Ves al contingut principal

26À - LES NOTÍCIES DEL MATÍ

Este 26 d'abril À punt dóna un pas més: comencen les notícies del matí, un informatiu que s'emet de 7h a 10h i que s'aturarà a aprofundir als temes de l'actualitat del dia.



Comencem amb l'anàlisi. Així començaven Les Notícies del Matí.

Primera hora, a partir de les 7.00h:



Una nova sintonia distinta a la que coneixíem en els butlletins ens endinsava en esta nova finestra informativa. Feta la presentació de la conductora i de l'equip tècnic, tocava presentar l'espai en si. Els continguts i els temes a tractar, que no defugien cap tema de l'actualitat del dia.

Cal remarcar que Joan Carles Fortea, al capdavant de l'espai meteorològic, s'ha pogut estendre bé en l'anàlisi del temps i en la previsió. Això ens apunta clarament que este espai, que fins ara està resultant excessivament escuet, tindrà importància en els mitjans públics valencians. Els esports, de moment, no tant.

També han obert una nova via de comunicació amb els oients a travès del whatsapp.



Esta primera hora s'ha dedicat a relatar els temes d'actualitat de la jorada de hui i d'ahir, sense més. Informatiu pur i dur, que ja està bé.


Segona hora, a partir de les 8.00h:


Esta segona hora la resumiré molt breument: Pràcticament estem parlant d'una roda informativa, més del mateix que a les 7.00h. Un tant decebedor. L'única novetat, quasi a les 8.45h, és l'entrevista en profunditat. José Muñoz, Secretari d'Organització del PSPV i diputat a les Corts, estrena este espai que s'oferirà a diari. 

Tercera hora, a partir de les 9.00h:

Potser la part més interessant de l'informatiu, si li sumem els quinze minuts anteriors. 

L'hora comença, novament, amb el resum de les notícies del dia. La música d'esta secció no és coincident amb la dels butlletins informatius, ni tampoc semblant. És una sintonia sense especial força ni amb tanta musicalitat com la que venim escoltant cada hora. Ara bé, dóna gust no reduir el resum de l'actualitat a 5 minuts. Definitivament les sintonies són espantoses, i ràfegues i separadors, també. Per què no usen més, i més versions, de la d'inici?

Comença la tertulia amb José Luis Valencia, director de El Periódico Mediterráneo, el cap de política del diari Información, Pere Rostoll, la Presidenta Unió de Periodistes Valencians. Però no estan a l'estudi. Tampoc pareix que estiguen en un altre estudi, ni d'À punt Alacant i Castelló ni de cap altra emissora local amb la qual se suposava que havien de sumar sinèrgies. Resultat? Una tertúlia poc natural i amb problemes de so. La presentadora sembla que vaja interrogant als contertulis, quan la gràcia d'este format és que s'establisquen debats creuats lliures i vius.

El primer tema és l'alcaldia de l'Ajuntament d'Alacant, un tema delicat. Després Pedro Agamunt, senador valencià del PP acusat de suborn. Posteriorment parlen del finançament; pressupostos estatals i els vots del PNB; cas Cifuentes i la dimissió de la presidenta madrilenya (que ha derivat fins i tot en els problemes de lideratge del PP valencià, que no té ni candidat a la capital del Túria); el paper de Ciutadans al País Valencià i si es comportarà com a enemico com a amic abans i després de les eleccions; la salut del bloc de l'esquerra.

Però de tots estos temes, zero participació de l'audiència. I tinc dubtes si la resta del matí ha hagut participació de l'audiència. Ningú ha dit res interessant? O és que ha sigut tan breu que m'han pillat despistat?

És important remarcar que estos temes MAI s'haurien tractat ni en este ordre ni amb esta llibertat i profunditat a Ràdio Nou. I això fa encara més gran el fet d'estrenar un informatiu. Perquè no és que ho recuperem anys després, és que no recordem l'última vegada que vam tindre un informatiu així, si és que l'hem arribat a tindre.

El 'monotema' del finançament pren ara més rellevància donat que hi ha un mitjà de comunicació que comença a referir-se a ell com a fet noticiable més enllà del que hagen dit les declaracions, notes de premsa i iniciatives del govern autonòmic o dels representants polítics. I els propis periodistes han donat importància a una qüestió que encara no ven exemplars i que, per tant, en els mitjans privats no sorgeix per si sol.

