Benvinguts :)

dimecres, 28 de setembre de 2005

Valencians en moviment

CAMPANYA PER LA REBAIXA DEL 5%

No a la barrera del 5%

És una iniciativa de Valencianisme.com per a nosaltres els valencians. Es tracta de fer una campanya activa on tots col·laborem escrivint als diferents mitjans de comunicació per a demanar amb arguments vàlids i de forma amable la rebaixa de la barrera del 5% i que així ho reflectisquen en el seu mitjà. Si no percebeu resposta sempre podeu esperar uns dies i insistir.

És una campanya totalment apartada de qualsevol ideologia, només a favor de la democràcia. Com ja vaig comentar, rebaixar la barrera està bàsicament en mans del Partit Popular, i només una movilització de l'opinió pública podrà aconseguir que cedisquen a favor de la democràcia per a aconseguir una major representació social i ideològica a les Corts valencianes.

D'altra banda, si useu la casella CCO (i que algú em corregisca si no és així) podeu enviar un mateix escrit a diferents direccions sense que els destinataris reben la resta de direccions.

També és important divulgar i promocionar aquesta iniciativa que és molt sana i que ens pot aportar molts beneficis a la democràcia i sobirania valencianes. Via personal, via e-mail, via messenger o via blog. No m'agrada fer publicitat gratuïta però l'ocasió ho mereix. Trobareu la informació necessària sobre la campanya en la següent direcció:

http://valencianisme.com

Els he escrit amb una quinzena d'enllaços a distints programes audiovisuals informatius, divulgatius i d'investigació. Visiteu l'enllaç amb freqüència per a comprovar la incorporació de noves direccions.

Per favor, ara si vos ho demane, moveu-vos.

Rebeu una molt cordial salutació

PD: No cal dir que aquesta podria ser la clau per a desbancar el PP del poder... Si al Congrés ho canvien el PP no tindrà més remei que ratificar-ho a les Corts... Tindria massa a perdre si diu no a l'Estatut...

"""El debat polític de l'any"""

El Debat polític de l'any de les Corts va ser l'arma de destrucció massiva de l'any de Canal 9.

He d'admentre que ahir no vaig vore en la seua totalitat el Debat de Politica General que es va dur a terme en les Corts Valencianes, com solc fer amb altres esdeveniments com els dos debats que duem sobre la reforma de l'estatut, debats sobre l'estat de la nació, debats d'investidura, etc. Però el poc que he vist m'ha donat per a fer-me una idea del que ha passat; I el poc que he vist en Canal 9 em dona per a fer-me una idea del que NO ha ocorregut.

El President va fe la intervenció més llarga de la història de les Corts, però sense carisma, soltura o missatge; Al líder del principal partit de l'oposició se'l va vore segur de si mateix, com ja ho va estar en el debat de dimarts passat, perquè per fi es veu com una alternativa real de futur, però va limitar les crítiques al nivell necessari per a no exir ell mateix escaldat; I Ribó va parlar amb aquesta ironia que el caracteritza, i va aprofundir en els temes que més preocupen al nostre País sabent que duia els deures fets i ben fets. Va ser la veu crítica des de la perspectiva més valencianista.

No sé què diuen hui els diaris. No sé qui serà el vencedor i qui el vençut segons la premsa, però jo tinc els meus propis candidats. La pugna està entre PP i PSPV, no? Doncs me desmarque una vegada més d'aquesta tendència bipartidista. Crec que l'únic que va parlar avalat pels fets des de l'últim debat va ser Ribó. I EU-l'ENTESA l'únic grup que acodia allà sense res a témer.

Però Canal 9 és un altre món. La televisió pública valenciana reflecteix una altra realitat i es van oblidar de comentar assumptes tan importants com la denúncia que Pla va fer sobre la manipulació informativa de la TVV, i de les preguntes constants sobre el cas Fabra de Ribó al Molt Honorable President.

Però Canal 9 ja no és aquella televisió creada per a la 'normalització lingüística de la llengua valenciana', ara és la televisió creada per a la 'manipulació sistemàtica de la política valenciana'. Del resum al que pertanyen les següents imatges ningú deduiria que Camps és el pitjor president que el nostre País ha tingut mai, però ni tansols que ha fet alguna cosa malament.

