Benvinguts :)

Benvinguts a La Mirada Crítica de XorX

dimarts, 27 de novembre de 2007

Un muntatge inusual i ben curiós

D'inusuals i ben curioses es poden qualificar milers de coses, des dels tornados inventats per Mariamparo&Cia (recordeu?) fins al límit de la imaginació.

Bé, doncs n'he trobat una a mitjan camí. Si algú ha vist El Intermedio, sabrà d'on ve açò i per què converteix aquesta entrada en tipus desenroll de la Comunitat:



Qui diria que els individus de Gran Hermano estarien tan sensibilitzats amb el medi ambient...

I tot açò en el dia en que Ikañi Gabilondo ha apostat per Camps com a futur substitut de Mariano Rajoy (per damunt d'Espe i l'altre) en cas de perdre les eleccions...

Si és que en precampanya et pots esperar qualsevol cosa! Au!

La Mirada Crítica

dimecres, 21 de novembre de 2007

Salvem el Ribalta!!

SALVEM EL RIBALTA


SALVEM EL RIBALTA!


De què? De l'encesa de 19 relíquies elèctriques que tiren espurnes cada vegada que rebenta una bombeta prehistòrica?

De què? Dels escenaris dels concerts, els seus milers de decibels, llum, gent, fum a altes hores de la nit que afecten a fauna i flora?

De què? Del casal de la tapa i la cervesa i el fem, els vòmits i el pixum de porcs i borratxos?

De què? Dels castells de focs artificials que llancen foc, cendra, fum i soroll sobre el parc?

De què? De les dotzenes d'exposicions que no creuen oportú aprofitar un espai tan proper i ampli com la decadent Pèrgola?

Sumem-li que als actes de l'edifici polifuncional i a les inauguracions de carpes els pijos no han de buscar aparcament durant hores ni han de pagar per aparcar a un pàrquing públic, sinó que deixen tranquil·lament els seus vehicles dins del propi Ribalta.

Bé, doncs Naturatge s'ha plantejat aquestes qüestions (acompanyades d'interessants fotografies) en la seua última entrada. Això si, de forma més... políticament correcta.


Jo ja dic que no me pareix mal que passe el transport de via reservada per ahí, a vore si així deixen de fer barbaritats sobre el parc que sens dubte són pitjors. Però per això mateix preferia jo un tramvia i no una merda de bus que l'únic que té de bo és que paga Europa. El millor per al Passeig seria una plataforma enjardinada, opció que el bus guiat no permet. Ara, més i més asfalt, com els agrada als Fabra.

Ja posats, el tros de parc que perdem que el recuperen enderrocant d'una vegada per totes la maleïda Pèrgola, que encara no sé com s'aguanta dreta si quan era jo xicotet ja me pensava que se'm queia al cap.

I, si no és massa demanar, que ens adeqüen el parc per a passar la vesprada i no per a passar, simplement, de llarg.

Al final la pregunta serà salvar el Ribalta... de qui?


La Mirada Crítica

dimarts, 20 de novembre de 2007

Drogaïna

ElPaís.es planteja avui una enquesta als seus lectors a propòsit de la proposició no de llei que el grup IU-ICV ha plantejat per a derogar les sancions per consum i tinença de cannabis (article 25 de la llei orgànica sobre protecció de la seguretat ciutadana). El resultat de la consulta, amb 4692 vots, expressa el següent:

Enquesta sobe drogues
No cal dir que el Congrés ha rebutjat la proposta, però em quede amb eixe 50% de vots que aposten per la legalització de totes les drogues. I vull pensar que és fiable.

Amb uns 2mil vots aleatoris podría tindre's un apropament interessant al que pensen els espanyols, però si l'enquesta està dirigida a un públic majoritàriament progressista, el resultat s'allunya de ser representatiu.

De tota manera, segueix preocupant-me que tanta gent haja votat 'drogues dures', quan jo, innocentment, votava 'toves' pensant que la més votada seria la prohibició potser superada amb la suma de la 'toves' i -minoritàriament- 'dures'.

Jo pense que la societat no està preparada per a una legalització de les drogues dures. Potser idealment s'hauria d'educar i, posteriorment, legalitzar, però això val per a Europa, no per a Espanya. Almenys a mig termini. Així que amb legalitzar les toves -bàsicament marihuana- em conformava.

