Benvinguts :)

Benvinguts a La Mirada Crítica de XorX

dimarts, 11 de març de 2008

Parlant dels resultats electorals...

La veritat és que, observant-los bé, no hi ha molta cosa a dir. A grans trets comente el que esperava i el que no.

Primerament, ja imaginava que el PSOE guanyaria i que pujaria. I també que el PP recuperaria part del seu electorat.

Com poden pujar els dos? Doncs tirant dels nacionalismes... els dos. Per ahí he llegit que el PSOE puja gràcies "als vots dels radicals"... Que li ho diguen a la llista de Pons, que s'ha sumat l'escó que EU ha volgut perdre.

Evidentment, després de vuit anys de centralisme i de quatre d'antinacionalisme, el sentiment desperta. Amb un govern socialista que dialoga i s'entén amb els nacionalistes, canvia la cosa. Si diumenge haguera guanyat el PP, en 1012 despertarien de nou els nacionalismes, i més si el PP estiguera tan radical com en la segona legislatura d'Aznar. A qui li estranya?

Pel que fa als partits nacionalistes, ERC va experimentar una forta pujada gràcies a Aznar. Després, els seus orgullosos dirigents no van voler acceptar que sense l'atac del PP no s'hauria mobilitzat tanta gent al seu favor. Conseqüentment, el partit no va assumir que el seu públic era més heterogeni i menys radical que el que el va recolzar quatre anys enrere. No van tindre en compte la diversitat dels nous votants i la gent s'ha desencantat. A banda que la necessitat de votar-los coma "defensa nacional" ja no existeix. I ERC ha caigut. Era d'esperar.

IU va cometre un error: recolzar molt el PSOE i fer-se poca propaganda. La conseqüència és que les decisions del govern del PSOE son punts per al PSOE, i les exigències i condicions d'IU, també son punts per al PSOE. Només faltava recolzar a Glòria la dictadora per a acabar de rebutjar el diputat per València. Ací val a dir que un sistema proporcional de vot que El País enllaça aquestos dies donaria 14 diputats a IU amb els resultats del 9m. Ara s'ha de conformar amb 2.

Bloc-Iniciativa-Verds tampoc ha satisfet les seues expectatives. La culpa no és altra que els propis partits, no de la coalició (el que fan alguns per tal d'evitar l'autocrítica). El que passa és que la credibilitat no s'aconsegueix en dos mesos. El Compromís va fracassar. Per culpa dels comunistes, sí. Però els comunistes ara no estan, d'acord. De tota manera, cal temps.

El Bloc no és un partit amb una personalitat forta, ni amb un missatge contundent. A més a més, fa la impressió que no té unitat per a res, ni tan sols sobre l'actual coalició. Pareix una casa de putes, i així no pot anar enlloc. A vore si se n'adona.

I ja vos dic que plantar-se contra l'AVE no ha ajudat en absolut a BIV. I insistir en que no es facen carreteres tampoc. Es pot defendre un altre model de forma més coherent i menys radical, pense jo.

No sé, crec que, en general, el resultat de les eleccions era bastant previsible. No he trobat grans sorpreses. De fet el repartiment d'escons al PV el vaig clavar. Només cal ser realista.

La Mirada Crítica

6 comentaris:

Anonymous ha dit...

Xorx, tio bo ! T'has deixat lo més important: Rosa Díez al parlament :D

(K)

XorX ha dit...

Bueno, és una de les sorpreses de la nit, sip.

A vore si fa algo constructiu, però me dóna que estarà més al costat del PP que del PSOE...

O m'equivoque? No ho sé, eh! Que no sé quin plantejament té aquesta dona...

Raül ha dit...

La Rosa Díez ha començat la casa per la teulada. No crec que vaja molt lluny. Qualsevol partit ha de tindre una base, normalment reflectida en representació municipal. EU, per exemple, ja fa anys que ha anat perdent regidors en ajuntaments i mira on ha anat a parar.

Dir que el Bloc és una casa de putes, sona un poc fort. Diguem, millor, que van com cagalló per sèquia. Que espavilen a redreçar el rumb.

XorX ha dit...

Hole Raül, el Bloc també té una bona base municipal però després no qualla a les autonòmiques ni a les generals. Per què?

El que vull dir amb expressions dures és que cadascú va a la seua en eixe partit, i el resultat és que perdem tots. Sona fort, però és que vull que sone fort, perquè a mi també me pareix greu que siguen incapaços fins i tot d'aclarir-se sobre si volen o no anar en coalició. I després, mira.

Dels dubtes ixen resultats com els que tenim, perquè no es pot deixar la responabilitat ni la càrrega sobre els electors.

El 9 de març la gent va tornar la pilota a la teulada del Bloc. Aquesta vegada que assumisquen la seua tasca i que facen el favor d'aclarir-se o de renovar el seu lideratge o el que faça falta.

Però si la base la té, com tu dius, alguna altra cosa falla.

I temps hi ha fins a les pròximes eleccions per a fer canvis :)

NOU/24 ha dit...

La bona notícia és que continua un govern, diguem-ne progressista-socialista, en l'executiu central. La notícia roïna, sens dubte, el bipartidisme i la desfeta de l'Esquerra. I un toc d'alerta: la pujada d'escons del PP.

Pense que és necessària una variació de la Llei Electoral. No és possible que amb un nombre de vots semblant CiU aconseguisca 10 escons i Izquierda Unida només 2. Crec que s'ha d'obrir un debat, però no crec que realment s'arribe a obrir la reflexió perquè els dos partits majoritaris són els que ixen (de moment) beneficiats igual com els partits nacionalistes.

Salut!

Vicent ha dit...

Molt bé tot, però ara què cal fer?

1 Cap coalició. Nosaltres sols (per a lo bo i per a lo roin), mirant a llarg plaç.

2 Clarificar les pròpies posicions socials. Presentar-se en societat com a socialdemòcrates (centre-esquerra).

3 Estructura interna provincial (compatible amb la comarcal).

4 Assumir tot el que és valencià i sentit majoritàriament com a propi (senyera amb blau, Comunitat Valenciana, AVE, fórmula 1, America’s Cup, pilota valenciana, falles, València C. F., paella, Himne de Serrano, etc.), però complementari a allò en el que realment creem (Muixaranga, quatribarrada, País Valencià, unitat de la llengua, serveis públics, etc.). Complementarietat i no exclusivitat.

O ens “adaptem” a la realitat o “morirem” d’inanició.