Passa al contingut principal

Moviment 15M


"No som antisistema, 
el sistema és anticiutadans"

Imagine que tots coneixereu ja les protestes i reivindicacions que ciutadans de tota Espanya estan duent en les principals ciutats demanant una democràcia real i un canvi en el sistema.

Durant mesos, la pròpia societat, els polítics i els mitjans de comunicació han criticat la passivitat dels espanyols davant la crisi i les mesures adoptades pels distints governs per combatre-la. Ara que la societat desperta, els mitjans es burlen dia si dia també d'aquest moviment, de la revolta popular dels carrers, en moltes ocasions mentint, tergiversant, buscant fantasmes i fins i tot insultant. En altres casos, es limiten a informar parcialment, desviar els punts d'atenció o simplement minoritzar la importància de l'assumpte. Alguns mitjans van començar deslegitimant les concentracions i focalitzant les informacions en els altercats. Les tertúlies es centraven en la possible radicalització. Però el temps, i sobretot la constància dels anomenats "indignats", ha posat el quart poder al seu lloc.

Els grans partits tenen por, els xicotets també. Nungú sap com evolucionarà açò, però el que està clar és que s'ha passat de la ràbia a l'acció, i les ofenses i els menyspreus dels poders no fan més que indignar encara en major grau a la gent. I espentar-la a que es revolucione contra el sistema. 

La Junta Electoral de Madrid ha prohibit l'acampada de la Puerta del Sol, una de les més multitudinàries. Però la gent no ha cedit, perquè no entenen les raons (ni jo tampoc) per a esta opressora decisió. Aleshores, què?

El partit que controla el Govern Central és qui més es juga, mentre la dreta observa com els seus segueixen en el bestiar tan tranquil·lament. La policia no ha intervengut durant la campanya... Però què ocorrerà amb les concentracions i reunions (que no manifestacions) prohibides per al dia de reflexió i per al dia de les eleccions?

Vegem un parell de vídeos. Primer, una entrevista-muntatge d'Intereconomia. Algú es creu que el pijo este és un assistent natural a les revoltes? Empitjora el ridícul de la cadena d'extrema dreta haver-se buscat a un fals entrevistat tan poc creïble i la denúcia en directe dels vertaders protagonistes del Moviment.



Segon, de RTVV: L'home d'estar per casa, també conegut com Josep Lluís Torró, presentant el tema del dia al seu Nou/24 Nit. No té desperdici!


Tot tipus de "tribus urbanes" ocupen els carrers i demanen la tercera república i l'alliberament de presos... Increïble!

PD: Sí, ja era hora que parlara d'açò! Disculpeu el retard!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se