Passa al contingut principal

Lola Johnson, manipuladora tot terreny

Imagine que vos quedaríeu igual que jo quan us vau assabentar de l'última ocurrència del senyor Camps. A quadres:

Lola Johnson és la nova portaveu del Consell, consellera de Turisme, Cultura i Esport, i encarregada de la política lingüística del govern valencià.



Johnson ha sigut una treballadora fidel del president Camps, una de les màximes responsables de la tergiversació informativa, la censura i la propaganda a RTVV. La nova consellera ha afirmat recentment que camps li ha fet "un regal immens". Com si ella no li n'haguera fet un de pitjor. Sens dubte és una manipuladora tot terreny.

El traspàs de noms entre govern valencià i televisió autonòmica no és una novetat, el que resulta nou és el sentit d'eixe moviment. De la tele al Consell.

No la conec massa, però pel que he vist és Llicenciada en Dret, i el poc més que sé d'ella em sorprèn. Va entrar com a presentadora a l'informatiu territorial Aitana de TVE a l'època d'Aznar, d'on va saltar al desaparegut Punt 2 per presentar un programa cultural, canal que posteriorment dirigiria. Un nou salt li va permetre substituir Lluís Motes com a director d'informatius de Canal 9. I de manera paral·lela al que va ocórrer en la segona cadena, Johnson va acabar dirigint el canal.

Diguem que Johnson deu la seua carrera professional, tant en l'audiovisual com en la política, als padrins que la seua família li ha patrocinat. Entre ells el propi Camps. Deu ser una persona agraïda, i probablement també submisa i obedient, com necessita ara el Molt Honorable i com ho ha necessitat en els últims mesos. Ara necessita més que mai al seu costat a persones de confiança disposades a caure amb ell. Al cap i a la fi, gran part del que tenen és gràcies a aliances i amistats, i no necessàriament a la seua professionalitat. Just com amb Condolluïsa, a qui podriem rebatejar ara que ha superat amb creus Lluís Motes. Condolores podria estar bé, perquè segueix tenint en comú amb Condoleezza molt més que el color de la pell, així que potser em quede amb el malnom original...

Tornant el tema. No és que em refie del Levante, i més ara que s'ha socia-allistat contra Compromís sense importar la veracitat de les informacions. Però m'ha xocat que afirmen que la consellera Johnson bromege amb el tàndem que formen el color fosc de la seua pell amb el seu "exquisit valencià". Dona, parlar la "llengua de Martorell" (toca els ous que facen estes referències es mateixos que s'encarreguen de minoritzar i arraconar la llengua) millor que l'antiga portaveu del Consell -Paula Sánchez de León- és fàcil. Bàsicament perquè la que podria convertir-se anticipadament en substituta de Camps no té ni idea de valencià. Però no és una novetat tampoc tindre un president (presidenta en este cas, que sí que és nou) que desconega per complet la llengua. Molt trist.

No serà avui, però farem un recull de l'exquisidesa oral de la nova encarregada de la política lingüística del Consell. I ja vos avance que l'adjectiu exquisit li ve molt gran. Però farem un recull a vore com queda la senyoreta.

Salutacions i a vore amb quina nova ocurrència ens sorprèn el President. Aquesta legislatura pinta entretinguda.


PD: Perdoneu la coentor d'un cartell fet amb moltes presses...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tot per xarxes

 Hola! Hui hem tingut un dia mogudet, molt mogudet amb À Punt. Ho heu vist?? Recordeu que XorX ha trascendit el format blog de La Mirada Crítica i que ara es centra en Twitter. Allí sóc @XorxLMC . I com sempre, cosetes que penge a YouTube: A Consell9  i a XorxLMC . Vos esperem! 😏

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se