La Mirada Crítica de XorX

Axí de simbòlicament s'ha signat un acord programàtic de govern entre PSPV, Compromis i Podem. Després de dies d'acusacions creuades i desacords on uns es toflaven més que altres -arribant fins i tot a aturar les negociacions-, al final ha hagut un pacte progressista. Però arribar ací no ha sigut ni senzill ni agradable. Després del 24M tots pensàvem que ja estava tot fet: 55 escons eren més que suficients per a formar un govern d'esquerres. No obstant això, les negociacions van començar amb el peu esquerre. Oltra es va dedicar a passejar-se per totes les televisions proclamant que tenia la força de 32 diputats, quan no s'havia presentat amb Podem sinó en solitari. I destacava que el que importava era el què i no el qui (arribant a afirmar que, si calia, agranaria el Palau, davant les preguntes de si volia ser presidenta o si renunciava a la presidència, cosa que no ha fet. Voldria vore-la agranant el Palau per demostrar que no se li cauen els anells). Puig, mentr

Per fi. A pesar de totes les pors, de tots els dubtes, els valencians hem decidit apostar per governs plurals d'esquerres i deixar el PP en minoria a les Corts, a dues de les tres diputacions (just la nostra és la que es queda el PP...) i a molts ajuntaments. Si el PP tenia ara 55 escons, ara es este número el que es reparteixen PSPV (23), Compromís (19... 19!!) i Podemos (13). A la bancada conservadora, 31 per al PP i 13 més per a Ciudadanos. Amb Compromís tan a prop dels socialistes comença el culebró. Els valencianistes consideren que el resultat reflecteix pràcticament un empat tècnic i destaquen que el PSPV ha perdut un terç del suport social mentre Mónica Oltra ha triplicat els resultats de 2011. D'altra banda, els socialistes, com a segona força política, es veuen legitimats per presidir un Consell plural. Posar-se d'acord no dependrà només de la cabuderia de Mónica Oltra, sinó d'altres partits més menuts. Amb la desaparició d'EU (llàstima), els xico

Enguany crec que no arribe viu a les eleccions, i que Compromís perdrà un vot. Esta campanya és d'infart. Les enquestes igual diuen una cosa que la contrària, i si guanya la dreta a mi em dóna un infart. Tota l'anàlisi que es pot fer és que les xifres ballen molt. Ho farem ràpidament i a travès d'imatges trobades a Twitter, exa xarxa social que treu fum estos dies: CIS de maig Bàsicament: PP : 33-35 PSOE : 22-23 Podemos : 19 Ciudadanos : 16 Compromís : 7-8 EU : 0 Podemos es manté fort però no supera el PSPV (que per cert ara es fa dir PSOE, amagant les sigles PSPV). Ciudadanos entra amb 16 i Compromís es converteix en l'únic dels que estaven que creix. Esquerra Unida no obté representació. Levante: CASTELLÓ La suma de PP i Ciudadanos no arriba ni de prop a la majoria absoluta. Hi hauria un govern d'esquerres amb PSOE, Podemos, Compromís i Esquerra Unida. L'alcaldessa seria Amparo Marco, del PSPV. Com a curiositat, fixeu-vos en

Falten pocs dies perquè comence la campanya electoral per a les eleccions autonòmiques i municipals i la precampanya està molt calenteta. A principis d'este mes, a poc més d'un mes de la campanya, El Mundo publicava un sondeig electoral que confirmava les tendències que s'han vingut mostrant en els darrers mesos. Novament apareixia Mónica Oltra com la candidata millor valorada.  El PP perdria la majoria absoluta i no tan sols amb la suma de Ciutadans podria superar una coalició d'esquerres.  A diferència de les primeres enquestes que apuntaven fa temps un canvi de govern al País Valencià, Compromís quasi no puja respecte als resultats de 2011.  El temut sorpasso al PSPV vindria, en tot cas, de la mà de Podemos , que s'ha menjat el creixement de la formació valencianista.  EU , que està al límit de convertir-se en un grup extraparlamentari, aconseguiria entrar a les Corts i fins i tot augmentar un representant. El bipatidisme es el que perd els esc