Passa al contingut principal

La tele que no vol nàixer i el partit que vol renàixer

Un altre 9 d'Octubre sense televisió pública valenciana. A cinc mesos de la data anunciada per a l'inici de les emissions d'À Punt, resulta incomprensible l'estratègia daïllament que manté la televisió amb els telespectadors.

Tot el que té la tele, avui 9 d'Octubre, és açò:


Un dia com aquest era perfecte per començar a emetre un sense fi més dinàmic. Un que, per exemple, anara explicant les decisions que s'han pres en la tele, els avanços, etc. De moment, ja podrien emetre este vídeo que es va projectar en la presentació de la seua imatge corporativa:


Però no em conformaria amb això. Per tal d'anar començant a atraure públic al canal, per tal d'anar situant-lo ja en bona posició en una resintonització, què millor que emetre alguna cosa que no requerisca de mitjans propis. I qui té esta capacitat?


Hi ha moltes coses d'este tipus que es poden emetre. Mínim els plens i les comissions de les Corts. I mentrestant un sense fi didàctic, per a mantindre a la gent al dia dels avanços que es fan en la tele.

Però no. No hi ha voluntat.

Tenen sort, perquè en un context mediàtic tan conservador, molt bé hauran d'estar fent les coses i molt mal hauran d'estar gestionant l'oposició, per a que Levante ens presente una foto així:



Preocupa que el PP no caiga; preocupa que Ciudadanos no baixe. Cap dels dos tenen discurs polític ni propostes. Podem cau en picat per un vot de càstig que recupera EUPV, injustament treta de les Corts en una arriscada aposta per la formació morada després d'una legislatura, la passada, en què van demostrar que són una força necessària al País Valencià.

És, sens dubte, la notícia del dia per a mi.

Salutacions i feliç 9 d'Octubre.

Comentaris

Anònim ha dit…
Tal com descriu la enquesta, la esquerra pareix que seguira governant la Generalitat, m'alegre :) El PP ha sigut el pitjor que el ha passat a esta terra.

I per altra banda, una llastima que encara no escomencen les emisions de apunt, ni per a proves el nou d'octubre, el que passa es que encara no tenen web propia (sols de la CVMC) i una radio, que es lo primer que engegarien abans de la tele.

Anònim ha dit…
Xorx, ja n'hi ha data per a les emisions de la radio, sera en desembre!! I lo mateix per a la web, amb contigut infantil sobretot, ja queda menys...
XorX ha dit…
Ho sé. Vorem què ens trobem. Serà una anàlisi interessant!

Entrades populars d'aquest blog

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se