Benvinguts :)

Benvinguts a La Mirada Crítica de XorX

divendres, 28 de desembre de 2007

El súmmum de la parcialitat informativa

Sabem tots que les notícies de la televisió pública valenciana són repugnantment parcials. Mostren el que els interessa, amaguen el que no; diuen el que els sembla, donen a entendre el que els pareix... I nosaltres ens ho mengem. Ens ho traguem, i sense mastegar. Potser no ens ho creiem, però tot suma i no tothom té els ulls suficientment oberts per a mirar el que es veu.

Doncs bé, avui penge no una notícia parcial, sinó un informatiu parcial, un NT9 fet a pedaços de manera tan clara i descarada com els propis Notícies 9. Ni més ni menys.

Potser ho consentim, però amb açò vull dir metafòrica però contundentment que ningú pense que no es noten els pedaços informatius amb els que ens reconstrueixen la realitat. Ho sabem, i només espere que algun dia algú pague per tot aquest mal, tot i que em conformaria amb que deixara de fer-se, que és més important que la revenja per una guerra política que es reinventa a diari només per a perpetuar-se eternament. Amb això tampoc no ens enganyen.

És la queixa amb la que tanque l'any. Salut.

La Mirada Crítica

divendres, 14 de desembre de 2007

Treserras sobre TV3 al País Valencià


Avui vos penge una entrevista que Josep Cuní fa al Conseller català de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, sobre el tancament de TV3 al País Valencià i sobre les negociacions del conveni de reciprocitat (Els Matins a TV3).


Coneixent el govern valencià, i veient els termes en què s'expressa aquest senyor, no puc evitar cert escepticisme amb el tema.

El Consell és anticatalanista perquè el beneficia electoralment, però potser en aquest moment al PP li vindria bé una cadena infiltrada que llance missatges estratègics. Controlar una TV a Catalunya del nivell de Canal 9 -que atrauria una part important de públic castellanoparlant (en detriment, això si, del valencià)- pot ser molt interessant per al Partido Popular.

D'altra banda, Tresserras pareix que vinga amb modèstia, una bona forma de tractar algú que pateix de complexe d'inferioritat (i la millor excusa per acceptar-li un acord de reciprocitat llançant-se floretes però amb intencions ocultes bastant més fosques).

Per això crec que probablement la solució arribe, però des de Madrid i després de les generals. Això si, probablement intercanviant Canal 9 per TV3 el PP té prou, deixant de banda Punt 2, El33, K3, 300, 3/24 i IB3. Ja vorem, que sóc molt atrevit jo quan vull xD


La Mirada Críticat

Sempre enmig...



... com el dijous



La Mirada Crítica



dilluns, 10 de desembre de 2007

Alacant sense TV3

Finalment Generalitats i Estat han aconseguit tancar el repetidor de TV3 de la Carrasqueta. Els tècnics del Consell han hagut d'actuar amb nocturnitat i per sorpresa per evitar manifestacions que li tornaren a dificultar la censura. La Generalitat de Catalunya i l'Estat no han sigut capaços d'evitar la censura de la televisió pública catalana, o directament no han volgut, com sembla ser.

Tant els NT9 com els TN han parlat avui d'Alacant:

Telenotícies vespre

Notícies 9 nit

Com era d'esperar, Consell 9 només ha parlat d'Alacant per a fer-se la propaganda. Per contra, la pública catalana sí s'ha preocupat per la censura a la pluralitat i la llibertat dictada pel govern valencià.

Açò deia la SER:



I -especialment dedicat als alacantins que no han pogut vore hui ja la TV3-, açò deia TV3:


*** Radio España Independiente o La Pirenaica era una ràdio que va sortejar durant 36 anys la censura informativa imposada per Franco (Francisco Franco en aquell cas, no Franco. Camps).

El Consell reitera que està a favor del conveni de reciprocitat, però no explica per què no segueix avant si els governs català i espanyol n'estan a favor. Tot sembla indicar que es tracta una vegada més d'una actuació electoralista. El PPCV està repetint les distintes i brutes estratègies polítiques que li van atorgar una àmplia majoria absoluta el passat 27 de maig, anticatalanisme, marginació del govern Zapatero a la "Comunitat", inseguretat ciutadana, més i més propaganda sobre la Fórmula 1... Només falta que diguen que si no governa Rajoy no hi haurà circuit urbà o qualsevl barbaritat per l'estil.

Esperem que el Consell Audiovisual que Zapatero ha promès desenvolupar si guanya les eleccions arribe i puga solucionar els greus problemes de censura que patim els valencians: reciprocitats amb TV3 i IB3; el partidisme de Canal 9; les concessions de TDT locals i autonòmiques a la dreta més dura, ...

La Mirada Crítica


dimecres, 5 de desembre de 2007

IT5 ed. 15h amb HP i MF

Durant els últims dies Telecinco ens ha estat bombardejant amb una campanya autopromocional dels seus informatius per a la que no ha escatimat en recursos.

Informativos Telecinco edició 15.00h amb Hilario Pino i Marta Fernández


El canvi més interessant és la incorporació de Marta Fernández. El retard a les 15h era previsible, sobretot després d'haver abandonat les 20.30h per a enfrontar-se directament a la competència i després de retardar 30 minuts l'informatiu migdia del cap de setmana per donar espai al fracassat Aquí Hay Tomate Weekend.

A Fernández la vam poder vore recentment a Las Mañanas de Cuatro. Anteriorment a NoticiasCuatro 14.30h i a CNN+ abans del naixement de la cadena en obert de Sogecable.



