Ves al contingut principal

À Punt no està a punt

Avui À Punt ha estrenat butlletins horaris, un pas endavant que fa encara més evident el buit en la graella radiofònica. Un pas que evidencia que tenen la capacitat per fer un informatiu migdia i nit i que se'l guarden per a poder estirar encara més l'estrena dels mitjans definitius.

Hem vist sintonies breus, un tant impersonals. Potser la millor la que tanca l'espai.

Sobre els continguts poc a dir, encara. El que han fet avui ho pot fer qualsevol estudiant de periodisme. Caldrà vore com fixen el punt de vista valencià en la mirada a l'actualitat. Són experts en tergiversar a favor d'un govern corrupte, balafiador i antidemocràtic. En representar a eixos antics Consell tenen matrícula d'honor. Allò difícil serà representar al conjunt dels valencians al voltant d'un punt de vista propi dels nostres interessos col.lectius. En poques paraules, allò que la política no sap fer.

D'altra banda, avui tornava un espai que sempre ha interessat molt els valencians: l'oratge. Victògia Rosselló començava amb un somriure un vídeo que no pot penjar en um compte de Twitter que no està activat. Més endavant, amb un altre modelet, vindria una altra previsió. Com qualsevol funcionària avorrida del seu treball, desmotivada, ha decidit no mostrar-se propera, anar al gra. Res de presentar l'equip, res d'avançar el projecte, res d'obrir un canal de participació per a que la gent envie fotos. Això passa quan a u li regalen el lloc de treball només per dur anys treballant en un mitjà determinat. Sense exigir res més. Un espai hereu i hostatge de l'antiga RTVV.

La línia dels contingits informatius ha anat en la línia encetada per À punt, la de centrar-se en València. De la mateixa manera que la casa s'autoadjudica l'emissió d'un directe diari de Falles durant 19 dies de març, i cap per a les festes de la Magdalena, avui l'últim butlletí -i no sé dir-vos si ha sigut tota la vesprada igual- ha sigut quasi monogràfic per a València. Novament una ràdiotelevisió hereu i hostatge de RTVV, que segueix menyspreant Castelló i en menor mesura Alacant. Marco va prometre una altra cosa, així que si incompleix tan prompte, de manera descarada i injustificada, no vull saber el que ens espera. El butlletí local de València ha sigut senzillament una burla i una provocació en forma de declaració d'intencions. Però no ens podem sorprendre si la mateixa gent fa les mateixes coses. Per això tinc cada vegada més clar que el recurs de la Unió de Periodistes pot salvar À punt a costa de carregar-se-la. I de pas carregar-se el govern. Però ja els està bé.

I poc més hi ha que contar, sincerament. "La informació segueix a tot hora a apuntmedia.es", diuen. Però al web tampoc és que tinguen molta informació precisament. La productivitat brilla per la seua absència. És una altra part roina dels treballadors que han volgut tindre. Uns treballadors malacostumats a treballar en equips grans on la majoria a penes movien un dit. Què bonic és treballar així. Es veu en el resultat.

Un pas endavant i més d'un enrere. Coses que podem perdonar a un equip nou, però no a les suposades eminències que han copat els llocs de treball en un sistema viciat que els donava tots els avantatges. Tants punts per a tant poc resultat. Ens mereixem més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

À punt 2019, hem creat un monstre?

Repassem breument les últimes novetats:

Partit de futbol en directe: una locució poc treballada que ha causat múltiples infarts a la JQCV. Quina sorpresa. L'únic interessant, alguns anuncis en castellà, la qual cosa ja ens fa vore que la política publicitària no considerarà la llengua.

El Matí À Punt i À Punt Directe. Ja tenim nom per als magazins matinal i vespertí a càrrec de Clara Castelló i Carolina Ferre respectivament. Sembla que tot ha de ser À Punt. Quanta originalitat.

Esta nit faltarà just un any per a l'inici de la campanya electoral de les eleccions autonòmiques. Probablement això és el que ha precipitat les proves d'emissió d'À Punt i les presses per a començar este mateix mes les emissions definitives.

Precisament pel que ens pot esperar en un any, he estat pegant un colp d'ull a les últimes enquestes per a 2019, quan À punt tindrà un any de vida.

Fa poc escrivia una entrada, molt xulet jo, parlant d'una enquesta electoral. I hi vaig aprofundir bastant…

À Punt - A una setmana de l'estrena

Falta just una setmana per a l'estrena de la televisió d'À Punt, i no serà fins divendres que ens presentaran la graella al complet.

Mirant a altres televisions, inclosa l'última etapa de Nou, esperavem un programeta especial abans de l'informatiu nit (amb Victòria Maso) i després de les notícies una sèrie successora de l'Alqueria Blanca per emetre, també, els diumenges.

Ens equivocavem. L'inici d'emissions serà a les 14.30h amb l'informatiu. Faltarà saber si van a passar de Trip i Troop a l'informatiu directament o si abans hi haurà algun tipus de contingut nou. Podrien ser els famosos vídeos de #mÀpunte, on els ciutadans comenten què pensen de la nova televisió.

Després de les notícies, conduides per Adelaida Ferre (presentadora de dilluns a divendres i de l'estrena), un especial À Punt Directe amb Carolina Ferre.

Probablement este magazin serà el programa especial que esperavem. Confie que presenten la graella, els programes... Probablement conne…

À Punt - Molt que contar, ningú a qui contar-ho

Ja la tenim ací. Divendres es va presentar l'esperadíssima -per a nosaltres, els frikiapunts-, campanya de llançament de la televisió d'À Punt Mèdia. I com no podia ser d'altra manera, ha decebut.

No podem sorprendre'ns. Fins ara, i a pesar d'estar en mans d'agències de publicitat, l'estratègia de comunicació del nou espai públic de comunicació valencià ha resultat una pataca.

Mirem primer el vídeo, i comentem després. Perquè la idea en si no és allò pitjor que presenta la proposta:


No està mal. Per una banda ataca frontalment una de les majors debilitats de la societat valenciana: l'autoestima. No ens coneixem, no ens valorem i no ens estimem. La campanya posa el focus en allò del qual ens podem sentir orgullosos. Aquelles coses úniques que tenim... i que ignorem. És una manera d'intentar fer un valencianisme dirigit a la necessitat d'incrementar la nostra pròpia identitat, però fugint de símbols que més que unir el que fan és separar al poble val…