Benvinguts :)

dissabte, 30 d’abril de 2011

Les subtileses de Canal 9, 1.- Manifestacions

Com ja vaig comentar en aquesta bateria d'entrades que estic publicant, la direcció d'informatius de RTVV ha moderat mínimament la seua tasca de tergiversació periodística. Dividiré algunes d'aquestes subtileses manipulatives en 3 parts: 



  1. Manifestacions
  2. Corrupció i casos judicials; 
  3. Enquestes d'intenció de vot.

Comencem amb les manifestacions. Des que la Junta Electoral els va fer un avís en forma d'ultimàtum, les qüestions relacionades amb els partits polítics s'han tractat de manera distinta. En els últims temps ha hagut diverses protestes ciutadanes per distints motius. Ho hem pogut vore a la premsa. Però què ha mostrat la tele del PP avalada per la Junta Electoral?


Ens centrarem en dues grans marxes cíviques: la de la corrupció i la del 25 d'abril. Per exemple, a finals de març no podíem vore a Canal 9 una notícia com aquesta (de La 1). 2'28"


Que milers de persones isqueren al carrer contra la corrupció, no era notícia mereixedora de ser publicada pels informatius públics del Consell.

Setmanes més tard, una altra manifestació eixia al carrer. En aquest cas era pel 25 d'Abril, tot i que, estranyament, es reclamava per davant de tot l'emissió de la TV3 i no altres qüestions que històricament s'han vingut demanant i que poden ser tant o més necessàries. Però en fi, de nou milers de persones eixien al carrer, i després de l'avís, la notícia no fou censurada.

Però la tergiversació de la informació no es redueix a la censura. Com hem analitzat en altres ocasions, es tracta de si una notícia apareix o no a titulars, si obre l'informatiu o en quina posició va, la durada, si és un recolzament (el presentador narra en directe sobre les imatges) o una peça informativa completa, si hi ha declaracions de tots els partits, si s'eviten imatges o dades, etc.

Vegem primer la informació de l'Informatiu CV de TVE. De nou, sense complexos (2'3"):


I vegem, de tot això, què va oferir -a disgust- Canal 9 (0'41"):



Sense sorpreses. En la seua línia. Enmig de l'informatiu, notícia breu, sense peça, sense declaracions, censurant la major part de les dades, mostrant-les de manera parcial i convenientment filtrades pels argumentaris i les estratègies mediàtiques del PP (defensa de la llengua i la cultura catalana, mostrar només les quadribarrades, centenars de persones vingudes des de Catalunya, pla especial per al polític català -però sense aprofundir-, no  especificar els partits que ha acudit ni molt menys donar veu a la gent, als organitzadors ni als partits que recolzaven la marxa...) En fi, crec que no s'han deixat cap estratègia manipulativa.

El que vull dir amb tot açò, especialment a eixa Junta Electoral tan (im)parcial, és que no només es "manipula" (ja sabeu que aquest terme l'utilitze sempre amb cometes) censurant. Hi ha infinites maneres de tergiversar la informació per usar-la per beneficiar electoralment un govern o partit, i PP-RTVV se les saben totes.


Salut





La Mirada Crítica

dijous, 28 d’abril de 2011

Va de mitjans... públics

Continuant amb el tema de l'entrada anterior, no sé si sabreu que fa un parell de dies es va generar una polèmica a Los Desayunos de TVE. El programa matinal d'informació, opinió i entrevistes està dirigit i presentat per Ana Pastor, una periodista de combat, amable i directa però sobretot valenta.


La convidada era María Dolores de Cospedal, la secretària general del PP. En ser preguntada per un contertulià per la campanya del seu partit contra TVE, va començar la batalla que de Cospedal necessitava. Teniu 5 minutets?





