Ves al contingut principal

Canvi al País Valencià





































Per fi. A pesar de totes les pors, de tots els dubtes, els valencians hem decidit apostar per governs plurals d'esquerres i deixar el PP en minoria a les Corts, a dues de les tres diputacions (just la nostra és la que es queda el PP...) i a molts ajuntaments.


Si el PP tenia ara 55 escons, ara es este número el que es reparteixen PSPV (23), Compromís (19... 19!!) i Podemos (13). A la bancada conservadora, 31 per al PP i 13 més per a Ciudadanos.




Amb Compromís tan a prop dels socialistes comença el culebró. Els valencianistes consideren que el resultat reflecteix pràcticament un empat tècnic i destaquen que el PSPV ha perdut un terç del suport social mentre Mónica Oltra ha triplicat els resultats de 2011. D'altra banda, els socialistes, com a segona força política, es veuen legitimats per presidir un Consell plural.

Posar-se d'acord no dependrà només de la cabuderia de Mónica Oltra, sinó d'altres partits més menuts. Amb la desaparició d'EU (llàstima), els xicotets -i decisius- són Podemos i Ciudadanos. Els primers prefereixen Oltra de presidenta, amb qui podrien formar govern, però tampoc descarten que ells, Compromís i PSPV investisquen Puig president, això si, sense entrar a formar part del govern. La pinça de Podemos i Compromís al PSPV perilla amb l'entrada dels nacionalistes espanyols. Carolina Punset, obsessionada amb el nacionalisme de Mónica Oltra, es mullaria per evitar un govern valencianista que li destecle l'Espanya grande i libre. Serien capaços de recolzar a Puig, però els seus 36 escons, si no m'equivoque, haurien de comptar almenys amb l'abstenció del PP, que passaria de no pintar res a tindre este mínim protagonisme. 

Hi ha molta polèmica als mitjans perquè els partits corren als diaris a filtrar intencions i globus sonda, però tots tenen molt clar que açò s'oblidarà de seguida. El resultat, es configure com es configure, haurà de ser un acord estable per garantir un govern uniforme. Mentrestant, les exhibicions de força són simplement part del joc d'una negociació com esta, en la qual entren, a més a més, interessos afegits per acabar de complicar la situació: diputacions, ajuntaments i eleccions generals.

Els partits estatals miren a Madrid o a Barcelona abans de fer un pas o prendre una determinació, perquè són tots rivals entre ells de cara als comicis generals. PP, Ciudadanos, PSOE i Podemos són rivals entre ells, i els pactes autonòmics poden afectar als seus resultats electorals. Ciudadanos creia estar salvada d'haver de mullar-se i ara resulta que els poden obligar a prendre partit, ni més ni menys que per un dels grans partits i amb la participació de l'altre gran partit. No els ha de fer molta gràcia.

Compromís, d'altra banda, es mira el seu propi melic. Sap que gran part dels seus votants a les autonòmiques volaran a Podemos a les eleccions generals. Un càlcul que m'ha arribat via Twitter indica que amb estos resultats autonòmics aplicats al Congrés Compromís obtindria 7 diputats. Un grup parlamentari propi per a un partit valencianista seria històric, i a més a més podria ser determinant segons com quede el resultat. Per això Oltra està intentant crear un Compromís-Podem. La pregunta és si tindria grup propi (més de 7 diputats podrien ser) o si es diluiria el valencianisme en el grup parlamentari de Podemos. Esta segona opció seria una mala idea que el sector nacionalista de la coalició, el Bloc, no permetria.

En fi, prompte sabrem quin govern tindrem. Jo apostaria per Puig president, Oltra vicepresidenta i portaveu, Morera president de les Corts, una conselleria per a Ignacio Blanco, i la resta a repartit quasi equitativament entre PSPV i Compromís.

