Benvinguts :)

dimarts, 14 de juny de 2005

Els pols oposats s'atrauen

Potser dir que s'atrauen és molt agosarat. I dic pot ser perquè ja vaig explicar la meua teoria de la 'supervivència simbiòtica' entre cert partit altament conservador i certa banda altament terrorista que actuen impunement en l'Estat espanyol. Però aquesta vegada els tirs van per un altre lloc.

Lorenzo Milà, presentador de la segona edició del Telediario de TVE1, va comparar ahir Batasuna amb el PP en resposta a una pregunta formulada pel diari El Mundo. La pregunta era què opinava sobre l'allau de manifestacions patrocinades pel PP en els darrers dies, i la resposta va ser la següent:

"Que en el PP han descobert el que altres partits, sobre tot la il·legalitzada Herri Batasuna, practiquen des de fa molt de temps: autobús i entrepà per a tots de forma que en cada convocatòria, tot i que no siga rellevant, estiguen tots i facen molt de soroll. A mi sempre me pareix molt bé que la gent diga el que vulga, sempre que mantinga les regles del respecte personal. I els partits igual. És molt sa."

La resposta del Partit Popular no s'ha fet esperar i fidels a la seua tendència radical dels últims temps han demanat el cessament de Milà. Macarena Montesinos, portaveu del PP en la Comissió de Control de RTVE, va jutjar de "gravíssima i intolerable" la comparació, "la qual cosa l'inhabilita per a seguir al front del Telediario". "No anem a consentir aquesta manipulació tan grollera" -va afegir- "i anem a exigir-li al Parlament el seu cessament immediat, ja que no pot seguir al front d'un Telediario de la televisió pública un home amb aquestes idees, insultant a un partit democràtic com és el PP".

Però si són ells mateixos, i ni més ni menys que el presidente fundador, qui comparen a Anxo Quintana, candidat a la presidència de la Xunta pel Bloque Nacionalista Galego, amb la banda terrorista ETA. Com s'atreveixen a ofendre's per una comparació tan simple?

És una contradicció més del PP però és la seua estratègia. És l'enfrontament i la crispació que busquen. És tot el que saben fer, i fins el mateix dia de les eleccions gallegues seguiran sense parar per intentar fer front a l'efecte Zapatero amb aquesta espècie de contraefecte Acebes, perquè m'agradaria saber què passarà amb Rajoy si el pròxim diumenge els socialistes -amb els nacionalistes- aconsegueixen la presidència de la Xunta.

Jo no crec molt en la viabilitat efectiva d'aquesta estratègia, però a mi, sincerament, ja m'està bé.

Una salutació

dilluns, 13 de juny de 2005

Tot pel Poder

Antivalencianisme si cal a canvi d'aconseguir el poder. Aquesta pareix ser la nova estratègia del PSPV per a aconseguir la presidència del Consell el 2007.

Tindrem un Estatut de mínims, i aquesta vegada ERC no es banyarà. Els republicans saben molt bé que no és tant el poder que tenen sobre Zapatero com alguns dirigents populars ens volen fer creure, i per això estan d'estalvi. Si estiren massa de la corda es pot arribar a trencar i això no els interessa.

Fa uns dies vaig tindre l'oportunitat per preguntar a Joan Puigcercós, portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats i número dos d'ERC, com actuaria el seu partit davant el debat en el Congrés sobre l'Estatut d'Autonomia Valencià. I la seua resposta em va decepcionar. I em va decepcionar perquè tenia entés o simplement confiava en que mourien fils al nostre favor.

Va afirmar que votarien a favor de tot el text excepte en el punt on es fixa un límit del 5% dels vots per a que un partit puga accedir a les Corts.

Si finalment es signa l'Estatut com està potser el PSPV, arrastrat pel famós efecto Zapatero, es veu per fi amb possibilitats d'aconseguir el poder en el País, però si pel que siga es baixa la barrera del 5% en dos punts es reestructuraria el repartiment d'escons i entrarien nous partits com el Bloc Nacionalista Valencià (que en les eleccions a les Corts Valencianes del 2003, juntament amb Esquerra Verda, va aconseguir un 4,77% dels vots) i Unió Valenciana (que va aconseguir un 3,03%).

Així, com està ocorrent en altres autonomíes (o nacionalitats), els partits xicotets podran donar-se a conèixer i començar a crèixer. Només faltaria que es presentara ERPV amb algun partit per a tindre per fi un espectre plenament democràtic i representatiu en les Corts.

Però no desespereu pel temps que queda fins al 2007. Lazarsfeld afirmava baix el nom de 'la campanya electoral ha acabat' que les campanyes electorals com les entenem -base del resultat d'unes eleccions- no començaven dies abans del dia de les votacions sinó el mateix moment en que es coneixien els resultats dels comicis anteriors. La lluita ja ha començat, tenim mitja legislatura per a aconsequir el canvi.

Ànims.

dilluns, 6 de juny de 2005

NO en mi nombre

"NO en mi nombre" va ser el més coherent que es va reivindicar el passat dissabte en la multitudinària manifestació a Madrid en contra del diàleg amb ETA si aquesta abandona les armes. Però per a ser realment coherent haurien d'haver advertit que ells tampoc anaven allà en nom del les víctimes sinó en nom d'una determinada tendència ideològica.

S'ha creat molta polèmica per l'absència de l'alt comissionat per a les víctimes del terrorisme, però era d'esperar que cap membre del Govern (PSOE) anara a una manifestació clarament partidista promoguda des del principal partit de l'oposició (PP).

Però què volen? Si és que es creuen les seues pròpies mentides. Per tal de desacreditar al govern asseguren que s'està revitalitzant a ETA. Emfatitzen en que la millor eixida per a acabar amb ETA és policialment o amb la seua rendició. El camí policial no s'ha abandonat, el que s'ha fet és donar una raó a ETA per a abandonar definitivament les armes, cosa que no farà perquè si, a diferència del que alguns idealistes populars afirmen.

El diàleg s'obrirà quan ETA abandone les armes, i aquesta només ho farà si treu alguna cosa a favor. Una de les temudes concessions polítiques que alguns temen tant. I una de les que té més pes és no escampar els presos etarres per tot l'Estat. Quin mal és això? Quina culpa tenen les famílies de que un fill seu haja fitxat per ETA? Un fill serà sempre un fill per a una mare, per molt etarra que vulga. I aquesta mare, segurament, serà una santa. I si no ho és, en qualsevol cas no és responsable dels actes dels seus fills, però aquesta gent està cega, cega políticament i no s'adonen que els colors polítics que defensaven són precisament els que més interès tenen en que ETA no desaparega: Eleccions 2000, majoria del PP després d'un atemptat d'ETA; Eleccions 2004, intentaren culpar a ETA a tota costa perquè sabien que això els donaria força en les eleccions. ETA i el PP tenen una relació de simbiosi, mireu qui és ara qui traiciona als morts, les pitjors persones que podrien fer-ho: els familiars de les víctimes.

07/06/2005: La AVT [Asociación de Víctimas del Terrorismo] tilda la llamada de Zapatero de 'golpe de efecto para silenciar el éxito de la protesta'

Quina vergonya.