NT9 - [PP] contra [PSPV]

A mi m'encanta el muntatge i l'edició de vídeo. El cinema és això, i me podria passar hores fent aquesta feina de la forma més mil·limètrica. Es tracta de crear una ficció creïble a partir d'elements reals. Es tracta d'enganyar de forma sana l'espectador, perquè es tracta d'un contracte que les dues parts coneixen i accepten.

Però dubte que els espectadors de Canal9 (o la seua majoria) tinguen tan clar que estan veient un programa de ficció basada en la realitat on els retalls i els retocs poden invertir totalment el significat i el sentit de la informació, en aquest cas, del debat. La versemblança és un punt bàsic, perquè sense ella res resultaria creïble, per aquest mootiu es va nomenar el nom de Fabra i en el resum del debat PP-PSPV alguna cosa va anar en contra del President, tot i que, per suposat, tota la càrrega va anar en contra del líder de l'oposició. No hem d'oblidar que els NT9 són el principal instrument de propaganda política del Partit Popular, i així va ser el resultat del debat en Canal 9: Camps=Guanyador; Pla=Perdedor: Ribó= ¿? Qui és eixe?

Perquè Ribó va arremetre contra PP i PSOE indiferentment. Perquè el seu grup no anava a fer-se propaganda política, va anar a debatre sobre l'estat del nostre País, i això està tant en mans del PP com dels seus pactes amb el PSPV. Al Govern valencià no li interessa que apareguen en l'opinió pública opinions valencianistes, perquè en tot cas això beneficiaria a un govern d'esquerres. Ací van unes imatges que mai van existir:

Muntatge NT9 - [EU-l'ENTESA] contra [PP i PSPV]

El poder dels mitjans és incalculable. La teoria sobre la comunicació de masses anomenada Mass Comunication Research va tindre 3 fases en aquest sentit, una primera que intuïa que els mitjans de comunicació de masses (MCM) eren omnipotents, una segona on assegurava que el poder no residia tant en els mitjans en si i on es minimitzava aquesta visió catastrofista i una tercera on concloïa que la realitat estava en un punt intermedi, probablement decantat cap a la primera. I ací entra la psicologia i la sociologia, etc. Hi ha moltissimes teories més, però cite aquesta perquè es preocupa d'açò que hui en dia ens afecta als valencians.

No serà absolut o omnipotent, però el poder dels MCM és suficient per a desestabilitzar la situació democràtica del nostre País. I això si que és greu.

Una salutació

dilluns, 26 de setembre de 2005

La carrera d'Informativos Telecinco

Un nou pas en l'evolució dels informatius de Telecinco i de la cadena en general. Hui 'Informativos Telecinco' ha estrenat plató, gràfics i alguna que altra cara pel que fa a presentadors.

El cap dels informatius, Juan Pedro Valentín, torna hui als informatius de les 20.30h que ja va conduir anys enrere. Ahir poguerem vore un anunci on es comparava a ell mateix i als seus companys presentadors amb un robot que concloia un informatiu sense notícies, entenent que no es denunciava res, ni s'investigava, etc. Es seguia amb el lema 'buscamos la verdad' i s'usava com a eslògan 'amigos de nadie, solo de ti'. A mi me va parèixer una idea bona però poc reposada, sobretot pel que fa al missatge lingüístic. Ací teniu algunes captures:

Amigos de nadie, solo de ti

Curiosament, l'informatiu matinal de Telecinco 'La Mirada Crítica', que va començar temporada el 5 de setembre amb la mateixa imatge d'abans de l'estiu, no l'ha adequada a la nova imatge dels Informatius. Comencem:


Tots intuiem que els canvis en aquestos informatius serien més que una mera transformació visual i fins i tot tècnica. Els informatius de Telecinco estan lluny del pols per l'audiència entre els TD (Telediario) i A3N (Antena 3 Noticias), i ja s'apostava per un distanciament d'aquells trets més progressises. Grafics i decorats han seguit camins diferents.

