Benvinguts :)

dijous, 31 de gener de 2008

FRANCO. CAMPS: Un president impresentable

Si be en aquest blog estem bastant acostumats a vore a la televisió declaracions del President del Consell i dels seus sequaços a preguntes dels periodistes, ja vos dic que no és una percepció del tot generalitzable.

De fet, Camps només atén a periodistes d'altres mitjans pràcticament quan Canal 9 també hi és. En altres ocasions, s'escapen els periodistes de la televisió pública amb els polítics que la controlen a enregistrar en privat eixos discursos electoralistes que no s'atreveixen a pronunciar en públic. Els altres mitjans, evidentment, mai ho emetrien, si no fora per censurar-los. I no convé.

Francisco Camps s'ha construït la seua pròpia llar mediàtica amb la televisió pública i les concessions digitals (a dit) de TDT, però si bé és cert que això pot fer arribar la seua propaganda a masses importants, no pot evitar -afortunadament- que els altres mitjans es preocupen per qüestions que afecten el seu govern.

Tot i això, el Molt Poc Honorable President ha trobat la manera d'acabar de quadrar el seu idíl·lic entorn comunicatiu, i ho fa, simplement, callant.

Caiga Quien Caiga ens ha mostrat el dia a dia del periodisme valencià no afí al règim:



I la conclusió no és altra que la del propi títol d'aquesta entrada.

Per cert, no deixeu de vore l'entrada que Pere Fuset ha escrit al respecte. Ahí descobrireu d'on ha nascut aquest reportatge.

Salut

La Mirada Crítica

dijous, 24 de gener de 2008

Compassió x Castelló

Fa unes setmanes vaig trobar açò al Periódico Mediterráneo:

Contestador del Mediterráneo


La resposta és contundent. 0.65€/h. Però seguim havent de pagar per rebre atenció sanitària o per visitar els nostres amics i familiars a l'hospital.

Que a Castelló mana LUBASA ho sabem tots, però arriba un moment en què la seua influència traspassa la ratlla del món empresarial i s'endinsa en el polític, on s'ha imposat al propi sistema.


L'encara president de la Diputació de Castelló -temps al temps-, s'ha burlat una vegada més dels castellonencs i d'aquesta democràcia que el fa president de rebot (i no és inevitable). Avui el tema és seriós, i no perquè el sistema siga tan vulnerable, sinó per les seues conseqüencies.


Parle de sanitat, i vull parlar dels serveis que l'administració ha de donar a la ciutadania, que no es redueix a la tasca interna de l'hospital, sinó que, amb el temps, ha d'adeqüar-se a les necessitats de cada moment:


Constitució

Article 431. Es reconeix el dret a la protecció de la salut.

Correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i a través de les prestacions i dels serveis necessaris. La llei establirà els drets i els deures de tothom en aquest punt.


Estatut

Article 54. És de competència exclusiva de La Generalitat l'organització, administració i gestió de totes les institucions sanitàries públiques dins del territori de la Comunitat Valenciana.



No ens cal més. Sabem quines necessitats tenim; sabem quins drets tenim; i sabem qui té la competència.

Doncs a tot açò em referisc en aquesta entrada. I ho faig arran d'unes declaracions de Carlos Fabra sobre el nou aparcament PRIVAT de LUBASA de la Residència (o Hospital PÚBLIC General). Aquest àudio el vaig enregistrar la mateixa setmana de la publicació de la queixa del veí amb què hem començat:



Primera i principal. En què quedem? 0,65€ o 1,5€? Dos mitjans enfrontats. De qui ens fiem? Del progressisme immediat o del conservadurise meditat? Trieu el que trieu, ERROR! No hi ha res com comprovar-ho per nosaltres mateixos (feu click per ampliar i vore-ho més gran i més clar):

Tarifes hospitalàries, quina paradoxa


Diu que 0.025€/minut, multipliquem doncs el preu del minut per 60 minuts que té una hora. 0.025€*60min=1'5€/h.

... vaig a fer-me el sorprés...

Oh! OOOOOHHHHH Que la Carmen Tomás ens enganya! Quina sorpresa, tu! El Mediterráneo una vegada més mentint de la mà del PP! Qui ho diria aquell 14 de juny de 1938 en què la Falange publicaria per primera vegada "El Mediterráneo" amb una foto de Franco a la portada i els titulars "Viva España" i "Viva Franco"... I no ho dic només per la seua proximitat al PP i els seus fraus a un sistema democràtic que encara no es creuen.