Així que marihuana sí! I ara que ens hem quedat sense partits decents als que votar, no n'hi ha un que defensa la legalització del cannabis? Doncs junt amb Eva Hache ja tenim partitocràcia alternativa!

Au!

La Mirada Crítica

dilluns, 19 de novembre de 2007

públicament socialista

Tinc encara en ment aquelles paraules en les que començava la seua aventura el diario Público. Recordem-les resumidament:

La Mirada Crítica


Hoy nace tu diario


Nuestro compromiso

el progreso...

La primera obligación de un periódico es con sus lectores, no con gobiernos, ni partidos ni prupos de poder. Y Público pretende por encima de todo ser reflejo de un periodismo independiente, intermediario veraz entre los hechos y los lectores.

Renuncimos a la comodidad de ser neurales y asumimos los riesgos de defender un modelo complejo de sociedad. Creemos en el progreso más allá de su acepción política.


Nuestra gente

así somos...

El equipo que formamos Público nace para responder a las demandas del lector crítico, curioso y activo. Somos un periódico con intención popular y voluntad de ser accesibles.

preparados...

Salimos hoy pero llevamos años aquí. En todo este tiempo nos hemos arreglado, ajustado y definido para que nos conozcas.


... listos, ya

Debes saber quiénes somos, qué hacemos y dónde queremos llegar. Ya estamos aquí, formamos parte de ti. Somos capaces.

Nuestra imagen


Barceló...
Éste será nuestro sello. La acuarela de que Miquel Barceló ha creado para la cabecera de Público nos representará a todos. Viva, rápida, sencilla y suspendida en el vacío.






La Mirada Crítica

Però la realitat és una altra: De cada dues noticies de política, dues van en contra del PP i a favor del PSOE (exagerant). I la seua estratègia és ser descarats. No vos començaré a copypastejar enllaços ni titulars, em conformaré amb dues fotos.

La de la portada, sobre la conferència del PP:

Conferència PP

La de l'interior, a la notícia sobre la trobada dels populars:

Conferència PP

M'agradaria saber a mi quantes fotos devia fer el fotògraf per agafar a tres persones amb els ulls tancats i dues més altra amb expressió d'avorriment. I això només a primera vista!

Segons Roland Barthes, es poden diferenciar dues funcions de la fotografia periodística (o publicitària), una d'ancoratge (on el text limita les possibles interpretacions de la imatge, parlem del peu de foto) i una de relleu (imatge i text formen un tot, com en el còmic). El que fa Público és dur a l'extrem la funció de relleu -notablement menys freqüent a la premsa-, per tal de capgirar significats i aconseguir just el contrari, que siga la fotografia la que ajude a interpretar el cos de la notícia.

En aquest cas el missatge és clar: líders del PP que no paren atenció, que s'adormen o s'avorreixen. Açò ens remet de seguida a una falta d'implicació per la seua part, falta de cohesió, d'interès. Poca coherència entre el missatge que es llança des de la tribuna i el comportament del propi partit. Per què pot ser açò? Per pura frivolitat estratègica: El PP ho té difícil de cara a les eleccions generals, les últimes enquestes donen al PSOE fins a sis punts d'avantatge, i han decidit impulsar la precampanya amb una parafernàlia mediàtica forta, bombardejar els mitjans amb acats contundents (i reiterats per cada líder popular en tot Espanya) al govern, i una promesa electoral històrica.

Això si, de peu de foto no en trobem cap. L'únic missatge amb el que podem relacionar la fotografia és la pròpia notícia.

I ara entre jo. Senyors de Público, si voleu criticar decisions polítiques del PP, endavant, que ningú vos dirà res. Però feu-ho textual i explícitament. Ara bé, les paraules amb les que obríeu el diari vos les podreu menjar si després no feu el mateix amb els altres partits (inclòs el PSOE).

Curiositat em desperta saber què farà la versió audiovisual del diari, les decepcionants laSextaNoticias, amb l'actualitat política. De tota manera no és res que no facen altres diaris, de dreta o d'esquerra, que tan progres que volen ser i no es queden enrere (me'n ric jo de l'esquerra). Recordeu si no aquella vella entrada titulada descarats uns, descarats els altres.

I açò no és res, encara. Si cada mitjà diu el que vol com vol segons els seus interesos els 365,25 dies de l'any, espereu a vore com s'agreuja el tema fins a les eleccions. La precampanya i la campanya s'esperen especialment dures, així que podeu fer apostes sobre qui juga menys brut. Jo no ficaré la mà al foc per ningú.

