Passa al contingut principal

À punt 2019, hem creat un monstre?

Repassem breument les últimes novetats:

Partit de futbol en directe: una locució poc treballada que ha causat múltiples infarts a la JQCV. Quina sorpresa. L'únic interessant, alguns anuncis en castellà, la qual cosa ja ens fa vore que la política publicitària no considerarà la llengua.

El Matí À Punt i À Punt Directe. Ja tenim nom per als magazins matinal i vespertí a càrrec de Clara Castelló i Carolina Ferre respectivament. Sembla que tot ha de ser À Punt. Quanta originalitat.

Esta nit faltarà just un any per a l'inici de la campanya electoral de les eleccions autonòmiques. Probablement això és el que ha precipitat les proves d'emissió d'À Punt i les presses per a començar este mateix mes les emissions definitives.

Precisament pel que ens pot esperar en un any, he estat pegant un colp d'ull a les últimes enquestes per a 2019, quan À punt tindrà un any de vida.

Fa poc escrivia una entrada, molt xulet jo, parlant d'una enquesta electoral. I hi vaig aprofundir bastant perquè al final la credibilitat d'estos estudis és molt limitada. Al final cadascú ha de raonar i donar-los versemblança o no. Aquella enquesta no era el que jo calculava, però em pareixia més o menys raonable. Era aquesta:



Bé. Des d'aleshores s'han publicat dues enquestes més, quina menys creïble.

La primera, d'FGK per al Bloc, determina -quina casualitat-, que Compromís guanyaria les eleccions. Bé, que seria el més votat, parlem amb propietat.


Ací apareix la pujada de Ciudadanos que, per moda i caiguda del PP, es podria esperar. Com va passar a Catalunya, que C's es va convertir en un Godzilla després de menjar-se al PP. Este resultat, no obstant això, augura un transvasament important de vots entre la dreta i l'esquerra, i una caigura gran d'un PSPV que compta amb el reforç que aporta presidir la Generalitat. No és creïble. Però potser interesa la polarització. O Compromís o Ciudadanos. Entre taronja i carabassa. Valencianisme o espanyolisme. Lluita de nacionalismes, i Gozzilles a mansalva. Males notícies.

La segona enquesta és totalment distinta a les dues anteriors:


En esta ocasió, amb l'enquesta de Sigma-Dos per a Las Provincias, el PSPV si que obté el reforç de la presidència (que ací li serveix per a créixer, però que serviria igualment per a mantindre's o frenar caiguda en un escenari polaritzat). Puja el percentatge de vot al bloc de dretes. És l'únic que no fa entrar a EU (compte, que li dóna menys d'un 2%, ni una barrera al 3% li serviria), i fan caure a Compromís a una quarta posició, a 8 punts del tercer.

Segueix guanyant l'esquerra, però alguna cosa es mou en la dreta, i com algunes enquestes no recollien el que els poders desitgen, caldrà construir-ho artificialment. No és altra cosa que la substitució del PP per Ciudadanos.

Fa anys que vivim en una campanya electoral constant, però cada vegada este fet es treballa amb més intensitat, per això serà fàcil que els grups de comunicació facen el possible per canviar estos resultats i tractar de fer canviar el govern.

I si guanya la dreta al 2019?

Podria ser que haguèrem creat un altre monstre, com va ser Canal 9 en moltes ocasions. Sempre hi ha una manera de tornar a controlar els mitjans públics si un nou govern, per exemple format per C's+PP, hi posara voluntat política. I mafiosa. Al cap i a la fi, À Punt està plena de periodistes que ja pegaven la cabotà al Consell. I encara no estarà feta l'oposició definitiva. I si no, mentrestant, obriran una redacció paral·lela, com a RTVE (on els periodistes sí que protesten).

Per això hem d'estar molt atents i hem de mostrar-nos molt exigents amb els nous mitjans. Si ara afavoreixen subtilment els interessos del Consell, potser ens passe un poc més desapercebut. Però significarà que hi ha una porta que podrà acabar obrint-se del tot, i convertir-se en un futur en una eina descarada de tergiversació informativa, com va ser RTVV. Ací necessitem una tolerància zero.

Confie en què sàpiguen fer led coses bé. Perquè és fàcil fer-ho bé, o almenys intentar-ho. Als anteriors mitjans públics no és que foren tots uns incompetents, és que hi havia molta maldat. Maldat trobe que no hi haurà en la primera etapa, però i després? I si governen els mateixos que van enfonsar RTVV?

Després està l'altre perill. El de saber construir una televisió de tots i per a tots. Això, amb la societat que tenim, és molt complicat, perquè el regionalisme, l'espanyolisme, van a tancar-se en banda. Només els cal uns titulars sobre cada cosa que faça À punt.