Com no podia ser d'altra manera, XorX va prendre la iniciativa d'escriure al contestador del Mediterráneo per demanar una aclaració o una explicació... Però la resposta de Carmen "la franca" (per la seua sinceritat, claaar) mai va arribar a publicar-se... què esperava, oh il·lús de mi?


Per si açò fora poc, el Partido Popular mentia uuuuuna vegada més dient que són preus competitius. Doncs bé, repetisc en cabuderia i isc a comprovar els preus dels principals aparcaments del centre de Castelló:

Plaça de Santa Clara

De 7 a 15h primera hora: Gratuïta
Resta d'hores: 0,023€/minut = 1,38€/hora

Avinguda del Rei en Jaume I

0,020833€/minut = 1,25€/hora


Plaça del Jutge Borrull

Primeres 4h: 0,0268€/minut = 1,6€/hora

Següents 8h: 0,0174€/minut = 1,04€/hora


Plaça de Cardona Vives

0,020833€/minut = 1,25€/hora


Avinguda del Mar

0,02876€/minut = 1,73€/hora


Carrer d'Herrero

0,033€/minut = 1,98€/hora



He calculat (corregiu-me) una mitjana de 0,024492846€/minut = 1,47€/hora

Com podeu observar, aparcar al centre per a comprar és més barat que aparcar per a rebre atenció sanitària. Increïble.


Bé, ara que ja sabem que ens prenen el pèl, fixem-nos en la cara tan dura que tenen. El senyor Fabra ens ha plantejat, amb tota la xuleria del món, dues opcions per anar a l'hospital:


A) Que anem amb transport públic [ja siga des del centre de Castelló, com des del Grau, com des d'Orpesa o pitjor; i independentment dels transbords que heu de fer, la freqüència de les línies, la correspondència més o menys propera, el preu, o la proximitat del servei de transport públic del nostre domicili].


B) Que aneu amb vehicle propi però no sols [és a dir, arreplegant altres malalts coneguts o desconeguts pel camí per a saturar menys les quatre places cagaes que han deixat lliures de pagament o, com que estaran ocupades, per a que LUBASA acabe cobrant igualment].


Increïble però cert. LUBASA mana i no cal ni argumentar les decisions polítiques en el seu benefici. Amb una burla hi ha prou, total, ja hem quedat que a la Diputació impera el sistema dictatocràtic.


Hi ha molta polèmica al respecte d'aquesta qüestió. L'aparcament està pràcticament buit: Castelló es nega a pagar per aparcar en un Hospital públic. Els personal de l'hospital fa vagues i manifestacions davant de l'eixida de l'aparcament. I a les sales d'espera no es parla d'altra cosa (ni tan sols de les inacabables hores d'espera! L'INE hauria d'investigar aquest cas únic).


Com veig que és un assumpte d'interès general que tots tenim dret a conèixer amb detall, m'he arrimat a l'hospital a fer algunes fotografies i deixar constància de com estan les rodalies de la Residència... i fan llàstima. Podeu escoltar la pau que s'irradia per megafonia dins de l'aparcament si polseu play en el seqüent vídeo. Les imatges són les mateixes que baix, així que podeu seguir llegint acompanyats del so de la desvergonya:




Imaginem ara que estem malalts i hem d'anar a urgències:

Cinc opcions per aparcar a l'Hospital General de Castelló:

Rodona d'accés a l'hospital


1.- Aparcar en el nou aparcament de LUBASA i pagar més per ser atès a un hospital públic que per anar de compres al centre de Castelló.


Cartell propagandístic



Espai en aquest car aparcament no ens en faltarà, segur.

Primera planta, a mitges...


Planta -1


Segona planta, pràcticament buida.


Planta -2


Tercera planta, desèrtica.


Planta -3


No ens dóna la gana participar batalles fabrils, així que optem per aparcar en superfície. Evidentment damunt de l'aparcament s'ha construït una espècie d'invent a cavall entre un aparcament (una gran esplanada amb places d'aparcament inaccessibles) i un parc públic (grans jardineres amb pedres però sense bancs ni pràcticament vegetació):

Aparcament privat de l'hospital públic



Eixa vintena de places del mig estan reservades per a les quatre ambulàncies que tenim sempre en marxa (és un dir). La resta de places normals estàn simplement tancades...


