Benvinguts :)

Benvinguts a La Mirada Crítica de XorX

dimecres, 12 de novembre de 2008

Eleccions als EEUU

Fa poc més d'una setmana que els EEUU van triar un nou president. El món sencer va estar pendent de l'elecció dels nordamericans entre el republicà John McCain i el demòcrata Barack Obama.

Si la jornada electoral va ser llarga als EEUU per les diferències horaries internes, ací vam haver de passar una llarga nit en vela per poder seguir minut a minut el recompte dels vots.

Veient els distins programes informatius especials, em va fer gràcia com els mitjans lloaven la democràcia de l'encara primera potència mundial. I tot i que aquesta vegada no s'ha parlat de fraud electoral, com en anteriors ocasions, m'estranya que ningú s'haja atrevit a dubtar de la representativitat d'eixe sistema tan democràtic. Com ja sabreu, als Estats Units no es ponderen els vots electorals resultants amb els percentatges reals de vot individual. Evidentment s'ha de respectar el seu sistema electoral, però amb un límit: el del nostre punt de vista. El del nostre sistema. Perquè a la falta de representativitat s'ha d'afegir el fet d'haver-se d'apuntar abans de votar, el fet de no tindre legislat l'abandonament del lloc de treball, o les enormes cues que van impedir el vot de molts.

Tornant al fraud electoral, el personatge animat Homer Simpson, en un episodi especial de l'última temporada que no ha estat emès a Espanya ni tansols per la seua singularitat electoral, plantejava setmanes abans de la gran nit una crítica a les famoses màquines electròniques de vot que no imprimeixen resguard ni tampoc permeten revisar el recompte de vots en cas de dubte. En eixa ocasió, la màquina només sumava vots als republicans, triares a qui triares.

El vídeo difícilment es pot trobar subtitulat, de fet l'he penjat a YouTube i en menys d'un minut de finalitzada la pujada ja tenia un e-mail on la FOX denunciava una violació dels drets d'autor. De moment l'he penjat a Photobucket a l'espera que Metacafe em deixe seguir penjant vídeos. Ací el teniu. Si no funciona, aneu a ací (s'obre en finestra nova).





I vist això, ja podeu pràcticament deixar de llegir aquesta entrada, perquè ara comença l'avorriment.

Com en altres eleccions, he preparat una entrada sobre el tractament informatiu de les distintes televisions. La finalitat de tot açò és sobretot a mig i llarg termini, quan d'aquestos resums que ara adjuntaré, poguem fer estudis comparatius i anàlisis evolutives del llenguatge audiovisual.

Mentre la majoria de ràdios de caire generalista programaven informatius especials, més fidel al seu tipus especial de consum, la televisió es va plantejar l'esdeveniment des d'un altre punt de vista.


Especial informatiu: Cambio en la Casa Blanca (La 1):

24% de share i 240.000 espectadors

Especial informatiu: Una elección histórica (Cuatro):

11.1% de share i 99.000 espectadors

Especial informatiu: Estados Unidos vota (Antena 3):

11% de share i 98.000 espectadors


Amb aquestes xifres, es tractava més d'una qüestió d'imatge general de les cadenes que d'altra cosa, ja que el posicionament de les televisions com a referent informatiu sempre ha sigut una peça fonamental en l'ideal de l'espectador sobre la cadena.

Així, TVE va ser la cadena més vista, seguida de Cuatro i d'Antena3, un ordre a priori coherent amb la producció de cada especial, però que en termes relatius deixa a Cuatro massa prop d'Antena 3, qui va programar un especial bastant fluix, com en altres ocasions.

Telecinco i laSexta coincidiren en no variar la seua programació per les eleccions americanes, tot i que el matí següent una oferia un especial de La Mirada Crítica i l'altra una tertúlia especialitzada.


En termes generals s'aprén molt d'aquestos programes, que tot i no ser molt distints entre si, del seu conjunt s'extrau molta informació. És per això que vos he preparat uns resums del que va ser tota una nit de dades electorals.

