Passa al contingut principal

À Punt no està a punt

Avui À Punt ha estrenat butlletins horaris, un pas endavant que fa encara més evident el buit en la graella radiofònica. Un pas que evidencia que tenen la capacitat per fer un informatiu migdia i nit i que se'l guarden per a poder estirar encara més l'estrena dels mitjans definitius.

Hem vist sintonies breus, un tant impersonals. Potser la millor la que tanca l'espai.

Sobre els continguts poc a dir, encara. El que han fet avui ho pot fer qualsevol estudiant de periodisme. Caldrà vore com fixen el punt de vista valencià en la mirada a l'actualitat. Són experts en tergiversar a favor d'un govern corrupte, balafiador i antidemocràtic. En representar a eixos antics Consell tenen matrícula d'honor. Allò difícil serà representar al conjunt dels valencians al voltant d'un punt de vista propi dels nostres interessos col.lectius. En poques paraules, allò que la política no sap fer.

D'altra banda, avui tornava un espai que sempre ha interessat molt els valencians: l'oratge. Victògia Rosselló començava amb un somriure un vídeo que no pot penjar en um compte de Twitter que no està activat. Més endavant, amb un altre modelet, vindria una altra previsió. Com qualsevol funcionària avorrida del seu treball, desmotivada, ha decidit no mostrar-se propera, anar al gra. Res de presentar l'equip, res d'avançar el projecte, res d'obrir un canal de participació per a que la gent envie fotos. Això passa quan a u li regalen el lloc de treball només per dur anys treballant en un mitjà determinat. Sense exigir res més. Un espai hereu i hostatge de l'antiga RTVV.

La línia dels contingits informatius ha anat en la línia encetada per À punt, la de centrar-se en València. De la mateixa manera que la casa s'autoadjudica l'emissió d'un directe diari de Falles durant 19 dies de març, i cap per a les festes de la Magdalena, avui l'últim butlletí -i no sé dir-vos si ha sigut tota la vesprada igual- ha sigut quasi monogràfic per a València. Novament una ràdiotelevisió hereu i hostatge de RTVV, que segueix menyspreant Castelló i en menor mesura Alacant. Marco va prometre una altra cosa, així que si incompleix tan prompte, de manera descarada i injustificada, no vull saber el que ens espera. El butlletí local de València ha sigut senzillament una burla i una provocació en forma de declaració d'intencions. Però no ens podem sorprendre si la mateixa gent fa les mateixes coses. Per això tinc cada vegada més clar que el recurs de la Unió de Periodistes pot salvar À punt a costa de carregar-se-la. I de pas carregar-se el govern. Però ja els està bé.

I poc més hi ha que contar, sincerament. "La informació segueix a tot hora a apuntmedia.es", diuen. Però al web tampoc és que tinguen molta informació precisament. La productivitat brilla per la seua absència. És una altra part roina dels treballadors que han volgut tindre. Uns treballadors malacostumats a treballar en equips grans on la majoria a penes movien un dit. Què bonic és treballar així. Es veu en el resultat.

Un pas endavant i més d'un enrere. Coses que podem perdonar a un equip nou, però no a les suposades eminències que han copat els llocs de treball en un sistema viciat que els donava tots els avantatges. Tants punts per a tant poc resultat. Ens mereixem més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tot À punt

A À punt mèdia ho tenen tot a punt. El proper diumenge 10 de juny comencen les emissions regulars. En diumenge, com era d'esperar.

Com serà l'inici d'emissions regulars? El fet que siga diumenge ens convida a pensar que s'usarà l'access primetime i el primetime per a una presentació. Ja al dia següent, coincidint amb dilluns, començarà la programació amb normalitat. Treballadors i espectadors coincidiran en l'inici setmanat i conjunt de les seues rutines diàries.

Concretant, podem imaginar que durant el dia vorem alguna espècie de compte enrere. Ja hem llegit en les xarxes que els vídeos de #mÀpunte es mostrarien el primer dia d'emissions. Però ningú ha dit que siga una vegada començada l'emissió regular, la qual cosa no tindria molt de sentit. Bàsicament perquè no tindran la qualitat necessària.

Tots sabem que la comunicació a À punt mèdia sobre el seu propi naixement no ha sigut precisament el seu fort. Ha sigut mes bé mediocre. I a dia de hui, encara…

À Punt - Molt que contar, ningú a qui contar-ho

Ja la tenim ací. Divendres es va presentar l'esperadíssima -per a nosaltres, els frikiapunts-, campanya de llançament de la televisió d'À Punt Mèdia. I com no podia ser d'altra manera, ha decebut.

No podem sorprendre'ns. Fins ara, i a pesar d'estar en mans d'agències de publicitat, l'estratègia de comunicació del nou espai públic de comunicació valencià ha resultat una pataca.

Mirem primer el vídeo, i comentem després. Perquè la idea en si no és allò pitjor que presenta la proposta:


No està mal. Per una banda ataca frontalment una de les majors debilitats de la societat valenciana: l'autoestima. No ens coneixem, no ens valorem i no ens estimem. La campanya posa el focus en allò del qual ens podem sentir orgullosos. Aquelles coses úniques que tenim... i que ignorem. És una manera d'intentar fer un valencianisme dirigit a la necessitat d'incrementar la nostra pròpia identitat, però fugint de símbols que més que unir el que fan és separar al poble val…

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt.

Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes.

He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius.
Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco. Ni els xiquets tampoc.

Açò plantejava XorX al setembre de 2017:


7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT

De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil.

Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vulga una graella no int…