Només ambulàncies, però tancat a tothom



Provem d'aparcar a les rodalies. Molt senzill:

2.- Anem a l'aparcament asfaltadet i vigilat que hem tingut a disposició durant uns mesos darrere de l'hospital.


Aparcament asfaltat



De veres pensàveu que LUBASA és tonta? Poc s'ha tardat en tancar aquest aparcament, que es troba incomprensiblement buit i tancat. Ni tan sols s'han molestat en començar algunes obres, per a què. "LA GENT SÍ QUE ÉS TONTA, tanquem i esperem a que ens tornen a votar". Doncs què bé.

Però encara no hem aparcat, i no oblideu que estem malalts!

3.- Optem per l'aparcament de davant de l'hospital, el de sempre. És de terra, està ple de clots, es converteix en un fangar quan plou, i és una fàbrica de pols la resta de l'any. A més a més, ple de gentola demanant diners a canvi de no ratllar-te el cotxe personatges demanant diners a canvi d'assenyalar-se les places lliures (a mi no em fan llàstima, em fan por; i no els done diners per solidaritat sinó per evitar-me un disgust, i no sóc l'únic). Ací també has de pagar. Eixa voluntat fruit de la solidaritat imposada que ara està tan de moda. Doncs passe d'abandonar el cotxe ahí a la seua sort. A més a més, sempre està complet... i sense senyals de puticlub que ens indiquen l'entrada com insectes al fanal.



Aparcament de terra


4.- Farts de tot, aparcarem als voltants de l'hospital... en qualsevol lloguet on no moleste, i avant.


Pilonets per ací i per allà


Linia groga (prohibit aparcar sense pagar)



Ací no s'aparca, PAGUEU


Més pilonets...


Desgraciats... se les saben totes... però si volem aparcar de forma mitjanament digna (osiga, sense pagar, i ja voreu per què) no tindrem més remei que saltar-nos les normes de trànsit. Que una senyal prohibeix circular als vehícles no autoritzats? També suposa la Constitució que no hem de pagar per anar a un hospital públic i ací es fan rics a la nostra costa. Autoritzats constitucionalment -norma que s'aplica directament-, anem a la part de darrere de l'hospital...

5.- ... a l'aventura! És l'última opció que tenim. No oblidem que estem malalts, i si no ens hem matat enduent-nos ningú per davant, ens trobarem el següent com a últim recurs:


Aparcament Hospital General


Com ho veieu, un aparcament camp a través.


Camins sense asfaltar, plens de clots


Només vos diré que el cotxe em va rascar baix i que eixa senyora quasi es desgràcia pel camí. I tornar de nit encara és pitjor, que la il·luminació en superfície al voltant de l'hospital és mínima, i moltes zones queden completament a fosques. Poca broma.

Quanta seguretat dóna la penombra, eh! Mireu, aquest podria ser el vostre cotxe si vos quedeu una temporada ingressats:


Dis-me que eixe cotxe no el van aparcar ahir...


I ja no parlem de la tarja de crèdit si vos heu decantat per l'opció LUBASA...

Tot i això les places no sobren... Aquest vehicle el conduia una parella amb un bebé. Evidentment no estaven per a hòsties i van deixar el cotxe on van poder perquè per a ells la vida del seu fill és el primer. Per a Fabra ho són els diners, per davant de la nostra salut.


Aparcant de qualsevol manera


Abocadors estratègicament descontrolats



A més a més, el mal estat de la zona no només es redueix a la llum o a la manca d'asfalt, sinó que hem de suportar la companyia del fem acumulat als horts erms i la fauna pròpia d'aquest tipus d'abocadors urbans.


Jo estic segur que no tardaran en tancar-nos els aparcaments camp a través i el fangar. I si te descuides, ens porten als AMU o Lubasitos per a recaptar diners amb tot aquell que ha intentat saltar-se la directiva transaccional imposada per LUBASA. Tot després de les eleccions....


...i al final no tindrem més remei que empassar-nos el recordatori de pagament, per si ens oblidàvem de qui mana a Castelló:


Paga paga paga paga paga paga paga



Tingueu-ho en compte, per favor.

