Passa al contingut principal

No sabem el que passarà

Enguany crec que no arribe viu a les eleccions, i que Compromís perdrà un vot. Esta campanya és d'infart. Les enquestes igual diuen una cosa que la contrària, i si guanya la dreta a mi em dóna un infart.

Tota l'anàlisi que es pot fer és que les xifres ballen molt. Ho farem ràpidament i a travès d'imatges trobades a Twitter, exa xarxa social que treu fum estos dies:


CIS de maig


Bàsicament:

PP: 33-35
PSOE: 22-23
Podemos: 19
Ciudadanos: 16
Compromís: 7-8
EU: 0

Podemos es manté fort però no supera el PSPV (que per cert ara es fa dir PSOE, amagant les sigles PSPV). Ciudadanos entra amb 16 i Compromís es converteix en l'únic dels que estaven que creix. Esquerra Unida no obté representació.

Levante:

CASTELLÓ



La suma de PP i Ciudadanos no arriba ni de prop a la majoria absoluta. Hi hauria un govern d'esquerres amb PSOE, Podemos, Compromís i Esquerra Unida. L'alcaldessa seria Amparo Marco, del PSPV.

Com a curiositat, fixeu-vos en la diferència entre Amparo Marco real i Amparo Marco cartell electoral.


A València el resultat és més ajustat:


A València l'esquerra té un resultat més ajustat, però en este cas l'alcaldia seria per a Joan Ribó, de Compromís. De ser cert seria un resultat històric que reinventaria València. El canvi seria molt més substancial que a Castelló.

Acabe amb ABC:


PP: 32-33
PSOE: 20-21
Ciudadanos: 19-20
Podemos: 13-14
Compromís: 12-13
EU: 0

Els grans partits tradicionals obtindrien uns resultats semblants a l'estudi del CIS. Esquerra Unida no obtindria el 5% autonòmic i no entraria a les Corts. Sí, eixa barrera electoral que el PP va pactar amb el PSOE ara podria causar que el repartiment d'escons beneficiara una majoria absoluta PP-Ciudadanos. Molt llestos els socialistes sempre.

Sobre els nous partits, hi ha alguna cosa que no em quadra. Com pot pujar tant Ciudadanos sense baixar el PP? Especialment perquè el que baixa és Podemos i el que puja és Compromís. Entenc el trasvàs de vots Podemos a Compromís. Però Podemos a Ciudadanos? No crec que siga tan significatiu.

El que sí és significatiu és el resultat de Compromís, que sí que me'l crec. No pot ser casual que la política més valorada puge tant en unes enquestes que tendeixen a donar-los menys representació de la que acaben obtenint dels electors.

Caldrà esperar al dia 24, clar està, però ja tinc ganes que isquen nous sondejos, per curiositat. Estos estan ja totalment desactualitzats, però volia deixar-los escrits. Del que va ocórrer just abans de la campanya o al principi de la mateixa al que hi ha ara que freguem l'equador hi pot haver un abisme. A vore si este cap de setmana ixen nous estudis que tinc mono d'actualitzacions.

Tinc ganes especialment de vore el que ocorre amb Ciudadanos, un partit creat artificialment fora de Catalunya. Els poders econòmics van decidir que necessitàven un Podemos conservador per apuntalar el PP, i el perfil i la imatge d'Albert Rivera -és un psicòpata, n'estic convençut- els venia com anell al dit. Rivera és molt intel·ligent, molt estratègic, molt fred. No perillós, per si heu interpretat malament. Però és un calculador nat. I a base d'aparèixer als mitjans i a les enquestes, al final la massa ha decidit que s'ho traguen. Què bé.

En fi, vorem com va la cosa. 

La Mirada Crítica



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se