Benvinguts :)

Benvinguts a La Mirada Crítica de XorX

divendres, 19 d’octubre de 2007

El País posa l'accent

Un interessant reportatge de Cuatro sobre la renovació del diari El País que podrem trobar a partir del pròxim diumenge. Obriu en una finestra nova:



La Mirada Crítica

PD: Ara sí que podem començar a comptar :)

Un PSOE esquitat de MERDA


Com tots sabreu, Ignasi Pla ha abandonat la secretaria general del PSPV-PSOE després que la Cadena SER fera públic un impagament per part de l'ex-líder dels socialistes valencians a una empresa constructora.

Les explicacions de Pla no van ser clares, i tot i que es mostre com una víctima mediàtica la realitat és que probablement no tenia intenció de pagar unes obres que finalitzaren el passat mes de febrer, segons publica avui la premsa.

Són moltes les especulacions que giren al voltant d'aquest assumpte, algunes reforçades per paraules del propi Pla a les Corts, on es va mostrar agrait amb el PP (únicament amb el PP) per no haver tret sang d'aquesta notícia. Però també xoquen els fets que cap membre de l'executiva federal del PSOE o del Govern haja recolzat a Pla, que el President Zapatero no l'haja telefonat o que la vicepresidenta De la Vega haja visitat els pobles valencians afectats per la tromba d'aigua sense el fins ara líder dels socialistes valencians.

A mi ja m'està bé que se'n vaja, no ens enganyem, un impagament així no es deu a un descuit. Si a un polític no li cobren 80 mil euros, o reclama la factura o li reclamaran a ell. Sembla mentida que els propis polítics no hagen assumit encara que la societat només consenteix la corrupció a la dreta, i que si l'esquerra vol guanyar haurà de ser amb un panorama 100% net i transparent. Tant injust com cert.

I com al PP, a mi no em preocupa tant la dimissió de Pla com la readmissió de Lerma.

Lerma torna al PSPV-PSOE

L'expresident del Consell, Joan Lerma, torna 13 anys després a dirigir el PSOE valencià. La gestora es farà càrreg del partit fins el proper Congrés Ordinari (o extraordinari, com s'atreveix a augurar Hilario Pino), previst per a després de les eleccions generals. El que em pregunte jo ara és... una dimissió forçada i planificada des de Madrid no és suficientment extraordinari per convocar un Congrés immediat?

No sé què esperen els socialistez amb el retorn d'un líder caducat i descartat en el seu moment per l'electorat valencià. A més un líder molt poc valencianista. No sé què esperen enviant ministres que ens acusen de ser els causants d'inundacions en cascs antics de diversos municipis després d'haver caigut quasi 400l/m2 en poques hores (jo ja no puc evitar per més temps considerar a la ministra Cristina Narbona com a persona no grata al País Valencià). Ni tampoc sé què esperen després d'haver deixat Castelló amb el cul a l'aire en els últims pressupostos generals. O abandonar TV3 des d'Indústria, etc. etc. etc. (Sé que és una fórmula incorrecta però mai acabaríem de citar agravis del PSOE als valencians. I del PP millor no en parlem).

Un socialisme recremat

I és que el PSOE cada vegada fa més pudor. A pesar d'haver fet algunes coses molt bones per a la societat espanyola, el Govern no ha sabut controlar l'agenda política i l'agressiva i constant campanya política del PP se'ls ha menjat.

Ara el PSOE ha començat a actuar com aquell que duu moltes legislatures -amb mesures massives que no ténen en compte la renda de les persones- o com aquell que va prometre no ser mai -amb la creació de mitjans de comunicació al seu propi servei, com Público o laSexta, que últimament és més que mai laZexta-.

A pesar de la forta acceleració en la putrefacció d'aquest Govern (i del seu tarannà), no crec que siga el moment d'un triomf per al PP. L'ideal potser seria una victòria poc ajustada de l'esquerra per a forçar una renovació profunda del PP que apostara per una alternativa lluny de Rajoy, Acebes, Zaplana, Camps, Aguirre, etc.

El "President que mai canviaria" ha canviat i ens ha tornat a demostrar que cap del dos grans partits (i la seua guerra mutua) ens convé als valencians. Si a açò li sumes que entre els partits xicotets també hi ha una guerra que els esquita a tots, només ens caldrà esperar que el partit de Eva Hache no es presente només per Madrid.

Vota Eva Hache

La Mirada Crítica


PD: Senyores, senyors, ens veiem en deu dies :)

dilluns, 15 d’octubre de 2007

"Rei d'Espanya i de València"

Avui que els problemes informàtics m'han donat una treva, aprofite per escriure.