Si heu vist el vídeo, podeu vore que ha sigut un enfrontament on les dues opinions -la política i la periodista-, van poder intercanviar arguments de manera respectuosa. També cal dir, que de Cospedal tenia poca força perquè el PP ha sigut i és l'exemple més clar de manipulació i censura informativa. I Pastor ho diu molt clar: Telemadrid? Canal 9? Otras épocas de TVE? I, com no podia ser d'altra manera, afig que TVE no ha sigut precisament independent ni en èpoques populars ni en socialistes. Voldria vore a la pública valenciana una mínima crítica al PP...

Si traduïm la polèmica al cas que ens sol ocupar, el de TVV, el presentador anàleg a Pastor vindria a ser Xavier Carrau. I ací comença a enderrocar-se tot l'argumentari popular. Un programa on els representants de l'oposició acudeixen amb comptagotes. I quan van, passa el que este blog denunciava fa uns mesos amb Carmen Martínez (PSPV-PSOE). Una entrevista encortillada muntada per atacar el principal partit de l'oposició. I van voler acabar l'entrevista rentant-se la cara, però uns xicotets flashbacks ens ajudaven a desmanipular Carrau i els seus contertulians. Recordeu? No arriba a 4 minuts de resum.



La diferència entre Carrau i Pastor és com la nit i el dia, igual que TVV i TVE. Vos imagineu a Mónica Oltra al Bon Dia Comunitat Valenciana? Perquè per Los Desayunos han passat tots els polítics.


Però tornem al present i siguem bons amb el PP. Busquem un exemple de manipulació informativa de TVE. Teniu un minutet?




Això és manipulació provinent d'una direcció política? Per al PP sí. De fet, eixa direcció política deu controlar també els informatius de La Sexta, Telecinco, Cuatro i TVE, perquè tots van parlar dels imputats i implicats en corrupció que formen part de les llistes del PPCV. Com sabreu, els populars valencians van denunciar davant la Junta Electoral eixes quatre cadenes de televisió perquè usaven uns termes "tendenciosos" que la Llei prohibeix per violar la neutralitat en període electoral. O dit d'una altra manera, volen fer amb la resta de mitjans el que fan amb Canal 9.


Fa molts anys que vinc parlant de l'ús i l'abús de RTVV per part del PP. I he escrit al Síndic, i he estat en contacte fins i tot amb membres de l'oposició i del comité de control. Em preocupa que el primer partit de l'oposició no puga fer res per canviar les coses mentre dirigeix el govern central. Em preocupa que Perelló prometera dur el cas amb ell a Europa i solucionar-ho, i que haja quedat en res. I sobretot em preocupa si, arribats al poder, els actuals partits de l'oposició que tant critiquen Canal 9-RTVV, siguen incapaços d'elaborar una solució permanent i eficaç per garantir una tele plural, professional i independent a llarg termini, estiga qui estiga al poder.


Deu meu, quant pagaria per poder participar en la nova RTVV si, com espere, els valencians acaben apostant pel canvi el 22M...


Salut!



La Mirada Crítica

Paraules que maten

Els pròxims dies, com en els vells temps, comentaré un poquet les últimes jugades de la tele pública de Camps. Des que la Junta Electoral els va fer un toc d'atenció, s'han moderat un poc. Però en termes generals, com no podia ser d'altra manera, Canal 9 segueix en la seua línia. I Ràdio 9 no vull ni saber-ho, perquè escoltar-los destrossar la llengua fa mal l'oïda (d'acord, algun dia faré un recopilatori sonor...).

Al respecte, al que a estes alçades espere siga el pròxim president de la Generalitat, Jorge Alarte, se li ha escapat una bomba dialèctica que li pot rebentar a les mans. Diu que vol tancar Canal 9 i obrir una nova televisió no-sé-com... Cal? Si volem que ens prenguen seriosament, parlem amb propietat. Canal 9 ni pot tancar-se ni s'ha de tancar. Anem a prescindir de Canal 9 perquè haja sigut usada històricament pels successius governs des de la seua creació per a benefici propi i no per al benefici de la ciutadania, la informació, la llengua i la cultura? NI PENSAR-HO! Estem parlant de present i de futur, no?

