Ves al contingut principal

Un exemple d'«ABÚS»

Aquesta portada que molts recordareu crec que representa l'ABÚS en la llibertat d'expressió i el DESÚS la llibertat d'informació. I, conseqüentment, del dret a ser informat veraçment.



Hi ha qui es mostra escèptic amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i amb raó, perquè busca competències molt importants i si es viciara tornaríem a perdre drets fonamentals. Però, per exemplificar, de la mateixa manera que a les carreteres et multa Tràfic sense necessitat de denúncia d'un tercer... qui fa les funcions homòlogues amb els mitjans de comunicació? Imagineu carreteres sense radars, càmeres ni policia o guàrdia civil on s'ignoren totes les normes i principis bàsics de la conducció. Seria el caos. Tant com si els principis de LA RAZÓN es generalitzen.
·
Si el CAC realitzara bé aquesta funció sancionadora que pretén assumir, tots eixiríem guanyant, això està clar. Però qui ens garantitza que el CAC serà objectiu i independent si moltes vegades ni tansols el poder judicial ho és? Qui té la legitimitat per decidir què es salta la Constitució?
·
De la mateixa manera que eixim guanyant amb els controls en les carreteres o amb el carnet per punts -una idea que bé podria aplicar-se als mitjans reincidents en saltar-se la llei i els drets dels espanyols i/o catalans- eixiríem guanyant amb un control minuciós dels mitjans, perquè tan malament està sobrepassar la tassa d'alcohol en sang com el límit de la llibertat d'expressió.
·
Bé. Cal un control. D'acord, però de qui?
·
Jo sóc de l'opinió que si la població acudeix a votar sense estar veraçment informat (i, per tant, sense haver pogut crear-se una opinió crítica pròpia del panorama polític) la democràcia no existeix. I hi ha clars signes que assenyalen en aquesta direcció...
·
Mentre el poder judicial desperta... CAC: Advertir o sancionar?
·
Si no es conforma amb advertir es pot viciar, però si no sanciona qui ens defèn? Qui defèn el sistema?
·
Hi ha moltes qüestions sense resposta, però siga com siga, toca prendre consciència, perquè açò és només el principi: Un consell audiovisual espanyol no tardarà en fer aparició, però esperem que vinga de la mà del poder judicial. Objectiu. Independent. Especialitzat.
·
Si no estem en un Estat anàrquic no hi ha raó per a que l'audiovisual espanyol ho haja de ser. Però... una darrera pregunta que sí s'ha de espondre... Per què actuar ara? Doncs perquè fins ara es tenia la idea que un poc de favoritisme a la dreta i un poc de favoritisme a l'esquerra s'anul·laven. Quedem en pau. I com que l'objectivitat no existeix, doncs s'accepta. Però això mai ha sigut cert, i molt menys ara que una de les parts es radicalitza i la balança es desestabilitza.
·
·
·
Salut
·
PD: Entrada editada a les 00.50h.

Comentaris

Sofia ha dit…
Llegint el teu raonament m'he adonat de que aquest tipus de mitjà de comunicació que manipula sense vergonya és realment perillós per a la societat. Potser, tan perillós per a la societat com el tabac ho és per a un cos humà i per als que el rodejen....
No obstant el tabac no ha sigut prohibit per les autoritats sanitàries, i això té una raó de ser, la llibertat d'elecció, la confiança en la maduressa de les persones.
Però si que s'han emprés mesures per evitar la desconeixença del mal que aquest pot fer i per evitar que segones persones ixquen perjudicades per la inmaduressa d'altres.
Aquests mitjans de comunicació son com les empreses de tabac, oculten el mal que fa el tabac en una campanya publicitària atractiva i per tant, la gent es veu seduïda per algo que no és, son enganyats. De la mateixa manera algú pot veure aquesta portada que tu ens mostres de la RAZÓN i confiar en aquest diari, perque no té informació per a dubtar-hi, concluint que les coses van ser així (amb fotografia somrient inclosa).
Per tant, a més d'una funció informadora i potser sancionadora si es fa un ús poc veràç del mitjà, deuria existir una especie de marca: "El tabaco perjudica seriamente la salud", "El tabaco mata",... que deuria ser inclosa en aquells mitjans que han tractat d'enganyar clarament als usuaris del mateix com una espècie de penyora que podria ser subsanada amb el temps, o una classificació dels mitjans que permetera distingir si un mitjà intenta ser veraç (ningú ho és totalment) o no, i que aquesta classificació estigués a disposició dels usuaris dels mateixos.
El problema seguirà sent qui decideix què és veraç i que no, però si no se confia en les institucions públiques mane qui mane, la societat de dret té poc que fer.
XorX ha dit…
Alguna cosa com 'escuchar la COPE insulta gravemente a la inteligencia' :P

Gràcies per les teues reflexions, crec que són un complement excepcional.

