Passa al contingut principal

À punt: El perquè de la marca i de la mosca

Teniu una bona tele? Segur que vos ha saltat a la vista la mosca d'A punt. Sembla gran, bastant gran. Alguns asseguren que massa.

Però és realment més gran que la resta de logotips?


Ací tenim una comparativa amb les cadenes que he trobat a la meua TDT.

El marge blau és el que ocupa el cercle d'À punt, i he posat un marge extra de control, el taronja.

A simple vista veiem que À punt no té el logo més gran. Probablement el més gran siga el de Boing. També és un cercle opac. Després vindria el de Pauamount, que té més transparència i el fa més subtil, com el de Disney.

Respecte a les principals cadenes, À punt supera a Antena 3, La 1 i La 2 (en part perquè estan difuminats), podria considerar-se cert empat amb laSexta i cuatro juga en una altra lliga, perquè és més horitzontal. I no només parlem de la mida, sinó de la percepció. La superficie de la mosca d'À punt és clarament superior a la resta. És eixe accent que impedeix que la "a" estiga centrada dins del punt, i que puga fer-se més gran. 

D'altra banda, l'afegit HD d'À punt és clarament més gran que qualsevol altre. Compareu amb Antena 3 i amb laSexta, que tenen eixos símbols molt menuts. No és gens necessària esta mida, però tot suma en l'objectiu de destacar un logotip encara desconegut.

Així que no és una mosca menuda ni tampoc un borinot enorme. Però és cert que entre les principals cadenes, À punt és la que té la marca més cridanera sobre la pantalla.

No és casual que siga així. Avui, donat que no es coneix la televisió tant com es voldria -en part gràcies a la pèssima campanya de comunicació de la CVMC, com ja hem comentat prèviament-, À punt necessita cridar l'atenció. I sobre tot necessita destacar sobre el seu principal enemic, eixe contrincant implícit en la pròpia emissió. No oblidem que els nous mitjans estan dormint amb l'enemic. I Canal 9, eixa marca que hauriem d'oblidar, segueix molt present, no només en els continguts en proves, sinó en els propis treballadors -ja sabem que han privilegiat els extreballadors per evitar que hi haja una renovació de sang als mitjans públics valencians-. Qüestions electoralistes d'este govern imprudent.

El cas és que no hi ha casualitats en la semblança de dues marques que d'una banda volen oblidar-se i d'altra volen reconciliar-se.


Fem una xicoteta modificació, i voreu com À punt, de manera subtil, ha sigut plantejada per a ser successora de l'anterior. Una cosa que no voreu en els brand books -eixos manuals d'identitat de marca que assenyalen com s'ha d'utilitzar el disseny-, però que sens dubte ha marcat el desenvolupament de la imatge visual dels nous mitjans valencians.



Una successora renovada, millorada, però que vol recollir allò millor de Canal 9. Això per a cada persona serà una cosa, però en termes generals, la marca d'À punt vol recollir una cosa que ens és comuna a tots: allò que havia d'haver sigut, allò que podia haver sigut, i allò que mereixem que siga la televisió pública valenciana.

I això, sens dubte, mereix un bon impacte sobre la pantalla.


Comentaris

Joan ha dit…
Canal 9 ja va nàixer 1989 amb moltes tares com ara coentor, superficialitat, una presència aclaparadora del castellà en les sèries i les pel·lícules, ... Tares que es van agreujar "ad infinitum" durant l'etapa del PP a partir del 1995. No cal recordar-ne els detalls. Sembla que els valencians no puguem aspirar a res millor que Monleon, Tómbola, Carta Blanca, Abradelo, ...o sí?

Ara es presenta una segona oportunitat amb À Punt. Tot indica que no hi haurà retransmissions de futbol (no hi ha diners), ni programes del cor, ni... alto! ¿Ni tampoc "L'Alqueria Blanca"? ¿Ni tampoc "Bola del Drac"? De fet, en les emissions en proves no s'ha vist cap capítol d'aquestes sèries mítiques, tot i la gran demanda evident que hi ha. ¿Que no els tenen, els drets d'emissió? O bé... (m'ho rumie) potser el CVMC no vol de cap de les maneres un "Cuéntame" rural a la valenciana ni una sèrie infantil amb violència extrema en la nova TV. Tot açò em fa pensar que À Punt TV aspira a ser una mena de "Punt 2", però renovat i sense la mordassa del PP, amb continguts no només culturals i mediambientals, sinò també de memòria històrica, debat polític, reflexió social... És un enorme salt qualitatiu. Em pregunte si la societat valenciana està preparada per a digerir una TV intel·lectual d'aquest nivell.

Saltem de l'abocador pudent de Canal 9 al paradís dels valors d'À Punt TV. No hauria de ser gens estrany, això. De fet els valencians adorem els extrems. És la nostra idiosincràsia tan particular com a poble. Com deia la promoció turística en l'època de Zaplana: "Comunitat Valenciana: si no existira, hauria de ser inventada".
XorX ha dit…
És molt difícil fer una RTV intel.ligent i atractiva al mateix temps, però jo crec que s'obrirà camí. I confie en que la societat li done una oportunitat! Se la mareix.

Entrades populars d'aquest blog

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se