Aquesta és la tercera entrada en què parle de canvis estratègics de Telecinco per millorar la situació dels seus informatius. L'últim gran canvi es produeix quan Piqueras aterra a Telecinco, fa ara any i mig. No molt abans, fa poc més de dos anys, Telecinco ja pegava un altre gir buscant el seu espai en un panorama informatiu on, des de les eleccions de març de 2004, havia perdut l'exclusivitat del progressisme.

A hores d'ara ja podem saber que Pedro Piqueras, després de "reinventar" els criteris periodístics dels informatius per a cohesionar-los amb l'actual identitat corporativa de la cadena, els Informativos Telecinco -més superficials, més modalitzats- no han millorat la seua audiència de forma notòria, i segueixen sent l'assignatura pendent de la cadena líder.

Telecinco ha tractat d'assegurar-se la mateixa audiència amb el nou horari, i amb el temps ampliar-la pel nou tractament informatiu. Per a això ha aprofitat l'avantatge de ser la nº1 i ha tirat mà de l'autopromoció:

Sobreimpressions en pantalla:


Sobreimpressió a El Buscador


Autopromocions per als talls publicitaris:





Fins i tot una cortineta o molinet específica, una eina molt explotada actualment per moltes televisions:



Com a curiositat, així acomiadava Hilario Pino l'últim informatiu 14.30h:



I açò ens vam trobar el dilluns a les 15.00h:



  • Un informatiu que començava després d'un tall publicitari no breu, la qual cosa et podia temptar a canviar de cadena i vore el teu informatiu 15h habitual.

  • Un informatiu més ràpid que dinàmic. Una notícia no es sintetitza parlant més ràpid i vocalitzant menys. Tampoc sense aprofundir.

  • Un informatiu amb dos presentadors "juntos y, además, revueltos". Repartir-se papers distints a l'hora de la narració informativa pot ser molt interessant. Cada presentador fixant-se en una esfera, una la tècnica, i l'altre la humana, per exemple. Però no, Telecinco ha preferit l'opció parella d'enamorats que es divideixen els textos en frases, ara tu ara jo. I després passa el que passa, fixeu-vos ara després en quan parlen de les Spice Girls o en com s'acomiaden del programa.

  • Un informatiu que canvia moltes coses per a deixar-ho tot igual, o fins i tot empitjorar. Els enquadraments conjunts deixen pantalles a mitges, perquè el plató noe stà preparat per a això. O l'enquadrament de pas als esports després d'eixa mena de "La Revista" inconnexa.


Però el que més gràcia fa és que al final, curiosament, la cadena més beneficiada amb el canvi de Telecinco va ser Cuatro (la cadena que abandonava Marta Fernández) que per primera vegada superava el milió d'espectadors als NoticiasCuatro 14.30h just el primer dia de desaparèixer Informativos Telecinco de la seua hora d'inici. De moment manté 100mil espectadors més.

Això és tot, salut!

La Mirada Crítica


dimarts, 27 de novembre de 2007

Un muntatge inusual i ben curiós

D'inusuals i ben curioses es poden qualificar milers de coses, des dels tornados inventats per Mariamparo&Cia (recordeu?) fins al límit de la imaginació.

Bé, doncs n'he trobat una a mitjan camí. Si algú ha vist El Intermedio, sabrà d'on ve açò i per què converteix aquesta entrada en tipus desenroll de la Comunitat:



Qui diria que els individus de Gran Hermano estarien tan sensibilitzats amb el medi ambient...

I tot açò en el dia en que Ikañi Gabilondo ha apostat per Camps com a futur substitut de Mariano Rajoy (per damunt d'Espe i l'altre) en cas de perdre les eleccions...

Si és que en precampanya et pots esperar qualsevol cosa! Au!

La Mirada Crítica

dimecres, 21 de novembre de 2007

Salvem el Ribalta!!

SALVEM EL RIBALTA


SALVEM EL RIBALTA!


De què? De l'encesa de 19 relíquies elèctriques que tiren espurnes cada vegada que rebenta una bombeta prehistòrica?

De què? Dels escenaris dels concerts, els seus milers de decibels, llum, gent, fum a altes hores de la nit que afecten a fauna i flora?

De què? Del casal de la tapa i la cervesa i el fem, els vòmits i el pixum de porcs i borratxos?

De què? Dels castells de focs artificials que llancen foc, cendra, fum i soroll sobre el parc?

De què? De les dotzenes d'exposicions que no creuen oportú aprofitar un espai tan proper i ampli com la decadent Pèrgola?

Sumem-li que als actes de l'edifici polifuncional i a les inauguracions de carpes els pijos no han de buscar aparcament durant hores ni han de pagar per aparcar a un pàrquing públic, sinó que deixen tranquil·lament els seus vehicles dins del propi Ribalta.

Bé, doncs Naturatge s'ha plantejat aquestes qüestions (acompanyades d'interessants fotografies) en la seua última entrada. Això si, de forma més... políticament correcta.


Jo ja dic que no me pareix mal que passe el transport de via reservada per ahí, a vore si així deixen de fer barbaritats sobre el parc que sens dubte són pitjors. Però per això mateix preferia jo un tramvia i no una merda de bus que l'únic que té de bo és que paga Europa. El millor per al Passeig seria una plataforma enjardinada, opció que el bus guiat no permet. Ara, més i més asfalt, com els agrada als Fabra.

Ja posats, el tros de parc que perdem que el recuperen enderrocant d'una vegada per totes la maleïda Pèrgola, que encara no sé com s'aguanta dreta si quan era jo xicotet ja me pensava que se'm queia al cap.

I, si no és massa demanar, que ens adeqüen el parc per a passar la vesprada i no per a passar, simplement, de llarg.

Al final la pregunta serà salvar el Ribalta... de qui?