Una de les coses més curioses va ser que cada cadena xifrava el repartiment de vots electorals d'una manera distinta, tenint en compte les decisions històriques de cada estat, les enquestes prèvies a les eleccions, les enquestes a peu d'urna, i els escrutinis parcials.

D'errors tècnics, evidentment, en vaig trobar més d'un, però em preocupa més el criteri que devia utilitzar Antena 3 per a dirigir els seus continguts durant la nit. Criteris, possiblement, a cavall de TVE, com de vegades fan els informatius. Durant la nit vaig poder observar en distintes ocasions com es tallava un tertulià per passar a un directe amb un altre convidat sense urgència coneguda (més que res perquè Matias Prats, ex-líder enfonsat de l'informatiu de la nit, només romansejava durant les connexions als EEUU), i finalment es tornava a tallar a aquest comentarista per a donar pas a un vídeo sobre les hamburgueses que els republicans es mengen amb les mans, per a després oblidar a qui li corresponia originalment la paraula. I incoherències així, tota la nit. Unes decisions reiterades que a dia d'avui encara trobe injustificades. A banda, una persona no pot presentar i realitzar al mateix temps. Des de quan una conductora dóna ordres a realització?

També vull destacar la professionalitat d'Ana Pastor, a càrreg de la tertúlia de TVE a Madrid (amb Ana Blanco i Lorenzo Milá a Washington); La valentia d'Iñaki Gabilondo amb un directe de 9 hores (amb Javier Ruiz al grafisme i Silvia Intxaurrondo a la redacció); i la pulcritud de Xavi Coral al capdavant de l'especial de TV3. A més a més, cal tindre en compte l'enorme esforç de tota la resta de l'equip humà que va fer possible la realització i emissió d'aquestos complexos especials. Sobretot perquè el dia següent de les eleccions tots estaven treballant de nou, amb més o menys ulleres i amb més o menys mala cara (que li ho diguen a Ana Blanco, pobreta).

Al final de l'entrada teniu uns enllaços externs a vídeos de YouTube. Es tracta de resums dels programes amb la careta, grafisme, i vistes dels platós, la presentació dels continguts del programa, dels tertulians i dels corresponsals. Si vos interessa podeu visualitzar-los abans de passar directament als megaresums de la nit (dic mega perquè o sintetitzava o no acabàvem) que vos presente tot seguit. Tots aquestos vídeos es poden vore en alta qualitat a la web de YouTube.






Aquest segon vídeo inclou televisions internacionals:




Els més matiners s'ho trobarien tot fet en els programes matinals:





I poc més. També tenia penjats els discursos de McCain i d'Obama però la CNN s'ha ficat pel mig de nou, així que si no vull pols... Em va xocar que els analistes consideraren a aquest el vertader McCain, i no el de la campanya. De tota manera, afortunadament va guanyar el menys roïn dels dos candidats (al meu entendre), però ara falta vore si el positivisme central de la seua campanya està fonamentat i si pot fer front a les expectatives internacionals de canvi, cosa que dubte en un país com els EEUU en un moment com aquest.

Vos deixe els altres enllaços (que, recorde, s'obrin en finestra nova) als altres vídeos resum per cadenes amb la introducció dels programes, dels convidats i de les connexions.

Com podreu observar, TVE i TV3 són els únics que van generar un plató per a l'ocasió. La primera, però, deixava bastant que desitjar en quant a grafisme, amb una pobra careta d'eleccions afegida a la del Telediario. Cuatro, Antena 3 i laSexta aprofitaren els platós dels informatius i pel que fa al grafisme el van integrar amb el d'informatius.


