són el problema, i molta gent no entén aquestos ancoratges. I amb raó, perquè no són ni el problema ni la solució.

Fora del territori, la desfeta socialista tampoc arriba a justificar els vots positius cap al PP. De fet, les xarxes socials bullen estos dies amb grups molt curiosos.

Imatge d'un grup de Facebook

Els primers que vaig trobar van ser aquestos:
Després van proliferar com a bolets:
Fins i tot fins a arribar a l'absurd:
O més enllà:
Alguns fins i tot sobre assumptes d'actualitat:
Però n'hi ha amb altres formats:
I no tots relacionats amb els valencians i el PP, altres pensen ja en les generals:
I per a les polítiques i corrupteles dels feus del PP també hi ha grups:

Primer va ser...

I el que ens queda...



La Mirada Crítica

Què recomplicada és la política

... o què recomplicada interessa que siga...

El PP guanya les eleccions envoltat de casos de corrupció. La justícia li fa el joc, dins i fora del període electoral, i la Junta Electoral treballa en el seu benefici. I ací no passa res.

El PSOE s'enfonsa a tot Espanya. El PSOE estatal és una casa de putes. Hi havia planificat un procés de primàries per a després dels comicis, però ara resulta que els resultats del 22M faran que les candidatures enfonsen el partit i el govern. Almenys això va dir Chacón a la roda de premsa en la que ens va donar a entendre que tenia grans idees innovadores per al partit, que fins fa dos dies estava convençuda d'optar a la candidatura, i que, tot i la seua retirada (forçada, entenc), hi havia opcions de futur. Patxi López afirma que cal un congrés per triar també Secretari General, de manera que podria coincidir aquesta figura amb la del candidat. Però clar, fora qui fora la persona (o les persones) encarregada d'açò, necessitaria un canvi de 180º respecte a les polítiques de Zapatero, si és que vol guanyar les eleccions. Això vol dir que el partit i el nou candidat diria una cosa i l'encara president del govern, del mateix PSOE, n'estaria fent una altra. La qual cosa requeriria d'unes eleccions anticipades. Al final la solució passa per imposar el camí lliure a Rubalcaba per tal que Zapatero puga acabar la legislatura i estirar la seua secretaria general fins 2012. Rubalcaba perdrà i al 2016 el PSOE podria estar refundat, qui sap si amb Chacón al capdavant.

Pel que fa al PSPV, més del mateix. Alarte va dir que se n'aniria si no millorava els resultats d'Ignasi Pla, els ha empitjorat molt i ara pretén comprar al sector Lermista ofertant-li poder institucional i en el partit. Tot siga per mantindre's a la cadira. No seria millor que, després de la desfeta electoral, comptant amb les reivindicacions del Moviment 15M, i considerant l'èxit de Compromís, s'apostara per una renovació total del partit com abans millor? Mai han provat amb un PSPV valencianista i progressista, no creuen que pot ser el moment? O creuen que fins que no es renove el PSOE no hi ha res a fer? Amb els casos de corrupció en mans de la justícia mai se sap com ni quan pot acabar la legislatura. Jo apostaria perquè el PSOE valencià prenguera la iniciativa.

I què dir de Compromís. Per a mi era la menys roïna de les opcions, perquè com ja vos vaig comentar, durant la campanya vaig saber que no era cap opció meravellosa. Perquè Compromís, com el propi Bloc, és tan centralista com PP i PSOE. No de Madrid, però si de València, que per a mi, des de Castelló, és el mateix. La campanya s'ha centrat en València ciutat i en les seues rodalies, en detriment de la resta del territori, i per això han obtingut tan bons resultats. Ara tenen més diputats, més finançament i més adeptes. En 2015 no tenen excusa. I no confiaré cegament en ells per segona vegada, especialment si no compleixen les expectatives que aquells que els hem votat en esta província. Tenen 1,99 diputats de Castelló a les Corts, és a dir, el senyor Pañella, del Bloc. Em fa molta llàstima que Mulet, d'Iniciativa, no haja pogut accedir (a l'espera d'eixe recompte papereta a papereta per intentar rascar-li eixos 250 vots que podrien llevar-li l'últim diputat provincial al PSOE). Tenia ganes de saber el que té que oferir i lluitar per esta província. Crec fermament que el 2015 serà l'any del canvi, perquè es donen les condicions en la legislatura per anar gestant-lo socialment i política, per això vull encertar amb el meu vot, que no busca altra cosa que el que fins a dia d'avui ningú ha sabut defensar: vull per a esta província el que li correspon. I no només això, sinó recuperar els anys perduts per la discriminació sistemàtica dels successius governs de PSOE i PP.