La Mirada Crítica

dimarts, 20 de novembre de 2007

Drogaïna

ElPaís.es planteja avui una enquesta als seus lectors a propòsit de la proposició no de llei que el grup IU-ICV ha plantejat per a derogar les sancions per consum i tinença de cannabis (article 25 de la llei orgànica sobre protecció de la seguretat ciutadana). El resultat de la consulta, amb 4692 vots, expressa el següent:

Enquesta sobe drogues
No cal dir que el Congrés ha rebutjat la proposta, però em quede amb eixe 50% de vots que aposten per la legalització de totes les drogues. I vull pensar que és fiable.

Amb uns 2mil vots aleatoris podría tindre's un apropament interessant al que pensen els espanyols, però si l'enquesta està dirigida a un públic majoritàriament progressista, el resultat s'allunya de ser representatiu.

De tota manera, segueix preocupant-me que tanta gent haja votat 'drogues dures', quan jo, innocentment, votava 'toves' pensant que la més votada seria la prohibició potser superada amb la suma de la 'toves' i -minoritàriament- 'dures'.

Jo pense que la societat no està preparada per a una legalització de les drogues dures. Potser idealment s'hauria d'educar i, posteriorment, legalitzar, però això val per a Europa, no per a Espanya. Almenys a mig termini. Així que amb legalitzar les toves -bàsicament marihuana- em conformava.

Així que marihuana sí! I ara que ens hem quedat sense partits decents als que votar, no n'hi ha un que defensa la legalització del cannabis? Doncs junt amb Eva Hache ja tenim partitocràcia alternativa!

Au!

La Mirada Crítica

dilluns, 19 de novembre de 2007

públicament socialista

Tinc encara en ment aquelles paraules en les que començava la seua aventura el diario Público. Recordem-les resumidament:

La Mirada Crítica


Hoy nace tu diario


Nuestro compromiso

el progreso...

La primera obligación de un periódico es con sus lectores, no con gobiernos, ni partidos ni prupos de poder. Y Público pretende por encima de todo ser reflejo de un periodismo independiente, intermediario veraz entre los hechos y los lectores.

Renuncimos a la comodidad de ser neurales y asumimos los riesgos de defender un modelo complejo de sociedad. Creemos en el progreso más allá de su acepción política.


Nuestra gente

así somos...

El equipo que formamos Público nace para responder a las demandas del lector crítico, curioso y activo. Somos un periódico con intención popular y voluntad de ser accesibles.

preparados...

Salimos hoy pero llevamos años aquí. En todo este tiempo nos hemos arreglado, ajustado y definido para que nos conozcas.


... listos, ya

Debes saber quiénes somos, qué hacemos y dónde queremos llegar. Ya estamos aquí, formamos parte de ti. Somos capaces.

Nuestra imagen


Barceló...
Éste será nuestro sello. La acuarela de que Miquel Barceló ha creado para la cabecera de Público nos representará a todos. Viva, rápida, sencilla y suspendida en el vacío.






La Mirada Crítica

Però la realitat és una altra: De cada dues noticies de política, dues van en contra del PP i a favor del PSOE (exagerant). I la seua estratègia és ser descarats. No vos començaré a copypastejar enllaços ni titulars, em conformaré amb dues fotos.

La de la portada, sobre la conferència del PP:

Conferència PP

La de l'interior, a la notícia sobre la trobada dels populars:

Conferència PP

M'agradaria saber a mi quantes fotos devia fer el fotògraf per agafar a tres persones amb els ulls tancats i dues més altra amb expressió d'avorriment. I això només a primera vista!

Segons Roland Barthes, es poden diferenciar dues funcions de la fotografia periodística (o publicitària), una d'ancoratge (on el text limita les possibles interpretacions de la imatge, parlem del peu de foto) i una de relleu (imatge i text formen un tot, com en el còmic). El que fa Público és dur a l'extrem la funció de relleu -notablement menys freqüent a la premsa-, per tal de capgirar significats i aconseguir just el contrari, que siga la fotografia la que ajude a interpretar el cos de la notícia.

En aquest cas el missatge és clar: líders del PP que no paren atenció, que s'adormen o s'avorreixen. Açò ens remet de seguida a una falta d'implicació per la seua part, falta de cohesió, d'interès. Poca coherència entre el missatge que es llança des de la tribuna i el comportament del propi partit. Per què pot ser açò? Per pura frivolitat estratègica: El PP ho té difícil de cara a les eleccions generals, les últimes enquestes donen al PSOE fins a sis punts d'avantatge, i han decidit impulsar la precampanya amb una parafernàlia mediàtica forta, bombardejar els mitjans amb acats contundents (i reiterats per cada líder popular en tot Espanya) al govern, i una promesa electoral històrica.

Això si, de peu de foto no en trobem cap. L'únic missatge amb el que podem relacionar la fotografia és la pròpia notícia.

I ara entre jo. Senyors de Público, si voleu criticar decisions polítiques del PP, endavant, que ningú vos dirà res. Però feu-ho textual i explícitament. Ara bé, les paraules amb les que obríeu el diari vos les podreu menjar si després no feu el mateix amb els altres partits (inclòs el PSOE).

Curiositat em desperta saber què farà la versió audiovisual del diari, les decepcionants laSextaNoticias, amb l'actualitat política. De tota manera no és res que no facen altres diaris, de dreta o d'esquerra, que tan progres que volen ser i no es queden enrere (me'n ric jo de l'esquerra). Recordeu si no aquella vella entrada titulada descarats uns, descarats els altres.

I açò no és res, encara. Si cada mitjà diu el que vol com vol segons els seus interesos els 365,25 dies de l'any, espereu a vore com s'agreuja el tema fins a les eleccions. La precampanya i la campanya s'esperen especialment dures, així que podeu fer apostes sobre qui juga menys brut. Jo no ficaré la mà al foc per ningú.