Un b7
mRutopic ha dit…
El problema de qui deixar que regule la veracitat no es menut... Podem passar de un organ de protecció ciutadana a un de control i repressió com o fou la censura (q en paisos com Italia encara es una institució del govern) o la inquisició (els pixapiles nu dubtarien en retornar-li explendor amb detergent: plus ultra).
Encara que a mi m'agradaria ficar-li uns calcetins bruts al de los santos cada mati a la boca. No sé fins a quin punt aixó no em faria més proper a ell, que no pas diferent.
Ara, en quant a casos tan greus com el muntatge de portada de la razon nu hi ha espai al dubte... és ilegal, inmoral, gens étic, antiperiodistic, i més calificatius que millor nu dir en públic.
La COPE mata neurones i ja és un cancer. Però no ens queda més remei que donar armes als ciutadans i que siguen ells qui es deixen el mono, com? ni la més minima idea pràctica i ràpida...
Tens tota la raó nano! és dificil marcar fronteres, avegades sembla imposible.. i sense dubte un sistema on la població tria baix mentides és de tot menys Democratic.

Entrades populars d'aquest blog

À punt 2019, hem creat un monstre?

Repassem breument les últimes novetats:

Partit de futbol en directe: una locució poc treballada que ha causat múltiples infarts a la JQCV. Quina sorpresa. L'únic interessant, alguns anuncis en castellà, la qual cosa ja ens fa vore que la política publicitària no considerarà la llengua.

El Matí À Punt i À Punt Directe. Ja tenim nom per als magazins matinal i vespertí a càrrec de Clara Castelló i Carolina Ferre respectivament. Sembla que tot ha de ser À Punt. Quanta originalitat.

Esta nit faltarà just un any per a l'inici de la campanya electoral de les eleccions autonòmiques. Probablement això és el que ha precipitat les proves d'emissió d'À Punt i les presses per a començar este mateix mes les emissions definitives.

Precisament pel que ens pot esperar en un any, he estat pegant un colp d'ull a les últimes enquestes per a 2019, quan À punt tindrà un any de vida.

Fa poc escrivia una entrada, molt xulet jo, parlant d'una enquesta electoral. I hi vaig aprofundir bastant…

À Punt - A una setmana de l'estrena

Falta just una setmana per a l'estrena de la televisió d'À Punt, i no serà fins divendres que ens presentaran la graella al complet.

Mirant a altres televisions, inclosa l'última etapa de Nou, esperavem un programeta especial abans de l'informatiu nit (amb Victòria Maso) i després de les notícies una sèrie successora de l'Alqueria Blanca per emetre, també, els diumenges.

Ens equivocavem. L'inici d'emissions serà a les 14.30h amb l'informatiu. Faltarà saber si van a passar de Trip i Troop a l'informatiu directament o si abans hi haurà algun tipus de contingut nou. Podrien ser els famosos vídeos de #mÀpunte, on els ciutadans comenten què pensen de la nova televisió.

Després de les notícies, conduides per Adelaida Ferre (presentadora de dilluns a divendres i de l'estrena), un especial À Punt Directe amb Carolina Ferre.

Probablement este magazin serà el programa especial que esperavem. Confie que presenten la graella, els programes... Probablement conne…

À Punt - Molt que contar, ningú a qui contar-ho

Ja la tenim ací. Divendres es va presentar l'esperadíssima -per a nosaltres, els frikiapunts-, campanya de llançament de la televisió d'À Punt Mèdia. I com no podia ser d'altra manera, ha decebut.

No podem sorprendre'ns. Fins ara, i a pesar d'estar en mans d'agències de publicitat, l'estratègia de comunicació del nou espai públic de comunicació valencià ha resultat una pataca.

Mirem primer el vídeo, i comentem després. Perquè la idea en si no és allò pitjor que presenta la proposta:


No està mal. Per una banda ataca frontalment una de les majors debilitats de la societat valenciana: l'autoestima. No ens coneixem, no ens valorem i no ens estimem. La campanya posa el focus en allò del qual ens podem sentir orgullosos. Aquelles coses úniques que tenim... i que ignorem. És una manera d'intentar fer un valencianisme dirigit a la necessitat d'incrementar la nostra pròpia identitat, però fugint de símbols que més que unir el que fan és separar al poble val…