Passa al contingut principal

Nou manipula, com Canal 9


No sé si queda autor en aquest bloc, raó per la qual no em sorprendria que no quedaren lectors. Però tot i això, dubte que ningú que m'arribe a llegir es plantege si RTVV ha de continuar. No obstant, hem d'aturar-nos a pensar quants som en este país que defensem la continuitat de la radiotelevisió valenciana.

Dissabte van eixir al carrer milers de persones a les tres capitals per mostrar la seua oposició a la decisió innegociable d'Alberto Fabra de tancar RTVV. Segons la cadena pública, es tracta de "massives mobilitzacions a València, Alacant i Castelló". Seré bo i diré que es nota que RTVV no ha anat a moltes manifestacions últimament.

Al carrer per Canal 9

A València, van eixir al carrer entre 50.000 i 60.000 persones segons l'organització i entre 6.000 i 8.000 segons la policia. 60.000 per a Nou.

A Alacant, 6.500 segons els organitzadors, 1.250 segons la policia i 2.000 per a Nou.

A Castelló, l'organització va comptar més de 3.000 manifestants, i la policia 800. Per a Nou n'érem 2.000.

Al carrer per TV3

Recordem ara unes manifestacions que van ocórrer fa uns mesos contra el tancament dels repetidors que apropaven les emissions de TV3 a les comarques valencianes.

A València, 80.000 persones segons els organitzadors i 10.000 segons la policia.

A Alacant, 20.000 per als convocants i 6.000 per a la policia.

A Castelló, 15.000 persones comptava l'organització i 3.000 la policia.

Nou manipula, com Canal 9

De veritat eren les manifestacions de dissabte massives? Les tres? Comparant-les amb les de TV3, la conclusió és clara: els mínims de la policia en les protestes contra el tall de les emissions de la televisió catalana són aproximadament iguals als màxims dels organitzadors en les mobilitzacions d'este cap de setmana.

Si RTVV és un servei públic tan important com ens venen des de fa dies, de manera insistent, als Notícies Nou, per què la societat li ha donat l'esquena? O dit d'altra manera. Per què hem eixit els de sempre, i ni tan sols tots?

Probablement, perquè el canvi sobtat dels treballadors de la casa fa mala olor. Possiblement perquè posar com a conductora d'una tertúlia especial sobre el tancament a una cara representativa de la tergiversació informativa ofen els espectadors. Presumiblement perquè es pot arribar a pensar que més d'un i més de dos estaran aprofitant l'ocasió, i el canvi de jaqueta, per defensar, simplement, el seu lloc de treball. I pel camí ens s'aprofiten novament de nosaltres.

Ara parlaré per Castelló, la terra que em toca més a prop. Per què els meus veïns no van eixir? A què havien d'eixir? Ací, cada any, en el comiat de les festes de la Magdalena, s'ha convertit en tradició cantar "Canal 9 Canal 9 Canal 9 [...] Fills de Puta, Canal 9" mentre la traca recorre els carrers de la ciutat i mentre esperem el Magdalena Vitol. Per què? Perquè Castelló no existeix per a eixa televisió, ni per al govern que la dirigeix. Ni al dia a dia, on trobem poques notícies, breus i sense pressupost, i on no hi ha mai directes. Si n'hi han, són a l'Alt Palància amb personal de València, perquè com l'autovia a Terol connecta perfectament València, es considera a la pràctica una comarca de la seua província. Perquè si coincideixen Magdalena i Falles les mascletaes que s'emeten són sempre les de València, encara que tots sabem que les de Castelló són més intenses. Fins i tot si no coincideixen les festes, com a València un mes abans ja estan llançant coetets, les seues mascletaes prèvies es mengen les nostres dins de la setmana de festes. I amb això qualsevol festa. I així, amb tot. Si no existim, per què ens hem de preocupar? No, gràcies.

Si realment han canviat els informatius, si realment ara es fa Informació en majúscules, i si realment ara es diu total la veritat amb transparència, veracitat i pluralitat, que no ens enganyen. Entenc que RTVV és un mitjà fonamental per a esta societat, per a la nostra cultura i esport, i per a la nostra llengua, però la fi justifica els mitjans? No en la RTVV que volem. No en la RTVV per la qual alguns milers de persones es van manifestar. Ens hem de fiar del periodisme de Nou més que del de Canal 9?

Al final, simplement usen les tècniques apreses baix el règim del PP per anar contra ells: modalitzant la informació, anant a allò sentimental, repetint unes consignes fins la sacietat, tractant les qüestions de manera parcial, mostrant només aquella informació que serveix en positiu a la causa i ocultant la contrària (mireu, si no, les notícies sobre les xifres d'audiència), i tot això baix el paraigua de la pluralitat, la llibertat, la professionalitat i la transparència. Un gran exercici de màrqueting que ens oculta que al final els treballadors, sense l'excusa de l'opressió del PP, tampoc donen la talla.

Moltes disculpes s'han llançat estos dies des d'RTVV, algunes sorprenents, tot i que esperades. Altres lamentables, com la disculpa en tancar un informatiu demanant disculpes per si algú s'havia sentit ofès estos dies [de llibertat informativa]. Jo em quedaré amb la bona:



Frederic Ferri, un periodista que ha madurant molt com a comunicador des que acompanyava Empar Recatalà els caps de setmana, ha sigut dels presentadors més transparents estos dies. De la proximitat i simpatia que el caracteritzen ara, va passar a la indignació el dia que va explotar la notícia. Ara, eixe estil que transparenta tant el seu estat d'ànim, ens mostra un Ferri molt guerrer*. I guerrer des d'abans de la notícia del tancament, per cert. O el que és el mateix, un discurs que ens podem creure. 