D'EU no sabria què comentar. M'alegra molt que Marina Albiol haja tret la seua acta de diputada per Castelló. Almenys sé que ella no va a votar, com el meu representant Pañella, a favor del parany. EU té una cosa que no té Compromís (per culpa del Bloc), i és una garantia de progressisme en front del conservadurisme caduc del Bloc. Jo sóc més d'Iniciativa, així a priori, però optaré per donar suport a aquell que sàpiga coalitzar progressisme, castellonisme i ecologisme. Amb una nova manera de fer política, oberta i participativa, amb els peus a terra, la veritat per davant, sense hipoteques i amb l'únic interès de servir al poble. El Bloc ja sé que no. EU és probable. Iniciativa no ho tinc clar.

El temps, amb els actes i no les paraules, ho dirà.

La Mirada Crítica

dilluns, 23 de maig de 2011

Hem començat a guanyar

Fa quatre anys titulava una entrada anàloga a aquesta de manera contrària. "Hem perdut", deia. Enguany no, a pesar d'açò:


El PP ha guanyat les eleccions. Sembla mentida però és cert. I no per esperable és menys decebedor. Ha sumat un escó a la seua ja àmplia majoria absoluta (cinc més dels necessaris) al parlament valencià, passant de 54 a 55 diputats. Però el nombre de vots, al contrari que el de diputats, no ha pujat precisament. A les capitals han augmentat els regidors a Castelló i Alacant de 14 a 15 i de 15 a 18 respectivament. A València ciutat han baixat de 21 regidors a 20. La corrupció no els ha passat una gran factura, com tampoc han sigut castigats per la discriminació econòmica a la capital de la Plana i la província de Castelló. Ací l'abstenció, de vora un 40%, li ha donat el triomf al PP. No entenc els valencians.

Compromís ha entrat a les Corts, en contra de totes les enquestes. I amb sis escons s'han col·locat com a tercera força política. Em fa llàstima que no hagen sigut eixos vuit que han arribat a sumar durant l'escrutini. De Castelló només n'és un. Supose que ja és prou per a la campanya que han plantejat. A l'ajuntament de València han accedit amb 3 regidors i el Bloc-Compromís ha augmentat la representació d'un a dos regidors a Castelló. No és un fet molt sorprenent, donada la gran tasca del grup parlamentari, especialment de Mònica Oltra, diputada revelació. És un partit amb molt de futur. Temps al temps.

Esquerra Unida també ha obtingut representació a la cambra, afortunadament. Amb cinc escons s'han convertit en la quarta força al parlament valencià. Una grata sorpresa ha sigut la seua entrada a l'ajuntament de Castelló amb un regidor. Però també han accedit als ajuntaments de València i d'Alacant amb dos regidors. Els ex-socis de coalició EU s'han endut part dels recolzaments a Compromís, deixant als comunistes un resultat per davall de les seues expectatives.

El PSPV-PSOE ha caigut en picat, com es veia vindre, per culpa de l'atur i de la desmotivació del seu electorat després de les retallades socials. A les Corts han passat de 38 a 33 escons. Ha caigut a Castelló ciutat de 12 a 8 regidors, a Alacant de 14 a 8 i a València de 12 a 9. Alarte hauria d'assumir amb una dimissió aquesta derrota especialment notòria vistes les circumstàncies del PP i les conseqüències del seu govern. Cal replantejar-se el partit en profunditat. Vore si el PSOE li sobra al PSPV, per exemple, i buscar un nou lideratge que faça una política de proximitat com la que tant bé li ha funcionat a Compromís.



A les Corts i a les capitals ha guanyat el PP amb una majoria absoluta més gran. Però el que ha perdut el PSOE ho ha guanyat la pluralitat, amb Eu i Compromís (en ocasions fins i tot Bloc per una banda i Iniciativa per una altra) a les Corts i a molts ajuntaments. I UPyD a Alacant amb 1 escó.

Al 2012 el PSOE perdrà les generals, probablement. Dins de quatre anys, doncs, amb els casos de corrupció del PP ja jutjats, caldrà vore a qui tira la culpa el PP de l'atur i la ruïna econòmica. Potser aleshores, amb un reinventat PSPV, un Compromís gran i consolidat i una EU estabilitzada, la situació pot canviar per fi a terres valencianes.

