Passa al contingut principal

Un exemple d'«ABÚS»

Aquesta portada que molts recordareu crec que representa l'ABÚS en la llibertat d'expressió i el DESÚS la llibertat d'informació. I, conseqüentment, del dret a ser informat veraçment.



Hi ha qui es mostra escèptic amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i amb raó, perquè busca competències molt importants i si es viciara tornaríem a perdre drets fonamentals. Però, per exemplificar, de la mateixa manera que a les carreteres et multa Tràfic sense necessitat de denúncia d'un tercer... qui fa les funcions homòlogues amb els mitjans de comunicació? Imagineu carreteres sense radars, càmeres ni policia o guàrdia civil on s'ignoren totes les normes i principis bàsics de la conducció. Seria el caos. Tant com si els principis de LA RAZÓN es generalitzen.
·
Si el CAC realitzara bé aquesta funció sancionadora que pretén assumir, tots eixiríem guanyant, això està clar. Però qui ens garantitza que el CAC serà objectiu i independent si moltes vegades ni tansols el poder judicial ho és? Qui té la legitimitat per decidir què es salta la Constitució?
·
De la mateixa manera que eixim guanyant amb els controls en les carreteres o amb el carnet per punts -una idea que bé podria aplicar-se als mitjans reincidents en saltar-se la llei i els drets dels espanyols i/o catalans- eixiríem guanyant amb un control minuciós dels mitjans, perquè tan malament està sobrepassar la tassa d'alcohol en sang com el límit de la llibertat d'expressió.
·
Bé. Cal un control. D'acord, però de qui?
·
Jo sóc de l'opinió que si la població acudeix a votar sense estar veraçment informat (i, per tant, sense haver pogut crear-se una opinió crítica pròpia del panorama polític) la democràcia no existeix. I hi ha clars signes que assenyalen en aquesta direcció...
·
Mentre el poder judicial desperta... CAC: Advertir o sancionar?
·
Si no es conforma amb advertir es pot viciar, però si no sanciona qui ens defèn? Qui defèn el sistema?
·
Hi ha moltes qüestions sense resposta, però siga com siga, toca prendre consciència, perquè açò és només el principi: Un consell audiovisual espanyol no tardarà en fer aparició, però esperem que vinga de la mà del poder judicial. Objectiu. Independent. Especialitzat.
·
Si no estem en un Estat anàrquic no hi ha raó per a que l'audiovisual espanyol ho haja de ser. Però... una darrera pregunta que sí s'ha de espondre... Per què actuar ara? Doncs perquè fins ara es tenia la idea que un poc de favoritisme a la dreta i un poc de favoritisme a l'esquerra s'anul·laven. Quedem en pau. I com que l'objectivitat no existeix, doncs s'accepta. Però això mai ha sigut cert, i molt menys ara que una de les parts es radicalitza i la balança es desestabilitza.
·
·
·
Salut
·
PD: Entrada editada a les 00.50h.

Comentaris

Sofia ha dit…
Llegint el teu raonament m'he adonat de que aquest tipus de mitjà de comunicació que manipula sense vergonya és realment perillós per a la societat. Potser, tan perillós per a la societat com el tabac ho és per a un cos humà i per als que el rodejen....
No obstant el tabac no ha sigut prohibit per les autoritats sanitàries, i això té una raó de ser, la llibertat d'elecció, la confiança en la maduressa de les persones.
Però si que s'han emprés mesures per evitar la desconeixença del mal que aquest pot fer i per evitar que segones persones ixquen perjudicades per la inmaduressa d'altres.
Aquests mitjans de comunicació son com les empreses de tabac, oculten el mal que fa el tabac en una campanya publicitària atractiva i per tant, la gent es veu seduïda per algo que no és, son enganyats. De la mateixa manera algú pot veure aquesta portada que tu ens mostres de la RAZÓN i confiar en aquest diari, perque no té informació per a dubtar-hi, concluint que les coses van ser així (amb fotografia somrient inclosa).
Per tant, a més d'una funció informadora i potser sancionadora si es fa un ús poc veràç del mitjà, deuria existir una especie de marca: "El tabaco perjudica seriamente la salud", "El tabaco mata",... que deuria ser inclosa en aquells mitjans que han tractat d'enganyar clarament als usuaris del mateix com una espècie de penyora que podria ser subsanada amb el temps, o una classificació dels mitjans que permetera distingir si un mitjà intenta ser veraç (ningú ho és totalment) o no, i que aquesta classificació estigués a disposició dels usuaris dels mateixos.
El problema seguirà sent qui decideix què és veraç i que no, però si no se confia en les institucions públiques mane qui mane, la societat de dret té poc que fer.
XorX ha dit…
Alguna cosa com 'escuchar la COPE insulta gravemente a la inteligencia' :P

Gràcies per les teues reflexions, crec que són un complement excepcional.

Un b7
mRutopic ha dit…
El problema de qui deixar que regule la veracitat no es menut... Podem passar de un organ de protecció ciutadana a un de control i repressió com o fou la censura (q en paisos com Italia encara es una institució del govern) o la inquisició (els pixapiles nu dubtarien en retornar-li explendor amb detergent: plus ultra).
Encara que a mi m'agradaria ficar-li uns calcetins bruts al de los santos cada mati a la boca. No sé fins a quin punt aixó no em faria més proper a ell, que no pas diferent.
Ara, en quant a casos tan greus com el muntatge de portada de la razon nu hi ha espai al dubte... és ilegal, inmoral, gens étic, antiperiodistic, i més calificatius que millor nu dir en públic.
La COPE mata neurones i ja és un cancer. Però no ens queda més remei que donar armes als ciutadans i que siguen ells qui es deixen el mono, com? ni la més minima idea pràctica i ràpida...
Tens tota la raó nano! és dificil marcar fronteres, avegades sembla imposible.. i sense dubte un sistema on la població tria baix mentides és de tot menys Democratic.

Entrades populars d'aquest blog

Tot per xarxes

 Hola! Hui hem tingut un dia mogudet, molt mogudet amb À Punt. Ho heu vist?? Recordeu que XorX ha trascendit el format blog de La Mirada Crítica i que ara es centra en Twitter. Allí sóc @XorxLMC . I com sempre, cosetes que penge a YouTube: A Consell9  i a XorxLMC . Vos esperem! 😏

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu