Ves al contingut principal

À punt normalitzant el terme País Valencià

Abans de començar vull aclarir que, com molts ja sabreu, la meua tolerància zero amb els mitjans públics valencians se la van guanyar els seus responsables amb els anys, i podreu intuir que ara continuarà amb À Punt fins que es guanyen un punt d'inflexió. Ja que sou tan optimistes, confieu en què arribarà.


Segon dia de butlletins informatius a À Punt i avui ja m'ha xocat una notícia des del punt de vista periodístic.

És un plaer que la ràdio pública comence un butlletí parlant de Camps i de la corrupció del PP valencià. Ja era hora. No es veia una notícia tan delicada per al PP en els mitjans públics valencians des de... mmm... ah si, des de la revolució periodística a Nou. Recordeu? Va ser quan Fabra va decidir tancar RTVV i els periodistes es van tornar bojos. De sobte, els informatius eren una espècie de venjança contra el govern valencià. Molts van aplaudir allò, probablement els mateixos que ara ho aplaudiu tot a À Punt de anera indiscriminada. Jo no. D'acord, en part ho vaig disfrutar, però no era pel que havia lluitat durant anys. La tele que ens mereixem no es feia des de la rancor, no es feia mirant al passat sinó al futur.


Me'n vaig per les branques. El cas és que fa unes setmanes parlava del poble valencià i dels perills d'una À punt que no sàpiga valorar el grau d'obertura d'una societat que ha canviat de govern pero no de pensament.


Els mitjans de ponent han coincidit, no per unanimitat, en destacar l'engaxada de Camps amb ERC a compte del terme País Valencià. No tots ho han sabut explicar bé perquè desconeixen la profunditat que té l'assumpte en esta societat i perquè només buscaven la baralla política. La 1 ni tan sols va parlar de la baralla ni de les impertinències de Camps. La 2, en canvi, si. El millor tractament, de fet. Com no la veu ningú, a ningú li importa. De la resta només laSexta, la tele del règim que va de progressista, és l'única que s'ha aproximat al missatge que els valencians necessitem. La resta només han caricaturitzat l'enganxada Camps-ERC.


Vos he ressumit el que deien els westmedia:




 
Ara bé, a À Punt ens han explicat el tema d'una altra manera. Potser no molt subtil, però remarcant com cap altre mitjà ha fet -excepte La2, que és suro en audiència-, que la gent té DRET a parlar de País Valencià. Un blanquejament al seu propi treball durant anys als anteriors mitjans públics:





Ens ha faltat un so de fons que ens diguera "Dolores, despierta", "Recuerda dolores". Hem estat tant de temps dormits que obrir els ulls ens costarà molt més. Haver canviat el govern és només un pas, i no necessàriament ferm ni necessàriament capaç de generar una tendència. Eixa consciència col.lectiva es troba al final del laberint pel que duem anys perduts, i À punt pot ajudar o pot fer com l'independentisme a Catalunya: no només no aconseguir l'objectiu, sinó despertar el monstre interior de l'adversari (en referència al resorgiment de l'espanyolisme). No oblidem que, al final, parlem de símbols molt lligats als sentiments. À punt té un gran poder i això implica una gran responsabilitat. Que no siga pitjor el remei, per això sóc estricte amb ells i per això vos demane que no vos conformeu. Al cap i a la fi ningú volem acabar veient que À punt ha punxat.

I com no puc acabar sense punxar, diré que per molt pocs mitjans que es tinguen, es poden fer més coses. Es poden juntar totes les notícies del matí en un mini informatiu migdia on poder desenvolupar d'una manera més estesa i més didàctica aquesta qüestió. Ara, en un butlletí tan breu on moltes notícies importants queden fora, dedicar temps a açò és impossible. Bé, a À punt ho és perquè, com és el mateix que RTVV, té la necessitat de blanquejar els seus propis errors. Però periodísticament parlant no hi havia temps per al que han fet. 

Dit açò he de dir que el sacrifici informatiu es justifica per la importància simbòluca que té traure temps per a tractar com cal (a diferència dels westmèdia) un assumpte tan delicat.

I ho deixe ací, que avui he decidit ser bo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una graella per a tot un poble

Ja tenim data aproximada d'estrena d'À Punt, probablement per a Sat Josep. Ara bé, pensant pensant dic, com haurà de ser la graella d'una televisió valenciana dirigida a una societat tan necessitada?
He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius:


7.00h Programació infantil

Basant-nos en la pròpia experiència, els xiquets són capaços de matinar bé per vore una sèrie de dibuixos que els agrade. Jo recorde que no només matinava, sinó que no em quedava a gust si no veia l'inici d'emissió.

Així, de 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil.

Aprofite per demanar que recuperen l'inici d'emissió.


9.00h Magazine d'actualitat i cultura

Notícies matinals amb entrevista i anàlisi. En una segona part, es parlarà de cultura amb alguns directes.


12.00h Programacio…

Com quedaria el plató d'À punt NTC?

He tingut una ocurrència de les meues. Amb el títol de l'entrada el vídeo i amb este frame vos ho podeu imaginar perfectament. Però me vaig a enrollar, que me faig major... Podeu passar al vídeo directament :P





Fa dies vam descobrir com podria resultar el decorat de les Notícies de la televisió d'À punt. Va ser via Twitter, una bona font d'informació el potencial de la qual mai m'ha despertat especial interès.

Sempre he sigut molt d'estar per casa. Jo em conforme amb un blog desfassat. Això de les visites, interaccions i seguidors com a centre de l'autoestima o de la motivació mai ha anat amb mi. Però anit vaig fer una exepció. Després d'una bona estona -o dues- descobrint programes desconeguts per fer un pas més en l'edició de vídeo, vaig dir 'no me'n vaig a dormir sense publicar-ho'. Més que res perquè se'm caducava, que l'àudio era del cap de setmana.

Bé, reconec que el resultat no és meravellós. Però tampoc és que tots els meus vídeo…

El Consell Rector tanca els ulls per evitar el món

Hui fa una setmana que vaig escriure al Consell Rector de la CVMC per exposar-li els meus dubtes raonables sobre la ressolució del Concurs de Naming per a la identitat visual del conjunt de la plataforma de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.Una setmana després encara no sabem els seus arguments, i això que tenim constància que els ha arribat l'escrit.


Algú ha vist al Consell Rector? Segur que no és una faula? Han eixit a fer una roda de premsa per presentar les seues decisions més importants? No. Per què? Per què amagar-se? Per què apostar per la foscor en lloc de la transparència? Què oculten?


Sembla que allò que vaig escriure no és suficient per arrancar a Enrique Soriano Hernández, Vicent Vergara del Toro, Vicente Cutanda Mansilla, Rafel Xambó Olmos, José Martínez Sáez, María Lozano Estivalis, Raquel Piqueras Navarro, Mar Iglesias García i María Dolores Navarro Giménez una explicació a la societat valenciana ni a la institució que els ha confiat eixa responsabili…