La primera en començar (23h): TV3-1 i TV3-2


Després es va afegir TVE (23.45h): TVE-1 i TVE-2


A continuació, Antena 3 (00.45h): Antena3


I finalment, Cuatro (01.00h): Cuatro-1 i Cuatro-2



I fi de l'entrada avorrida de la jornada. Però patiu, en tinc més xD

Au!


la Mirada Crítica

diumenge, 9 de novembre de 2008

Nou avís - Recapitulant

Senyores, senyors, ja estic ací! (I no pensava que ho estaria)

Fa sis mesos em vaig vore obligat a congelar La Mirada Crítica de manera sobtada però temporal. En principi havia de passsar per unes xicotetes vacances d'aquelles que faig de tant en tant, però entre unes coses i unes altres va acabar per allargar-se fins a nou avís. I ja el moment és arribat.

Moltes coses han ocorregut durant aquest temps en aquells àmbits en els quals solc fixar la nostra atenció i que no van a canviar. Així que recapitulem:


1.- Mitjans de comunicació. La intenció és seguir pendents dels mitjans de comunicació, de les seues decisions i de les seues responsabilitats.

En pròximes entrades parlaré, entre altres qüestions, de les renovacions corporatives de TVE i Telecinco del passat mes de setembre, i també de la nova imatge de TVV i dels seus informatius. A la premsa, el Mediterráneo segueix fent-nos riure/plorar amb cada pseudonotícia; i ja sabeu que jo sent una especial preocupació pels informatius de la televisió pública valenciana. Doncs en seguirem parlant.

De moment, vos deixe un resum del que entenc com l'essència, fons i finalitat del tractament informatiu del Gran Premi de Fórmula 1 a València a Canal 9 i, per tant, de la intencionalitat política del Consell en les qüestions relatives als grans esdeveniments (4 minuts i 11 segons):




2.- Política. No puc deixar de preocupar-me per les coses que passen en l'infinit univers de la política, així que seguiré comentant, lloant o denunciant tot allò que crega oportú en aquest àmbit.

No obstant això, donem-nos un respir. Podria parlar de mil qüestions, la insolència de Carlos Fabra. O la nova garrotada de la justícia a la gestió urbanística del PP amb els Mestrets. O la indignant inversió d'Estat i Consell a Castelló en qüestió de pressupostos. O assumptes tan escandalosos com el Procés de Bolonya i la directiva del Consell d'impartir Educació per a la Ciutadania en anglès. Però no acabaríem mai.

Probablement parlarem d'algunes d'aquestes qüestions, però de moment vos penge un breu resum sobre el circ de Congrés del PSOE valencià. Un espectacle que no acaba, i també n'haurem de parlar. A vore si endevineu quina de les opcions considerava XorX com la menys roïna :P (2 minuts i 17 segons)



3.- De la vida quotidiana, per classificar d'alguna manera la resta de qüestions que es poden tractar en aquest blog. Com ara la polèmica sobre la reina, a qui potser dedique una entradeta. Molta faena m'estic ficant!

De tota manera, probablement la major part d'aquest tipus d'entrades vindran relacionades amb els punts 1.- i 2.-. Quin remei! Un bon exemple vindria a ser la crisi econòmica. No seré jo qui contribuisca públicament a unflar la bombolla del sensacionalisme, però no puc evitar lamentar que els roïns es queden amb el pastís. Vos deixe un vídeo trobat a la portada de la versió digital de El País i a la secció España, al mes de setembre. Segueix la tensió entre el grup de comunicació i el Govern (1 minut i 41 segons).



I finalment, un clàssic... Bé, una classicona millor dit: Mariamparo la Coenta, de qui amb qui riurem un poc -almenys jo- de tant en tant 0>:) Recordeu la nostra també-descarada versió de la manipulació de l'NT-Empar? Doncs Mariamparo complirà la seua promesa, si no vegeu :P (1 minut i 57 segons)






I això és tot per avui.

Gràcies a tots els que vos heu anat passant per ací a vore si La Mirada es descongelava i gràcies també a aquells que m'heu animat a tornar. Per fi ha sigut possible, vorem durant quant de temps ;P El 9 d'octubre també vaig rebre més visites del que era habitual, així que vaig entendre el missatge. Espere no haver fet tard.


Salut!


La Mirada Crítica