Benvinguts :)

dimecres, 27 de maig de 2015

Canvi al País Valencià





































Per fi. A pesar de totes les pors, de tots els dubtes, els valencians hem decidit apostar per governs plurals d'esquerres i deixar el PP en minoria a les Corts, a dues de les tres diputacions (just la nostra és la que es queda el PP...) i a molts ajuntaments.


Si el PP tenia ara 55 escons, ara es este número el que es reparteixen PSPV (23), Compromís (19... 19!!) i Podemos (13). A la bancada conservadora, 31 per al PP i 13 més per a Ciudadanos.




Amb Compromís tan a prop dels socialistes comença el culebró. Els valencianistes consideren que el resultat reflecteix pràcticament un empat tècnic i destaquen que el PSPV ha perdut un terç del suport social mentre Mónica Oltra ha triplicat els resultats de 2011. D'altra banda, els socialistes, com a segona força política, es veuen legitimats per presidir un Consell plural.

Posar-se d'acord no dependrà només de la cabuderia de Mónica Oltra, sinó d'altres partits més menuts. Amb la desaparició d'EU (llàstima), els xicotets -i decisius- són Podemos i Ciudadanos. Els primers prefereixen Oltra de presidenta, amb qui podrien formar govern, però tampoc descarten que ells, Compromís i PSPV investisquen Puig president, això si, sense entrar a formar part del govern. La pinça de Podemos i Compromís al PSPV perilla amb l'entrada dels nacionalistes espanyols. Carolina Punset, obsessionada amb el nacionalisme de Mónica Oltra, es mullaria per evitar un govern valencianista que li destecle l'Espanya grande i libre. Serien capaços de recolzar a Puig, però els seus 36 escons, si no m'equivoque, haurien de comptar almenys amb l'abstenció del PP, que passaria de no pintar res a tindre este mínim protagonisme. 

Hi ha molta polèmica als mitjans perquè els partits corren als diaris a filtrar intencions i globus sonda, però tots tenen molt clar que açò s'oblidarà de seguida. El resultat, es configure com es configure, haurà de ser un acord estable per garantir un govern uniforme. Mentrestant, les exhibicions de força són simplement part del joc d'una negociació com esta, en la qual entren, a més a més, interessos afegits per acabar de complicar la situació: diputacions, ajuntaments i eleccions generals.

Els partits estatals miren a Madrid o a Barcelona abans de fer un pas o prendre una determinació, perquè són tots rivals entre ells de cara als comicis generals. PP, Ciudadanos, PSOE i Podemos són rivals entre ells, i els pactes autonòmics poden afectar als seus resultats electorals. Ciudadanos creia estar salvada d'haver de mullar-se i ara resulta que els poden obligar a prendre partit, ni més ni menys que per un dels grans partits i amb la participació de l'altre gran partit. No els ha de fer molta gràcia.

Compromís, d'altra banda, es mira el seu propi melic. Sap que gran part dels seus votants a les autonòmiques volaran a Podemos a les eleccions generals. Un càlcul que m'ha arribat via Twitter indica que amb estos resultats autonòmics aplicats al Congrés Compromís obtindria 7 diputats. Un grup parlamentari propi per a un partit valencianista seria històric, i a més a més podria ser determinant segons com quede el resultat. Per això Oltra està intentant crear un Compromís-Podem. La pregunta és si tindria grup propi (més de 7 diputats podrien ser) o si es diluiria el valencianisme en el grup parlamentari de Podemos. Esta segona opció seria una mala idea que el sector nacionalista de la coalició, el Bloc, no permetria.

En fi, prompte sabrem quin govern tindrem. Jo apostaria per Puig president, Oltra vicepresidenta i portaveu, Morera president de les Corts, una conselleria per a Ignacio Blanco, i la resta a repartit quasi equitativament entre PSPV i Compromís.

Però qui sap, igual Punset acaba sent vicepresidenta i la conselleria simbòlica és per a Fabra xD no, és broma. El que no veig és Oltra de presidenta amb Puig de vice i Montiel a les Corts. En pocs dies ho sabrem.