Pel que fa a l'entorn físic, les primeres imatges (a la dreta en la imatge de baix) ens recordaven a uns dels millors temps dels infomatius de la cadena privada, al voltant de l'any 2000 (esquerra en la imatge de baix). Els plasmes, les parets en blau, les llums de disseny i altres elements recorden a l'entradeta de l'any 1999, caracteritzada per formes simples i un disseny senzil i futurista del món. Jutjeu vosaltres mateixos:

Comparativa setembre 1999 amb setembre 2005

La vista general del plató reinterpreta les versions anteriors. Ara pren rellevància una estructura d'un món desplegat. S'allunya de les tonalitats rojenques i dels blaus clars de l'època 2001-2005 i incorpora el color blanc en els decorats. El roig és un color emocional i actiu; El blau és passiu i suau; i el blanc llum i puresa, innocència, neutralitat. La forma de la taula es el que me pareix menys adeqüat. La taula és rodona. Aquesta forma atrau l'atenció però significa inestabilitat. Potser es podria suavitzar deixan-la reposar sobre una base quadrada o rectangular.

Plató actual

El que no podem evitar és fer una comparació amb els Telenotícies de TV3 pel que fa al món format per quadres. La idea és bona, i respón a la línia evolutiva que els informatius de Telecinco ha anat seguint des del 2001. S'ha anat eliminant la concepció d'un món blau i marró -que remet més a la natura- i s'ha anat mediatitzant i digitalitzant el planeta com a símbol de telecomunicacions a nivell global: L'era de la informació.

Telenotícies

Però l'entradeta em trenca tots els esquemes. Una animació en 3D on predominen els blancs i els blaus. Un punt de vista d'una càmera que vola entre edificis d'una ciutat virtual on hi ha grans parabòliques fins enfilar-se a un gratacels en l'interior del qual troba un espai fosc i buit. Ací comencen els titulars. La tendència és clarament la que apuntava abans. I el fet que la sintonia siga pràcticament la matèixa argumenta a favor de la meua teoria. El que no veig tan clar és el que es vol transmetre amb açò. I el que veig com un error és eliminar qualsevol element que remeta al món. Imagine que el que es pretén en la careta és transmetre la idea de centre de processament i transmissió d'informació en un espai blanc, net i pur. Sense interferències. M'agrada la idea però no sé fins a quin punt queda clar.

Nova Careta Informativos Telecinco

Potser hauria sigut millor especificar un poc més en que es tracta realment dels informatius de Telecinco o fins i tot deixar de banda per una vegada tanta animació per ordinador que pareix que tot estiga precuinat o fet de plàstic.

S'elimina definitivament la veu en off que fins ara deia 'Informativos Telecinco' i el nom del presentador, element prou característic dels informatius de Telecinco que ja es va descartar en la temporada anterior, quan es va començar a reinterpretar el món com a biosfera i va començar a entendre's com a medi o canal d'informació. Una decisió coherent. El que si es recupera és el fet que la careta incorpore el nom del programa, cosa que es va eliminar durant la passada versió, gran error al meu entendre no identificar auditiva o visualment el programa en qüestió.

Una cosa m'ha sorprés. He trobat un element que manca de sentit i que es manté de la versió anterior per raons que encara no puc imaginar perquè no concorda en absolut amb el nou disseny. Descuit? Deixadesa? Conservadurisme? A mi no m'agrada. Ja no m'agradava abans i menys m'agradara ara. Ací baix el teniu, es tracta de l'avanç que fan abans de passar a publicitat sobre les notícies que donaràn després de la pausa. De veritat que no m'entra en el cap...

Avanç abans de passar a publicitat

Una curiositat. Dimarts de la setmana passada vam poder vore açò durant un avanç informatiu, (i ahi estava jo amb el video gravant):

Cairon en proves

Es tracta d'un dels cairons que hui s'han estrenat però en una versió en proves. Clar està que els grafics s'han de provar en pantalla, però en un directe és mala idea (o mala pata). De vegades el titolador trau els títols quan no toca, a mi m'ha passat també, però el més curiós del cas és que el minijtre Bono estava en el Programa de Ana Rosa just quan el van interrompre per a donar les notícies d'última hora, i aquell que no se'n calla una, abans de deixar-se acomiadar per Quintana, va voler destacar que li habia xocat que davall de Zaplana isquera un rètol que dèia que 'el perro de San Roque no tiene rabo...'. La conseqüència del comentari va ser un riure generalitzat i Quintana dient-li que això no es diu. A dures penes va poder acomiadar el programa per anar a publicitat.

Bé, anècdotes a banda, el cas és que abans de vore la careta de l'informatiu de hui, ens han mostrat els cairons nous mentre ens presentaven la notícia amb que obrien informatiu i potser aquesta és una causa més de part de la decepció de la careta del programa.