Però qui sap, igual Punset acaba sent vicepresidenta i la conselleria simbòlica és per a Fabra xD no, és broma. El que no veig és Oltra de presidenta amb Puig de vice i Montiel a les Corts. En pocs dies ho sabrem.

A tot açò, EU podria tornar a les Corts al 2019 -si encara no s'ha desintegrat o introduit en Podemos- perquè probablement la barrera electoral del 5% es baixarà al 3% al llarg de la legislatura.

Als ajuntaments tampoc caldrà esperar molt més per esbrinar els pactes de govern. Si tot va bé, Joan Ribó seria alcalde de València (un alcalde valencianista!!) i Amparo Marco (divina com ella sola) seria alcaldessa de Castelló.

Ara no la cagueu, gràcies ¬¬


La Mirada Crítica

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

À punt 2019, hem creat un monstre?

Repassem breument les últimes novetats:

Partit de futbol en directe: una locució poc treballada que ha causat múltiples infarts a la JQCV. Quina sorpresa. L'únic interessant, alguns anuncis en castellà, la qual cosa ja ens fa vore que la política publicitària no considerarà la llengua.

El Matí À Punt i À Punt Directe. Ja tenim nom per als magazins matinal i vespertí a càrrec de Clara Castelló i Carolina Ferre respectivament. Sembla que tot ha de ser À Punt. Quanta originalitat.

Esta nit faltarà just un any per a l'inici de la campanya electoral de les eleccions autonòmiques. Probablement això és el que ha precipitat les proves d'emissió d'À Punt i les presses per a començar este mateix mes les emissions definitives.

Precisament pel que ens pot esperar en un any, he estat pegant un colp d'ull a les últimes enquestes per a 2019, quan À punt tindrà un any de vida.

Fa poc escrivia una entrada, molt xulet jo, parlant d'una enquesta electoral. I hi vaig aprofundir bastant…

À Punt - A una setmana de l'estrena

Falta just una setmana per a l'estrena de la televisió d'À Punt, i no serà fins divendres que ens presentaran la graella al complet.

Mirant a altres televisions, inclosa l'última etapa de Nou, esperavem un programeta especial abans de l'informatiu nit (amb Victòria Maso) i després de les notícies una sèrie successora de l'Alqueria Blanca per emetre, també, els diumenges.

Ens equivocavem. L'inici d'emissions serà a les 14.30h amb l'informatiu. Faltarà saber si van a passar de Trip i Troop a l'informatiu directament o si abans hi haurà algun tipus de contingut nou. Podrien ser els famosos vídeos de #mÀpunte, on els ciutadans comenten què pensen de la nova televisió.

Després de les notícies, conduides per Adelaida Ferre (presentadora de dilluns a divendres i de l'estrena), un especial À Punt Directe amb Carolina Ferre.

Probablement este magazin serà el programa especial que esperavem. Confie que presenten la graella, els programes... Probablement conne…

À Punt - Molt que contar, ningú a qui contar-ho

Ja la tenim ací. Divendres es va presentar l'esperadíssima -per a nosaltres, els frikiapunts-, campanya de llançament de la televisió d'À Punt Mèdia. I com no podia ser d'altra manera, ha decebut.

No podem sorprendre'ns. Fins ara, i a pesar d'estar en mans d'agències de publicitat, l'estratègia de comunicació del nou espai públic de comunicació valencià ha resultat una pataca.

Mirem primer el vídeo, i comentem després. Perquè la idea en si no és allò pitjor que presenta la proposta:


No està mal. Per una banda ataca frontalment una de les majors debilitats de la societat valenciana: l'autoestima. No ens coneixem, no ens valorem i no ens estimem. La campanya posa el focus en allò del qual ens podem sentir orgullosos. Aquelles coses úniques que tenim... i que ignorem. És una manera d'intentar fer un valencianisme dirigit a la necessitat d'incrementar la nostra pròpia identitat, però fugint de símbols que més que unir el que fan és separar al poble val…