La Mirada Crítica

dimecres, 14 de novembre de 2007

sht, que ve el Latin King

Va fer bé el rei en manar callar així al president Chávez?

Jo crec que la repercussió internacional del succés ens dóna la resposta: això no es pot fer (per molt de barriada que considerem el nostre interlocutor). Bé, internacional i estatal, perquè vore la tele estos dies era un suïcidi neuronal. La monarquia és un d'aquells macrotemes que valen per a tot tipus de programa: informatius, debats-tertúlies, divulgatius-magacines, premsa rosa, d'humor, etc.

Aquest socavón lingüístic és una d'aquelles coses que un professional no pot fer en l'exercici de la seua feina. Un cirurgià no pot menjar mentre opera; i un rei no pot ofendre un president mentre representa internacionalment el seu país. O simplement no poden beure alcohol, qui sap. El cas és que les conseqüències segueixen augmenteant i empitjorant.

Però per si era poc, la família reial tapa l'escàndol amb una contranotícia: la separació de no sé qui ni m'interessa. Això mateix, però el cas és que tenen alguna cosa que tapar.

Fa poc parlàvem de la figura del rei, per tot allò de les fotografies cremades. Comentàvem que era un paper necessari en les relacions internacionals tenint en compte la ruïna de polítics que tenim, però tot Espanya és una ruïna. Això ho fa un president democràtic i s'arma la de 10. Però clar, al rei no l'hem triat... Jo veig encara més raó per fotre'l fora, però ja hem vist que la monarquia té carta blanca. Donem gràcies que tots els espanyols són iguals davant la llei!

Encara estic esperant un test d'alcoholèmia... Ah, no, que al final el rei sí que pot beure mentre treballa i ningú deu exigir explicacions... Doncs a mi em sona a autoritarisme, social i extraoficial. Clar, si Aznar pot fer apologia de la beguda al volant impunement, qui li dirà res al rei si només condiciona les nostres relacions internacionals? M'encanta Espanya ^^ és un show.

Diario Crítico
Cada vez más tensión: Marruecos celebra la 'Marcha verde' en plena visita de los Reyes

... Que no serà al contrari? Ni tan sols som capaços de reconèixer que la visita dels reis a Ceuta i Melilla després de 32 anys va ser planificada amb coneixement previ de la celebració de la Marxa Verda del Marroc. A qui volem enganyar? Era una clara provocació, imperialista o no. Nosaltres som els roïns, i després encara ens queixem!

Aquesta covardia extensible a la resta de premsa escrita és contagiosa també per a la televisió. Hem de suposar que encara existeix algun tipus de censura prèvia (no oficial, evidentment)?

No sabem fins on arriben les ombres de la casa reial, però hi ha algú que s'atreveix a posar un ditet a la tenebra. I és que, entre programa i programa, s'emet El Intermedio del Gran Wyoming, un espai que si bé no creu oportú comentar l'estranya coincidència de la visita dels reis amb la celebració dels nostres veïns, sí que comenta altres aspectes de l'actualitat d'una manera bastant curiosa. Malauradament, no tenim més remei que tragar-nos la propaganda de Buenafuente, del diari Público i de la guerra del futbol entre laSexta i Sogecable, però tot i això el programa paga la pena. Pocs s'atreveixen a parlar de "copes d'aigua" com podreu vore en aquest vídeo resum:



Si vos interessa, el programa s'emet de dilluns a dijous sobre les 21.30h a laSexta, i hi ha molt més del que apareix ací. No sé què és exactament l'humor intel·ligent, però ací tracten l'actualitat amb ironia i sense pels a la llengua, cosa d'agrair en un sector que, com tantes altres coses, va en retrocés i cada dia a major velocitat. Ja em contareu si el veieu, jo no seguisc cap altre programa amb més interès (tampoc hi ha molta més cosa a vore...)

Salut!

La Mirada Crítica

divendres, 2 de novembre de 2007

un abans de l'11-M-2004, i un després del 31-O-2007

Com fer justícia amb morts i ferits?

La justícia no és universal ni molt menys està omnipresent. Malauradament, si no la trobem en els casos materials difícilment es farà en els personals. Hi ha mals que no es poden reparar.

Ja coneixem tots el resultat del judici pels atemptats de l'11m, les absolucions i les condemnes. Les primeres imaginem que són o bé per falta de proves o bé per innocència demostrada, la qual cosa és d'agraïr: el terror no entela la imparcialitat de la justícia; Les condemnes... sempre insuficients. De fet, la presidenta de la Associació d'Afectats de l'11-M, Pilar Manjón, ja ha declarat que recorrerà la resolució. I ho entenc, i em pareix bé. Però que sàpiga que mai una sentència la satisfarà. Ni a ella ni a ningú.

Políticament, el PSOE li ha demanat a Mariano Rajoy que assumisca que "no va ser ETA". El PP -encara dirigit pels mateixos que orquestraren les mentides de l'11 al 14 de març de 2004-, li ha contestat per boca d'Eduardo Zaplana que accepten que "no va ser Iraq". El socialista José Blanco anava més lluny afirmant que "L'autor intel·lectual del engany massiu de l'11-M és José María Aznar i el material, Ángel Acebes". Però el PP vol més investigació per a més desinformació; El PSOE comença a utilitzar l'11m com no va fer fins al 14m. I les víctimes-familiars/amics plorant.

Pel que fa als mitjans de comunicació, podem trobar a la premsa perles tan valuoses com el titular de El Mundo que qualificava ETA, Irak, Zougam com a "altres claus de la sentència". L'ABC contribueix a la causa popular afirmant que "Del Olmo manté obertes quatre causes relacionades amb els atemptats de Madrid". Per la seua banda, el diari socialista Público es fa ressó del mal gust de les reaccions polítiques amb "PSOE i PP es llancen la sentència al cap", i especifica imparcialment: "Ni etarres, ni Titadyne, ni conspiració", "El PSOE no renuncia a exigir comptes polítics" i "El PP es nega a disculpar-se per la conspiració"...