* Això ho dic perquè com abans li deia insípid...

Anava dient que me'l puc creure perquè a qui segur que no em crec és a Maribel Vilaplana, una periodista que ha posat rostre a la tergiversació durant mesos. Una presentadora que sentia i gaudia el que deia, o que actuava més que bé. L'obligava algú a dir que en Canal 9 intentaven complir amb "la màxima del servei públic" com apareixia en un recopilatori de La Mirada Crítica de Xorx? L'obligaven a parlar amb tant d'èmfasi? O és que ho sentia? O és que estava orgullosa de les alabances que rebia del PP i del seu entorn per la seua manera de tractar les notícies que afectaven al partit? I això sense entrar en la vida personal... Perquè si voleu parlem de l'insuportable Xavier Carrau.

Si Nou es va estrenar amb uns nous informatius, clarament trencadors amb l'etapa anterior, més oberts i plurals, on es va decidir que Vilaplana no podia continuar en els telenotícies, per què ara ens la claven en un magazine especial sobre i contra el tancament, i després en un debat històric entre els grups amb representació a les Corts? El seu to de verdulaire de mercat del dilluns va passar al to de la mosqueta morta desesperada per la pèrdua del seu lloc de treball que mai ha trencat un plat. Ves i creu-t'ho.


En fi. Fabra ha dit que no farà marxa enrere, perquè el que suposadament busca és la seua continuitat com a cap del partit i poder-se presentar amb les eleccions, una credibilitat de fermesa quant al dèficit que xoca frontalment amb la irreflexió de les seues decisions, que li poden fer més mal del que pensa. O potser donen per perdut el Consell i volen evitar 20 anys d'oposició per una successió de governs que facen el mateix ús de RTVV que ells van fer? Que no pensen tant, una RTVV que diga, simplement, el que passa, tindrà el mateix resultat: espentar-los a l'oposició i mantindre'ls ahí. Mmm... Serà que ja ho saben i per això s'encomanen als mitjans escrits i radiofònics la major part de la qual no és que els recolze però tem més un tripartit? Amb esta gent, malpensar és encertar.

Bé, ho deixe ací que sembla que estiga recuperant en una sola entrada els últims mesos de tancament de RTVV... Vaja, a mi ningú no em va dir que #LMCnoestanca... No. Però si que em vau acomiadar i vos ho agraisc molt.

Com a part de l'arxiu, deixe este vídeo del primer Noticies Nou lliure de la història d'RTVV.


En fi, que Nou manipula. Manipula la informació. Manipula la societat. La causa serà bona, però bona era també la causa per als votants, militants, simpatitzants i sobretot governants del PP. El que és bo o no és molt subjectiu. I manipular, encara que vulga ser per a bé, mai ho és.

Almenys ara li trauen notícies al govern valencià amb una normalitat que li picaran un poquet al PP. Ja era hora. D'això no em pense queixar.

Salutacions.

PD: Potser acabe afegint algun vídeo més a esta entrada.

Comentaris

ooopb ha dit…
Bon article i bona noticia de que torne La Mirada Crítica! Encara vos tenia al Feed!
elzo ha dit…
Clar que en quedem de lectors, al menys parle per mi. Està clar que RTVV tal i com figura a la seua llei de creació no se l'ha creguda mai ningú, al menys ningú amb un mínim d'influència.
Iván ha dit…
Tenim un consol: al 2015, be perque RTVV ja no existeix, be per que entra a governar el tripartit, ni la Vilaplana ni el seu maridet seguiran cobrant dels nostres impostos.
XorX ha dit…
Hola a tots, gràcies per llegir i per comentar!

Estarem tots d'acord en què el 2015 (si no abans) marcarà un abans i un després en moltes coses. La tele pública tornarà -si és que finalment la tanquen-, ho farà com sempre hauria hagut de ser, i serem pioners en tindre una TV pública professional, independent i plural. Amb una llei creïble i amb mecanismes (independents i professionals) de control amb poder investigador i sancionador. Així, sí.

I pel que fa a la meua tornada, no podia evitar-ho! Han passat tantes coses estos dies... Llàstima em fa no haver-les pogudes narrar i analitzar totes. Però m'he adonat que la gent ha après a vore estes coses per si sola. Ja tothom parla amb naturalitat i amb certa solvència de la manipulació, del canvi que ha pegat la tele des de l'anunci de tancament, de la seua importància com a servei públic, de la culpa d'uns i d'altres, de la legitimitat i la credibilitat de molts agents que s'han fartat de parlar d'RTVV... Hi ha un debat al carrer i als mitjans molt profund. Això m'ha alegrat. Fa anys no es parlava així de tot açò, raó per la qual un dia vaig començar a escriure estes pàgines, pensades per evitar que s'oblide tot allò que s'ha fet.

No sé quant durarà este suspir, però gràcies per estar ahí!

Salutacions!

Entrades populars d'aquest blog

Tot per xarxes

 Hola! Hui hem tingut un dia mogudet, molt mogudet amb À Punt. Ho heu vist?? Recordeu que XorX ha trascendit el format blog de La Mirada Crítica i que ara es centra en Twitter. Allí sóc @XorxLMC . I com sempre, cosetes que penge a YouTube: A Consell9  i a XorxLMC . Vos esperem! 😏

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se