Avant el foc

Trista forma de canviar d'any. Han guanyat aquells que treballaren -d'incògnit, però és el mateix- pel trencament del procés de pau amb ETA: el binomi PP-Batasuna.

I basaré aquesta entrada en el principi que si tots els partits del Congrés (és a dir, el PP) hagueren recolzat el govern, l'alto el foc no s'hauria trencat.

Assassins uns, i assassins els altres

Un procés de pau de tants anys no pot acabar amb una simple rendició del "moviment d'alliberament nacional". Però si cedint menys l'Estat que el que va cedir el govern d'Aznar ja diuen alguns que "l'Estat es rendeix davant ETA", no vull saber què hauria ocorregut si, com tots esperàvem, el govern de Zapatero haguera donat una mínima excusa als terroristes per desintegrar-se.

Alguna cosa com... apropament dels presos. Simple. Factible. O temes més complexos com retorn a la legalitat de Batasuna si s'implica en la desintegració d'ETA, la qual cosa vol dir treballar per la desaparició del terrorisme, encara que no ho diguen explícitament.

Perquè arriba un moment en què, si no estàs a l'oposició en un Estat del que et creus propietari per llei divina, has d'acabar amb la violència amb sentit comú i amb coneixement. Tot siga per evitar noves víctimes. Però alguns viuen de la por i la mentida. I el PP i Batasuna volen el mateix. Amb excuses i interessos diferents, d'acord, però al final és el mateix. I als fets em remet: Batasuna assegura voler treballar per la fi d'ETA però a la pràctica no ho fa, ho hem vist. I el PP espera amb els braços creuats que ETA decidisca unilateralment dissoldre's... Ja diuen que els pols oposats s'atrauen.

Jo no estava a casa en el moment de l'atemptat ni en les hores ni dies següents, però des del primer moment vaig pensar que no havia sigut ETA. Almenys no la cúpula, sinó algun rebel descontent amb el procés que de cap manera representa la banda. Ara ja no sé què pensar, perquè tracte d'informar-me en la premsa del cap de setmana i encara ningú m'ha explicat per què creure que la decisió és d'una cúpula que, estranyament, no ha parlat de l'assumpte. A l'11M vaig ser igual de precabut i vaig encertar. La gent és molt agosarada en aquestos temes, però vull saber per què abans de pronunciar-me.

Alguns diran que es tracta d'un grup terrorista que no atén a raonaments. Que no necessiten explicacions. Bé, jo no pense així. Per a mi no es tracta d'un grup de bojos incontrolats que actúen alababalà. Aquest conflicte té una raó de ser. Bé, millor dit la va tindre, però alguns encara pensen que és aquesta la manera d'arreglar coses que ocorregueren fa dècades i que repercuteixen el dia a dia del País Basc. Si no pensem que els contraris tenen les seues raons probablement mai estarem preparats per acabar amb el conflicte.

En la meua opinió, Zapatero ha fallat, però en aquest context polític tan radicalitzat crec que el govern ha fet tot el possible per arribar a un punt on la negociació siga suficientment generosa per a avançar en el procés però sense suïcidar-se políticament davant el joc brut del PP. Perquè si el PP recupera el poder aleshores tornarà la política del terror i segur que ETA no desapareixerà.

• ETA hauria de convertir-se definitivament en partit polític i el PP consolidar-se com a, almenys, partit terror-ista
  

PS: Jo ja sé que sóc polèmic en aquestos temes. Però tots sabem què són ETA i Batasuna i en quina posició estan. El que no es pot acceptar és que un partit legal com el PP no només no treballe per acabar amb la violència sinó que fique entrebancs al procés. Pot opinar que el mètode ha de ser un altre, pot pensar que el govern s'equivoca i oferir una alternativa, pot fins i tot desmarcar-se de l'assumpte si vol, però el que no pot fer és treballar actívament pel trencament d'un procés que podría acabar amb la violència terrorista d'ETA. Valia la pena intentar-ho, no es perdia res. Ara que ens expliquen les vertaderes raons per treballar pel contrari.