Per la vostra pròpia integritat, avui més que mai, salut!



La Mirada Crítica

dimecres, 23 de gener de 2008

Alguna cosa passa amb el TD3

Potser el títol d'aquesta entrada vos sone d'aquesta primera entrada sobre els NT9:


Alguna cosa passa amb l'NT9


Sí, sisisi, TVE i TVV són del tot incomparables, almenys mentre el PP no les controle. Però fixeu-vos en els planos generals d'aquest resum del Telediario 3.




Fins fa pocs dies els TD3 encara utilitzaven, incomprensiblement, els decorats antics dels Telediario. Ara s'han decidit, per fi, a sumar-se a la renovació de les altres edicions.

El Chroma-Key en qüestió

Moltes televisions han acabat amb la seua edició informativa de matinada, molta despesa per a poca demanda. S'entén. El que no entenc és per què es manté un Telediario a la 1.45h amb un retall absolut de presupost si a les 2.30h La 1 desconnecta al 24H la resta de la nit. No seria més senzill -i més barat- desconnectar, simplement, un poc abans? Potser així no hauríem d'avergonyir-nos amb un plató virtual mil vegades pitjor que els de Canal 9. Això si, el fons els croma tan mal com a Mariamparo & cia en la segona entrada de la saga dels "alguna cosa passa".

Com a canvi positiu, remarcaré que TVE ha modificat per fi el seu rètol d'emissió en diferit.

Fins ara

D'ara endavant

Van aprenent!

Bé, llançades -inevitablement- algunes floretes sobre Canal 9, vos deixe per acabar una imatge del Bon dia Comunitat Valenciana per a que la compareu amb la captura de l'antic plató dels informatius...

Bon dia Comunitat Valenciana

Si bé no és tan descarat com la decisió de TVE de mantindre tres setmanes un plató sencer, TVV porta un any més garrepejant la taula d'uns decorats retirats.

Au!


La Mirada Crítica

divendres, 18 de gener de 2008

bruta legislatura, bruta precampanya

Una altra vegada em veig obligat a parlar de joc brut en la precampanya electoral.

De mans de qui? Potser de tots, però el que m'importa no és la indecència política dels partits, sinó l'ús del patrimoni col·lectiu en benefici dels interesos electorals. Parle del Canal 9 del PP, una televisió que ha registrat en 2007 la dada d'audiència més baixa de la seua història (El País).


Empitjorant a diari

Per contextualitzar breument, últimament els informatius de la televisió autonòmica del Partido Popular s'han radicalitzat de manera més que notable. I ho han després del comiat del que va ser el manipulador nº1 de la cadena, Lluís Motes. Apartat i menyspreat, Moderator ha patit les conseqüències no de la seua falta de radicalitat, sinó pels seu intent de no aparentar l'Urdaci valencià. El radicalisme extrem, obvi i directe que necessita el PP de Rajoy, Camps, Aguirre, Acebes i aquest "fitxatge estrela" que ha acabat de derrocar Gallardón i sector moderat del PP, ha arribat al mitjà públic valencià.

La substituta, amb la bruta tasca de superar a Motes, és Lola Johnson, la que era fins ara directora de Punt 2, i que per les seues característiques professionals a partir d'ara rebatejarem a Condolluïsa:

Condolluissa, abans i després


El mètode frame

Als informatius del migdia no cap més propaganda per al PP. La crisi econòmica està sempre en portada. Cada dia es parla dels candidats del PP i els seus romanços. I no s'obliden de la inseguretat ciutadana i del terrorisme, tot i que hagen de fer el més pur ridícul enviant a estes altures una reportera en directe a les Coves i reomplir la dosi diària de bombardejos contra el Govern que necessita el PP per manindre el seu avantatge a la Comunitat. Cada segon, cada paraula, cada frame dels Notícies 9 està construït i dirigit estratègicament contra Zapatero. Puc dir sense dubtar que estem davant els NT9 més crus de la història de Canal 9.


Empar Recatalà


Hi ha tanta merda per segon que no tinc més remei que relegar a Mariamparo la Coenta i donar vida al seu alter/ego en campanya, tota una professional de la manipulació electoral a l'orgullós servei de Condolluïsa. Empar Recatalà condoinvoluciona a... Emporc Recatayork:

Emporc Recatayork

Què ben pagats o què ben triats han d'estar els treballadors per a consentir açò.