Publicitat i publicitat en valencià. Si t'has adormit amb la locució lenta i tranquil·la de la presentadora de l'espai informatiu i dels seus tertulians, els separadors et despertaran. Quasi una nota, sense més. I a més remeten a altre mitjà, resulten familiars. Seguisc pensant que no tenen cap tipus de personalitat. Ni tan sols té força la sintonia de fons. És un informatiu matinal per l'Amor de Déu. Amb esta música s'ha acomiadat el programa. Una sintonia que, en cas d'escoltar-la per algun lloc, difícilment et remetrà al programa, difícilment l'identificarà. I com això, tot.





La sintonia d'inici és l'única que paga la pena i, tot i això, no s'aprofita la resta del programa.

Per què no han incorporat a Les Notícies del Matí les sintonies dels butlletins? Tot un misteri. El que jo estic començant a vore és que hi ha una falta de coherència corporativa molt evident en À punt. Tant en imatge com en sintonies. També amb la marca, ara À punt TeLevisió, ara À punt a seques, ara À punt mèdia, ara Àpunt ràdio, ara À punt FM... un caos.

Però en fi, espere que vagen posant ordre, és només el primer programa. Al cap i a la fi "les proves" ho justifiquen tot, i la ràdio considerarem també que és provisional.




Comentaris

Joan ha dit…
Al·lucinant que el tema del finançament siga tractat en un mitjà públic valencià. Pura ciència ficció durant dècades. Normal que el PP considere À Punt com una arma de destrucció massiva.

Entrades populars d'aquest blog

À punt 2019, hem creat un monstre?

Repassem breument les últimes novetats:

Partit de futbol en directe: una locució poc treballada que ha causat múltiples infarts a la JQCV. Quina sorpresa. L'únic interessant, alguns anuncis en castellà, la qual cosa ja ens fa vore que la política publicitària no considerarà la llengua.

El Matí À Punt i À Punt Directe. Ja tenim nom per als magazins matinal i vespertí a càrrec de Clara Castelló i Carolina Ferre respectivament. Sembla que tot ha de ser À Punt. Quanta originalitat.

Esta nit faltarà just un any per a l'inici de la campanya electoral de les eleccions autonòmiques. Probablement això és el que ha precipitat les proves d'emissió d'À Punt i les presses per a començar este mateix mes les emissions definitives.

Precisament pel que ens pot esperar en un any, he estat pegant un colp d'ull a les últimes enquestes per a 2019, quan À punt tindrà un any de vida.

Fa poc escrivia una entrada, molt xulet jo, parlant d'una enquesta electoral. I hi vaig aprofundir bastant…

À Punt - A una setmana de l'estrena

Falta just una setmana per a l'estrena de la televisió d'À Punt, i no serà fins divendres que ens presentaran la graella al complet.

Mirant a altres televisions, inclosa l'última etapa de Nou, esperavem un programeta especial abans de l'informatiu nit (amb Victòria Maso) i després de les notícies una sèrie successora de l'Alqueria Blanca per emetre, també, els diumenges.

Ens equivocavem. L'inici d'emissions serà a les 14.30h amb l'informatiu. Faltarà saber si van a passar de Trip i Troop a l'informatiu directament o si abans hi haurà algun tipus de contingut nou. Podrien ser els famosos vídeos de #mÀpunte, on els ciutadans comenten què pensen de la nova televisió.

Després de les notícies, conduides per Adelaida Ferre (presentadora de dilluns a divendres i de l'estrena), un especial À Punt Directe amb Carolina Ferre.

Probablement este magazin serà el programa especial que esperavem. Confie que presenten la graella, els programes... Probablement conne…

À Punt - Molt que contar, ningú a qui contar-ho

Ja la tenim ací. Divendres es va presentar l'esperadíssima -per a nosaltres, els frikiapunts-, campanya de llançament de la televisió d'À Punt Mèdia. I com no podia ser d'altra manera, ha decebut.

No podem sorprendre'ns. Fins ara, i a pesar d'estar en mans d'agències de publicitat, l'estratègia de comunicació del nou espai públic de comunicació valencià ha resultat una pataca.

Mirem primer el vídeo, i comentem després. Perquè la idea en si no és allò pitjor que presenta la proposta:


No està mal. Per una banda ataca frontalment una de les majors debilitats de la societat valenciana: l'autoestima. No ens coneixem, no ens valorem i no ens estimem. La campanya posa el focus en allò del qual ens podem sentir orgullosos. Aquelles coses úniques que tenim... i que ignorem. És una manera d'intentar fer un valencianisme dirigit a la necessitat d'incrementar la nostra pròpia identitat, però fugint de símbols que més que unir el que fan és separar al poble val…