Per a que vos feu una idea, la part esquerra del grafic està en moviment, com formant una espècie d'esfera buida sobre la qual giren unes línies com si estreles fugaces foren. D'ací podiem traure que era el punt fort de la careta que anava a donar inici al programa, una esfera transparent al voltant de la qual giraven el que podien interpretarse com enllaços de comunicació, una idea evolucionada, meditada i reposada, del que s'intentava mostrar en els darrers dissenys: Un món de comunicació, multimèdia, digital. Finalment, aquest element també s'ha quedat penjat i aïllat i passa a formar part del que anomenarem 'grup mixt' dels elements que inchoherentment conformen la nova imatge corporativa dels informatius, que ja en són tres: La careta, els cairons (o rètols) i els gràfics de l'avanç per al tall publicitari.

En conclusió, no crec que el canvi que s'esperava i es necessitava s'haja cumplit amb les expectatives mínimes requerides per a un dels mitjans més importants de l'Estat i, acceptant el que hi ha, no crec que gaudisca de molta coherència. L'únic que es salva és el decorat i també m'esperava més. Comparem el nou (2005) i el de 1999, aquell que tan m'agrada. Crec que un punt intermig seria l'espai idoni.

Comparativa setembre 2005 amb setembre 1999

I ja com a curiositat, vejem els dissenys que ens queden i dels quals dispose d'imatges:

2004. El món de la comunicació. El planeta cúbic, digital. L'espai dels circuits electròniques i els enllaços comunicatius.

Informativos T5 - 2004

2001. Desapareix per primera vegada en l'entradeta qualsevol referència al planeta, als esdeveniments o al temps.

2001

1998. Primera versió del disseny del 1999 que ja hem comentat amb incoherència inclosa: Al començament trobem 'Informativos Telecinco' i a continuació 'las noticias: primera edición'. Era el primer pas en la conversió de 'Las Notícias' a 'Informativos Telecinco'.

Informativos Telecinco 1998

1996. Telecinco renova la seua imatge d'una forma espectacular. El logotip i les noves cortines pel que fa als gràfics i la varietat i continguts dels programes pel que fa al fons marquen un abans i un després en Telecinco. Però els informatius es queden encara enrere. En aquest moment encara no s'havien convertit en 'Informativos Telecinco'. Veiem a Angeles Blanco, que s'incorpora hui a l'informatiu de les 20.30h amb Valentín.

Avance Las Noticias 1996

1996. Las Noticias - Avance abans de la incorporació del nou logotip. Amb Sol Villanueva, a qui hem pogut vore fins fa poc presentant l'informatiu de la matinada.

Avance Las Noticias 1996

1996. Uns mesos enrere però en el mateix any trobem aquest plató d'informatius.

Las Noticias 1996

Clar està que açò correspón a un informatiu i les captures anteriors a avanços, però... És raonable pensar que els gràfics presentava abans foren els que donaren entrada a aquest informatiu? Aquest disseny físic pareix més modern que el dels gràfics anteriors... O és possible que s'usaren caretes diferents per als avanços que per als informatius en si? Una incoherència massa gran per a una televisió com Telecinco. En qualsevol cas, al seu presentador, Fernando Ónega, no l'hem tornat a vore en Telecinco. Potser no va sobreviure al retall de presupost i personal que va patir la cadena en aquella época.

I finalment, 1995 i 1994, 'la notícia', una espècie d'avanç informatiu que es feia diverses vegades al dia on es donava la notícia més important del dia o la última hora.

La Notícia 1995

La Notícia 1994


Fins ací el repaset a l'evolució dels noticiaris de Telecinco. Espere que vos haja paregut interessant. Ser progressista no és pensar que d'ací a deu anys viurem en colònies en la Lluna o en Mart; els vertaders avanços són els que ens afecten al dia a dia, en aquest cas els que ens faciliten la comprensió dels misstges informatius i l'atenció.