Pel que fa a la TV, totes els cadenes van fer un tractament especial de l'esdeveniment. La 1 va allargar Los desayunos de TVE; Antena 3, Cuatro i Telecinco van incorporar la notícia del dia als seus respectius magazines matinals; i laSexta i Canal9 programaren especials informatius. La majoria de cadenes optaren per la tertúlia com a gènere per tractar la notícia.

Curiosament, les cadenes més properes a sectors polítics no beneficiats amb la sentència li van donar menys importància a l'esdeveniment. Espejo Público (Antena 3) seguia amb la seua escaleta habitual i va connectar amb l'audiència en el moment clau. Trist comprovar com es tracten temes superficials de crònica rosa en moments tan sensibles; Per la seua banda, l'autonòmica valenciana tallava la seua ja carcterística telenovel·la sudamericana per emetre un especial Notícies 9 només amb Empar Recatalà al plató i un reporter a Madrid. Va ser vergonyós comprovar com afloraven informació i opinió en les tertúlies de les altres cadenes i com Canal 9 quedava novament a la cua amb únicament dos periodistes que després de cinc minuts no sabíen què contar-se i no paraven de repetir el mateix una i altra vegada amb preguntes cada vegada més estúpides mentre pregaven desesperadament que es reanudara la sessió.

Pel que fa a les altres cadenes, La 1 va mantindre un to neutral i respectuós, amb una tertúlia molt centrada. El tractament informatiu va ser formal; Les altres cadenes ja es decantàven una miqueta. Per ordre, de menys a més: Telecinco, Cuatro i laSexta (quin canvi, eh?).

I entrant en mirades crítiques, avui vull denunciar el que considere una greu falta de respecte: una televisió no pot reobrir amb sang les ferides que una sentència judicial tracta de tancar.

Imatges de l'11m a La 1


Imatges de l'11m a Canal 9


I molt menys una televisió pot utilitzar l'espectacularitat d'aquest atemptat com a ganxo o esquer, com va fer Cuatro (decepcionant...) d'una manera molt irrespectuosa i sensacionalista. La baixa audiència de Las Mañanas de Cuatro no justifica caure tan baix:

(Modificació especial per a l'ocasió del grafisme de Las Mañanas de Cuatro per a anar i tornar de la publicitat)

Només vull acabar lamentant que els afectats d'un atemptat com aquest hagen de suportar tota l'atmosfera de crispació, polèmica, controvèrsia (políticament), i sensacionalisme i falta de respecte (mediàticament).

És la meua opinió. Salut!

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket

divendres, 19 d’octubre de 2007

El País posa l'accent

Un interessant reportatge de Cuatro sobre la renovació del diari El País que podrem trobar a partir del pròxim diumenge. Obriu en una finestra nova:



La Mirada Crítica

PD: Ara sí que podem començar a comptar :)

Un PSOE esquitat de MERDA


Com tots sabreu, Ignasi Pla ha abandonat la secretaria general del PSPV-PSOE després que la Cadena SER fera públic un impagament per part de l'ex-líder dels socialistes valencians a una empresa constructora.

Les explicacions de Pla no van ser clares, i tot i que es mostre com una víctima mediàtica la realitat és que probablement no tenia intenció de pagar unes obres que finalitzaren el passat mes de febrer, segons publica avui la premsa.

Són moltes les especulacions que giren al voltant d'aquest assumpte, algunes reforçades per paraules del propi Pla a les Corts, on es va mostrar agrait amb el PP (únicament amb el PP) per no haver tret sang d'aquesta notícia. Però també xoquen els fets que cap membre de l'executiva federal del PSOE o del Govern haja recolzat a Pla, que el President Zapatero no l'haja telefonat o que la vicepresidenta De la Vega haja visitat els pobles valencians afectats per la tromba d'aigua sense el fins ara líder dels socialistes valencians.

A mi ja m'està bé que se'n vaja, no ens enganyem, un impagament així no es deu a un descuit. Si a un polític no li cobren 80 mil euros, o reclama la factura o li reclamaran a ell. Sembla mentida que els propis polítics no hagen assumit encara que la societat només consenteix la corrupció a la dreta, i que si l'esquerra vol guanyar haurà de ser amb un panorama 100% net i transparent. Tant injust com cert.

I com al PP, a mi no em preocupa tant la dimissió de Pla com la readmissió de Lerma.

Lerma torna al PSPV-PSOE

L'expresident del Consell, Joan Lerma, torna 13 anys després a dirigir el PSOE valencià. La gestora es farà càrreg del partit fins el proper Congrés Ordinari (o extraordinari, com s'atreveix a augurar Hilario Pino), previst per a després de les eleccions generals. El que em pregunte jo ara és... una dimissió forçada i planificada des de Madrid no és suficientment extraordinari per convocar un Congrés immediat?

No sé què esperen els socialistez amb el retorn d'un líder caducat i descartat en el seu moment per l'electorat valencià. A més un líder molt poc valencianista. No sé què esperen enviant ministres que ens acusen de ser els causants d'inundacions en cascs antics de diversos municipis després d'haver caigut quasi 400l/m2 en poques hores (jo ja no puc evitar per més temps considerar a la ministra Cristina Narbona com a persona no grata al País Valencià). Ni tampoc sé què esperen després d'haver deixat Castelló amb el cul a l'aire en els últims pressupostos generals. O abandonar TV3 des d'Indústria, etc. etc. etc. (Sé que és una fórmula incorrecta però mai acabaríem de citar agravis del PSOE als valencians. I del PP millor no en parlem).

