Benvinguts :)

diumenge, 19 de juny de 2011

Aclarint el conflicte amb "Coses que passen" (Ràdio 9)

Fa uns dies vaig publicar una entrada on comentava que el programa "Coses que passen" de Ràdio 9 va agafar un vídeo de La Mirada Crítica de XorX, el va manipular (censurant una part per eliminar-li el sentit crític) i el va usar en el programa apropiant-se de la seua autoria i fingint la manera en què suposadament el van editar ("trosset a trosset", deien).

LMC es va posar en dues ocasions en contacte amb el programa a través d'un correu electrònic que tenen al Facebook però que es veu que no usen. I, clar, no van respondre. Així que vaig generar el vídeo que (de)mostrava visualment allò que denunciava i el vaig penjar al seu mur. Aleshores el programa va respondre, amablement per cert.

En principi afirmaven no conèixer l'assumpte i van assegurar que l'estudiarien. Posteriorment la pròpia directora i presentadora, Carolina Quílez, va contestar el següent: "Hola, "Mirada Crítica", soc Carolina Quílez directora-presentadora del programa "Coses que passen". Després d'estudiar la teua queixa, sols podem demanar-te disculpes, per la utilització del àudio del teu muntatge sense fer referència a la teua autoria. No va ser un acte premeditat i espere que comprengues que va ser una reacció del directe sense ànim d'ofendre. Ens queda clar a tots i totes els membres de l'equip que no pot tornar a succeir. Una abraçada". Ho mostre perquè és públic.

El problema és l'apropiació de l'autoria i sobretot, la censura d'una part. La manera correcta de corregir aquestes coses en el món de la comunicació no és altra que fer una rectificació en directe i en igualtat de condicions, i tornant a emetre la peça en qüestió sense manipulacions. Però això no va passar.

Després de generar-se un xicotet debat a la pàgina social del programa, aquest divendres el programa m'enviava un missatge privat per avisar-me que Josema Soler comentaria el tema en directe. S'agraeix l'avís, però tot i això vaig haver d'accedir al servei a la carta de RTVV per poder-ho escoltar (vídeo senzill de -ni més ni menys- cinc minuts del fragment del programa en què es fa la correcció):


No voldria estendre'm molt més en aquesta qüestió, però feta la correcció cal comentar-la. I a partir d'això convé fer una reflexió.

Per una banda trobem que ens expliquen de manera clara que va ser per qüestió del directe que no es va poder citar l'autoria. Puc comprendre que Soler no trobara oportunitat d'aclarir-ho per la pròpia dinàmica de la conversa, i suposarem que la directora i presentadora desconeixia que la peça no era obra de Soler i el seu comentari no anava amb mala intenció. Cap problema.

D'altra banda, però, no fan referència a una qüestió molt greu, que és la manipulació de la peça i l'eliminació de la part sonora que més aclaria el sentit crític de l'obra una vegada extrets de l'equació els missatges textuals. És per això que demanava una correcció formal. Ells comenten ara que demanava fer-ho a la mateixa hora i al mateix lloc, que és com s'ha de corregir, però han oblidat -convenientment- que la peça s'ha de tornar a emetre i sense censures. Però menys és no res.

I finalment una altra qüestió en què tenen tota la raó i és culpa meua. Jo a l'entrada original sobre este tema comentava que "la música que usen a l'inici de la secció es correspon també, curiosalemt, a una altra creació de La Mirada Crítica". Això no està ben escrit, i en estos casos en què u demana que les coses es facen bé, ha de predicar amb l'exemple. La frase no està ben construïda i dóna lloc a una interpretació diferent al missatge que es volia traslladar. Jo pretenia comentar, simplement, que la cançó usada en el programa per a la secció es correspon també a la usada per mi en el vídeo "NTFit - El que queda per vindre". Evidentment és una versió d'una coneguda cançó que en cap moment he volgut apropiar-me. Només faltava. Aquesta curiositat no formava part dels correus electrònics on els vaig explicar formalment la situació, però no té més importància, és una casualitat que em va sorprendre i que vaig voler comentar de passada. De fet crec que la cançó, que m'encanta, queda molt bé al tipus de secció que tenen sobre televisió.

En definitiva, s'agraeix la rectificació, encara que no haja sigut estrictament en els termes que havia proposat i haja deixat en l'aire, conseqüentment, la qüestió de la tergiversació de la peça (que era conscient i voluntària i quedava desemparada del raonament del directe com a causa de l'error). Entenc, no obstant això, que el vídeo era difícil d'emetre tal qual és a RTVV, perquè el seu caràcter polític és molt alt. Però la millor manera no crec que siga censurar-lo i no comentar, almenys, que no és la peça sencera (autoria a banda). Entenc també que no es poguera tractar amb naturalitat i transparència un assumpte com este en la seua rectificació. Sabeu que no m'agrada com funciona RTVV, però sé que és dur treballar-hi, pendent sempre del que et deixarien i no et deixarien dir i de les conseqüències laborals de tot allò que frega la línia dels interessos del Consell. Ja és prou que s'haja citat reiteradament el nom d'un blog tan crític amb la casa i no espere que ningú es creme la mà nomenant explícitament, especialment en la correcció, una pràctica com la manipulació informativa que no és responsabilitat seua. Però almenys fes una xicoteta referència quan eres tu qui ha tallat un tros inconvenient, digues alguna cosa al respecte, indirectament, un mínim. No sé. Puc entendre moltes coses i mai està de més que, de manera privada i extraoficial, se m'explicara amb sinceritat el perquè de les coses que han passat quan son unes dinàmiques externes i que tots coneixem les que, probablement, han condicionat el transcurs dels esdeveniments. Això requereix una bona dosi d'ètica i de confiança, però ja els dic que no serien els primers de la casa que la dipositarien en mi. I això s'agraeix, i molt.

Es una llàstima que, des del principi, no s'haja manejat amb naturalitat i correcció este assumpte perquè hauria sigut realment curiós trobar-me amb què un programa de Ràdio 9 valora i aprofita un vídeo meu, amb el seu sentit crític per davant, per a presentar d'una manera múrria, distesa i desenfadada Maribel Vilaplana i parlar del seu paper als informatius de Canal 9. L'entrevista era bastant interessant, tot i que dins de la casa la crítica escasseja. Però aquestes coses les haurem de deixar per a quan recuperem Ràdio Televisió Valenciana.

De moment, assumpte tancat! :)

La Mirada Crítica