Només espere que les conciències castellonenques siguen suficientment fortes per no cedir davant els atacs a la voluntat individual -i a la democràcia en general- que suposen actuacions tan lamentables com les del PP amb Canal 9. Nosaltres tenim més raons que ningú per dir que no al PP, però la resta de partits tampoc no ens volen. Què fem, doncs? Más vale malo conocido que malo por conocer?

Pf

La Mirada Crítica

dimecres, 9 de gener de 2008

La loteria de Fabra

A Carlos Fabra li ha tocat la loteria, diuen.

Per poder, pot ser, no dic que no. Però no sé, jo veig a Fabrizzio més capaç de comprar dècims premiats per valor dels diners robats i no declarats que necessite blanquejar. Li dona al propietari (desconegut i no investigat) el premi en negre, i és ell qui recupera els diners de manera neta. Però bé, mai sabrem què va passar realment.

Tornant a la versió oficial del cas loto-fabra, la notícia ha aparegut en distints mitjans de comunicació. Avui toquen continguts del trinomi laSexta-PSOE-Público. Un vídeo de laSexta amb una enquesta del gran Gran Wyoming i tot seguit, un excel·lent article d'opinió publicat al Público.

La Mirada Crítica



Público
Fabra: el apellido con más suerte de Castellón

Carlos Fabra es un hombre con suerte, y no lo digo porque el Niño le acabe de deparar dos millones de euros para añadir a su ya abultada fortuna. Fabra nació con estrella. Es el hijo pródigo de una acreditada dinastía de políticos conservadores que remonta su poder sobre la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón al siglo XIX. Durante más de cien años, la sola pronunciación de su apellido ha provocado múltiples alteraciones faciales en tertulianos de casino y toda clase de hijos de vecino: algunos contrahacían un mohíno de disgusto impotente, otros ahuecaban una chanza inútil, los más no podían ocultar las trazas infructuosas de un temor ancestral.

Decir Fabra, en Castellón, es decir poder absoluto, reverencia principesca, caciquismo puesto al día, impunidad judicial y algo -bastante- de "vida loca". Al fin y al cabo, mientras siete jueces diferentes iban abandonando uno tras otro su caso, el todopoderoso presidente de la Diputación y secretario general del PP provincial seguía comportándose como antes de que el industrial Vicente Vilar, por despecho o cualquier otro motivo, le acusase de haberle pagado personalmente grandes sumas de dinero a cambio de mediar ante altos gerifaltes ministeriales para legalizar determinados productos fitosanitarios.


Ministros de Aznar


Fabra no es hombre para dejar que un pesticida le amargue la vida. Mientras su mujer (que finalmente le ha abandonado) y algunos ex ministros de Aznar desfilaban por el juzgado para explicar el motivo de esas reuniones en la cumbre destinadas a acelerar trámites legales que abrían compuertas a fabulosos beneficios pecuniarios, don Carlos ensayaba una postura zen y atribuía todas las denuncias a la maldita política. Claro que hay coincidencias que son la mar de curiosas. Hacienda, por ejemplo, le reclama el origen de 600.000 euros ingresados en diecinueve cuentas de las que era titular durante 1999, es decir, en la época en que supuestamente medió en Madrid a favor de los potingues de marras. Nada se sabe del origen de ese dinero, pero al paso que van los trámites legales, el caso se pudrirá antes de que los honrados contribuyentes (los que pagan sus impuestos y, encima, no les toca la lotería) puedan saber a ciencia cierta si Fabra es o no un ciudadano honorable.

En su tierna infancia, un accidente dejó a Carlos Fabra sin un ojo. Ese es el motivo por el que se pasea por sus feudos con unas sempiternas gafas de sol, que conjugadas con una nariz aguileña y una voluntad que no admite contradictores le dan una apariencia muy digna de la gran tradición siciliana. Ya se sabe que Castellón limita con Italia por todas partes excepto por la ingenuidad, pero los que eternizan la investigación sobre el gran padrino provincial no son tuertos, sino ciegos. Mientras tanto, don Carlos de ríe de todo y de todos, y se dispone a disfrutar de otra mayoría absoluta porque, como dijo alguien, "si los valencianos fueran negros votarían al Ku Klux Klan"...