Un socialisme recremat

I és que el PSOE cada vegada fa més pudor. A pesar d'haver fet algunes coses molt bones per a la societat espanyola, el Govern no ha sabut controlar l'agenda política i l'agressiva i constant campanya política del PP se'ls ha menjat.

Ara el PSOE ha començat a actuar com aquell que duu moltes legislatures -amb mesures massives que no ténen en compte la renda de les persones- o com aquell que va prometre no ser mai -amb la creació de mitjans de comunicació al seu propi servei, com Público o laSexta, que últimament és més que mai laZexta-.

A pesar de la forta acceleració en la putrefacció d'aquest Govern (i del seu tarannà), no crec que siga el moment d'un triomf per al PP. L'ideal potser seria una victòria poc ajustada de l'esquerra per a forçar una renovació profunda del PP que apostara per una alternativa lluny de Rajoy, Acebes, Zaplana, Camps, Aguirre, etc.

El "President que mai canviaria" ha canviat i ens ha tornat a demostrar que cap del dos grans partits (i la seua guerra mutua) ens convé als valencians. Si a açò li sumes que entre els partits xicotets també hi ha una guerra que els esquita a tots, només ens caldrà esperar que el partit de Eva Hache no es presente només per Madrid.

Vota Eva Hache

La Mirada Crítica


PD: Senyores, senyors, ens veiem en deu dies :)

dilluns, 15 d’octubre de 2007

"Rei d'Espanya i de València"

Avui que els problemes informàtics m'han donat una treva, aprofite per escriure.

Enguany no he anat a la mani del 9 d'octubre, però vaig aprofitar per enregistrar-me l'NT9, a vore si dèien alguna cosa... I sí, l'han dita (entre tota la propaganda típica de la jornada). Aquesta vegada no han passat de puntetes com ho van fer amb anteriors processons cíviques de l'esquerra valenciana (vore la gran referència a eixa notícia al vídeo de l'entrada anterior), però no per això han desaprofitat la seua més efectiva arma de manipulació massiva:


La veritat és que m'ho esperava, i no de l'NT9 -que era evident que en parlaria-, sinó dels radicals de foc i fotocòpies. A mi tampoc m'agrada la monarquia, ni m'agrada com l'actual cap d'Estat va accedir a la successió, però d'ací a rebentar una manifestació se'n va massa.

Personalment no entenc l'objecte d'aquest tipus de protestes, que prioritzen el fet de ser el punt d'atenció al d'aconseguir els seus propis objectius. Menys les entenc si damunt delegitimen la veu de companys que ixen al carrer per reivindicar la identitat i la memòria històriques. I Consell 9 ha tardat poc en aprofitar el favor dels antimonàrquics per relacionar la marxa amb la crema de fotografies, i aquesta amb el republicanisme en general, tot un cop impulsat per nosaltres mateixos, molt bé! Molt intel·ligents! Però per a llestos els redactors, que s'han cuidat molt bé el llenguatge per a dir una cosa i donar-ne a entendre una altra. Felicitats, molt enginyós, però també molt menyspreable.

A més a més, ara resulta que monopolitzen el republicanisme els radicals minoritaris quan hi ha molta més gent que esperem pacientment que arribe el moment adequat o actuem amb campanyes menys agressives i contraproduents. Estan demonitzant la nostra manera d'entendre l'Estat i això no és just ni decent. A mi les monarquies tampoc em van, però entenc la realitat històrica que ens ha conduit a aquesta situació i entenc que m'he de tragar al Joan Carles.

A banda, poden haver moltes raons per a no voler la monarquia, però no parlem necessàriament de malbaratament de diners ja que, per a bé o per a mal, la família reial té un paper clau en les relacions internacionals lluny de l'eterna i autodestructiva guerra esquerra-dreta que sembla que mai arribarem a superar. I tot i això la Corona compta amb un pressupost molt estret en comparació amb les repúbliques europees. Les coses com són.

Potser no estem preparats per a prescindir d'una figura neutral com la del Cap de l'Estat, però també és cert que enfrontar-nos a eixa necessitat i superar-la podria ser l'inici d'una altra forma d'entendre l'Estat... Així que jo no encendré cap fotografia, sinó que em conformaré -simbòlicament- amb sobreexposar-les... (amb tots els meus respectes).

Cap de l'Estat

Salut

La Mirada Crítica

dimarts, 9 d’octubre de 2007

nou d'octubre, la lluita continua

Hola de nou.

Abans de res, felicitats valencians i valencianes. És, una vegada més, un 9 d'octubre d'esperança més que d'optimisme, però menys és no res. Avui hi ha manifestació a València, supose. Tractaré de vore què diu Canal 9 (quin número més desencertat).

Com no podia ser d'una altra manera, La Mirada Crítica torna. Realment mai se n'ha anat, però aquestos dies no treballava de cara al públic.

Primerament, he contactat amb YouTube pel tancament del meu compte sense advertència prèvia. Les seues respostes no s'ajustaven a les meues preguntes ni arguments, i amb correus precuinats no m'han solucionat res. D'altra banda, estic documentant-me sobre drets d'autor. És un tema complex i hi ha poca informació. A més, la legislació sobre l'audiovisual a l'Estat espanyol és escassa i obsoleta. No sé si trauré res en clar.

Però el que m'interessa dir-vos avui és que La Mirada Crítica continua. Vos agraïsc molt la vostra participació i els vostres comentaris sobre l'enquesta, que finalment ha quedat així:

Enquesta sobre el futur de La Mirada Crítica


No tancaré el blog, i només donaré per mortes les entrades de forma temporal. A poc a poc, aniré pujant els vídeos a un nou servidor amb l'esperança que no me'ls tornen a eliminar.