La Mirada Crítica

dimecres, 14 de novembre de 2007

sht, que ve el Latin King

Va fer bé el rei en manar callar així al president Chávez?

Jo crec que la repercussió internacional del succés ens dóna la resposta: això no es pot fer (per molt de barriada que considerem el nostre interlocutor). Bé, internacional i estatal, perquè vore la tele estos dies era un suïcidi neuronal. La monarquia és un d'aquells macrotemes que valen per a tot tipus de programa: informatius, debats-tertúlies, divulgatius-magacines, premsa rosa, d'humor, etc.

Aquest socavón lingüístic és una d'aquelles coses que un professional no pot fer en l'exercici de la seua feina. Un cirurgià no pot menjar mentre opera; i un rei no pot ofendre un president mentre representa internacionalment el seu país. O simplement no poden beure alcohol, qui sap. El cas és que les conseqüències segueixen augmenteant i empitjorant.

Però per si era poc, la família reial tapa l'escàndol amb una contranotícia: la separació de no sé qui ni m'interessa. Això mateix, però el cas és que tenen alguna cosa que tapar.

Fa poc parlàvem de la figura del rei, per tot allò de les fotografies cremades. Comentàvem que era un paper necessari en les relacions internacionals tenint en compte la ruïna de polítics que tenim, però tot Espanya és una ruïna. Això ho fa un president democràtic i s'arma la de 10. Però clar, al rei no l'hem triat... Jo veig encara més raó per fotre'l fora, però ja hem vist que la monarquia té carta blanca. Donem gràcies que tots els espanyols són iguals davant la llei!

Encara estic esperant un test d'alcoholèmia... Ah, no, que al final el rei sí que pot beure mentre treballa i ningú deu exigir explicacions... Doncs a mi em sona a autoritarisme, social i extraoficial. Clar, si Aznar pot fer apologia de la beguda al volant impunement, qui li dirà res al rei si només condiciona les nostres relacions internacionals? M'encanta Espanya ^^ és un show.

Diario Crítico
Cada vez más tensión: Marruecos celebra la 'Marcha verde' en plena visita de los Reyes

... Que no serà al contrari? Ni tan sols som capaços de reconèixer que la visita dels reis a Ceuta i Melilla després de 32 anys va ser planificada amb coneixement previ de la celebració de la Marxa Verda del Marroc. A qui volem enganyar? Era una clara provocació, imperialista o no. Nosaltres som els roïns, i després encara ens queixem!

Aquesta covardia extensible a la resta de premsa escrita és contagiosa també per a la televisió. Hem de suposar que encara existeix algun tipus de censura prèvia (no oficial, evidentment)?

No sabem fins on arriben les ombres de la casa reial, però hi ha algú que s'atreveix a posar un ditet a la tenebra. I és que, entre programa i programa, s'emet El Intermedio del Gran Wyoming, un espai que si bé no creu oportú comentar l'estranya coincidència de la visita dels reis amb la celebració dels nostres veïns, sí que comenta altres aspectes de l'actualitat d'una manera bastant curiosa. Malauradament, no tenim més remei que tragar-nos la propaganda de Buenafuente, del diari Público i de la guerra del futbol entre laSexta i Sogecable, però tot i això el programa paga la pena. Pocs s'atreveixen a parlar de "copes d'aigua" com podreu vore en aquest vídeo resum:



Si vos interessa, el programa s'emet de dilluns a dijous sobre les 21.30h a laSexta, i hi ha molt més del que apareix ací. No sé què és exactament l'humor intel·ligent, però ací tracten l'actualitat amb ironia i sense pels a la llengua, cosa d'agrair en un sector que, com tantes altres coses, va en retrocés i cada dia a major velocitat. Ja em contareu si el veieu, jo no seguisc cap altre programa amb més interès (tampoc hi ha molta més cosa a vore...)

Salut!

La Mirada Crítica

divendres, 2 de novembre de 2007

un abans de l'11-M-2004, i un després del 31-O-2007

Com fer justícia amb morts i ferits?

La justícia no és universal ni molt menys està omnipresent. Malauradament, si no la trobem en els casos materials difícilment es farà en els personals. Hi ha mals que no es poden reparar.