En les tertúlies els convidats parlen sovint del País Valencià, i cert sector de la societat té una aversió adquirida a eixe terme. Com s'arregla això? Com s'arregla l'autoodi o la falta de cultura que duu a molta gent a rebutjar la seua identitat, llengua i cultura? I com ho fas sense crear l'efecte contrari amb uns partits i mitjans sacsejant constantment el fantasma del catalanisme? Censures tot allò que és normal però que el relat espanyolista ha convertit en tabú? O mostres absoluta normalitat tpt i que això cause un rebuig en part de la societat? No és fàcil el paper editorial d'À punt perquè transcendeix el purament comunicatiu, i té actors en joc amb molt de recel i molts interesos. 


Ho anirem analitzant tot.

I sí. Tenim vídeo (reciclat, que no tinc temps). Una promo de la programació en proves de la nova televisió d'Á Punto Media, que presentarà la transició als nous mitjans valencians:





À punt pot ser molt bona o molt roïna. Haurem creat un monstre? Jo crec que val la pena el risc, i espere que els mecanismes creats per a dificultar el control partidista no troben trampes que la sortegen, ni en el futur, ni en l'actualitat.




Comentaris

Joan ha dit…
Què vols dir amb la creació d'un monstre? Els valencians no tenim dret a tindre un mitjà públic audiovisual? Una radiotelevisió pública és una necessitat per moltes raons. Ara bé, la qüestió és com assegurar que és una eina al servei dels ciutadans i no dels polítics que governen.

Hi ha diverses institucions blindades en el Estatut d'Autonomia, com ara l'AVL, el CVC o el Consell Audiovisual. No seria raonable blindar també la radiotelevisió pública valenciana en el Estatut?

O potser això no interessa els partits de l'esquerra? No oblidem l'estratègia de Joan Lerma als anys 80 i 90. Quan el PP va arribar a la Generalitat no hi havia ni l'AVL. La crida al vot útil era llavors ben clara: voteu PSOE o vindran els cavernícoles de PP-UV a destrossar la nostra fràgil autonomia.
XorX ha dit…
El monstre és la falta de control, el fet de fer d'À Punt una nova RTVV. No és prou que este govern deixe espai i independència a À Punt, sinó que si canvia el govern hi haja garanties que això no es pervertirà. Perquè aleshores sí, haurem creat un monstre.

Entrades populars d'aquest blog

Tot À punt

A À punt mèdia ho tenen tot a punt. El proper diumenge 10 de juny comencen les emissions regulars. En diumenge, com era d'esperar.

Com serà l'inici d'emissions regulars? El fet que siga diumenge ens convida a pensar que s'usarà l'access primetime i el primetime per a una presentació. Ja al dia següent, coincidint amb dilluns, començarà la programació amb normalitat. Treballadors i espectadors coincidiran en l'inici setmanat i conjunt de les seues rutines diàries.

Concretant, podem imaginar que durant el dia vorem alguna espècie de compte enrere. Ja hem llegit en les xarxes que els vídeos de #mÀpunte es mostrarien el primer dia d'emissions. Però ningú ha dit que siga una vegada començada l'emissió regular, la qual cosa no tindria molt de sentit. Bàsicament perquè no tindran la qualitat necessària.

Tots sabem que la comunicació a À punt mèdia sobre el seu propi naixement no ha sigut precisament el seu fort. Ha sigut mes bé mediocre. I a dia de hui, encara…

À Punt - Molt que contar, ningú a qui contar-ho

Ja la tenim ací. Divendres es va presentar l'esperadíssima -per a nosaltres, els frikiapunts-, campanya de llançament de la televisió d'À Punt Mèdia. I com no podia ser d'altra manera, ha decebut.

No podem sorprendre'ns. Fins ara, i a pesar d'estar en mans d'agències de publicitat, l'estratègia de comunicació del nou espai públic de comunicació valencià ha resultat una pataca.

Mirem primer el vídeo, i comentem després. Perquè la idea en si no és allò pitjor que presenta la proposta:


No està mal. Per una banda ataca frontalment una de les majors debilitats de la societat valenciana: l'autoestima. No ens coneixem, no ens valorem i no ens estimem. La campanya posa el focus en allò del qual ens podem sentir orgullosos. Aquelles coses úniques que tenim... i que ignorem. És una manera d'intentar fer un valencianisme dirigit a la necessitat d'incrementar la nostra pròpia identitat, però fugint de símbols que més que unir el que fan és separar al poble val…

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt.

Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes.

He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius.
Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco. Ni els xiquets tampoc.

Açò plantejava XorX al setembre de 2017:


7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT

De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil.

Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vulga una graella no int…