De moment, i a mode també de conmemoració per la diada valenciana, vos penge un especial per recordar tots els vídeos que estan per recuperar.


Salut!

La Mirada Crítica

dimarts, 25 de setembre de 2007

Enquesta sobre el futur de La Mirada Crítica


Avui vos plantege una enquesta sobre el futur de La Mirada Crítica després de la cancelació del nostre compte a YouTube. Això ha causat l'emiminació massiva de tots els vídeos utilitzats en les distintes entrades i, conseqüentment, que moltes d'elles hagen quedat sense sentit.

Vos demane per favor que participeu i que feu servir aquesta entrada per a desenvolupar les raons del vostre vot, sempre que ho cregueu convenient i oportú.

El resultat no serà vinculant, però a l'hora de prendre una decisió tindré en compte els percentatges de les distintes opcions i també dels arguments que volgueu expressar.


Gràcies.

La Mirada Crítica

diumenge, 23 de setembre de 2007

La Mirada CENSURADA

Com ho veieu.

El portal de vídeos YouTube ha cancelat sense avís previ el nom d'usuari "sewashi" utilitzat per La Mirada Crítica per penjar els nostres vídeos.

Evidentment, ja m'he posat en contacte amb YouTube per tal de demanar explicacions al respecte i tractar de recuperar el compte. La identitat del denunciant és, fins al moment, una incògnita. I també les causes de la cancelació del compte i de tots els seus vídeos, infringisquen o no drets d'autor.

La pregunta ara és, també, si hi ha alguna alternativa a YouTube per poder penjar vídeos amb les característiques dels que nosaltres presentem sense por a ser eliminats, i així poder recuperar moltes de les nostres entrades.

Vos mantindré informats.

La Mirada Crítica

divendres, 21 de setembre de 2007

un país d'acudit

Las Provincias 19/09/2009
educación
Camps propone que la asignatura Educación para la Ciudadanía se imparta en inglés

Las Provincias 21/09/2007
política
Pla propone que la asignatura de Religión también se imparta en inglés en los colegios


I així successivament...


La Mirada Crítica

dimecres, 19 de setembre de 2007

Posant els NT9 a ratlla

PauR1931 i Xavi López han publicat i reproduït un interessant vídeo sobre Canal 9 i TV3.


PhoImatge extreta de El Blog de Xavi López

Vegeu el vídeo sencer que han penjat a YouTube*:




Trist que haja se ser així com es denuncien les coses. Trist com ja ho va ser amb Carmen Alborch. Doncs vist amb una miqueta de perspectiva només puc esperar que no siga l'última vegada que ajudem els NT9 a ser més plurals, que els paguem tots.

Prou censura! Gràcies als 3, especialment a la protagonista.

La Mirada Crítica


* L'he tornat a pujar per poder-lo publicar en el blog, però no hi ha cap modificació respecte a l'original de PauR1931

Els últims seran els primers


La Sexta - Eurobasket 2007



La Sexta és la primera. Felicitats



La Mirada Crítica

dimecres, 12 de setembre de 2007

Encara volem TV3

Torna el Consell a amenaçar TV3. Ara li han donat menys de 20 dies de vida al País Valencià. Van començar quan iniciaren la carrera electoral a les autonòmiques i ara pretenen repetir la jugada, just després d'escollir Rajoy candidat a la presidència.

Personalment, un dels moments on més trobaré a faltar la catalana serà justament amb la Fórmula 1... Quina ironia, eh?

Sembla que el PP valencià vulga mèrits exclusius, i tracta de desfer-se de qualsevol que li poga fer ombra. Ja ho hem vist amb la Copa de l'Amèrica després que el Govern central reclamara el lloc que "li correspon". Generalitat i Ajuntament l'han titllat de tot el que vos pugueu imaginar (i res que no siguen ells), però ara ja sabem qui és qui més paga (cosa que Canal 9 mai ha cregut convenient comentar), i entenem que vulga decidir. Clar que sí! I si volen mèrits, que se'ls paguen.

Tornant a la F1, per a mi que els populars valencians tenen pensat comprar els drets d'emissió per a Canal 9 quan s'estrene el circuit urbà de València, i clar, a vore qui es traga la propaganda infinita de la pública valenciana podent sintonitzar la tradicional TV3. Un altre cop d'efecte? A TVV li eixirà car, però al PP molt rendible, així que aneu-vos preparant.

I sense TV3 prepareu-vos a un altre tipus de propaganda, la comercial de Telecinco i el españolísimo Fernando Alonso. Algú el suporta?

De moment, algun realitzador sense idea d'espanyol va creure convenient punxar un curiós enquadrament que Telecinco no podria censurar...

La fórmula 1 a Telecinco no val res


Vos mantindré informats del que vaja esbrinant sobre l'ordre de censura a TV3. Però si en sabeu res, aviseu-nos vosaltres també!!

Salut!

La Mirada Crítica

dilluns, 10 de setembre de 2007

Es renoven els a3n

Avui els informatius més vistos -i menys dignes- de la televisió han renovat decorat i grafisme. Parlem d'Antena, 3 Noticias, i no, la coma no sobra, perquè entre tanta porqueria i propaganda podem situar la mitjana de notícies decents en 3 per cada informatiu.


Antena 3 Noticias - Abans


Una vegada més, a3n ha esperat al més d'agost -inclòs entre els de menys consum de televisió junt amb juliol- per renovar els seus informatius, i ha recorregut de nou al set de les urgències i reformes, aquell tan horrorós de les mil pantalletes i la fusta de fons que segur que tots recordareu (imagine jo que serà una espècie de sala de continuïtat, probablement internacional):


Traster d'Antena 3


El grafisme s'ha centrat un poc, tornant al clàssic blau i al sempre neutral gris. A més a més, ha tornat el volum a una Terra que recupera un disseny natural.


