Benvinguts :)

Benvinguts a La Mirada Crítica de XorX

dilluns, 4 d’abril de 2011

El poder que canvia


Zapatero se'n va. No tinc clar que ell ho tinguera decidit des de fa 7 anys com va afirmar, però el cas és que per fi ho ha anunciat.

Des del punt de vista valencià, Zapatero ha fet poc esforç per nosaltres, cosa que no ajuda el PSPV de cara a les pròximes eleccions. Des del punt de vista castellonenc, no ha fet absolutament res. Així que ens podem alegrar de la seua marxa perquè mal favor ens feia. Amb un poc de sort vindrà algú darrere amb una major amplitud de mires, cosa complicada vistes les principals apostes.

Probablement l'anunci de Zapatero de no continuar una tercera legislatura beneficiarà el partit en les eleccions del 22 de maig. Queda sense sentit el vot (i els arguments) anti ZP, però encara ens queden els missatges anti PSOE, que no en són menys.

Malauradament Alarte segueix sense convèncer. No té presència als mitjans, no se'l coneix al carrer. Els seus missatges, les seues propostes, no arriben. El líder socialista valencià necessita un miracle per guanyar les eleccions autonòmiques, un miracle que a dia d'avui només la justícia li pot oferir. Però el PP està disposat a anar a per totes: el propi Mariano Rajoy ha assegurat que Camps serà candidat tot i que se li òbriga judici oral pel cas dels vestits.

Però el canvi que volem no passa exclussivament pel PSOE. Compromís pel País Valencià no va sumar tants vots fa quatre anys com haurien volgut els partits que l'integraven. Enguany, l'anomenada Coalició Compromís i Esquerra Unida es presenten per separat. Entraran tots, alguns o cap d'ells? Només ens faltaria un parlament bipartidista, a banda que difícilment el PSPV obtindrà en solitari suficients vots per investir un president socialista. Però una cosa si té en comú l'oposició valenciana: no comunica amb la Gent. I la majúscula vol dir que aquells que estan convençuts no compten.

Diuen que les enquestes no són fiables, però jo voldria que el CIS en presentara una per poder fer-me una idea de com estan les coses a dia d'avui. Almenys per poder-la comparar amb com estaven els percentatges de vot fa quatre anys a setmanes dels comicis.

Ho hem vist amb Zapatero i ho hem vist amb Camps: el poder ens canvia. La pregunta ara és, el canviarem nosaltres?


La Mirada Crítica