El vertader canvi ha començat avui, però madurarà i creixerà durant quatre anys fins les properes eleccions. Hem començat a guanyar.

Salut!



La Mirada Crítica

divendres, 20 de maig de 2011

Moviment 15M



"No som antisistema, 
el sistema és anticiutadans"


Imagine que tots coneixereu ja les protestes i reivindicacions que ciutadans de tota Espanya estan duent en les principals ciutats demanant una democràcia real i un canvi en el sistema.

Durant mesos, la pròpia societat, els polítics i els mitjans de comunicació han criticat la passivitat dels espanyols davant la crisi i les mesures adoptades pels distints governs per combatre-la. Ara que la societat desperta, els mitjans es burlen dia si dia també d'aquest moviment, de la revolta popular dels carrers, en moltes ocasions mentint, tergiversant, buscant fantasmes i fins i tot insultant. En altres casos, es limiten a informar parcialment, desviar els punts d'atenció o simplement minoritzar la importància de l'assumpte. Alguns mitjans van començar deslegitimant les concentracions i focalitzant les informacions en els altercats. Les tertúlies es centraven en la possible radicalització. Però el temps, i sobretot la constància dels anomenats "indignats", ha posat el quart poder al seu lloc.

Els grans partits tenen por, els xicotets també. Nungú sap com evolucionarà açò, però el que està clar és que s'ha passat de la ràbia a l'acció, i les ofenses i els menyspreus dels poders no fan més que indignar encara en major grau a la gent. I espentar-la a que es revolucione contra el sistema. 

La Junta Electoral de Madrid ha prohibit l'acampada de la Puerta del Sol, una de les més multitudinàries. Però la gent no ha cedit, perquè no entenen les raons (ni jo tampoc) per a esta opressora decisió. Aleshores, què?

El partit que controla el Govern Central és qui més es juga, mentre la dreta observa com els seus segueixen en el bestiar tan tranquil·lament. La policia no ha intervengut durant la campanya... Però què ocorrerà amb les concentracions i reunions (que no manifestacions) prohibides per al dia de reflexió i per al dia de les eleccions?

Vegem un parell de vídeos. Primer, una entrevista-muntatge d'Intereconomia. Algú es creu que el pijo este és un assistent natural a les revoltes? Empitjora el ridícul de la cadena d'extrema dreta haver-se buscat a un fals entrevistat tan poc creïble i la denúcia en directe dels vertaders protagonistes del Moviment.


Segon, de RTVV: L'home d'estar per casa, també conegut com Josep Lluís Torró, presentant el tema del dia al seu Nou/24 Nit. No té desperdici!


Tot tipus de "tribus urbanes" ocupen els carrers i demanen la tercera república i l'alliberament de presos... Increïble!

PD: Sí, ja era hora que parlara d'açò! Disculpeu el retard!



La Mirada Crítica

A punt i hora


El TSJCV no semblava ahir tindre intenció de fer públic l'acord sobre la seua competència per jutjar la cúpula del PP i del Consell per finançament il·legal. El País, tement una altra ocultació com la que es va pretindre fer de l'11M al 14M de 2004, es llança amb una portada que no deixarà indiferent la resta de la premsa, els partits ni tampoc els jutges. Ara bé, com reaccionaran els valencians? Ho sabrem el 22M.


Com eixe fragment està editat enllaçant directament el títol del diari amb el titular per a permetre llegir el text de la notícia, vos deixe la portada completa :)




La Mirada Crítica

dimecres, 18 de maig de 2011

Benvinguda a la Marjaleria (programa electoral socialista)

Recupere la direcció de l'entrada anterior, però en sentit contrari. Avui, de la mateixa manera que ho vaig fer ahir, amb Alberto Fabra, he enviat un seguit de qüestions al candidat socialista a l'alcaldia de Castelló, Juanma Calles.

Google no em va facilitar el web dels Socialistes de Castelló, però Calles si. I m'he quedat impressionat amb el seu programa electoral per a la capital de la Plana. Quina aposta!

Jo sóc conscient que no es podrà fer tot en quatre anys, però el programa ens facilita la visió que tenen els socialistes del Castelló del futur després de tants anys a l'oposició.


719. Crearem el paratge natural municipal de la Marjal de Castelló en els 425.000 metres quadrats ocupats actualment per l'aeròdrom, junt amb la platja del Gurugú, a fi de preservar un dels últims espais per edificar de la costa castellonenca. El parc recrearà l'espai natural de la Marjaleria, destacant els seus valors botànics i faunístics, de manera que puguem gaudir-los en l'actualitat i conservar-los per a les generacions futures. 


