Ves al contingut principal

Lola Johnson, manipuladora tot terreny

Imagine que vos quedaríeu igual que jo quan us vau assabentar de l'última ocurrència del senyor Camps. A quadres:

Lola Johnson és la nova portaveu del Consell, consellera de Turisme, Cultura i Esport, i encarregada de la política lingüística del govern valencià.



Johnson ha sigut una treballadora fidel del president Camps, una de les màximes responsables de la tergiversació informativa, la censura i la propaganda a RTVV. La nova consellera ha afirmat recentment que camps li ha fet "un regal immens". Com si ella no li n'haguera fet un de pitjor. Sens dubte és una manipuladora tot terreny.

El traspàs de noms entre govern valencià i televisió autonòmica no és una novetat, el que resulta nou és el sentit d'eixe moviment. De la tele al Consell.

No la conec massa, però pel que he vist és Llicenciada en Dret, i el poc més que sé d'ella em sorprèn. Va entrar com a presentadora a l'informatiu territorial Aitana de TVE a l'època d'Aznar, d'on va saltar al desaparegut Punt 2 per presentar un programa cultural, canal que posteriorment dirigiria. Un nou salt li va permetre substituir Lluís Motes com a director d'informatius de Canal 9. I de manera paral·lela al que va ocórrer en la segona cadena, Johnson va acabar dirigint el canal.

Diguem que Johnson deu la seua carrera professional, tant en l'audiovisual com en la política, als padrins que la seua família li ha patrocinat. Entre ells el propi Camps. Deu ser una persona agraïda, i probablement també submisa i obedient, com necessita ara el Molt Honorable i com ho ha necessitat en els últims mesos. Ara necessita més que mai al seu costat a persones de confiança disposades a caure amb ell. Al cap i a la fi, gran part del que tenen és gràcies a aliances i amistats, i no necessàriament a la seua professionalitat. Just com amb Condolluïsa, a qui podriem rebatejar ara que ha superat amb creus Lluís Motes. Condolores podria estar bé, perquè segueix tenint en comú amb Condoleezza molt més que el color de la pell, així que potser em quede amb el malnom original...

Tornant el tema. No és que em refie del Levante, i més ara que s'ha socia-allistat contra Compromís sense importar la veracitat de les informacions. Però m'ha xocat que afirmen que la consellera Johnson bromege amb el tàndem que formen el color fosc de la seua pell amb el seu "exquisit valencià". Dona, parlar la "llengua de Martorell" (toca els ous que facen estes referències es mateixos que s'encarreguen de minoritzar i arraconar la llengua) millor que l'antiga portaveu del Consell -Paula Sánchez de León- és fàcil. Bàsicament perquè la que podria convertir-se anticipadament en substituta de Camps no té ni idea de valencià. Però no és una novetat tampoc tindre un president (presidenta en este cas, que sí que és nou) que desconega per complet la llengua. Molt trist.

No serà avui, però farem un recull de l'exquisidesa oral de la nova encarregada de la política lingüística del Consell. I ja vos avance que l'adjectiu exquisit li ve molt gran. Però farem un recull a vore com queda la senyoreta.

Salutacions i a vore amb quina nova ocurrència ens sorprèn el President. Aquesta legislatura pinta entretinguda.


PD: Perdoneu la coentor d'un cartell fet amb moltes presses...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

À punt 2019, hem creat un monstre?

Repassem breument les últimes novetats:

Partit de futbol en directe: una locució poc treballada que ha causat múltiples infarts a la JQCV. Quina sorpresa. L'únic interessant, alguns anuncis en castellà, la qual cosa ja ens fa vore que la política publicitària no considerarà la llengua.

El Matí À Punt i À Punt Directe. Ja tenim nom per als magazins matinal i vespertí a càrrec de Clara Castelló i Carolina Ferre respectivament. Sembla que tot ha de ser À Punt. Quanta originalitat.

Esta nit faltarà just un any per a l'inici de la campanya electoral de les eleccions autonòmiques. Probablement això és el que ha precipitat les proves d'emissió d'À Punt i les presses per a començar este mateix mes les emissions definitives.

Precisament pel que ens pot esperar en un any, he estat pegant un colp d'ull a les últimes enquestes per a 2019, quan À punt tindrà un any de vida.

Fa poc escrivia una entrada, molt xulet jo, parlant d'una enquesta electoral. I hi vaig aprofundir bastant…

À Punt - A una setmana de l'estrena

Falta just una setmana per a l'estrena de la televisió d'À Punt, i no serà fins divendres que ens presentaran la graella al complet.

Mirant a altres televisions, inclosa l'última etapa de Nou, esperavem un programeta especial abans de l'informatiu nit (amb Victòria Maso) i després de les notícies una sèrie successora de l'Alqueria Blanca per emetre, també, els diumenges.

Ens equivocavem. L'inici d'emissions serà a les 14.30h amb l'informatiu. Faltarà saber si van a passar de Trip i Troop a l'informatiu directament o si abans hi haurà algun tipus de contingut nou. Podrien ser els famosos vídeos de #mÀpunte, on els ciutadans comenten què pensen de la nova televisió.

Després de les notícies, conduides per Adelaida Ferre (presentadora de dilluns a divendres i de l'estrena), un especial À Punt Directe amb Carolina Ferre.

Probablement este magazin serà el programa especial que esperavem. Confie que presenten la graella, els programes... Probablement conne…

À Punt - Molt que contar, ningú a qui contar-ho

Ja la tenim ací. Divendres es va presentar l'esperadíssima -per a nosaltres, els frikiapunts-, campanya de llançament de la televisió d'À Punt Mèdia. I com no podia ser d'altra manera, ha decebut.

No podem sorprendre'ns. Fins ara, i a pesar d'estar en mans d'agències de publicitat, l'estratègia de comunicació del nou espai públic de comunicació valencià ha resultat una pataca.

Mirem primer el vídeo, i comentem després. Perquè la idea en si no és allò pitjor que presenta la proposta:


No està mal. Per una banda ataca frontalment una de les majors debilitats de la societat valenciana: l'autoestima. No ens coneixem, no ens valorem i no ens estimem. La campanya posa el focus en allò del qual ens podem sentir orgullosos. Aquelles coses úniques que tenim... i que ignorem. És una manera d'intentar fer un valencianisme dirigit a la necessitat d'incrementar la nostra pròpia identitat, però fugint de símbols que més que unir el que fan és separar al poble val…