I acabaré amb una reflexió basada en les paraules que tan bé va fer servir Agustí Cerdà (president d'ERPV) en el debat sobre l'acceptació de la tramitació de l'Estatut valencià en el Congrés dels Diputats dimarts passat:

Els responsables d'Informativos Telecinco estan corrent una carrera i volen anar els primers... Però no s'adonen que estan corrent sols, que ningú els segueix, que la resta es preocupa més per resoldre els problemes reals o millorar les condicions actuals de forma meditada i serena per a obtindre uns resultats satisfactoris. De vegades s'avança més parant-se a pensar tranquilament que no fent un sprint per semblar els més progressistes i moderns de tots. Si no fora perquè la imatge de la passada temporada dels informatius de Telecinco estava tan cremada diria que el canvi en TVE ha sigut més encertat que el de Telecinco. O fins i tot el d'Antena 3 que directament no va presentar problemes ni incoherències des del pricipi, ens agrade o no. Perquè intuisc que Telecinco ho ha canviat tot per a que tot seguisca igual.

Salutacions

divendres, 23 de setembre de 2005

TD: Un esclat de llum

No senyors, no parle de la Gaiata. De moment me conforme amb el plató dels telediaris de TVE, els platós més gaiatistes de TVE com el de 'Mira quien Baila' els deixarem per a més endavant.

S'esperava un gran canvi -que finalment no s'ha produit- de format dels TD amb la nova temporada per enfrontar-se als nous reptes que planteja la competència: més Matías Prats amb les seues modalitzades notícies, les seues enquestes i les seues crues imatges; Juan Pedro Valentín al càrrec dels informatius de Telecinco, dels quals s'espera un important canvi estratègic per a dilluns que ve; i Iñaki Gabilondo al novembre a Cuatro.

Els canvis interns se succeeixen temporada rere temporada, però ara el canvi ha sigut més visual. I era un canvi necessari perquè, metafòricament, els telediaris estaven ja traent fum i amb la nova competència s'hagueren encés. Els canvis que a continuació descriuré no són un joc, i són molt decisius a l'hora d'atraure espectadors i fidelitzar audiències. Tots es preparen per a una dura temporada, però la força de fregament entre les audiències amenaça en calar foc...

Un esclat de llum...

Conegut per tots és que el gris és el color de la imparcialitat, però fa un any, quan després del canvi de govern central es van renovar els informatius, van abusar de les tonalitats grises. El plató més que un espai de confiança i neutralitat era una cova fosca. I en la foscor es complica la percepció de les ombres, les siluetes es confonen; i la reverberació no ajuda en la recepció del so. La comunicació es dificulta en un espai on la metàfora es converteix en acompanyant de la realitat.

... sense foc ni fum

La cova té el sol de cara, i el sòl i les parets prenen vida. La fredor del metal es combina ara amb la calidesa de la fusta. Els tons blaus abunden com tradicionalment han abundat en els informatius d'aquest planeta blau. Les tonalitats més càlides, com el taronja-marró del sòl, impliquen interès i dedicació més personalitzades. Una informació imparcial feta per persones i no per màquines. Proximitat.

El canvi ha sigut molt positiu en la meua opinió, millor fins i tot que el que molts esperàvem, un canvi de dalt a baix com va a patir Telecinco que aconseguirà bàsicament marejar l'espectador.

Vos deixe unes captures que evidencien els canvis que he descrit.

David Cantero - TD fin de semana Ana Blanco - TD primera edición

Plató setembre 2004 Plató setembre 2005

Dilluns... Telecinco. Podeu anar fent apostes de en quina direcció aniran els canvis. De moment duen tot el que portem de mes emetent des del set de redacció... No pareix un canvi simple...

Salut

Debat sobre l'Estatutet

Estatutet, la millor nomenclatura per a un acord el significat del qual els mitjans de comunicació han capgirat des d'un primer moment.

Jo entenc 'consens' aplicat a la política en les Corts com acord entre totes les parts. Però els mitjans de comunicació no ho entenen així: Ámplio consenso. Si consens implica totes les parts, el 100%, ampli consens significarà ampli 100%, que no és més que simplement 100% o només 100%. No diuen cap mentida, però saben què interpretarem.

Ja sabiem que el PP faria interpretació explícita del text estatutari, perquè no necessiten interpretacions alternatives. De la presentació se'n va encarregar Serafí Castellano. Federico Trillo va parlar en nom del PP estatal. Ambdós es van mostrar poc disposats a fer modificacions a l'escrit; El primer va assegurar que el valencià era un model a seguir i el segon va fer continuades referències a la unitat de la nació espanyola. Votaren a favor de l'admissió a tràmit de la reforma de l'Estatut.

