Passa al contingut principal

#rtvvnoestanca



"El Consell vol tancar RTVV" és la frase que apareix com a fons hui als informatius de la radiotelevisió valenciana. Una frase que ha variat des d'ahir d'una manera molt significativa. Ahir era "El Consell tanca RTVV" i la diferència és clara: És hora de lluitar.

Duc un temps apartat d'este bloc, un bloc que ha criticat durament els informatius d'RTVV. Un espai virtual que es va construir durant anys, entrada a entrada, per a denunciar la manipulació informativa que feia el Consell a Canal 9, i la manera de fer-ho era a través de l'humor, la ironia, i la personificació d'eixa tergiversació en les persones que donaven la cara.

Unes persones que hui no estan en el centre de la qüestió. He hagut de llegir crítiques als treballadors. "Ara que els toquen el sou, el treball, ara si que parlen". Ells no són els culpables. La culpa és de la societat, de la societat en general a través dels seus representants, perquè TOTS sabíem el que passava a RTVV i com podia acabar este ús interessat del mitjà públic.

Les llàgrimes em regalimaven per les galtes en vore anit a eixa GRAN Amàlia Sebastián en l'informatiu de les 20.30h, envoltada de treballadors al plató de televisió. I després d'ahí cada programa, en Nou i en Nou24, han dit les coses ben clares. Però no tots van pel mateix camí.

Ahir ningú des del Consell va donar la cara. El vicepresident va anar a TVE a explicar el que havia passat, cosa que va ser fortament criticada per Frederic Ferri en la roda informativa del Nou24. Alberto Fabra ha dit este matí en roda de premsa que no hi ha negociació possible per salvar RTVV. Almenys no mentre ell estiga, afegisc jo. O no mentre els valencians no volguem.

Ara mateix hi ha un programa especial a Nou, un programa 'sense permís dels seus superiors i on anem a contar-ho tot'. Això després d'un NT9 molt dur amb "el Consell, del PP", amb "el govern autonòmic, del PP". Una especificació que no ha sigut casual, perquè a pesar de tot, a RTVV saben que tenen el suport de l'oposició i de tota la ciutadania, els que vèiem Canal 9 i els que veiem Nou des que les coses han canviat. Perquè han canviat. I ara pagava la pena vore els Notícies 9. Jo ho faig a diari per tal de contar-vos-ho una vegada passat un termini prudent. Però m'he hagut d'avançar.

Ara ens conviden a anar a les places principals de Castelló, de València i d'Alacant per defensar la nostra RTVV, que amb els treballadors acomiadats també pot ser rendible, com ho anava a ser de continuar amb els treballadors actuals. Només s'han de fer les coses bé. I per aconseguir això calem tots. Jo estaré i vos espere a tots.

Una abraçada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se