Ja coneixem tots el resultat del judici pels atemptats de l'11m, les absolucions i les condemnes. Les primeres imaginem que són o bé per falta de proves o bé per innocència demostrada, la qual cosa és d'agraïr: el terror no entela la imparcialitat de la justícia; Les condemnes... sempre insuficients. De fet, la presidenta de la Associació d'Afectats de l'11-M, Pilar Manjón, ja ha declarat que recorrerà la resolució. I ho entenc, i em pareix bé. Però que sàpiga que mai una sentència la satisfarà. Ni a ella ni a ningú.

Políticament, el PSOE li ha demanat a Mariano Rajoy que assumisca que "no va ser ETA". El PP -encara dirigit pels mateixos que orquestraren les mentides de l'11 al 14 de març de 2004-, li ha contestat per boca d'Eduardo Zaplana que accepten que "no va ser Iraq". El socialista José Blanco anava més lluny afirmant que "L'autor intel·lectual del engany massiu de l'11-M és José María Aznar i el material, Ángel Acebes". Però el PP vol més investigació per a més desinformació; El PSOE comença a utilitzar l'11m com no va fer fins al 14m. I les víctimes-familiars/amics plorant.

Pel que fa als mitjans de comunicació, podem trobar a la premsa perles tan valuoses com el titular de El Mundo que qualificava ETA, Irak, Zougam com a "altres claus de la sentència". L'ABC contribueix a la causa popular afirmant que "Del Olmo manté obertes quatre causes relacionades amb els atemptats de Madrid". Per la seua banda, el diari socialista Público es fa ressó del mal gust de les reaccions polítiques amb "PSOE i PP es llancen la sentència al cap", i especifica imparcialment: "Ni etarres, ni Titadyne, ni conspiració", "El PSOE no renuncia a exigir comptes polítics" i "El PP es nega a disculpar-se per la conspiració"...

Pel que fa a la TV, totes els cadenes van fer un tractament especial de l'esdeveniment. La 1 va allargar Los desayunos de TVE; Antena 3, Cuatro i Telecinco van incorporar la notícia del dia als seus respectius magazines matinals; i laSexta i Canal9 programaren especials informatius. La majoria de cadenes optaren per la tertúlia com a gènere per tractar la notícia.

Curiosament, les cadenes més properes a sectors polítics no beneficiats amb la sentència li van donar menys importància a l'esdeveniment. Espejo Público (Antena 3) seguia amb la seua escaleta habitual i va connectar amb l'audiència en el moment clau. Trist comprovar com es tracten temes superficials de crònica rosa en moments tan sensibles; Per la seua banda, l'autonòmica valenciana tallava la seua ja carcterística telenovel·la sudamericana per emetre un especial Notícies 9 només amb Empar Recatalà al plató i un reporter a Madrid. Va ser vergonyós comprovar com afloraven informació i opinió en les tertúlies de les altres cadenes i com Canal 9 quedava novament a la cua amb únicament dos periodistes que després de cinc minuts no sabíen què contar-se i no paraven de repetir el mateix una i altra vegada amb preguntes cada vegada més estúpides mentre pregaven desesperadament que es reanudara la sessió.

Pel que fa a les altres cadenes, La 1 va mantindre un to neutral i respectuós, amb una tertúlia molt centrada. El tractament informatiu va ser formal; Les altres cadenes ja es decantàven una miqueta. Per ordre, de menys a més: Telecinco, Cuatro i laSexta (quin canvi, eh?).

I entrant en mirades crítiques, avui vull denunciar el que considere una greu falta de respecte: una televisió no pot reobrir amb sang les ferides que una sentència judicial tracta de tancar.

Imatges de l'11m a La 1


Imatges de l'11m a Canal 9


I molt menys una televisió pot utilitzar l'espectacularitat d'aquest atemptat com a ganxo o esquer, com va fer Cuatro (decepcionant...) d'una manera molt irrespectuosa i sensacionalista. La baixa audiència de Las Mañanas de Cuatro no justifica caure tan baix:

(Modificació especial per a l'ocasió del grafisme de Las Mañanas de Cuatro per a anar i tornar de la publicitat)

Només vull acabar lamentant que els afectats d'un atemptat com aquest hagen de suportar tota l'atmosfera de crispació, polèmica, controvèrsia (políticament), i sensacionalisme i falta de respecte (mediàticament).

És la meua opinió. Salut!

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket