Benvinguts :)

dijous, 14 de juny de 2007

laSexta, fa 30 anys

Es compleixen 30 anys de les primeres eleccions i la notícia és que la democràcia encara no ha arribat.

Qualsevol que visquera aquella època pense jo que deuria d'estar decepcionat, perquè el trencament d'expectatives deu haver sigut brutal. Ho estic jo només de pensar que ací la democràcia va a pas de puça...

Però bé, avui el tema era un altre: laSexta, fa 30 anys

La mateixa que naixia fa poc més d'un any...?

Demà laSextaNoticias (SN)es trasllada 30 anys en el temps, al dia de les primeres eleccions, i que la cadena tinga un any de vida no és cap inconvenient.

Helena Resano i Mamen Mendizábal es vestiran com l'any 1977 i presentaran part dels informatius 14h i 20h des d'un plató semblant als de l'època. Óscar Rincón es traslladarà en directe a l'estadi Vicente Calderón i recordarà antigues notícies, com la victòria de l'Atletico de Madrid en la lliga. Per la seua banda, Javier Gómez, l'insuportable home del temps de laSexta, ens farà una de les seues ridícules gracietes [sic] tractant d'imitar Mariano Medina donant el temps amb un punter i una pissarra.

laSextaNoticias (1977)

Demà més SN que mai!

La Mirada Crítica

divendres, 8 de juny de 2007

AdéuPP (Procés de Pau)

Senyores, senyors:
el procés de pau no l'ha tencat ETA, l'hem trencat nosaltres.

I des del primer moment:

Diaris Alto el Foc

Els millors titulars per a Gara i El País. Via Aire Comunicación.

Nostra era la responsabilitat, i els nostres representants han preferit jugar al partidisme. No es pot exigir res a un grup terrorista! El PP ha aconseguit el que volia i el PSOE se la va jugar al fifty-fifty per voler anotar-se en exclussiva el triomf sobre el terrorisme i ha perdut.

La justícia no acabarà amb ETA, sinó la raó (això que tant els falta als que s'autodenominen demòcrates). La democràcia, en bloc, ha de convèncer eixe fragment important de la societat que recolza o tolera l'existència de la banda terrorista. I als terroristes els hem de donar una eixida política per a que no queden fora del joc democràtic. Però per a això primer ens hem de convèncer a nosaltres mateixos.

El "pacte antiterrorista" ha fallat perquè ha deixat de costat els partits amb major capacitat per a conduir aquest procés. O tots o ningú. I hem triat ningú. Si el nostre bàndol està així de separat, no esperem que ETA-Batasuna estiguen millor.

Tot açò s'acabarà quan nosaltres -que no som els roïns- obrim un poc la nostra ment. Quan tractem de comprendre no per què maten, sinó per què es revelen. Quan deixem d'exigir i imposar. Quan argumentem, quan oferim. En definitiva, quan nosaltres volguem.

I de moment, no volem!
Recapacitem.

La Mirada Crítica

dijous, 7 de juny de 2007

Re-Levante ESPAÑOL

Els valencians tenim la virtut de ser molt flexibles en les terminologies que afecten a la nostra identitat. Cadascú les interpreta com vol, i punt.

Podem pensar, per exemple, en la nostra terra com a País Valencià, Regne de València o Comunitat Valenciana que no ens pegarem ningú (jo em decante per la de consens, ja ho sabeu). O li diem valencià a la nostra llengua, la qual cosa no riny amb la unitat lingüística ni alimenta les paranoies blaveres sobre l'imperialisme català. Es manté neutral.

Però sempre ha de vindre algú a tocar la gaita. Curiosament sempre els mateixos: l'espanyolisme antivalencianista al que tan de moda està votar: Primer s'inventaren per a l'Estatutet el terme "idioma valencià" per obrir de nou la guerra lingüística i eliminaren la possibilitat de nomenar-nos País Valencià i Regne de València. Ara, per si fora poc, es posa de moda en algunes televisions estatals el terme "levante español" (destaca Matias Prats), que ataca de nou i de forma notable el nostre sentiment identitari, que siga quin siga mai ens entendrà com la playa de Madriz.

A grans mals, malaltes solucions

Doncs ha hagut de trobar la solució a tots els problemes un amic meu en un diari gratuït de València que va agafar a València i que va voler compartir amb mi. I, de fet, en soluciona alguns més, com la marginació política i econòmica de Castelló (comarques) respecte a la resta del País.

El diari és el "Latino" (un gran exemple d'integració hispanoamericana), i aquesta és la seua proposta, la Comunitat Llevantina:

Comunitat Llevantina (i a banda, Comunitat Autònoma de Castelló)

Levante ESPAÑOL, amb les províncies de Valencia, Alicante i Múrcia. A banda, la Comunitat Autònoma de Castelló. Un simple re-ajust. La gran -i merescuda- revenja castellonenca!!!

Au, nanit!

Ai!


La Mirada Crítica

dilluns, 4 de juny de 2007

Age of Empars

Ja vaig avisar que han arribat els exàmens i, per tant, dedicaré temporalment menys temps al blog. Toca estudiar.

També és cert que darrerament he dedicat molt temps a la política valenciana i als informatius de Canal 9 per allò de les eleccions, però després de la desfeta del 27m he decidit no tornar a vore cap Notícies 9 -solia vore l'NT-Empar (Recatalà), perquè al Motes i al florero que li fa el corus no els suporte-.

Sobretot em fa ràbia perquè els ho hem avalat tot, i ara seguiràn perquè podem dir que els venia en el programa electoral. Comença la vertadera época de la manipulació, la censura i la imparcialitat, la gran jugada estratègia el PP, la clau de la seua dictadura fins fa poc mediàtica i ara també política.

Coenta, coenta

Com demostra el vot emigrant (o exiliat, interpretant resultats), no hay mejor desprecio que no hacer aprecio. Adéu NT-9.

Salut!

La Mirada Crítica