No sóc polític, però sé del que parle quan es tracta de mitjans de comunicació, i especialment d'aquells de caràcter públic, i això és una barbaritat es mire com es mire.

Crec que el partit socialista guanyaria molt si mirara als ulls a la gent i amb naturalitat i llibertat explicara honradament i clar quin és el problema amb RTVV i proposara seriosament un canvi en profunditat. Imatge (això podria passar, almenys temporalment, per evitar la xifra "9" i buscar l'altra accepció de nou), finançament, i una legislació específica que fixara el seu caràcter independent i professional, amb vertaders òrgans de control.

I per favor, ja que l'oposició té tant poc espai mediàtic, aprofiteu-lo per IL·LUSIONAR. Presenteu alternatives, millores. No vos centreu tant en la corrupció, i això va especialment adreçat al PSOE. Esperança. Credibilitat. Optimisme. Confiança. Empatia. Compromís ho està fent bastant millor, perquè tenen menys ancoratges, que els donen més llibertat, marge i credibilitat per a oposar-se al Consell. I a EU la tinc travessada (ací a Castelló sempre diuen "no" a tot, i tot el missatge és negatiu i desmoralitzant), però aniria pel mateix camí que els seus ex-socis. Parlaré d'enquestes també pròximament.

Jo, per cert, estic ja en campanya. No sé a qui votarà cadascú, però tracte d'explicar a tothom la necessitat d'APOSTAR PEL CANVI, perquè tota pedra fa paret. 


Bona nit!


La Mirada Crítica

dimecres, 27 d’abril de 2011

Xarxes socials

Avui pràcticament tots fem ús d'aquestes xarxes socials que han reinventat les relacions interpersonals i que han ajudat a revolucionar el sistema d'intercanvi d'opinió i d'informació entre subjectes.

Des de fa uns mesos, qui us escriu té un perfil propi a la xarxa Facebook, tot i que no li tinc especial estima per la manera en què està plantejada, perquè ha d'anar sempre a cavall de resolucions que li exigeixen garanties de privacitat per als usuaris. Diguem que els agrada fregar el límit, un límit que jo entenc més com una corda fluixa.

Però en fi, allà tinc el perfil des d'on he pogut conèixer un poc més la gent que em segueix i la gent a qui seguisc, comprovant les seues preocupacions, les seues denúncies, opinions, iniciatives, convocatòries... Jo no use massa la xarxa, ho reconec, i he aportat poca cosa més que algun que altre enllaç al meu propi bloc i compartir les iniciatives que m'han anat arribant per tal que l'efecte cadena els permeta arribar a més gent. Que en realitat no és poca cosa, perquè aquestes cadenes han esdevingut un vertader model alternatiu de transmissió d'informació. En la molts casos remeten a notícies dels mitjans de comunicació, és a dir, que no ens hem alliberat del seu poder tradicional, que nosaltres mateixos perpetuem. Però també és cert que altres punts de vista es van obrint pas, i que els missatges arriben a un públic més nombrós i divers. Es trenca el filtre personal d'accedir voluntàriament a uns mitjans o a altres, a unes informacions o a altres. Ara els titulars t'impacten directament, aprofundir o no ja és cosa de cadascú. 

Bé, ací teniu l'enllaç. El perfil és públic, osiga que no cal afegir-me com a improductiva amistat. Si ens afegim, almenys, ens podrem llegir mutuament :)

Photobucket

Per pur entreteniment, vaig generar en el seu moment un parell de pàgines. Un és el Club de fans Empar Recatalà, on podem vore alguns dems muntatges que amb tota la conya del món hem publicat en este blog, i l'altre s'anomena Jo tampoc suporte a Maribel Vilaplana. Per cert, algun dia vos contaré les aventures i desventures amb els suposats cosins de Mariamparo.

