Passa al contingut principal

"XorX guanya en 5 minuts el concurs de naming de la CVMC"

Juguem a un joc.

Anem a suposar que som una agència de publicitat qualsevol, o un veí qualsevol. Ens arriba la informació sobre un concurs de naming per a una plataforma de comunicació pública.


RESOLUCIÓ 25 de gener de 2017 bla bla bla Naming bla bla bla plataforma de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació bla bla amb pseudònim bla bla en sobre opac tancat bla bla vint dies naturals merda! les propostes presentades han d’estar en valencià Google translate han de ser originals i inèdites Google simplement criteris i puntuació ah guai que promocione la cultura valenciana (25%) aham si que contribuïsca a la vertebració del territori de la Comunitat Valenciana (25%) seh que siga llegible i fàcil en la lectura, la comprensió i la interpretació (25%) sisisi i que estiga concebut amb criteris de durabilitat (25%) bah

"Això ho faig jo en 5 minuts, i  millor que el Risto".

Nom: laNostra OK
Usos: laNostra Televisió; laNostra Ràdio OK
Dominis disponibles: lanostratv.es lanostraradio.es lanostramedia.es OK, a diferència d'À.
Marca: La Nostra: Propietat de RTVV, propietat de la Generalitat, propietària de la CVMC (va ser usada durant uns mesos al 2010 com a lema temporal de Canal 9, no justificaria successió d'empreses d'igual forma que À. no s'identifica amb una voluntat de la nova RTVV que Catalunya s'independitze) Es pot arreglar -perquè la marca és pròpia-, a diferència d'À.
Original i inèdit: Ni si ni no (RTVV va usar una campanya durant uns mesos fa 7 anys) però no usa eixa marca cap televisió o ràdio. Subjectiu En qualsevol cas, empat amb À.
Promociona la cultura valenciana: No especialment. Però fa referència a la unitat del poble. À. ni això
Contribueix a la vertebració del poble: , fa referència a la societat com un conjunt i s'identifica amb els valencians. À. no.
Llegible i de fàcil lectura, comprensió i interpretació: Sí, plenament. À. no, en absolut.
Concebut amb criteris de durabilitat: Sí. À. també.


Vaja, ja hem superat a À. Guanyador absolut del concurs: Xorx, de l'estudi La Mirada Crítica. "Gràcies, gràcies, els ho dedique a tots aquells que estan tornant a entrar al blog després de tants anys". Quants titulars en els periòdics, quants comentaris a les notícies i a les xarxes. Banys de masses!

En fi. Em volen fer creure que entre les 81 altres propostes no hi havia cap que podia superar a À.?



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se