La Mirada Crítica


Què me dieu? L'enquesta de l'humorista immillorable, i l'article d'opinió també, no? Doncs no.

Això que heu llegit és fem. És repugnant. I ni és cap broma ni està escrit per cap humorista, sinó per un periodista. I ni més ni menys que a la secció "España". Encara que ho parega no és un article d'opinió, és merda informativa que no té res que envejar a altres mitjans fortament criticats per la seua parcialitat i subjectivitat.

Publico.es > España > Carlos Fabra Niño

Així està el tema.


La Mirada Crítica

dimarts, 8 de gener de 2008

Nous informatius a TVE

TVE comença l'any amb canvis.

Fa poc la televisió pública espanyola abandonava -erròniament, al meu gust, i amb el vist-i-plau dels seus savis- "La Primera" per "La 1", apropant-se corporativment a La 2 i allunyant-se del seu propi públic.

Ara, tant La 1 com La 2 renoven decorats, sintonia i grafisme en informatius. La idea és cohesionar una TV que ha estat tradicionalment caracteritzada per una anarquia corporativa que arrastra fins a dia de demà. Ho vorem.

En principi la coherència ens ve de la mà del cromatisme de les marques, blau cel i blanc per a La 1 i de colors diversos per a La 2. D'altra banda, aquestos canvis tracten suposadament d'apropar els informatius als nous temps per tal de fer arribar millor la informació a l'espectador en estos nous temps. Bobades. S'ha de renovar la imatge perquè toca, perquè ho ha fet la competència i perquè TVE no es pot quedar enrere, o no deu. I posar un cartellet amb l'hora -encara sé en quina hora visc, gràcies- o la data a la capçalera -idem-, i uns rètols que s'escriuen mecanografiats no ens ajudarà avui a informar-nos millor que ahir.


Primer parlaré de la música i dels efectes sonors. Una merda amb floretes amb pixelets (que ara som moderns).
Això ni és música ni és res. Una barreja d'efectes sonors amb una melodia final no és una sintonia d'informatius.

Visualment podem dir
que els Telediario han renovat la façana però no l'estructura. Probablement les seues notícies ens seguiran avorrint tant com sempre... I un fons que de joguetno ens entretindrà més tampoc.


Vegem com ens presentaven el nou TD en l'última edició de l'anterior:




Careta, gràfics i decorats. Paral·lelament, tot i que uns pocs dies més tard, es renovaven els informatius de La 2. Així acabava l'etapa anterior de La2Noticias:




Ací va la careta, on predomina un roig-rosat bastant innovador.





En els dos platós, la taula és blanca, i aquest color neutral i pur es combina en el fons amb els colors específics de la imatge gràfica de cada cadena. És una bona decisió. En general he de dir que el disseny de La2Noticias me convenç més que el de el Telediario, però aquest últim també ha millorat notablement. Només demanaria més agilitat a l'hora del relat informatiu per a La 1 i mantindre la base alternativa de La 2. Ah, i si de evritat es prenen seriosament els informatius de la segona cadena, per favor, poseu un horari fixe. I si tan difícil és, sigueu coherents i comenceu el TD2 un dia a les 20.45, l'altre a les 20.53, l'altre a les 21.05... A vore si l'audiència baixa o què.


Coherència és la paraula clau en aquest rentat de cara. Anem per parts:




  • Portada dels informatius: Per a La 1, el món en blau (fred però confiable). Per a La 2, en un roig rosat (apasionat, intens, però entranyable), només la marca sobre un fons negre. De tota manera el món ha aparegut també durant la careta, ho heu pogut vore abans.

TO - Portada

2N - Portada

  • Titulars, també distints per a La 1 i La 2, però mantenint una coherència corporativa. Ambdós informatius ténen un públic molt distint, i el canvi d'horari que va patir La2Noticias al setembre no deu convertir aquest informatiu en el desaparegut TD3.

    TD - Titulars

    2N - Titulars


    Si vos fixeu, hi ha problemes a l'hora d'emetre la versió diferida del Telediario pel canal 24 Horas. Els indicadors de 'directo' o de 'titulares' en aquest cas apareixen tallats per un mostruós rètol que pregona la reemisió. Ningú s'ha molestat en canviar absolutament res del 24 Horas. I açò és bàsic.