En un comentari, fa uns dies, el company Alexxx m'animava a obrir també un compte de Twitter. Aquest sistema és distint, i tinc molt clar que el gastaria bàsicament per a fer xicotets comentaris de cada notícia que m'anara trobant. Però no m'agrada la interfase del programa i no em resulta atractiu. A banda, això requereix una miqueta més d'una constància que no us puc garantir. M'ho pensaré.


Salut!


La Mirada Crítica

Sis anys de Mirada Crítica




I així, quasi sense adonar-me'n, he complit sis anyets al front d'aquesta Mirada Crítica :)



La Mirada Crítica

dimarts, 5 d’abril de 2011

Què ha passat amb els blocs?




Ja sabeu que jo no puc parlar tampoc, perquè fa uns anys que he reconvertit el bloc en un espai a usar esporàdicament. Feia ja quasi un any que no escrivia.

Generalment el que feia jo era visualitzar a les estadísques d'on provenien les meues visites i així esbrinar qui m'enllaçava i afegir-lo a la llista de FeedBack. Ara quasi no tinc visitants, clar, però reprendré la tasca com solia fer-ho. Mentrestant, el FeedBack es cenyirà de nou als blocs que estiguen actius.

Per cert, felicitats supervivents! A la resta, ànims companys, sempre és bonic tornar a les velles tasques de blocaire :) I un afectuós record per a Servidora.


La Mirada Crítica

dilluns, 4 d’abril de 2011

El poder que canvia


Zapatero se'n va. No tinc clar que ell ho tinguera decidit des de fa 7 anys com va afirmar, però el cas és que per fi ho ha anunciat.

Des del punt de vista valencià, Zapatero ha fet poc esforç per nosaltres, cosa que no ajuda el PSPV de cara a les pròximes eleccions. Des del punt de vista castellonenc, no ha fet absolutament res. Així que ens podem alegrar de la seua marxa perquè mal favor ens feia. Amb un poc de sort vindrà algú darrere amb una major amplitud de mires, cosa complicada vistes les principals apostes.

Probablement l'anunci de Zapatero de no continuar una tercera legislatura beneficiarà el partit en les eleccions del 22 de maig. Queda sense sentit el vot (i els arguments) anti ZP, però encara ens queden els missatges anti PSOE, que no en són menys.

Malauradament Alarte segueix sense convèncer. No té presència als mitjans, no se'l coneix al carrer. Els seus missatges, les seues propostes, no arriben. El líder socialista valencià necessita un miracle per guanyar les eleccions autonòmiques, un miracle que a dia d'avui només la justícia li pot oferir. Però el PP està disposat a anar a per totes: el propi Mariano Rajoy ha assegurat que Camps serà candidat tot i que se li òbriga judici oral pel cas dels vestits.

Però el canvi que volem no passa exclussivament pel PSOE. Compromís pel País Valencià no va sumar tants vots fa quatre anys com haurien volgut els partits que l'integraven. Enguany, l'anomenada Coalició Compromís i Esquerra Unida es presenten per separat. Entraran tots, alguns o cap d'ells? Només ens faltaria un parlament bipartidista, a banda que difícilment el PSPV obtindrà en solitari suficients vots per investir un president socialista. Però una cosa si té en comú l'oposició valenciana: no comunica amb la Gent. I la majúscula vol dir que aquells que estan convençuts no compten.

Diuen que les enquestes no són fiables, però jo voldria que el CIS en presentara una per poder fer-me una idea de com estan les coses a dia d'avui. Almenys per poder-la comparar amb com estaven els percentatges de vot fa quatre anys a setmanes dels comicis.

Ho hem vist amb Zapatero i ho hem vist amb Camps: el poder ens canvia. La pregunta ara és, el canviarem nosaltres?


La Mirada Crítica