720. Tindrà valor turístic, per ser l'únic espai visitable d'aquest tipus i fàcilment accessible des de Castelló i Benicàssim i des de qualsevol lloc de la comarca. Tindrà, també, valor socioeducatiu, perquè il"lustrarà els ciutadans sobre el que fou una part fonamental del nostre solar municipal. Serà també un valor conservacionista, perquè representa un dels últims reductes de marjal-saladar sense urbanitzar.

721. Recuperarem dues zones inundables i zones de dunes, saladars i pinars. S'habilitaran punts d'observació de l'avifauna autòctona i es construiran cinc quilòmetres d'itineraris guiats per mitjà de panells explicatius. 


722. Construirem un centre d'interpretació del Paratge, com a museu natural temàtic sobre la Marjaleria de Castelló, on es proporcionarà al visitant informació sobre l'oferta d'espais naturals del terme municipal.

723. Construirem un Museu etnològic de la Marjal de Castelló, que proporcionarà al visitant informació i arguments explicatius sobre el valor històric i els usos i tradicions de la Marjaleria, amb especial atenció al cultiu de l'arròs.

I això només pel que fa a esta part de la Marjaleria, donat que la resta l'habilitaran, legalitzaran la majoria de les cases i prohibiran la construcció en els terrenys urbanitzables, amb les obligacions que els veïns han d'assumir per raó del seu context.

Però hi ha moltes més coses per Castelló: Xarxa metropolitana de tramvia; traure el Tram del Ribalta*recuperació de l'antiga Pèrgola (modernista); protecció i recuperació del Pinar i del Molí la Font; creació d'un parc natural de marjal a la zona de l'aeròdrom, legalització de les urbanitzacions i prohibició de creació de noves construccions; xarxes wifi per tota la ciutat; ampliació dels carrils bici i rutes verdes a l'àrea metropolitana; etc. etc. etc.

* Nomdedéu ha donat el Ribalta per perdut. Però jo pense d'altra manera. Gran part del parc té voreres. Podem envoltar la plataforma de bancs, arbres, plantes i quioscos, i recuperar eixe corredor central per a la gent.


Una vertadera sorpresa de programa electoral. No deixeu de passar-vos pel web dels Socialistes de Castelló. Jo estes eleccions m'he plantejat tindre una mirada desperta i no deixar-me dur pels prejudicis, i no sabeu com me n'alegre.

La Mirada Crítica

dilluns, 16 de maig de 2011

Adéu a la Marjaleria (programes electorals)

He sigut incapaç de trobar els programes electorals per a la ciutat de Castelló del PP (més que un seguit d'idees inexplicades), el PSPV-PSOE i EU. He trobat el del Bloc-Compromís i el d'Iniciativa-Verds-Compromís Municipal. I són preocupants, almenys pel que fa al medi ambient.


Avui vaig a fixar-me en el que diuen els partits sobre la Marjaleria de Castelló, parant especial atenció a eixa zona que gràcies a l'aeròdrom ha quedat més verge i, per tant, més fàcilment recuperable.


Marjaleria - Aeròdrom

Fa quatre anys, el PP volia construir on actualment tenim l'aeròdrom, una Ciutat de les Llengües per tal que tothom poguera vindre a aprendre castellà. Ni una pedra es va posar, tot i que diners en sous si que s'han gastat. Ara el PP calla. I calla també davant uns veïns als quals va assegurar que legalitzaria i que ara tenen problemes constants cada vegada que la natura li retorna l'aigua que li correspon al paratge on s'han empenyat en construir.


Inundacions naturals a la Marjaleria

El PSPV-PSOE defenia en 2007 recuperar el terreny amb flora i fauna autòctones, i generar un paratge natural protegit que recuperara la desapareguda marjal de Castelló. Però des de l'oposició no es va poder fer res. Ara no sé el que volen perquè el programa electoral no hi ha qui el trobe. El de 2007 si que està si, però no tenen cap pàgina actualitzada sobre el partit ni sobre les propostes finals de 2011. El que tinc entès és que protegir la Marjaleria a la zona de l'aeròdrom els va eixir del programa tal i com els va entrar.

