Benvinguts :)

Benvinguts a La Mirada Crítica de XorX

dijous, 10 de novembre de 2011

Mai m'ha costat tant decidir

Sóc d'aquells que, generalment, es pensen molt el seu vot. Cada vegada he d'analitzar la situació, el moment, el context, les propostes, les alternatives. I això m'ha dut ara fins a un punt mort:


 - Per primera vegada em plantege seriosament no votar. Però sempre he pensat que no es pot mesurar quina part de l'abstenció és per desinterès i quina per protesta.


 - El vot en blanc el tinc descartat. Només aconseguiria augmentar el nombre de vots necessaris per tal que els partits minoritaris pogueren traure representació. Altra cosa seria si s'entenguera el vot en blanc com una opció que obtinguera escons per a deixar-los buits. Però ara és regalar-los-els als contrincants.


 - El vot nul és sucós. A més nul no és necessàriament posar dues paperetes, etc. Sinó que me'n puc inventar una. Sembla divertit, participe, dic que no, no fot als minoritaris i me'n ric d'ells.


- I després estan els partits:


   - PP: El descarte automàticament. No compartisc en absolut les seues propostes però, a més a més, no crec en el seu motiu per a fer política, ni en els seus objectius, ni crec que s'hagen guanyat governar després de quatre anys d'oposició desastrosa. Crec que tenen un programa ocult i el candidat a la presidència ha callat davant les qüestions de corrupció.


   - PSOE: També el descarte. Junt amb el PP, és l'únic que té probabilitats reals d'obtindre representació per Castelló. Ho han fet malament estos anys, tot i que no dubte que amb el PP hauria sigut pitjor. Pel que fa al PSPV, té una directiva que no convenç, de la mateixa manera que el candidat per Castelló és un nom del passat. No compartisc la seua manera d'entendre la democràcia, que passa únicament per PP i PSOE.


 - Compromís-Equo: No entenc molt bé per què, si Compromís és una marca paraigua, se li ha de sumar un altre paraigua amb Equo en lloc d'integrar-lo dins amb Bloc, Iniciativa i Verds. El candidat per Castelló, Roger Mira, és militant del Bloc i una persona propera a Enric Nomdedéu. No puc votar a un partit que s'excusa en motius fantasma per tal de no obrir la porta a la coalició en l'Ajuntament de Castelló i, mentrestant, plantejar unes propostes que no podrien dur si es presentaren en coalició. Per exemple, donar per morta la marjal de Castelló, voler explotar urbanísticament la Marjaleria i menysprear el potencial i la necessitat ecològica de rescatar el paratge natural humit a la zona de l'aeròdrom. Es nota que no han passejat per les sèquies, que no han vist altres marjals recuperades que hi ha a prop nostre, que no valoren les aus migratòries, la fauna i la flora que malviu i tracta de sobreviure entre tant de formigó. A mi em fa llàstima, i no pense recolzar ningú que s'ho vulga carregar, perquè és l'última opció que ens queda (dubte molt que a València, per posar un cas, s'atreviren a fer res semblant). A la dreta no la vaig a votar. Quan se'n vaja Nomdedéu i el Bloc de Castelló es recupere d'aquesta crisi d'identitat, vorem. Baldoví ha afirmat que defensarà tot el territori, tot i presentar-se per València, però ja sabem que tot nacionalisme és centralista, i Compromís ha apostat clarament per València en les autonòmiques i en les generals. El seu menyspreu al concepte de província els ha dut fins i tot a fer mítins de campanya on el seu cap de llista, en aquell moment Josep Maria Pañella, es preocupava més pel Cabanyal i per la Ciutat de les Arts que per qualsevol qüestió important de la província per la que es presentava. Però el Bloc no ho és tot en Compromís, afortunadament.


- EU: És el partit del qual menys propostes concretes conec, el que té una campanya, al meu entendre, més fluixa. Però em va sorprendre que a Castelló ciutat tragueren un regidor. I crec que, en termes generals, és una bona alternativa per al vot d'esquerres. Al contrari que els nacionalistes, no semblen tindre eixa animadversió extremada pel concepte de província que només dificulta la defensa dels interessos específics d'esta terra nostra. En general no té eixe halo caduc, religiós i conservador que té el Bloc per ací. De tota manera, el discurs comunista de Cayo Lara m'avorreix, però he escoltat Llamazares i parla amb molt de sentit comú. Ara bé, el meu record de l'última diputada valenciana, per la circumscripció de València, no és precisament positiu pel que fa al que a mi m'importa, que és la meua terra. Només existia Castelló per a criticar, com li ocorre a Marina Albiol, i no m'oblidaré de la falta de sentiment de Isaura Navarro per l'incendi de l'Alcalatén. Si finalment Castelló no obtinguera escó per a la formació, no tinc motius per pensar que des de València, EU valoraria el recolzament de Castelló i extenguera la seua representació també a nosaltres.


 - Hi ha més opcions, però fins al moment no me les plantege.


Difícil. Molt difícil. I només queda una setmana per pensar-m'ho.


Les enquestes donen una clara majoria absoluta, absolutíssima, al PP. Això també és una cosa a tindre en compte, de la mateixa manera que cal tindre en compte quins són els partits amb probabilitat d'obtindre representació i quins no. Igualment qui ens voldria representar igualment per la circumscripció del costat i qui no.




La Mirada Crítica