Benvinguts :)

dissabte, 30 de juliol de 2005

el preu de l'orgull


Hui, fent zapping, he descobert que Punt Dos emet Stargate, temporada 4... En valencià.
La veritat és que se m'ha fet molt difícil vore l'episodi, perquè estava fixant-me més en les veus i en la sintaxi que no en la trama en si.
Acostumat a vore-ho en català central o en castellà, escoltar-ho en valencià m'ha xocat i m'ha decepcionat prou en el sentit que no usen un valencià normatiu, que hi ha castellanismes i blaverismes, sobretot en pronuniciació... però era d'esperar.
Doblat dues vegades a la mateixa llengua, la segona d'elles de manera lamentable. El doble de diners per a la meitat de lafeina, si no menys. És que no pot haver una eixida inteligent al conflicte lingüístic? És que ni tansols l'economia -un dels motors de la nostra societat- serà capaç de reconciliar les dues parts?
Com ja vaig comentar, ERC pretenia fer el percentatge de doblatges que assegura la nova Llei del Sector Audiovisual i Televisió Digital Terrestre en una barreja de catalans estandar, és a dir, amb els diferents dialectes en igualtat de condicions... I encara que siga una bona idea, perquè seria la forma de reduir despeses i no cedir davant l'estúpida obsessió de l'actual política valenciana que el català vol imposar-se sobre el valencià, jo no me fiaria massa d'ERC, partit que no pareix tindre mai massa clars els fils que vol i no vol moure.
De moment, mentre el complex de la dreta valenciana i espanyola d'inferioritat respecte a catalunya seguisca vigent, seguirem desbaratant diners de la forma més inútil i ridícula possible, fent un segon doblatge que s'escapa al desitjable objectiu de promoure la riquesa lingüística que aporta el nostre dialecte al conjunt de la llengua.
Salut/Salut (en valencià i central)... 2*1000+7 [que algú faça alguna cosa!!]

divendres, 29 de juliol de 2005

l'ésser condemnat

Un professor de filosofia em va dir una vegada que l'esser humà està condemnat a mort i a ser lliure.

Si, és cert, i no comptem els casos en que el propi home ha rebaixat els drets i llibertats dels seus semblants. Gent sense moral ni ética, però, i sense voler menysprear la mort o el patiment d'aquelles persones artificialment condemnades a no ser lliures, s'ha de partir de la base de l'ètica i la moral. La base dels drets humans, aquells drets que ens defenen de la resta d'essers racionals i que ens obliguen a defensar a la resta d'éssers vius en la seua totalitat.

Estem condemnats a mort i a ser lliures, però no som suficientment lliures com per a determinar quan i com volem morir i, en conseqüència, tampoc el grau o nivell de la nostra llibertat. En el cas de la mort tampoc comptarem amb les irracionals lleis que pretenen regir la nostra vida.

Hi ha dos casos diferents, qui vol morir i qui no vol morir. La llibertat per a negar-se a morir és pràcticament nul·la, la condemna és irreversible, tot i desconeguda i incerta. Lúnic que podem fer és retardar-la i no sempre podrem. D'altra banda, el desig de morir és encara com una espècie de tabú en els nostres dies.

Morir no és fer deixar de bategar el cor. Ningú té dret a matar a ningú, i de vegades aturar el nostre cor suposa aturar el cor dels que ens envolten o ferir-lo de mort. De vegades és forçar a les persones que ens estimen a seguir-nos o a viure una pena superior a qualsevol altra imaginada, la mort en vida.

Naixem involuntàriament i estem condemnats fins al dia en què l'atzar, el destí, la seqüència d'esdeveniments, les forces acció-reacció o el déu en què creguem així ho estimen.

La consciència és la major eina de tortura psicològica que mai ha existit, i els que la tenim (o no ens la neguem) estem condemnats a la responsabilitat eterna (la resta de la vida o de l'eternitat, segons).

Així doncs, per a mi, l'esser humà està condemnat a mort, a ser lliure, i a ser conseqüent amb la seua pròpia naturalesa que el caracteritza i el defineix.

Però, lamentablement, la part afegida és fàcilment sortejable, encara que això supose el detriment intel·lectual de la persona. I la vigència més generalitzada, més comuna (però no més normal) en la nostra societat i en el món en general és la que el meu professor de filosofia deia.

Si és que sóc un idealista...

Salut

dimecres, 20 de juliol de 2005

Tanta roba bruta i tant poc sabó

Abans de res volia disculpar-me per haver bandonat durant tants dies el blog i sense avisar. Però l'ull que tot ho veu torna per a comentar-vos alguna que altra notícia o succés interessant.

Moltes són les notícies en estes setmanes sense escriure...

Cap comentari sobre l'acord entre PPCV i PSPV per l'Estatut. Cap agraïment a Joan Ribó, portaveu del grup parlamentari Esquerra Unida - l'Entesa en els corts) que tan valentment es va enfrontar a la dreta valenciana formada per PP i PSOE. Mai m'havia sentit tan orgullós d'haver votat a l'Entesa. Només per aquell debat va valdre la pena.

Cap comentari sobre l'amarg triomf de Fraga en les eleccions gallegues insuficient per a formar govern. Després de galícia toquem nosaltres... No vos oblideu de fer país, jo en faig en cada moment.

Cap comentari sobre els atemptats a Londres. Cap llaç negre per les seues finites víctimes ni tampoc cap llaç negre per les infinites víctimes que encara se succeeixen a l'Iraq. Ni tampoc cap contraargument a les paraules amb que Rajoy llançava un dard enverinat a Zapatero quan afirmava que allà l'oposició no va demanar tantes explicacions al govern... Normal senyor Rajoy, és que l'oposició a Anglaterra també estava a favor de la guerra d'Iraq.

Ni cap comentari per altres coses més personals, com per exemple cap denúncia a la meua autoescola on se'm va OBLIGAR a parlar en castellà i se'm va PROHIBIR parlar la llengua històrica baix l'amenaça de ser marginat i amb l'argument que parlar en valencià als castellanoparlants és de mala educació.

Ni moltes altres coses que no podré resumir en aquest missatge de rebenvinguda, però que aprofite per instar-vos a no oblidar-les, i a contrastar sempre la informació i a buscar no la que més s'aproxime a la nostra ideologia sinó a la que s'ajuste més a la veritat. Per això jo quan m'informe mire diversos diaris de diverses ideologies i a partir d'ací me creela meua opinió personal i [que també hauria de ser] intransferible.

Gràcies a tots.

Una abraçada.