Passa al contingut principal

CVMC. Que no t'enganyen

Hola de nou :)

Fa quasi dos anys que no escric, però avui he volgut fer una entradeta breu amb motiu de l'elecció de la directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, nomenada per primera vegada per un Consell Rector format per professionals del sector audiovisual nomenats pels grups parlamentaris. És a dir, per molta propaganda que ens vulguen vendre, al final sempre hi ha una certa mà política al darrere.

Però no seré jo qui deslegitime la millor elecció, tant per mètode com per resultat, feta mai per al director de la radiotelevisió pública valenciana.

Empar Marco, fins ara corresponsal de TV3 al País Valencià, ha sigut la persona triada entre una vintena de noms. Van caldre moltes hores per determinar quin dels tres finalistes podria posar en marxa el seu projecte. Ara cal confiar en ella.



En la seua compareixença en la Comissió de Radiotelevisió Valenciana i de l'Espai Audiovisual, Marco va explicar el seu projecte per tal de convèncer els grups parlamentaris de votar-li a favor. Hauria sigut desitjable que, a banda de la seua explicació, els parlamentaris hagueren pogut estudiar prèviament el document, però les coses a la CVMC no s'estan fent tan bé com seria desitjable.

Només destacaré una cosa, i és que Empar Marco s'ha mostrat disposada a comptar amb tants extreballadors com puga. Sabem que ella va treballar a RTVV i que té una bona relació amb els seus excompanys. Sabem també que la pròpia llei de Creació contempla comptar d'alguna manera amb part dels treballadors que van ser acomiadats de l'anterior empresa. Però si no hi ha successió d'empreses, si no volem repetir els errors passats, per què ara anem a donar uns privilegis especials a uns professionals en contra de la resta? Els drets dels treballadors acomiadats s'acaben amb les seues indemnitzacions per acomiadament. Milers de persones se'n van a l'atur al dia, i ningú s'alegra. Jo sóc qui menys s'alegra de l'acomiadament dels treballadors d'RTVV. Però comprenc que, com la resta de professionals del periodisme i del sector audiovisual que han perdut el seu treball en els últims anys, ells no tenen per què ser tractats de manera diferenciada. L'empresa es va tancar després d'acumular un deute de mil milions d'euros i després de considerar que no podia fer front a la readmissió dels treballadors acomiadats en un ERO que la justícia va considerar nul. Va ser una desgràcia. Però va ser una desgràcia que va passar i que no es pot canviar.

Ara, TOTS els professionals del sector, siguen extreballadors de RTVV o siguen extreballadors d'altres empreses, han de tindre el MATEIX dret a accedir a una nova empresa pública. És evident que persones amb anys i anys d'experiència acumulada tindran punts extres en la baremació, no els ho nega ningú. Els professionals més joves, els titulats que ni tan sols han tingut l'oportunitat de treballar en un sector que s'han trobat mort en eixit de les facultats, ho tindran més difícil. Però hauran de tindre el seu espai reservat, si no, estem fent la trampa de fabricar un barem que per la porta de darrere torne a introduir un privilegi als extreballadors en la tria. Extreballadors i no extreballadors, perquè els anys d'experiència de tots aquells que han treballat en el sector fora de RTVV són tan bons com els que han treballat dins de la casa.

I no em resistiré a tancar amb un meme d'actualitat. La barbaritat de Yunke/HazteOiír de treure un bus amb un missatge contra els xiquets transexuals ha generat un gran rebombori els últims dies, però no precisament a favor de la campanya. Més bé al contrari. Els memes s'han succeït des daleshores, i jo en vaig a afegir un més. En este cas, sobre el tems que ens ha ocupat.



Imagine que la pròxima entrada serà ja per comentar el nom triat per a la Corporació, la marca paraigua que servirà per a les televisions, les ràdios i les distintes plataformes multimèdia. Por em fa.

Fins prompte! (espere ^^')


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se