Ves al contingut principal

No sabem el que passarà

Enguany crec que no arribe viu a les eleccions, i que Compromís perdrà un vot. Esta campanya és d'infart. Les enquestes igual diuen una cosa que la contrària, i si guanya la dreta a mi em dóna un infart.

Tota l'anàlisi que es pot fer és que les xifres ballen molt. Ho farem ràpidament i a travès d'imatges trobades a Twitter, exa xarxa social que treu fum estos dies:


CIS de maig


Bàsicament:

PP: 33-35
PSOE: 22-23
Podemos: 19
Ciudadanos: 16
Compromís: 7-8
EU: 0

Podemos es manté fort però no supera el PSPV (que per cert ara es fa dir PSOE, amagant les sigles PSPV). Ciudadanos entra amb 16 i Compromís es converteix en l'únic dels que estaven que creix. Esquerra Unida no obté representació.

Levante:

CASTELLÓ



La suma de PP i Ciudadanos no arriba ni de prop a la majoria absoluta. Hi hauria un govern d'esquerres amb PSOE, Podemos, Compromís i Esquerra Unida. L'alcaldessa seria Amparo Marco, del PSPV.

Com a curiositat, fixeu-vos en la diferència entre Amparo Marco real i Amparo Marco cartell electoral.


A València el resultat és més ajustat:


A València l'esquerra té un resultat més ajustat, però en este cas l'alcaldia seria per a Joan Ribó, de Compromís. De ser cert seria un resultat històric que reinventaria València. El canvi seria molt més substancial que a Castelló.

Acabe amb ABC:


PP: 32-33
PSOE: 20-21
Ciudadanos: 19-20
Podemos: 13-14
Compromís: 12-13
EU: 0

Els grans partits tradicionals obtindrien uns resultats semblants a l'estudi del CIS. Esquerra Unida no obtindria el 5% autonòmic i no entraria a les Corts. Sí, eixa barrera electoral que el PP va pactar amb el PSOE ara podria causar que el repartiment d'escons beneficiara una majoria absoluta PP-Ciudadanos. Molt llestos els socialistes sempre.

Sobre els nous partits, hi ha alguna cosa que no em quadra. Com pot pujar tant Ciudadanos sense baixar el PP? Especialment perquè el que baixa és Podemos i el que puja és Compromís. Entenc el trasvàs de vots Podemos a Compromís. Però Podemos a Ciudadanos? No crec que siga tan significatiu.

El que sí és significatiu és el resultat de Compromís, que sí que me'l crec. No pot ser casual que la política més valorada puge tant en unes enquestes que tendeixen a donar-los menys representació de la que acaben obtenint dels electors.

Caldrà esperar al dia 24, clar està, però ja tinc ganes que isquen nous sondejos, per curiositat. Estos estan ja totalment desactualitzats, però volia deixar-los escrits. Del que va ocórrer just abans de la campanya o al principi de la mateixa al que hi ha ara que freguem l'equador hi pot haver un abisme. A vore si este cap de setmana ixen nous estudis que tinc mono d'actualitzacions.

Tinc ganes especialment de vore el que ocorre amb Ciudadanos, un partit creat artificialment fora de Catalunya. Els poders econòmics van decidir que necessitàven un Podemos conservador per apuntalar el PP, i el perfil i la imatge d'Albert Rivera -és un psicòpata, n'estic convençut- els venia com anell al dit. Rivera és molt intel·ligent, molt estratègic, molt fred. No perillós, per si heu interpretat malament. Però és un calculador nat. I a base d'aparèixer als mitjans i a les enquestes, al final la massa ha decidit que s'ho traguen. Què bé.

En fi, vorem com va la cosa. 

La Mirada Crítica



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

À punt 2019, hem creat un monstre?

Repassem breument les últimes novetats:

Partit de futbol en directe: una locució poc treballada que ha causat múltiples infarts a la JQCV. Quina sorpresa. L'únic interessant, alguns anuncis en castellà, la qual cosa ja ens fa vore que la política publicitària no considerarà la llengua.

El Matí À Punt i À Punt Directe. Ja tenim nom per als magazins matinal i vespertí a càrrec de Clara Castelló i Carolina Ferre respectivament. Sembla que tot ha de ser À Punt. Quanta originalitat.

Esta nit faltarà just un any per a l'inici de la campanya electoral de les eleccions autonòmiques. Probablement això és el que ha precipitat les proves d'emissió d'À Punt i les presses per a començar este mateix mes les emissions definitives.

Precisament pel que ens pot esperar en un any, he estat pegant un colp d'ull a les últimes enquestes per a 2019, quan À punt tindrà un any de vida.

Fa poc escrivia una entrada, molt xulet jo, parlant d'una enquesta electoral. I hi vaig aprofundir bastant…

À Punt - A una setmana de l'estrena

Falta just una setmana per a l'estrena de la televisió d'À Punt, i no serà fins divendres que ens presentaran la graella al complet.

Mirant a altres televisions, inclosa l'última etapa de Nou, esperavem un programeta especial abans de l'informatiu nit (amb Victòria Maso) i després de les notícies una sèrie successora de l'Alqueria Blanca per emetre, també, els diumenges.

Ens equivocavem. L'inici d'emissions serà a les 14.30h amb l'informatiu. Faltarà saber si van a passar de Trip i Troop a l'informatiu directament o si abans hi haurà algun tipus de contingut nou. Podrien ser els famosos vídeos de #mÀpunte, on els ciutadans comenten què pensen de la nova televisió.

Després de les notícies, conduides per Adelaida Ferre (presentadora de dilluns a divendres i de l'estrena), un especial À Punt Directe amb Carolina Ferre.

Probablement este magazin serà el programa especial que esperavem. Confie que presenten la graella, els programes... Probablement conne…

À Punt - Molt que contar, ningú a qui contar-ho

Ja la tenim ací. Divendres es va presentar l'esperadíssima -per a nosaltres, els frikiapunts-, campanya de llançament de la televisió d'À Punt Mèdia. I com no podia ser d'altra manera, ha decebut.

No podem sorprendre'ns. Fins ara, i a pesar d'estar en mans d'agències de publicitat, l'estratègia de comunicació del nou espai públic de comunicació valencià ha resultat una pataca.

Mirem primer el vídeo, i comentem després. Perquè la idea en si no és allò pitjor que presenta la proposta:


No està mal. Per una banda ataca frontalment una de les majors debilitats de la societat valenciana: l'autoestima. No ens coneixem, no ens valorem i no ens estimem. La campanya posa el focus en allò del qual ens podem sentir orgullosos. Aquelles coses úniques que tenim... i que ignorem. És una manera d'intentar fer un valencianisme dirigit a la necessitat d'incrementar la nostra pròpia identitat, però fugint de símbols que més que unir el que fan és separar al poble val…