Serafí Castellano (PP)

El PSPV, de ma mà del seu secretari general, Joan Ignasi Pla, va fer una interpretació més valencianista de l'estatut. També es va mostrar disposat a ampliar el 'consens'. Per part del Gobern va parlar la vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, i en nom del grup parlamentari socialista va intervindre Alfredo Pérez Rubalcaba. Ambdós van coincidir en que el 'consens' i la 'constitucionalitat' avalen l'aproavció de l'estatut. Van votar, també, a favor.

Joan Ignasi Pla (PSPV)

Les intervencions més polèmiques van ser, sense dubte, dels partits minoritaris.

Esquerra Unida del País Valencià, amb Isaura Navarro, va argumentar contundentment el seu NO a la presa en consideració de l'Estatut bàsicament per tres raons: que no representava a la totalitat dels valencians (ja que un 12% no estava representat); que era un nou pas en la pèrdua d'identitat valenciana (amb la llengua com a centre) i que era antidemocràtic (per mantindre la barrera del 5%). Van votar en contra.

Isaura Navarro (EU-l'ENTESA)

El discurs del president d'ERPV, Agustí Cerdà, va ser el més espontani però també el més crític. La contundència de les seues paraules la va dirigir, a més a més, directament als principals responsables del text que es debatia, especialment al President del Consell, Francisco Camps. Va dir, en resum, que els valencians ens mereixiem alguna cosa més. ERC va optar per l'abstenció.

Agustí Cerdà (ERPV)

La resta de partits van comentar que la unitat lingüística i la barrera electoral son temes a tindre en compte, però s'abstingueren de posar entrebancs a l'Estatut valencià perquè ells també voldran pocs entrebancs per a les seus pròpies modificacions estatutàries. Van remarcar que la 'via valenciana' no és extrapolable a altres autonomies. La majoria van votar a favor excusant-se en la legitimitat de la decisió de les Corts.

Fa quasi tres anys que la meua ment no treballa a diari la matemàtica però els meus càlculs aproximen el tripartit PSPV-ENTESA-BLOC al poder hui si l'any 2003 la barrera electoral haguera estat al 3%. Si la barrera finalment es rebaixa, tot i que depén del PP que és precisament qui més té a perdre, en 2007 podriem tindre un trpartit en el millor dels casos i un bipartit en el pitjor.

Salut, i esmenes al canut!

diumenge, 18 de setembre de 2005

Partido Popular, formació independentista

No heu llegit malament. El Partido Popular de la Comunidad Valenciana és independentista, però no per convicció sinó per incompetència.

Ja ens sabem tots el discurset del PP, tu ataca-ho tot encara que no sàpigues ni el que dius. De fet, ja vam escoltar les paraules de Mariano Rajoy a, si no m'equivoque, el Congrés dels Diputats, quan deia que ell preferia estar en l'oposició perquè era «més divertit.»

Com ja sabreu, els espais virtuals en Internet que estiguen en català podran tindre a partir de 2006 un domini .cat. Açò és una alegria per a tots els que parlem català i el fem servir habitualment, però ja sabem que el PP ha de fer la contra.

Esteban González Pons va dir públicament que aconseguir el domini .cat «és el primer pas de Catalunya per a aconseguir la seua independència política» i que «ara ja existeix una nació catalana a Internet», però dóna la casualitat que el Govern de la Generalitat ha demanat fins a tres vegades un domini .va. Aleshores, comparem...

si Catalunya + .cat = independència
aleshores País Valencià + .va = X

Crec que la incògnita està clara. X = independència

I això que el domini .cat és per a tot el domini de parla catalana, que és molt més que Catalunya, i el .va seria íntegrament per a la Comunidad Valenciana i per al seu idioma valenciano... Potser aquesta és la raó perquè se'ls haja denegat el domini, perquè respón a interesos polítics i no socials.

Definitivament són independentistes per incompetència. Quina ironia.

Una salutació

dissabte, 17 de setembre de 2005

Nacionalisme de construcció

Hi havia una vegada un jovenet que tot i tindre 20 anyets encara estava lluny de perdre la seua part més rebel i reivindicativa. Un jove que tractava de lluitar per allò que li importava i que ho tractava de fer de la millor forma possible.