  • Rètols per a presentadors. Mateix disseny, distint color i logotip.

TD - Rètol presentadora

2N - presentadora


  • Rètols periodistes i personatges de l'actualitat. Uns sense fi per la banda superior; els altres deixen vore la imatge per baix. Fixeu-vos que La 1 incorpora únicament el color roig en el rètol de directe, com si fora el 'Live' americà, directament exportat dels Estats Units i que s'ha extés arreu del món, sobretot en les grans cadenes internacionals d'informació.

TD - Rètol reportera

2N - Rètol declaracions


  • Més grafisme. El de La 2 pareix una miqueta més anàrquic, o menys rígid.

TD - Localitzadors

2N - Grafisme

2N - Grafisme


  • Connexions en directe. La 1 no varia, com tampoc ho fa Ana Blanco per molts anys que passen. Fixeu-vos en La 2. Primer, que la mosca els obliga a córrer els rètols cap a l'esquerra. I segona, per favor, si tanta coherència voleu aconseguir comenceu per tindre corresponsals al nivell dels informatius de La 2. Aquest senyor fa por, per molt que ens somriga la presentadora.

TD - Directe

2N - Directe


TD - Directe


2N - Directe


  • Esports, una secció important. La 1 amb careta pròpia, La 2 només utilitza un separador. La 2 amb presentador dret per a donar unes notícies esportives poc alternatives, que posar musiqueta a les peces informatives no ho és tot.

TD - Careta esports

TD - Entrada esports

2N - Separador per als esports

2N - Entrada esports


  • Després i abans dels esports ve, a La 1 i a La 2 respectivament, la secció cultural, bastant més desenvolupada a la segona cadena, ara també bastant generalista en aquest intent de pujar-li l'audiència. I finalment el copyright (el que NO m'impedeix publicar vídeos ni imatges dels programes, segons la Llei de Propietat Intel·lectual, que no tothom ho sap; o no tothom ho vol saber, tat Antena 3? ¬¬).

TD - Copy

2N - Copy


Com heu vist abans, el 24 Horas no s'ha preparat per als canvis en La 1. Però això no és tot. Quan deia que la falta de cohesió històrica dins de TVE duraria fins a dia de demà volia dir precísament açò. I no només perquè un cartellet solape a un altre, sinó perquè no tot és unificar el disseny de Telediario i La2Noticias. Ni tampoc hi ha prou en sumar-li 'Los Desayunos'...



Sí, eixos 'desayunos' que ara ja no són 'Los Desayunos de TVE' a la careta del programa -baix la marca LD- però que ho segueixen sent segons en quins àmbits de TVE i del propi programa. Un caos.

Més incoherències a TVE? Sí, clar.

Per la nit i al matí, La 1 connecta amb el 24 Horas. Doncs ara el que ens trobem és açò:

La 1, amb el plató antic


El canal d'informació de TVE sempre ha estat marcat per la falta d'inversió, però van a pitjor. Ara arriben a l'extrem no tan sols de reutilitzar el plató del Telediario anterior com fins ara (que tenia més de coent que de coherent), sinó que s'atreveixen a mantindre els decorats vells quan acaben de renovar els informatius de les dues principals cadenes i, pitjor, sabent que el 24 Horas s'emet per La 1 tota la nit. És molt trist probar-se el plató antic i el nou al mateix temps, però així és TVE, sempre un pas per darrere!

Ara fixeu-vos en aquesta última imatge:

El zulo de TVE CV, com ara


Què li passa? Fixeu-vos en el logotip. La 2, on fa mesos que van desaparèixer els informatius territorials (per a que després ens diguen que TVE és símbol d'informació, ja!). Doncs aquesta captura de pantalla no està tan caducada com penseu. Elimineu el logotip, poseu-me si voleu a Salva Campos, i fiqueu la mosca de La 1. Ja teniu eixe informatiu territorial cohesionadíssim amb els informatius de TVE.

A TVE, com a marca, i també als seus informatius, encara els falta molt per a ser un tot coherent, i això que no és la cosa tan difícil. Una llàstima que, la que podria ser la informació més rigorosa de les televisions estatals, no vulga ser mai la primera.


La Mirada Crítica