Passa al contingut principal

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs?

À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable.

Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica. 

Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius.

Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (sempre sense superar el share de Doraemon), fins i tot amb xifres acceptables. Però compleixen els informatius seu objectiu?

L'èxit es podrà mesurar en el terme mig entre la quantitat i la qualitat. Perquè un programa de qualitat que no veu ningú és un fracàs, i un programa molt vist que no compleix el seu objectiu públic és igualment un fracàs.

Els À Punt Notícies no s'han completat fins fa poques setmanes, amb els informatius de ràdio, la incorporació de l'informatiu matinal de la televisió, i la durada més llarga de les altres edicions. Podríem dir que À Punt ha estat en proves fins ara, i que ara podrem començar a jutjar el seu èxit, sempre en funció de la seua evolució en allò qualitatiu i en allò quantitatiu. És a dir, que s'haurà de jutjar en funció al servei públic i a l'audiència.

De moment podem dir que hem aconseguit una cosa molt important, i és que els valencians tenim per primera vegada una televisió que té un punt de vista valencià. Això és importantíssim. Només cal vore les aportacions de l'historiador Vicent Baydal el 9 d'Octubre. Un fet inèdit.

Però cada llum ve acompanyada d'una ombra. El mateix dia, una vesprada on els informatius van pintar un panorama idílic de les manifestacions al centre de València. Com si no hi haguera grups últres, com si no hagueren atacat a gent. Van començar resaltant la "normalitat" i a poc a poc van anar mostrant una imatge menys maquillada, van retirar la censura i fins i tot el dia seüent va haver de mostrar vídeos d'agressions i xifres de detencions.

Encara tenen molt a millorar, però d'entrada els donaria un aprovat justet amb un 5 pelat. El problema són les contínues errades tècniques, les faltes d'ortografia, els grafismes desastrosos, etc. NO PRESENTAT.

Si esperaveu una conclusió, sent decebre-vos. No puc jutjar una televisió que s'acaba d'estrenar després de tot un estiu en proves, i tampoc puc valorar l'èxit o el fracàs d'un projecte que no està acabat. Però em quede amb una cosa, i és la seua diferència amb Canal 9: el punt de vista valecià, la pluralitat, la inclusió d'assumptes socials, l'educació en valors, i com hem vist recentment, evitar l'ús dels mitjans públics en la construcció d'un imaginari sociopolític concret mitjançant les enquestes electorals.

Este 9 d'octubre es presentava una enquesta electoral de Levante que donava el següent resultat:



Així és com s'introdueix en l'imaginari col·lectiu la probabilitat d'un triomf d'un partit o de diversos partits. Això ho van fer amb Ciudadanos, i ara ho estan fent amb VOX. El creixement artificial de forces per intervenció dels mitjans.

Qui no recorda a Empar Recatalà presentant estudis demoscòpics encarregats pel propi partit al govern? Ara això no ocorre.

L'enquesta del 9 d'Octubre era caramelet molt sucós a l'abast dels NTC:  PSPV i Compromís obtindrien majoria absoluta sense Podem. Però esta enquesta no va formar part dels informatius d'À Punt. Era això o entrar en la guerra dels mitjans i dels seus interessos, com ja vam vore ací.

Si abans de l'estiu ens plantejavem com podria ser un À Punt en mans de la dreta valenciana (PP i C's)...



... ara ens imaginem com quedaria això en un dia important per a la dreta valenciana... Un dia com el dia de la Hispanitat. De ben segur que tirarien d'enquestes:



Gràcies per les vostres aportacions per al vídeo, sempre són venvingudes i, en esta ocasió, les he afegides totes a la V 2.0 :)

En fi, seguirem atents a l'evolució d'À Punt per poder valorar de manera justa si l'evolució és positiva o si no.










Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tot À punt

A À punt mèdia ho tenen tot a punt. El proper diumenge 10 de juny comencen les emissions regulars. En diumenge, com era d'esperar.

Com serà l'inici d'emissions regulars? El fet que siga diumenge ens convida a pensar que s'usarà l'access primetime i el primetime per a una presentació. Ja al dia següent, coincidint amb dilluns, començarà la programació amb normalitat. Treballadors i espectadors coincidiran en l'inici setmanat i conjunt de les seues rutines diàries.

Concretant, podem imaginar que durant el dia vorem alguna espècie de compte enrere. Ja hem llegit en les xarxes que els vídeos de #mÀpunte es mostrarien el primer dia d'emissions. Però ningú ha dit que siga una vegada començada l'emissió regular, la qual cosa no tindria molt de sentit. Bàsicament perquè no tindran la qualitat necessària.

Tots sabem que la comunicació a À punt mèdia sobre el seu propi naixement no ha sigut precisament el seu fort. Ha sigut mes bé mediocre. I a dia de hui, encara…

À Punt - Molt que contar, ningú a qui contar-ho

Ja la tenim ací. Divendres es va presentar l'esperadíssima -per a nosaltres, els frikiapunts-, campanya de llançament de la televisió d'À Punt Mèdia. I com no podia ser d'altra manera, ha decebut.

No podem sorprendre'ns. Fins ara, i a pesar d'estar en mans d'agències de publicitat, l'estratègia de comunicació del nou espai públic de comunicació valencià ha resultat una pataca.

Mirem primer el vídeo, i comentem després. Perquè la idea en si no és allò pitjor que presenta la proposta:


No està mal. Per una banda ataca frontalment una de les majors debilitats de la societat valenciana: l'autoestima. No ens coneixem, no ens valorem i no ens estimem. La campanya posa el focus en allò del qual ens podem sentir orgullosos. Aquelles coses úniques que tenim... i que ignorem. És una manera d'intentar fer un valencianisme dirigit a la necessitat d'incrementar la nostra pròpia identitat, però fugint de símbols que més que unir el que fan és separar al poble val…

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt.

Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes.

He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius.
Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco. Ni els xiquets tampoc.

Açò plantejava XorX al setembre de 2017:


7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT

De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil.

Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vulga una graella no int…