Antena 3 Noticias - Ara
No negarem que tot és avui més modern que ahir (i sobretot que fa un mes, ja que el plató dels últims anys ja va ser una gran novetat en el seu dia), però al final, com sempre, tot canvia per a que tot seguisca igual. Doncs vaja!

La careta té certes similituds amb l'anterior, tot i que la música no té tanta força i juntament amb els colors li resten sensacionalisme. Ja dins del programa, els gràfics segueixen la línia nova corporativa. Anem recordant i comparant:
I no parlarem avui de la publicitat informativa de la casa, que és causa mereixedora d'una especial atenció.

Sumari abans:

Sumari antic

Sumari ara:

Sumari nou


Torna el classicisme als conservadors, però en aquesta ocasió pense que és una decisió molt encertada. Comença una temporada molt interessant, amb unes eleccions generals a l'equador, i els distints mitjans estan preparant-se de valent. Vegem ara el grafisme per a noms propis:

Rètols abans...

Rètols abans


I rètols ara...


Rètols ara... ¿?


Sí, sóc així. Error que trobe, error que publique. De fet no ha sigut l'únic problema tècnic, a penes hem pogut vore grafisme sobre les imatges durant aquest informatiu. Ens han estat bombardejant amb imatges i declaracions durant més de mitja hora i encara estan per explicar-nos qui ens parlava i on es trobàvem. Com podeu observar, alguns dels rètols inclouen a la part superior una franja de color gris. Algun dia descobrirem si té algun sentit més que l'estètic, si és que en té. A més a més, ens inclouen la data, com si no sapiguèrem en quin dia vivim (el que té buscar un públic massiu). Jo seguisc pensant que és més interessant donar per suposat que tot és d'avui i remarcar el que siga d'arxiu.


Ací teniu els nous rètols. Avui entrada masoquista, més Manu Sánchez, el petit culé.

El Madrid no ho és tot, Manelet; ni el futbol tampoc


Gràfics senzills, ja era hora, que sembla estar de moda despistar a la gent amb animacions absurdes i antiestètiques. I parlant de disseny, accepte que a estes altures no haja d'estar absolutament tot perfectament alineat amb la mosca de la cadena, per això mateix no entenc a què ve eixa espècie de taca blavosa que apareix i desapareix a la dreta del logotip i que no ens aporta absolutament res.



Parlàvem d'errors. La veritat és que tècnicament ha sigut un bon primer informatiu. Sobretot perquè han aconseguit aportar novetats visuals sense complicar-se la vida, que això al final només causa que problemes. Ara el problema potser és passar de 0 a 100 en una sola renovació. Antena 3 suma pantalles:

Pla conjunt de presentadors abans:


Plató abans

Pla conjunt de presentadors ara, mateixa taula però amb efecte espill:


Plató ara

Com podeu observar clarament, l'únic reflex de la presentadora sobre la taula és l'escot. ... I seguint amb les pantalles, en podem vore una de gran al centre i altres mitjanes més enrere. En qualsevol cas amb una intencionalitat distinta a les que trobàvem fins ara, ja que s'identifiquen imatges de persones fent declaracions. Una novetat.

Antena 3 té uns dels pocs informatius que no feien servir pantalles per a les connexions en directe, una moda que dominen molt millor les televisions autonòmiques i LaSexta (Telecinco la té darrere una taula i a difícil accés del presentador, La Primera la té lluny i sembla un projector...). I per a sumar-se a la moda l'a3n no ha abandonat el mètode de la pantalla partida, sinó que combina segons convinga, la qual cosa aporta dinamisme contra la típica monotonia informativa:

Abans:

Connexions abans

Ara:


Pantalla partida


I ara les connexions amb pantalla. Com voreu, Antena 3 Noticias no es troba entre els dissenys informatius que més rendiment visual li han tret a les pantalles, si no mireu aquest horror:


Mira'l als ulls!!


Un presentador que parla amb un corresponsaI que té a l'esquena. Si ara el conductor no mira el company a la cara, a la primera connexió ni tan sols s'ha girat, mentre el realitzador mantenia al reporter parlant-li per darrere. Els dos es parlaven mirant a càmera. Deu ser el típic recurs nou que no durarà molt.


També tenim la típica equivocació de càmera...


Si manipules mira almenys 'a la cara'


... però el que em preocupa més és el que veieu a la part superior esquerra: Rajoy.


- Ai, XorX, de veritat, sempre igual. Sempre ho has de mesclar tot. Açò a què ve ara?


Doncs mireu-ho vosaltres mateixos:


Més PP

"El PP designa a Rajoy candidato a presidente"

En aquest fotograma podeu vore la notícia sobre el PP, però en l'últim pla conjunt que vos he ficat (sí, el de l'escot), ja veiem la paraula 'presidente', perquè ens tornaven a posar frase davant dels ulls, ni fet aposta! I ací no acaben les coses:


Més Partido Popular


Bé, ho deixarem en una casualitat (si home!). I pel que fa al recurs, doncs home, no sé. Veus un canal de notícies 24h i pots anar llegint-ho, però això que quan pots llegir un poc t'ho lleven em sembla bastant absurd. T'ensenyen poc, malament (o subliminarment) i el que els convé. Doncs què bé!


En síntesi, els a3n guanyen sensació en espectacle i en perden en sensacionalisme. Doncs per a mi és el mateix. Així que felicitats, un informatiu molt bonic i preciós. Contents? Segur que sí, perquè dubte que tots els canvis busquen res més profund.

I no tractarem avui la publicitat informativa de la casa, que és causa mereixedora d'una especial atenció.

Seguirem parlant d'informatius :) Salut!


Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket