Ves al contingut principal

CVMC. Que no t'enganyen

Hola de nou :)

Fa quasi dos anys que no escric, però avui he volgut fer una entradeta breu amb motiu de l'elecció de la directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, nomenada per primera vegada per un Consell Rector format per professionals del sector audiovisual nomenats pels grups parlamentaris. És a dir, per molta propaganda que ens vulguen vendre, al final sempre hi ha una certa mà política al darrere.

Però no seré jo qui deslegitime la millor elecció, tant per mètode com per resultat, feta mai per al director de la radiotelevisió pública valenciana.

Empar Marco, fins ara corresponsal de TV3 al País Valencià, ha sigut la persona triada entre una vintena de noms. Van caldre moltes hores per determinar quin dels tres finalistes podria posar en marxa el seu projecte. Ara cal confiar en ella.



En la seua compareixença en la Comissió de Radiotelevisió Valenciana i de l'Espai Audiovisual, Marco va explicar el seu projecte per tal de convèncer els grups parlamentaris de votar-li a favor. Hauria sigut desitjable que, a banda de la seua explicació, els parlamentaris hagueren pogut estudiar prèviament el document, però les coses a la CVMC no s'estan fent tan bé com seria desitjable.

Només destacaré una cosa, i és que Empar Marco s'ha mostrat disposada a comptar amb tants extreballadors com puga. Sabem que ella va treballar a RTVV i que té una bona relació amb els seus excompanys. Sabem també que la pròpia llei de Creació contempla comptar d'alguna manera amb part dels treballadors que van ser acomiadats de l'anterior empresa. Però si no hi ha successió d'empreses, si no volem repetir els errors passats, per què ara anem a donar uns privilegis especials a uns professionals en contra de la resta? Els drets dels treballadors acomiadats s'acaben amb les seues indemnitzacions per acomiadament. Milers de persones se'n van a l'atur al dia, i ningú s'alegra. Jo sóc qui menys s'alegra de l'acomiadament dels treballadors d'RTVV. Però comprenc que, com la resta de professionals del periodisme i del sector audiovisual que han perdut el seu treball en els últims anys, ells no tenen per què ser tractats de manera diferenciada. L'empresa es va tancar després d'acumular un deute de mil milions d'euros i després de considerar que no podia fer front a la readmissió dels treballadors acomiadats en un ERO que la justícia va considerar nul. Va ser una desgràcia. Però va ser una desgràcia que va passar i que no es pot canviar.

Ara, TOTS els professionals del sector, siguen extreballadors de RTVV o siguen extreballadors d'altres empreses, han de tindre el MATEIX dret a accedir a una nova empresa pública. És evident que persones amb anys i anys d'experiència acumulada tindran punts extres en la baremació, no els ho nega ningú. Els professionals més joves, els titulats que ni tan sols han tingut l'oportunitat de treballar en un sector que s'han trobat mort en eixit de les facultats, ho tindran més difícil. Però hauran de tindre el seu espai reservat, si no, estem fent la trampa de fabricar un barem que per la porta de darrere torne a introduir un privilegi als extreballadors en la tria. Extreballadors i no extreballadors, perquè els anys d'experiència de tots aquells que han treballat en el sector fora de RTVV són tan bons com els que han treballat dins de la casa.

I no em resistiré a tancar amb un meme d'actualitat. La barbaritat de Yunke/HazteOiír de treure un bus amb un missatge contra els xiquets transexuals ha generat un gran rebombori els últims dies, però no precisament a favor de la campanya. Més bé al contrari. Els memes s'han succeït des daleshores, i jo en vaig a afegir un més. En este cas, sobre el tems que ens ha ocupat.



Imagine que la pròxima entrada serà ja per comentar el nom triat per a la Corporació, la marca paraigua que servirà per a les televisions, les ràdios i les distintes plataformes multimèdia. Por em fa.

Fins prompte! (espere ^^')


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

À punt 2019, hem creat un monstre?

Repassem breument les últimes novetats:

Partit de futbol en directe: una locució poc treballada que ha causat múltiples infarts a la JQCV. Quina sorpresa. L'únic interessant, alguns anuncis en castellà, la qual cosa ja ens fa vore que la política publicitària no considerarà la llengua.

El Matí À Punt i À Punt Directe. Ja tenim nom per als magazins matinal i vespertí a càrrec de Clara Castelló i Carolina Ferre respectivament. Sembla que tot ha de ser À Punt. Quanta originalitat.

Esta nit faltarà just un any per a l'inici de la campanya electoral de les eleccions autonòmiques. Probablement això és el que ha precipitat les proves d'emissió d'À Punt i les presses per a començar este mateix mes les emissions definitives.

Precisament pel que ens pot esperar en un any, he estat pegant un colp d'ull a les últimes enquestes per a 2019, quan À punt tindrà un any de vida.

Fa poc escrivia una entrada, molt xulet jo, parlant d'una enquesta electoral. I hi vaig aprofundir bastant…

À Punt - A una setmana de l'estrena

Falta just una setmana per a l'estrena de la televisió d'À Punt, i no serà fins divendres que ens presentaran la graella al complet.

Mirant a altres televisions, inclosa l'última etapa de Nou, esperavem un programeta especial abans de l'informatiu nit (amb Victòria Maso) i després de les notícies una sèrie successora de l'Alqueria Blanca per emetre, també, els diumenges.

Ens equivocavem. L'inici d'emissions serà a les 14.30h amb l'informatiu. Faltarà saber si van a passar de Trip i Troop a l'informatiu directament o si abans hi haurà algun tipus de contingut nou. Podrien ser els famosos vídeos de #mÀpunte, on els ciutadans comenten què pensen de la nova televisió.

Després de les notícies, conduides per Adelaida Ferre (presentadora de dilluns a divendres i de l'estrena), un especial À Punt Directe amb Carolina Ferre.

Probablement este magazin serà el programa especial que esperavem. Confie que presenten la graella, els programes... Probablement conne…

À Punt - Molt que contar, ningú a qui contar-ho

Ja la tenim ací. Divendres es va presentar l'esperadíssima -per a nosaltres, els frikiapunts-, campanya de llançament de la televisió d'À Punt Mèdia. I com no podia ser d'altra manera, ha decebut.

No podem sorprendre'ns. Fins ara, i a pesar d'estar en mans d'agències de publicitat, l'estratègia de comunicació del nou espai públic de comunicació valencià ha resultat una pataca.

Mirem primer el vídeo, i comentem després. Perquè la idea en si no és allò pitjor que presenta la proposta:


No està mal. Per una banda ataca frontalment una de les majors debilitats de la societat valenciana: l'autoestima. No ens coneixem, no ens valorem i no ens estimem. La campanya posa el focus en allò del qual ens podem sentir orgullosos. Aquelles coses úniques que tenim... i que ignorem. És una manera d'intentar fer un valencianisme dirigit a la necessitat d'incrementar la nostra pròpia identitat, però fugint de símbols que més que unir el que fan és separar al poble val…