Marjaleria - Aeròdrom

El Bloc-Compromís no sé que proposava en 2007, però sé el que proposa ara: construir una Ciutat de l'Esport a l'aeròdrom. El que em sembla curiós és que en el programa diuen que volen "Conservació dels trets característics de la marjal de Castelló. Paratge Natural Municipal de la Marjal de Castelló" (sense especificar) i "Creació d'un Museu Obert de l'Aigua: marjal, sèquies, molins" alhora que pretenen destruir el fragment de Marjaleria que més fàcilment recuperable és. No hi ha més zones on poder construir? Paral·lelament parlen molt de dotar de serveis les urbanitzacions il·legals de la Marjaleria, aquelles que contribueixen decisivament a diari a l'exterminació de la poca flora i fauna que queda del paratge original. La Ciutat de l'Esport em sembla molt bé, però en un altre lloc i apostant per la recuperació de l'aeròdrom com a paratge natural.


Marjaleria - Aeròdrom

EU Castelló és un altre partit fantasma. Tu has trobat el programa? Jo tampoc. Vaig trobar un programa municipal genèric on ens amollen un seguit de generalitats que no duen a cap lloc. De fet, els vaig escriure fa més d'una setmana, tant al Facebook com al web. Sabeu quina ha sigut la resposta? En una cap, i en l'altra afegir-me a la llista d'enviament de propaganda del partit. En fi.


Terrenys no urbanitzats entre viles

I finalment, Iniciativa-Verds-Compromís Municipal. Tenen programa, al·leluia! L'apartat 'Castelló verd' està ple de generalismes que no duen enlloc i no es cita la Marjaleria en cap moment, com si no estiguera necessitada d'accions per salvar-la i protegir-la. A l'apartat 'Urbanisme', curiosament, si que es nomena alguna cosa, però de manera inconnexa i, per suposat, sense especificar. Per una banda diuen que "reclamarem l'aeròdrom quan estiga en desús" (què collons vol dir això?), i d'altra banda que "donarem una solució final a la Marjal. Dotarem de serveis les zones consolidades i protegirem al màxim les zones humides salvables". I no se vos acut cap exemple? Ni tan sols el més evident com l'aeròdrom?


La marjal construïda

I ací va la meua proposta: La zona de l'aeròdrom s'ha de recuperar com a marjal protegida. S'ha de recuperar quant a humitat, flora i fauna, i es pot crear el museu de la Marjaleria, de les sèquies i dels molins. Pot incloure passarel·les de fusta al voltant (però no al centre) per a apropar la natura a la gent. I la resta de la Marjaleria, la que està destruïda per la construcció, s'ha de regular també. Sent seriosos no es pot demanar ja que les vivendes s'enderroquen, almenys no la majoria. Però es pot prohibir clarament tota construcció i apostar per la recuperació absoluta de la resta de terrenys. S'ha de declarar la zona com a paratge natural, vivendes incloses, que hauran de complir un seguit de normes per tal de no destorbar la flora ni la fauna. Les sèquies s'han de mantindre netes i actives, i s'han de fer controls rutinaris per evitar l'acumulació il·legal de deixalles i els vessaments les fosses sèptiques als corrents d'aigua. Els cargols d'Arquimedes s'haurien de tornar a calcular, de tal manera que es deixara de dessecar la zona cada vegada que plou. Si hi volen viure, serà envoltats del paratge original. Amb animals, plantes i humitats. I amb un respecte màxim. S'hauria també de controlar la introducció de vegetació al·lòctona (la no autóctona) en les propietats privades incloses dins del paratge. Si es vol il·luminar la zona, haurà de ser amb llum al terra, no amb faroles que contaminen. I l'asfalt haurà de reparar-se per evitar el soroll del trànsit a la zona. Entre moltes altres mesures, evidentment.


Estic segur que açò generaria més tranquil·litats als veïns, una regulació legal i formal, a banda que seria un luxe poder viure en una zona verda recuperada, amb una remodelació de les alçades dels carrers i de les sèquies per evitar les inundacions i una adequació de l'urbanisme a les necessitats del propi paratge.

Açò és protegir la Marjaleria, i no el que fan PP, PSPV-PSOE, EU i els Compromisos.

Quan tindrem un partit a Castelló que defense els vertaders interesos de la nostra ciutat i les necessitats reals de la nostra terra?


Algun dia. Però una cosa és segura: serà una iniciativa ciutadana independent, que al contrari que els partits, són els únics que ho poden (i volen) fer.


Fauna i flora


Fauna i flora


Fauna i flora


PD: Les fotografies adjuntades en esta entrada han sigut recollides de Google Imatges, són de distints autors i corresponen totes a la Marjaleria de Castelló.

La Mirada Crítica