Passa al contingut principal

Selecció d'Informació

De vegades aquells que desitgem estar ben informats ens hem de conformar amb vore els distints informatius televisius, llegir les distintes publicacions diàries i escoltar butlletins de diferents emissores de ràdio, però açò només ens donarà una visió multilateral de la selecció d'informació que ens donen els mitjans de comunicació:

A la premsa una premissa clara és la llegibilitat visual i la brevetat, perquè llegir cansa.
Açò implica una selecció de la informació.

A la TV el temps és or, per tant s'ha de dir i vore el màxim en el menor temps possible.
Açò implica una selecció de la informació.

A la ràdio no hi ha possibilitat de tornar enrere, per tant s'ha de ser clar, precís i concís.
Açò implica una selecció de la informació.



Avui he posat el Canal24horas de TVE i he vist una roda de premsa íntegra de la Vice-presidenta Primera del Govern, Mª Teresa Fernández de la Vega, una de les polítiques que més m'agraden del Govern Zapatero. De tota la informació que ha ofert i la que se li ha demanat en el torn de preguntes, segurament no més d'aproximadament un 10% apareixerà en un mitjà de comunicació en concret i no més d'un 25% en la suma dels distints programes dels diferents mitjans de comunicació.

De la mateixa manera altres televisions dedicades exclusivament a la informació, com CNN+, ens donen la possibilitat d'informar-nos de primera mà de declaracions d'aquest estil.

Però què passa amb la rèplica, que per exemple, pot haver donat el Partit Popular al Govern a l'eixir del Congrés dels Diputats o al Carrer Gènova i que no són rodes de premsa formals i oficials? No tenim dret a escoltar-les de primera mà i de forma íntegra?

Hi ha un gran buit informatiu en els mitjans de comunicació que, almenys una televisió pública, hauria de tractar de resoldre. A vore si amb la reforma de TVE i amb l'arribada dels serveis interactius de la TDT aquest buit es redueix i podem, per fi, ser nosaltres qui ens autoseleccionem la informació.

Comentaris

Davidet ha dit…
sesgar és la seva feina i la nostra recompossar el trencaclosques de la realitat mediatica.
dificil...avegades impossible, però com tu dius esperem que amb la interactivitat cap on convergeixen els nous formats informatius pugam almenys ser nosaltres qui triem qué no coneixer amb una mika més de profunditat.

Entrades populars d'aquest blog

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se