Una de les seues preocupacions era el seu poble, la seua terra, la seua llengua, la seua identitat. Éssent conscient de la irremeiable provinença de modesta família, va acceptar amb gran dolor al cor anar a terres veïnes per a preparar-se per a poder lluitar per la seua causa des de l'interior, tot i obligar als seus a sacrificar-se pel que de vegades ni tansols arribaven a comprendre. Però confiaren en ell, en les seues ganes de canviar les coses, perquè ho duia dins i això es podia vore per fora.

Enmig de la seua lluita el jove lluitador va trobar la manera de seguir preparant-se en la seua pròpia terra, enfrontant-se pel camí al poder de l'interés i el capital, però la seua perseverància el va recompensar.

L'entrenament fins obtindre el títol que donaria peu al reconeixement que formaria el principi de la seua missió era llarg, i mentrestant va trobar una espècie d'homòleg semi-real a l'àgora grega patrocinat pel do de la comunicació. Un lloc amb els coneixements i els mitjans per facilitar un espai de trobada amb altres companys que buscaren la mateixa finalitat: fer front a un invasor invisible, quasi omnipresent, quasi omnipotent.

Però molts dels seus companys van ser seduïts per aquesta corrent invisible. Van ser temptats a la comformitat, a l'immobilisme, i van cedir.

Començaren guerres internes, els companys van començar a distanciar-se. Alguns interioritzaren el missatge de l'enemic, altres radicalitzaren les seues postures. Al final tots eren estranys entre ells, excepte un bàndol, aquell que durant molt temps havia romès en silenci acompanyant-los en els seus dubtes, alegries i pors. Aquell que estava en cada consulta que feien al coixí. Tots eren estranys entre ells menys un que imperceptiblement s'havia endinsat dins seu: el contrincant a qui no menyspreavem però a qui voliem mantindre a l'altre costat de la frontera: l'enemic que ara teniem al llit.

Mentre lluitaven entre ells l'enemic es feia fort. L'enemic era qui ara els menysprea. L'enemic era ara un enemic terminal, perquè s'havien adonat que definitivament havia conquerit el seu poble, la seua terra, la seua llengua, la seua identitat.

Però pitjor era haver d'admetre que no els ha vençut, que s'havien deixat vèncer. No els havia atacat, havia deixat que es debilitaren entre ells. El contrincant més fort havia sigut el més passiu en els seus avanços i en els seus atacs.

Simplement havia deixat que s'acostumaren a la seua companyia.

Però el nostre pensatiu jove no s'aturà en aquestes reflexions. Va tractar d'aprendre. Lluitar contra ell era el que l'invasor esperava que feren, sabent que no el podien extraure del cor de les persones mentre aquestes estigueren vives. Però al jove se li va acudir que futures generacions podien tindre la identitat tradicional al cor i la imposada en el cap. Viure amb les dúes i sentir-ne només una.

Ara la finalitat de la lluita de l'encoratjat jovenet era la mateixa, però l'estratègia havia mutat.

Sol no ho aconseguiria. Però tenia el convenciment que sol no arribaria a lluitar mai.


Salut joves companys, el final de la història està en les vostres mans.

diumenge, 4 de setembre de 2005

La força de l'evidencia. Obrint els ulls.

El valencià està en perill. Quina novetat!

Algú amb nom i cognoms s'ha atrevit a jutjar-la i dondemnar-la a mort. Condemnada a la pitjor de les morts: mitjançant la mixtificació amb la llengua invasora, la per la pèrdua de la consciència lingüística i la divisió dels seus parlants fins arribar a l'oblit absolut.

Els hem triat nosaltres. Són els nostres representants. Suposadament és el que, no individualment però sí col·lectivament, com a poble, hem triat. Els valencians menyspreem la nostra llengua i la nostra identitat i ni tansols ens adonem.

Ací vos deixe les darreres evidències. Perquè el primer pas és adonar-se que hi ha un problema.

El incendi dependeix de tu

Anunci Generalitat Valenciana

Som gent de barri gent del carrer,
viu la vida!
Un rebombori de so i color
se respira!

Volem que parles, que contes coses,
anima't, trau-la ja!
Per on vajes ja no t'ho penses
anima't, parla ja!

No importa el que faces, a què et dediques,
per on camines!
No et resistisques i parla ara,
és el teu ritme!

Per on vajes ja no t'ho penses
anima't, parla ja!

"Perquè és la nostra llengua... En valencià, naturalment!"

Ridiculitzant el valencià
Ridiculitzant el valencià.

Obri els ulls.