A tot açò, EU podria tornar a les Corts al 2019 -si encara no s'ha desintegrat o introduit en Podemos- perquè probablement la barrera electoral del 5% es baixarà al 3% al llarg de la legislatura.

Als ajuntaments tampoc caldrà esperar molt més per esbrinar els pactes de govern. Si tot va bé, Joan Ribó seria alcalde de València (un alcalde valencianista!!) i Amparo Marco (divina com ella sola) seria alcaldessa de Castelló.

Ara no la cagueu, gràcies ¬¬


La Mirada Crítica

dijous, 14 de maig de 2015

No sabem el que passarà

Enguany crec que no arribe viu a les eleccions, i que Compromís perdrà un vot. Esta campanya és d'infart. Les enquestes igual diuen una cosa que la contrària, i si guanya la dreta a mi em dóna un infart.

Tota l'anàlisi que es pot fer és que les xifres ballen molt. Ho farem ràpidament i a travès d'imatges trobades a Twitter, exa xarxa social que treu fum estos dies:


CIS de maig


Bàsicament:

PP: 33-35
PSOE: 22-23
Podemos: 19
Ciudadanos: 16
Compromís: 7-8
EU: 0

Podemos es manté fort però no supera el PSPV (que per cert ara es fa dir PSOE, amagant les sigles PSPV). Ciudadanos entra amb 16 i Compromís es converteix en l'únic dels que estaven que creix. Esquerra Unida no obté representació.

Levante:

CASTELLÓ



La suma de PP i Ciudadanos no arriba ni de prop a la majoria absoluta. Hi hauria un govern d'esquerres amb PSOE, Podemos, Compromís i Esquerra Unida. L'alcaldessa seria Amparo Marco, del PSPV.

Com a curiositat, fixeu-vos en la diferència entre Amparo Marco real i Amparo Marco cartell electoral.


A València el resultat és més ajustat:


A València l'esquerra té un resultat més ajustat, però en este cas l'alcaldia seria per a Joan Ribó, de Compromís. De ser cert seria un resultat històric que reinventaria València. El canvi seria molt més substancial que a Castelló.

Acabe amb ABC:


PP: 32-33
PSOE: 20-21
Ciudadanos: 19-20
Podemos: 13-14
Compromís: 12-13
EU: 0

Els grans partits tradicionals obtindrien uns resultats semblants a l'estudi del CIS. Esquerra Unida no obtindria el 5% autonòmic i no entraria a les Corts. Sí, eixa barrera electoral que el PP va pactar amb el PSOE ara podria causar que el repartiment d'escons beneficiara una majoria absoluta PP-Ciudadanos. Molt llestos els socialistes sempre.

Sobre els nous partits, hi ha alguna cosa que no em quadra. Com pot pujar tant Ciudadanos sense baixar el PP? Especialment perquè el que baixa és Podemos i el que puja és Compromís. Entenc el trasvàs de vots Podemos a Compromís. Però Podemos a Ciudadanos? No crec que siga tan significatiu.

El que sí és significatiu és el resultat de Compromís, que sí que me'l crec. No pot ser casual que la política més valorada puge tant en unes enquestes que tendeixen a donar-los menys representació de la que acaben obtenint dels electors.

Caldrà esperar al dia 24, clar està, però ja tinc ganes que isquen nous sondejos, per curiositat. Estos estan ja totalment desactualitzats, però volia deixar-los escrits. Del que va ocórrer just abans de la campanya o al principi de la mateixa al que hi ha ara que freguem l'equador hi pot haver un abisme. A vore si este cap de setmana ixen nous estudis que tinc mono d'actualitzacions.

Tinc ganes especialment de vore el que ocorre amb Ciudadanos, un partit creat artificialment fora de Catalunya. Els poders econòmics van decidir que necessitàven un Podemos conservador per apuntalar el PP, i el perfil i la imatge d'Albert Rivera -és un psicòpata, n'estic convençut- els venia com anell al dit. Rivera és molt intel·ligent, molt estratègic, molt fred. No perillós, per si heu interpretat malament. Però és un calculador nat. I a base d'aparèixer als mitjans i a les enquestes, al final la massa ha decidit que s'ho traguen. Què bé.

En fi, vorem com va la cosa. 

La Mirada Crítica