Enguany no he anat a la mani del 9 d'octubre, però vaig aprofitar per enregistrar-me l'NT9, a vore si dèien alguna cosa... I sí, l'han dita (entre tota la propaganda típica de la jornada). Aquesta vegada no han passat de puntetes com ho van fer amb anteriors processons cíviques de l'esquerra valenciana (vore la gran referència a eixa notícia al vídeo de l'entrada anterior), però no per això han desaprofitat la seua més efectiva arma de manipulació massiva:


La veritat és que m'ho esperava, i no de l'NT9 -que era evident que en parlaria-, sinó dels radicals de foc i fotocòpies. A mi tampoc m'agrada la monarquia, ni m'agrada com l'actual cap d'Estat va accedir a la successió, però d'ací a rebentar una manifestació se'n va massa.

Personalment no entenc l'objecte d'aquest tipus de protestes, que prioritzen el fet de ser el punt d'atenció al d'aconseguir els seus propis objectius. Menys les entenc si damunt delegitimen la veu de companys que ixen al carrer per reivindicar la identitat i la memòria històriques. I Consell 9 ha tardat poc en aprofitar el favor dels antimonàrquics per relacionar la marxa amb la crema de fotografies, i aquesta amb el republicanisme en general, tot un cop impulsat per nosaltres mateixos, molt bé! Molt intel·ligents! Però per a llestos els redactors, que s'han cuidat molt bé el llenguatge per a dir una cosa i donar-ne a entendre una altra. Felicitats, molt enginyós, però també molt menyspreable.

A més a més, ara resulta que monopolitzen el republicanisme els radicals minoritaris quan hi ha molta més gent que esperem pacientment que arribe el moment adequat o actuem amb campanyes menys agressives i contraproduents. Estan demonitzant la nostra manera d'entendre l'Estat i això no és just ni decent. A mi les monarquies tampoc em van, però entenc la realitat històrica que ens ha conduit a aquesta situació i entenc que m'he de tragar al Joan Carles.

A banda, poden haver moltes raons per a no voler la monarquia, però no parlem necessàriament de malbaratament de diners ja que, per a bé o per a mal, la família reial té un paper clau en les relacions internacionals lluny de l'eterna i autodestructiva guerra esquerra-dreta que sembla que mai arribarem a superar. I tot i això la Corona compta amb un pressupost molt estret en comparació amb les repúbliques europees. Les coses com són.

Potser no estem preparats per a prescindir d'una figura neutral com la del Cap de l'Estat, però també és cert que enfrontar-nos a eixa necessitat i superar-la podria ser l'inici d'una altra forma d'entendre l'Estat... Així que jo no encendré cap fotografia, sinó que em conformaré -simbòlicament- amb sobreexposar-les... (amb tots els meus respectes).

Cap de l'Estat

Salut

La Mirada Crítica

dimarts, 9 d’octubre de 2007

nou d'octubre, la lluita continua

Hola de nou.

Abans de res, felicitats valencians i valencianes. És, una vegada més, un 9 d'octubre d'esperança més que d'optimisme, però menys és no res. Avui hi ha manifestació a València, supose. Tractaré de vore què diu Canal 9 (quin número més desencertat).

Com no podia ser d'una altra manera, La Mirada Crítica torna. Realment mai se n'ha anat, però aquestos dies no treballava de cara al públic.

Primerament, he contactat amb YouTube pel tancament del meu compte sense advertència prèvia. Les seues respostes no s'ajustaven a les meues preguntes ni arguments, i amb correus precuinats no m'han solucionat res. D'altra banda, estic documentant-me sobre drets d'autor. És un tema complex i hi ha poca informació. A més, la legislació sobre l'audiovisual a l'Estat espanyol és escassa i obsoleta. No sé si trauré res en clar.

Però el que m'interessa dir-vos avui és que La Mirada Crítica continua. Vos agraïsc molt la vostra participació i els vostres comentaris sobre l'enquesta, que finalment ha quedat així:

Enquesta sobre el futur de La Mirada Crítica


No tancaré el blog, i només donaré per mortes les entrades de forma temporal. A poc a poc, aniré pujant els vídeos a un nou servidor amb l'esperança que no me'ls tornen a eliminar.

De moment, i a mode també de conmemoració per la diada valenciana, vos penge un especial per recordar tots els vídeos que estan per recuperar.


Salut!

La Mirada Crítica