Passa al contingut principal

Alto el foc permanent

Com per tots és conegut, hi ha un sector de la societat -proper ideològicament al Partit Popular, al mateix temps lligat a altres qüestions més menyspreables- que no desitja la fi d'ETA.


ETA vol dir, com desenvoluparen els passats dies totes les televisions, Euskadi i llibertat (corregiu-me si ho recorde malament), i és per això que jo discrepe totalment de molts i parcialment de la resta.


Al contrari que el PP i els seus votants, que no desitgen la fi de l'ETA que ara coneixem perquè els beneficia i interessa electoralment (recordeu eleccions 2000, majoria absoluta del PP a partir d'un ús partidista del terrorisme i auspiciat per un decadent PSOE), jo vull que la violència i els assassinats acaben; I al contrari que molts altres, jo pense que ETA ha de seguir com a formació política democràtica defensant legal i pacíficament les seues idees.


Res de dissoldre ETA, sinó reconvertir-la. Res de legalitzar Batasuna, sinó legalitzar la part política dels ara terroristes, perquè ETA no vol dir assassinat tant com Espanya no vol dir repressió.


I, és més, mai he pensat que Arnaldo Otegi (Batasuna) haja d'anar a presó per convocar una vaga on algunes persones van fer destrosses. Mai ho he cregut convenient, oportú, ni just, i molt menys ara que l'escenari ha canviat.


És el que pense. I com sóc partidari de treballar per la democràcia i per la pau, mire amb bons ulls i amb esperança l'anunci d'alto el foc, perquè crec que és l'única manera de treballar activa i positivament per aquesta finalitat. El camí es fa caminant, i com més siguem en el camí, més ample, contundent i segur el traçarem.


Som el que fem, i estic segur que l'únic partit que ha demostrat amb fets que no desitjava la fi d'ETA també s'afegirà a la resta de partits per a buscar la pau, de la mateixa manera que ho va fer a la transició.


Ací teniu un vídeo amb el comunicat d'ETA des de diverses televisions:





La majoria de cadenes es van implicar molt en la notícia... Exceptuant, com de costum, Canal 9, que va a tornar a donar l'esquena a la informació -com fa cada dia en cada informatiu- i es va convertir en l'única televisió que no va oferir cap especial sobre l'anunci d'alto el foc permanent d'ETA.

Així, mentre TVE, TV3, Antena 3, Cuatro i Telecinco emetien en directe informatius especials i declaracions en directe...




















... Canal 9 oferia açò:




I per acabar, fixeu-vos en aquestes imatges, que Canal 9 tampoc va emetre en directe i que fins i tot PopularTV ho va fer... A vore si noteu alguna cosa curiosa...




No? M'he adonat que al President té poders màgics. Cada vegada que alça una mà, qualsevol de les dues, salten espurnes per tota la sala de premsa. Em recorda al correfoc, imagineu-vos-ho. Per què ho farà? Serà que Bambi duu molta rabia interior i no la pot contindre? O potser és que cada vegada que entrava algú de la COPE o d'Antena 3 li llançava una descàrrega? En qualsevol cas, ho dissimulava molt bé. Esteu segurs que Carod-Rovira (ERC) va tindre una angina de pit? Potser mai ho sabrem...


Au, ja està bé, salut

Comentaris

Mars Attacks ha dit…
Què bo! Donen ganes de ficar-li una vareta màgica a la mà i doblar-lo per a que cada cop que la extén diga "ETA, expeliarmus!".

Mola, mola, bon ull :D

Entrades populars d'aquest blog

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt.

Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes.

He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius.
Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco. Ni els xiquets tampoc.

Açò plantejava XorX al setembre de 2017:


7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT

De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil.

Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vulga una graella no int…

Tot À punt

A À punt mèdia ho tenen tot a punt. El proper diumenge 10 de juny comencen les emissions regulars. En diumenge, com era d'esperar.

Com serà l'inici d'emissions regulars? El fet que siga diumenge ens convida a pensar que s'usarà l'access primetime i el primetime per a una presentació. Ja al dia següent, coincidint amb dilluns, començarà la programació amb normalitat. Treballadors i espectadors coincidiran en l'inici setmanat i conjunt de les seues rutines diàries.

Concretant, podem imaginar que durant el dia vorem alguna espècie de compte enrere. Ja hem llegit en les xarxes que els vídeos de #mÀpunte es mostrarien el primer dia d'emissions. Però ningú ha dit que siga una vegada començada l'emissió regular, la qual cosa no tindria molt de sentit. Bàsicament perquè no tindran la qualitat necessària.

Tots sabem que la comunicació a À punt mèdia sobre el seu propi naixement no ha sigut precisament el seu fort. Ha sigut mes bé mediocre. I a dia de hui, encara…

À Punt - Molt que contar, ningú a qui contar-ho

Ja la tenim ací. Divendres es va presentar l'esperadíssima -per a nosaltres, els frikiapunts-, campanya de llançament de la televisió d'À Punt Mèdia. I com no podia ser d'altra manera, ha decebut.

No podem sorprendre'ns. Fins ara, i a pesar d'estar en mans d'agències de publicitat, l'estratègia de comunicació del nou espai públic de comunicació valencià ha resultat una pataca.

Mirem primer el vídeo, i comentem després. Perquè la idea en si no és allò pitjor que presenta la proposta:


No està mal. Per una banda ataca frontalment una de les majors debilitats de la societat valenciana: l'autoestima. No ens coneixem, no ens valorem i no ens estimem. La campanya posa el focus en allò del qual ens podem sentir orgullosos. Aquelles coses úniques que tenim... i que ignorem. És una manera d'intentar fer un valencianisme dirigit a la necessitat d'incrementar la nostra pròpia identitat, però fugint de símbols que més que unir el que fan és separar al poble val…